3. EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CARACTERITZACIÓ GENERAL
El valencià de l’A-V. al llarg de la història de la Dialectologia:
A.M Alcover, P. Barnils, A.M. Badia i Margarit, J. Veny, M.
Sanchis Guarner, J. Colomina, V. Beltran, C. Segura
Una frontera històrica, natural, sociolingüística: línia Busot-Biar
El nom de la varietat
El territori: Guardamar, Baix Vinalopó, el Camp d’Alacant i les
Valls del Vinalopó
La història de la varietat: B. Montoya, A. Mas, M.A. Cano
La situació sociolingüística actual
3
4. EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CARACTERITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VAL. DE L’A-V.
Clàssics: A.M. Alcover (1908), P. Barnils (1913), M. Sanchis Guarner (1950), J.
Veny (1976 i altres), J. Colomina (1985 i altres)
FONÈTICA
• La realització []
• La pèrdua generalitzada de la d intervocàlica
• Pronunciació de les oclusives dels grups finals //, //, //,
//, //
• Les oclusives finals //, //, // + vocal: sonorització []
• El grups finals // i //
• La caiguda de la r final
• El diftong //
• L’elisió de la semivocal i en el grup ix
• Els grups inicials //, //, // i //
• Les assimilacions vocàliques // i //
4
5. EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CARACTERITZACIÓ LINGÜÍSTICA
MORFOLOGIA
- Díctics (aquí, astò)
- Pronoms febles (me, te, se; se’l, se la, s’ho)
- Article plural (els/les > es)
- Haver-hi (hai, n’hi hai, havia...)
- Pronom feble ho > vo
-Verbs tipus naixtre
LÈXIC
- Castellanismes: el procés semàntic de castellanització
(llevar, sacar, abixorro/abijorro, pavo, qüerno, golondrina,
carpinter, muletes; mutxol...)
- Arcaismes, localismes: ans, pasqualet, bumerol.
-Aragonés: monesillo
-Oriental / occidental: tabà/tave, inflar/unflar, arrels/arraïls,
pernil/cuixot, dacsa/panís... 5
6. EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CONEIXEMENTS ESPECÍFICS
CARACTERITZACIÓ
El valencià de l’A-V. al llarg de la història de la Dialectologia:
-P. Barnils: divisió tripartida a causa del val. apitjat
- A.M. Badia i Margarit: manté la tripartició + val. d’influx mall.
- J. Veny: manté la tripartició + la zona d’influx mallorquí. La
seva proposta té molta nomenada
- M. Sanchis Guarner: 1r que parla del val. mer.-alacantí (caiguda
de d intervoc. i –r final, es per l’article plural)
- J. Colomina: caracterització exhaustiva. Importància de la línia
Busot-Biar.
- V. Beltran: caracterització exhaustiva de Guardamar i Valls del
Vinalopó.
- C. Segura: caracterització exhaustiva de l’Alacantí i del Baix6
Vinalopó
8. EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CONEIXEMENTS ESPECÍFICS
CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL VAL. DE L’A-V.
El nom de la varietat:
- valencià meridional (J. Veny)
- valencià meridional-alacantí (J. Colomina) : proposta
continuadora però diferenciadora. No del tot encertat per la no
prototipicitat de la varietat de la comarca de l’Alacantí
- valencià de l’Alacantí-Vinalopó (F. Gimeno): ideal perquè
dóna compte de la dualitat dialectal interna
- oriolenc: recialla del que degué ser el valencià de la
Governació d’Oriola 8
10. - Tractat d’Almirra:
independència
administrativa de la regió
al sud de la línia
- Sentència de Torrella:
incorporació més tardana
- Regressió històrica del
català al sud de la línia:
frontera més pròxima
durant tres segles
- Línia natural orogràfica,
eixida natural de Castella
- Molta immigració
posteriorment
Transcendència lingüística
crucial en l’ús i en la forma
10
11. EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CONEIXEMENTS ESPECÍFICS
CARACTERITZACIÓ GENERAL
La història de la varietat:
- B. Montoya, A. Mas, M.A. Cano
- Alguns trets ja apareixen al XVII: coneixtre, se’l dóna, aquí,
hai, llevar ‘dur’, sacar ‘traure’, balsa, llimpiar, madera
- Retrocés del català
- Catalanismes a la zona de retrocés:
-Horta d’Oriola: trellao, sípia, enjuto, coliverde o culliverde,
ánera o áñera, riblir, carpón, deslapisar, samorar, llampo,
trejilla, guité o guitete o vitete.
-Asp i Morfort: torrós, amolar, al be, pichaque, bon o boño, 11
samorear o jamorar, panderola, dité.
18. d intervocàlica
en mots amb equivalent en castellà
100
90 Percentatges de
realitzacions
80
70
caiguda / presència d
60
50
40
30
20
en mots amb
10
0
equivalent en castellà
més de 60 anys de 37 a 60 anys
caiguda de d
de 18 a 36 anys
presència de d
de 9 a 17 anys
a tota la comarca per
edats.
d intervocàlica
en mots sense equivalent en castellà
100
Percentatges de
90
80
realitzacions caiguda /
70
60
presència d en mots
50
40
sense equivalent en
30
20
castellà a tota la
10
0
comarca per edats.
més de 60 anys de 37 a 60 anys de 18 a 36 anys de 9 a 17 anys
caiguda de d presència de d 18
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44. Un exemple de Mutxamel:
http://prosodia.upf.edu/aev/
Un altre exemple d’Alacant:
44
45. escuellar, maeixa, caena, reó, roal.
Alt Vinalopó, Xixona, sud de la Marina Baixa
esternuar, mua, muat, ajuar, maera, N(a)al,
agraar, peaç, blea, roal, roa, poer, neboa, boa,
conviar, roïo, dial.
Van davallant a les Valls del Vinalopó i l’Alacantí
quear, cony, olviar, for(a)ar, naar, saluar, fieu,
pal(a)ar, m(a)astra, p(a)astre, via, baar-b(a)aüra,
sal(a)ar, verdaer, caell, anyeir, cercaït, Almoraí,
op ‘adop’, verea, freor, reòs, hòmia, cruixiell,
buega ‘bodega’, oïo, moo, col ‘codol’, Beniorm,
estui.
Baix Vinalopó o alguna localitat d’aquesta comarca 45
46. El Baix Vinalopó (Elx, Crevillent, Santa Pola, Guardamar):
Fonètica: escolta/ambut, terròs/bescoll, cosa/tela, aigua,
caria, bou/bau, mole/armela, gentilla, moixca, caiguda de d
intervocàlica, dorm, infern, nyiu/sony/ganyivet...
Morfologia: pa/dret a, osté, naixtre, séc, tins/ti/tinen,
cantí/cantà, tingam...
Lèxic arcaic: ans, denans, a rejo, dintre, toro, glai, espàrec...
Lèxic especial: albargenya, gabre, blaverol, encarnella,
samorejat, en cúrios, esquer, sarsellós, juguesqueta, ta, tata,
pàrpol, entregue, tempir, tramussol, xapacó...
Lèxic castellanitzant: begerugo, espà, friolenc, estropall,
xiquico, llímpio, sacar, llevar... + Crevillent i Guardamar 46
54. ATLES LINGÜÍSTIC
VALENCIÀ
Articulacions de /-a/
final i l’harmonia
vocàlica
Font: pàgina web de
Josep Saborit
Cal esmentar:
-L’afebliment de la vcoal final
és habitual al sud del Xúquer
- El fenomen no és general al
Baix V. ja que els ancians no
el realitzen
- Es documenta, com a forma
vulgar, a Saidí, vora Lleida.
60