Explicació feta per l'Ignasi Vila dins de l'escola de mestres de l'estiu 2008

1. És útil la noció de competència? juliol 2008 | Vic Ignasi Vila Universidad de Girona Departamento de Psicología

6. Un nou paradigma 5. Integració elevada del sistema : El desenvolupament tecnològic comporta l’aparició de tecnologies específiques que s’integren en un sistema únic. La interconnexió significa que no existeixen desenvolupaments tecnològics específics i separats, com, per exemple, passava a la societat industrial. El desenvolupament tecnològic actual –microelectrònica, optoelectrònica, ordinadors i telecomunicacions- no es pot distingir, forma una única unitat que, per exemple, ha esborrat la diferenciació empresarial entre fabricants de xips i redactors de software. La unitat en el desenvolupament tecnològic no es limita al camp de la tecnologia sinó que abasta tot els àmbits del coneixement natural com, per exemple, la biologia. La investigació biològica no es pot desenvolupar actualment al marge del desenvolupament microelectrònic que fa possible tant una perspectiva material com tecnològica basada en el funcionament dels ordinadors per abordar l’estudi, per exemple, de l’ADN. juliol 2008 | Vic

7. Aquestes cinc característiques, enteses com la base material del paradigma “Tecnologia de la Informació”, han modificat radicalment les estructures econòmiques, socials i institucionals de la societat. La societat xarxa no té res a veure amb la piràmide de la societat industrial. Aquella era una societat jeràrquica organitzada en classes socials en la que, explotats i explotadors, eren interdependents, es necessitaven els uns als altres. Cada persona sabia el lloc que ocupava a l’escala social i les seves raons. A la vegada, coneixia els instruments per poder intentar modificar-lo. Instruments diversos, alguns polítics (sindicats, partits, etc.) i altres educatius com l’accés a la universitat. La societat xarxa no és una societat vertical sinó horitzontal, en la que hi ha nodus o nuclis diversos que tenen el coneixement i produeixen informació. A la societat xarxa, la possibilitat de les persones de quedar dintre o fora es relaciona amb la distància en la que es troben respecte a aquests nodus. O dit d’altra manera, si abans la mobilitat social es relacionava amb l’educació i, a més a més, era relativament petita, en el futur la mobilitat social serà absolutament decisiva per a poder mantenir-se a una distància adequada dels nuclis que produeixen la informació. Així, els canvis de treball, els reciclatges professionals profunds, etc. seran la norma en el futur de les persones. juliol 2008 | Vic

8. L’ascens d’aquesta configuració social, basada en l’horitzontabilitat, ha anat unit a un augment de la desigualtat i l’exclusió arreu del món (Tedesco, 1999). La desigualtat es refereix a l’apropiació desigual, en termes relatius, de la riquesa (renta i actius) per part de persones i grups socials. I, a la societat de la informació, junt amb la desigualtat apareix la polarització en el sentit de que tan el vèrtex com la base de l’escala de distribució de la renda creixen ràpidament i el centre es van fent cada vegada més petit i s’aguditzen les diferències socials entre els dos extrems de la societat (o del planeta). L’exclusió social és “ el proceso que descalifica a una persona como trabajador en el contexto del capitalismo ” (Castells, 1998:98). I, aquest procés afecta tant a persones com a territoris. Si el procés afecta a un territori –país, barri, regió, ciutat, etc.- comporta l’exclusió de la majoria de tota la població que allà habita. juliol 2008 | Vic

9. Tedesco (1999) mostra l’evolució simultània dels dos fenòmens. Des del seu punt de vista, un dels factors fonamentals associat a l’augment de la desigualtat és la transformació en l’organització del treball. És a dir, destrucció de llocs de treball en el procés productiu i aparició d’un gran nombre de llocs de treball fonamentalment en els serveis. Aquesta realitat es lliga a diferències importants en els salaris. “ Mentre que els sectors d’alta productivitat poden tenir polítiques salarials generoses, els sectors de serveis, on el vincle entre salaris i ocupació és molt alt, estan obligats a augmentar molt moderadament els salaris si volen que creixi l’ocupació. Aquesta dinàmica on l’ocupació disminueix en els sectors que poden pagar bons salaris i augmenta en aquells que paguen salaris modestos, explica les raons per les quals la recomposició de l’ocupació d’acord amb l’evolució tecnològica fa augmentar la desigualtat .” (1999:21). Però, i d’acord amb Castells (1997), les transformacions en l’organització del treball provoquen, a la vegada, l’aparició d’un nou fenomen social: “ l’exclusió de la participació en el cicle productiu” (Tedesco, 1999:21). I, seguin a Castel (1995), Tedesco (1999) considera que “a partir de l’exclusió en el treball, es produiria una exclusió social més general o....una des-afiliació respecte a les instàncies socials més significatives” (1999:22). juliol 2008 | Vic

10. L’expansió de l’economia global penetra arreu del món, però ho fa d’una manera selectiva produint desequilibris territorials que té com a resultat “ una geografía altamente diversificada de creación de valor que introducirá marcas diferenciadas entre países, regiones y áreas metropolitanas. En todas parte se encontrarán lugares y personas valiosas, incluso en el África Subsahariana....Pero también se encontrarán en todas partes territorios y personas desconectadas y marginadas, si bien en proporciones diferentes ” (Castells: 1998:389). No és estrany, per tant, que donat que el capital és global i el treball és local, es globalitzi també la mobilitat geogràfica de les persones per poder quedar incloses a la nova societat. juliol 2008 | Vic

13. La definició de competència juliol 2008 | Vic 1. Dos orientacions: Des de la persona vers les situacions d’activitat. Capacitats innates —> Adaptació d’aquestes capacitats als contextos. Des de situacions de treball a les capacitats de les persones Identificació de les competències a la vida laboral . 2. Multitud de definicions: comportaments, coneixements, saber fer, raonaments, esquemes, actualització dels esquemes, federació dels recursos, etc. 3. Particular versus universal 4. Fixes (recursos a disposició de les persones) o flexibles (actualització a l’acció situada).

14. Un exemple (Consell d’Europa) juliol 2008 | Vic “ La noció de competència plurilingüe i pluricultural afirma que una mateixa persona no disposa d’una col·lecció de competències per comunicar diferents i separades de les llengües que domina, sinó d’una competència plurilingüe i pluricultural que engloba el conjunt dels repertoris lingüístics de que disposa” “ La gestió d’aquest repertori implica que les varietats (les diferents llengües) que la composen no poden abordar-se de manera aïllada, sinó que, per molt diferents que siguin entre elles, han de tractar-se com una competència única”.