Conferencia Contra la LOMCE en Crevillent

1. LA LOMQE A DEBAT
MRP CODERI - FMRPPV
ABRIL 2014
www.coderi.org

4. CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
HORITZÓ 2020 – comissió UE
• Creixement intel·ligent:
innovació
• Creixement sostenible:
evitar l’exclusió social
• Creixement integrador:
major cohesió social.

5. CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
• CANVI I PERMANÈNCIA
L’únic segur és el canvi:
• El 30% de les professions actuals no
existiran en 2020
• El 25% dels estudiants es veuran
obligats a canviar de professió varies
vegades al llarg de la seva vida.

6. Formació
basada en
competències
Empreses i Institucions
(sectors productius)
Societat (participació
i relació) Ser competent
Persones
Defineixen necessitats Defineixen Formació
S’aconverteixen en
referents
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU

7. CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
Competències
SocialsCompetències
Professionals
Competències
personals
Especific dels
sectors productius
Especific del model
de societat
Específic del
desenvolupament de
l’individu

8. CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
COMPETÈNCIES CLAU
1. Comunicació en la llengua
materna.
2. Comunicació en llengües
estrangeres.
3. Competència matemàtica i
competències bàsiques en
ciencia i tecnologia .
4. Competència digital .
5. Conciència i expressió culturals
6. Sentit de la iniciativa i espíritu
d’empresa .
7. Competències socials i cíviques.
8. Aprendre a aprendre .
Donaran resposta a les
tendències i necessitats
futures?
Competències
SocialsCompetències
Profesionals
Competencies
personals
Competències
CLAU I
TRANSVERSALS
Desenvolupament personal
Ciutadania activa
Inclusió social i ocupació

9. CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
Saber
Saber fer
Saber ser i estar
Què vol dir un model educatiu per
competències?
METODOLOGIA:
INTERDISCIPLINAR I GLOBAL
INVESTIGATIVA
TREBALL PER PROJECTES
DIALÒGICA...
A LA LOMQE NO ES CONTEMPLA

10. EVOLUCIÓ SOCIAL VS EVOLUCIÓ
ESCOLAR

11. EVOLUCIÓ SOCIAL VS EVOLUCIÓ
ESCOLAR

12. La reforma de la LOMCE se apoya en evidencias y
recoge las mejores prácticas comparadas. Los
principales objetivos que persigue la reforma son
reducir la tasa de la
educación, mejorar los resultados educativos de
acuerdo con , tanto en la
tasa comparativa de alumnos excelentes, como la de
titulados en Educación Secundaria Obligatoria, y
mejorar la empleabilidad y estimular el espíritu
emprendedor de los estudiantes.

14. ALGUNES CAUSES DEL FRACÀS
ESCOLAR
• 1.- La implementació de dissenys curriculars prescriptius (DCB)
absolutament allunyats dels interessos i necessitats de l’alumnat, al servei
dels interessos editorials i de reproducció de l’ordre social dominant.
• 2.- Las pràctiques academicistes, repetitives i deslligades del món real on
viu l'alumnat.
• 3.- Una organització de centre i d’aula fossilitzada que no respon a les
necessitats reals de la comunitat educativa, que segueix esquemes
fossilitzats de la administració, però que estan molt allunyats del que
entenem per gestió democràtica i participativa dels centres.
• 4.- Les carències metodològiques en la pràctica docent, que redueixen les
classes a una mera transmissió i acumulació (¿) de sabers, sense connexió
real amb la vida.

15. • 5.- La manca de carisma o personalitat docent, que provoquen seriosos
conflictes al no saber respectar els diferents estils i ritmes d'aprenentatge
de l’alumnat.
• 6.- La manca d’afectivitat… l’educació afectiva i la intel·ligència emocional
són claus per a “il·lusionar” i “enganxar” a l'alumnat i famílies en la
aventura de l’aprenentatge i del coneixement.
• 7.- La necessitat de comptar amb un professorat motivat i compromès
amb l’escola, que atenga les necessitats i s’implique en la seva solució, per
superar les desigualtats socials, culturals i econòmiques.
• 8.- La ignorància “intencionada” de la diversitat, enfocant el treball en
l’aula de forma homogènia i uniformadora, sense tenir en compte que la
diversitat és l'estadi natural, mentre que la homogeneïtat és l'excepció: no
existeixen dos éssers humans iguals.
ALGUNES CAUSES DEL FRACÀS
ESCOLAR

16. • L’existència de la triple xarxa de centres: pública,
privada i consertada. El dret a l’educació ha d’estar
sempre per damunt del dret a la lliure elecció.
• Repartiment injust i desigual de recursos.
• Manca de recursos: no hi ha un treball seriós front al
fracàs escolar.
• La llarga nit franquista i el retràs endèmic repecte a
Europa i.
ALGUNES CAUSES DEL FRACÀS
ESCOLAR

17. CONTEXT EDUCATIU
10,7 12,2
8,6
17,2
19,9
24,9
32,3 41,0 42,1 37,7 34,2 36,4
47,3
32,7
39,4
36,1
0,20
17,4
27,0
9,9
0 4,5
8,9
0
10
20
30
40
50
60
70
A
lem
ania
G
recia
Portugal
Italia
Países
B
ajos
Suecia
EEU
U
M
edia
O
CD
EFinlandia
ESPA
ÑA
R
eino
Unido
Japón
%
CINE5B CINE5A
Tasa bruta de graduats en educació terciària
(CINE 5B y 5A) (2005)

18. Però, les administracions no
inverteixen en I + D + i

19. Exportem mà d’obra qualificada,

20. PERCENTATGE DE POBLACIÓ DE 18 a 24 ANYS
QUE ABANDONA PREMATURAMENT EL
SISTEMA EDUCATIU (2006)
8,3
12 12,9 13 13,1 13,8 15,3 15,9
20,8
29,9
39,2
0
10
20
30
40
50%
Ambos sexos Mujeres Hombres
Fracàs
escolar o
fracàs
social?

21. CONTEXT EDUCATIU INTERNACIONAL
Global Educational Reform Movement
(GERM)
TIMSS(Trends in International Mathematics and Science Study)
PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study)
PISA(Program for International Student Assessment)
Pasi Sahlberg

23. INFORME PISA 2009
Claus
• L’Informe PISA és desenvolupat per l’OCDE
• Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants
(Program for International Student Assessment)
• Es fa cada tres anys
• El darrer fou en 2009 (s’està preparant l’informe 2012)
• Alumnes de 15 anys (25.000 alumnes espanyols)
• El País Valencià no hi va participar (Font de Mora dixit)
23

25. En 2009 participaren 65 països
33 països de la OCDE:
Alemania, Australia, Austria, Bélgica, Canadá, Corea, Chile, Dinamarca, Eslovaquia,
Eslovenia, España, Estados Unidos, Finlandia, Francia, Grecia, Hungría, Irlanda, Italia,
Islandia, Israel, Japón, Luxemburgo, México, Noruega, Nueva Zelanda, Países Bajos, Polonia,
Portugal, Reino Unido, República Checa, Suecia, Suiza, Turquía.
32 països associats:
Albania, Argentina, Azerbaiyán, Brasil, Bulgaria, Colombia, Croacia, Dubai (UAE),
Estonia, Federación Rusa, China-Hong Kong, China-Macao, China-Taipei, China-Shanghai,
Indonesia, Jordania, Kazajistán, Kirguistán, Letonia, Liechtenstein, Lituania, Moldavia,
Montenegro, Qatar, Panamá, Perú, República Dominicana, Rumania, Serbia, Singapur,
Tailandia, Trinidad y Tobago, Túnez, Uruguay.

26. Despesa en educació per
alumne en 2009
• OCDE: 5916 $ (6,3)
• Suissa: 9348 $ (10)
• Espanya: 4274 S (4,5)
Korea 539 (10)
OCDE 493 (9’1)
Espanya (8’9)

27. RESULTATS INFORME PISA
2009
(Program for International Student Assessment)
•Cultura matemàtica: Corea 546 (10); Alemanya 513 (9,3); EEUU 487(8’9); Espanya 483 (8,8).
• Cultura científica: Finlàndia 538 (10) Alemanya 520 (9’3)); EEUU (9); España (8,8)

28. NIVELL DE FORMACIÓ DE LA
POBLACIÓ ADULTA

29. • El gasto en relación al PIB % (2008)
▫ UE 15……………. ………… 5,9 %
▫ OCDE y UE………………… 5,4 %
▫ España …………………….. 4,6 %
▫ Madrid………………………. 2,46 %
soypublica.es 29
AMB LES RETALLADES ESTEM EN UN 3’9% - NIVELL DELS ANYS ‘80

30. Però la progressió ha estat EXCEL·LENT….

31. Índex estadístic d’estatus social, econòmic i
cultural (ESCS)
PISA: qüestionari de context amb 49 ítems.
• nivell d’ estudis dels pares
• la professió dels pares
• el nombre de llibres en el domicili familiar
• el nivell de recursos domèstics relatius a les
necessitats educatives.

32. PERCENTATGE D’ADULTS AMB E. SECUNDÀRIA
• Espanya 1970 (LGE, Villar Palasí)
• França 1882 (Loi Ferry) 32

33. El nivell d’estudis dels pares influeix un 15%
en la nota i l’ocupació un 12%
El risc d’exclusió nostre és el doble que en la
mitjana de la OCDE.

35. Índice estadístico de estatus social, económico y cultural (ESCS)

36. Un altra visió de l’informe PISA
Deducir a partir de un horario de trenes cuánto tiempo necesitarás para
ir de una ciudad a otra. (75%)
Calcular cuánto más barata será una televisión si se hace un descuento
del 30%. (82%)
Calcular cuántos metros cuadrados de baldosas necesitarás para
embaldosar un suelo. (65%)
Comprender gráficos de los periódicos. (76%)
Resolver una ecuación como la siguiente: 3x + 5 = 17. (89%)
Calcular la distancia real entre lugares en un mapa con una escala de
1:10.000. (56%)
Resolver una ecuación como la siguiente: 2(x+3)=(x+3)(x-3). (79%)
Calcular la tasa de consumo de gasolina de un coche. (52%)
¿Hasta que punto te sientes seguro de ti mismo
al tener que hacer las siguientes tareas de Matemáticas?

37. soypublica.es
37

38. soypublica.es 38

39. 39

40. 40

41. 41

42. 42

43. soypublica.es 43
el sistema educatiu espanyol és
el quart millor del món en quan
a correcció de les diferències
socio-econòmiques amb que hi
arriba l’alumnat.

44. soypublica.es 44

45. soypublica.es 45

46. A universal
soypublica.es 46

47. CONCLUSIONS
1. Arroseguem un dèficit històric respecte a la implantació d’un sistema educatiu
universal que abaste l’eduació secundària.
2. La nostra despesa pública en educació és un 20% inferior a la mitjana europea i de
l’OCDE.
3. El 31,4 % de la població escolar pertany a famílies amb baix nivell educatiu, el que
comporta un alt risc de fracàs escolar i exclusió social:
- Baix percentatge de població amb titulació secundària.
- Baix nivell educatiu
- Nivell socioeconòmic de l’alumnat inferior a la mitjana de la OCDE.
4. Tot i això, la desviació negativa de la nota (prevista per l’OCDE) no es compleix,
malgrat les deficiències apuntades. Açò s’interpreta como un èxit del sistema
educatiu.
5. Els índex negatius s’estan corregint amb una progressió que és de les més
accelerades del món.

48. El sistema educatiu espanyol planteja
problemes i avantatges.
Problemes:
• Fracàs escolar.
L’herència LOGSE
• Abandonament.
• Mancances amb les
TICS.
Avantatges:
• Integrador i cohesionador a
nivell social.
• Alta formació acadèmica
dels estudiants
universitaris i dels CC.FF.

49. LA LOMQE

50. CARACTERÍSTIQUES DE LA LOMQE
És una llei antidemocràtica.
Anti-
democràtica
Procés de
redacció i
tramitació
Buida de
participació
democràtica
als centres.

51. ANÀLISI DE LA LOMQE.
QÜESTIONS PRÈVIES
• Falta un Estudi Diagnòstic mínimament seriós
sobre l’actual situació del Sistema Educatiu.
• No s’ha comptat amb la Comunitat Educativa
• La reforma es planteja sense financiació i després
d’aplicar brutals Retallades (beques, nombre de
docents…)
• Redactada en un marcat llenguatge sexista.

52. Quina és la ideologia de la
LOMQE?
Preàmbul.
“es necesaria una reforma del sistema
educativo que huya de los debates
ideológicos”
Suposada neutralitat ideològica: hom parteix
d’un apriorisme fals al considerar els valors de
la societat neolliberal com el «que toca».

53. Avanteprojecte LOMQE-2012
I.- FILOSOFIA I OBJECTIUS
filosofia “neolliberal”
(LOMCE, Preámbulo, párrafo 1º)
La educación es el motor que promueve el bienestar de un
país; el nivel educativo de los ciudadanos determina su
capacidad de competir con éxito en el ámbito el panorama
internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el
futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito
educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de
alta cualificación, lo que representa una apuesta por el
crecimiento económico y por un futuro mejor
artículo 27.2 de la Constitución española“La educación tendrá
por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en
el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los
derechos y libertades fundamentales”

54. • “La lógica de la reforma se basa en la
evolución hacia un sistema capaz de canalizar
a los estudiantes hacia las trayectorias más
adecuadas a sus capacidades, de forma que
puedan hacer realidad sus aspiraciones y se
conviertan en rutas que faciliten la
empleabilidad y estimulen el espíritu
emprendedor a través de la posibilidad, para
los alumnos (QUE NO ALUMNAS) y sus padres
o tutores, de elegir las mejores opciones de
desarrollo personal y profesional.“

55. b) Objectius explícits i implícits de la
LOMQE
• ‹‹ El principal objetivo de esta reforma
es mejorar la calidad educativa
• … que debe medirse en función del
“output” (resultados de los
estudiantes) y no del “input” (niveles
de inversión, número de profesores,
número de centros, etc.)…
• …Todos los estudiantes poseen talento,
pero la naturaleza de este talento
difiere entre ellos, por lo que el sistema
educativo debe… reconocerlos… (con)
diferentes trayectorias…››
• …Esta ley orgánica es el resultado de un
diálogo abierto y sincero con toda la
comunidad educativa ›› ( Preámbulo de
la LOMCE)

56. II.- SISTEMA EDUCATIU
• S’ augmenta la cntralització del
currículum (55-65% bilingües/
65-75% monolingües)
• -gratuïtat de l’Educació Bàsica
(Primària + ESO + FPB)
• Es fan públiques les proves
diagnòstiques:
INTENCIONALITAT FUNCIONAL I
MECANTIL.
• Xarxa de centres segons
demanda social -cap a una
major “privatizació”
• ► Recentralització i control
ideològic i funcional del
currículum

57. III.- EDUCACIÓ PRIMÀRIA
• Al finalitzar 3r curs, Primera
“revàlideta”, i a l’acabar 6é
curs, Segona “revàlida”, de
caràcter informatiu i orientador.
• Desapareix E. per a la
Ciutadania en 3r cicle i s’imposa
Valors Ètics (avaluable) com a
alternativa a la Religió.
• Conèixement del Medi es
divideix en dos.

58. IV.- ESO.-
• 3r ESO matem. diferenciades
via acadèmica/via C. Aplicades
• Al filaitzar 3r ESO, obliga a una
elecció prematura entre
Bachillerat y FP en 4t curs (15
anys), amb un currículum
diferenciat (acadèmic/
professional).
• → per a obtenir el títol de
Graduat Escolar es necesaria
una Tercera “revàlida” (70-
30%) que, de no aprovar-se,
dona una Certificació d’estudis
sense cap valor (exclusió).
• Dos cicles: primer cicle
tres cursos (PMAR des
de 2n) i 4t d’ESO
(segon cicle).

59. Una llei que margina les llengües
pròpies.
a. Una mala concepció del
plurilingüisme (només llengües
estrangeres).
b. Les llegües no són vistes com una
riquesa cultural i personal.
“favorecer la empleabilidad y las
ambiciones profesionales”.

60. Promoció a l’ESO
• Amb 2 suspeses es promciona, amb 3 no (però
amb 3 cap l’excepció per acord de l’equip
educatiu).
• Sols una repetició per curs, màxim 2 en l’etapa.
• Els qui no aproven: PMRA (programa de millora del
rendiment i de l’aprenentatge) o Cicles d’FP Bàsica.

61. 12.- ESO - Avaluació
• Revàlida propedèutica en 4t: cal superar 5
punts/10.
• Poden presentar-se amb 2 suspeses.
• Elaborada pel govern central i aplicada per agents
externs.
• Hom pot repetir la prova per a superar-la o per a
pujar nota.
• 2 revàlides: acadèmica (batxillerat) i ciències
aplicades (FP).
• Possibilitat de presentar-se a les dues.
• Nota final d’ESO (70% notes i 30% revàlida)

62. V.- BATXILLERAT.-
• S’estableixen quatre modalitats: ciències,
humanitats, ciències socials, i
arts(Desapareix Arts Escèniques).
• Desapareixen matèries com disseny,
electrotècnia i tecnologia industrial.
• Classificació de matèries en “troncals”,
“especifiques” i d’especialitat”.
• Desapareix la Selectivitat però
s’estableix una Quarta “revàlida”
(60-40%), condició necessària per a
obtenir el títol de batxillerat.
• No s’assegura el caràcter públic i gratuït
de l’ensenyament no obligatori (educació
infantil, FPGM, FPGS, i FPA).
• ► És una llei classista i segregadora -
que vulnera la “igualtat d’oportunitats”
i concep l’educació com una carrera
d’obstàcles amb múltiples revàlides

63. VI.- FORMACIÓ PROFESSIONAL
• (FP) tres cicles: un cicle inicial de
Formación Professional Bàsica (15
anys) -que substituirà als PQPI-, la FP
de Grau Mitjà (necessita títol de
Graduat Escolar) i FP de Grau
Superior
• No es contempla dotació de
recursos.
• Apareix l’FP dual, combinant treball
en la empresa i estudi en centres de
formació.
• Matèries instrumentals al 1r Cicle
d’FP.

64. FORMACIÓ PROFESSIONAL
accés a CFGM
• CFFPB: + 15 ANYS (a partir de 2n d’ESO si s’ha
repetit).
• Accés a CFGM: amb el graduat acadèmic o el de C.
Aplicades, però sempre cal superar la revàlida de c.
aplicades.
• Amb el CFFPB + prova d’accés (17 anys complits).
• Superant el curs específic per a l’accés.
• Prova d’accés (17 anys complits).

65. FORMACIÓ PROFESSIONAL
• Accés CFGS:
1. Cert. de batxillerat
2. Títol de CFGM + Prova d’accés
3. Superar curs de formació específica per a l’accés.
4. Superar prova d’accés (+19 anys)
5. S’afegeixen mòduls instrumentals: matemàtiques
aplicades i Comunicació en llengües.

66. FORMACIÓ PROFESSIONAL
• Oferta de matèries optatives o complementàries
on line o al centre. No formen part del currículum
oficial del títol.
• El títol de CFGM possibilita l’accés a Batxillerat.
• El títol de CFGS possibilita l’accés directe a la
Universitat.
• Si no s’obté el títol: certificat dels mòduls superats
per a poder completar la titulació en el futur:
CNQP.

67. VII.- UNIVERSITAT.-
• No hi ha Prova d’accés.
• Cada universitat decideix si
estableix o no un
Procediment d’admisió (60-
40%).
• Increment de taxes = no
compensació de les
desigualtats.
PRIVATITZACIÓ.

68. IX.- ESPECIALITZACIÓ DE CENTRES
• Competència entre centres
(excel·lència), directament
relacionada amb la financiació i
pèrdua de modalitats de
Batxillerat (privatizació)
• Sols s’avalúa a l’alumnat!
• ► Segregació classista de
l’alumnat per centres (centre/
perifèria del Sistema).
• ► Potència la competitivitat i
especialització entre centres
per a classificar-los en
rankings (“mercat educatiu”)

69. X.- CONSELL ESCOLAR consultiu
• Perd rellevància (clients /
usuaris) en l’elecció de la
Direcció i en el Pla de
Centre.
• ► Socava la democràcia
interna i la participació
democràtica de la
comunitat educativa en
els centres.

70. •
Buida de continguts al Consell
Escolar.
• Article 46:
• “a) Evaluar (LOE: APROBAR Y EVALUAR) los proyectos y las normas a
los que se refiere el capítulo II del título V de la presente ley
orgánica.”
• “b) Evaluar (LOE: APROBAR Y EVALUAR) la programación general
anual del centro sin perjuicio de las competencias del Claustro de
profesores, en relación con la planificación y organización docente.”
• “e) Informar (LOE: DECIDIR) sobre la admisión de alumnos con
sujeción a lo establecido en esta ley orgánica y disposiciones que la
desarrollen.”
• “h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y
equipo escolar e informar (LOE: APROBAR) la obtención de recursos
complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.”

71. XI.- DIRECCIÓ I GESTIÓ EMPRESARIAL
• gestor empresarial, amb amples facultats de
“lideratge”: planificació per a impulsar la
“qualitat”, elecció del profesorat (“recursos
humans”), admisió d’alumnat (selecció),
normes i sancions (disciplina) o financiació
(usar el centre per a activitats lucratives).
• La direcció haurà de “rendir cuentas”, però
sols a l’Administració.
• Nomenament a partir d’una Comisió (70%
Administración y 30% del Centre) en base a
projecte / concurs de mèrits/ experiència.
• ► Introdueix la “gestión empresarial” dels
centres
• ► Proposa la financiació en funció dels
resultats.

72. Art. 43.4: “el director del centro
dispondrá de autonomía para”
“a) Establecer requisitos y méritos específicos
para los puestos ofertados de personal
funcionario, así como para ocupación de
puestos en interinidad, en cuyo caso podrá
rechazar, mediante decisión motivada, la
incorporación de personal procedente de las
listas centralizadas.“

73. b) Cuando exista vacante y financiación
adecuada y suficiente, proponer de forma
motivada el nombramiento de profesores que,
habiendo trabajado en los proyectos de calidad,
sean necesarios para la continuidad de los
mismos.

74. XII.- DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
• Als primers 5 anys de vigència de
la LOMQE, hom pot assignar al
professorat ensenyaments
diferents a la seva especialitat i el
personal funcionari docent podrá
ser trasladat de centre -dins i fora
de la localitat- amb caràcter forçós.
• ► Menyspreu i desconfiança cap
al professorat que veu
empitjorades les seves condicions
laborals
• ► Pèrdua de qualitat del sistema
educatiu.

75. Art. 62, desregularitza les condicions
laborals del professorat.
• “puedan asignar el desempeño de funciones en
una etapa o, en su caso, enseñanzas distintas de
las asignadas a su cuerpo con carácter general, al
personal funcionario perteneciente a alguno de
los cuerpos docentes recogidos en la disposición
adicional séptima de esta ley orgánica.”
• “En estos supuestos, las Administraciones
educativas podrán trasladar al personal
funcionario a centros educativos distintos al de
su destino…”

77. Discrminació de gènere
Article 38.3:
• “En ningún caso habrá discriminación por razón de
nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier
otra condición o circunstancia personal o social. Lo
dispuesto en el párrafo anterior no será
obstáculo para que los centros de
educación diferenciada por sexos
puedan suscribir los conciertos a los
que se refiere el artículo 116 de esta ley
orgánica, ...”

79. ► MESSURES per a millorar la
qualitat de l’educació:
• 1. Trajectories “flexibles” →
segregació alumnat (15 anys).
• 2. Avaluació externa →
desconfiança cap al professorat/
privatització.
• 3. Reforçament de matèries
instrumentals → millorar
resultats PISA (imatge exterior).
• 4. Major autonomia de centres →
competència/ especialització
(model Anglaterra)
• 5. impulsar Formació Professional
→ afavorir empresa privada
(model Alemania)
→ les referències habituals a les TIC (brindis al
sol) y al plurilingüisme.

80. • ► La paraula
“prova” té més
protagonisme que
en la LGE-1970
• ►Gerenarà
memorització de
continguts, ansietat
i angoixa (model
coreà)
• ►Classificació,
etiquetatge,
encasellament.

81. 1. ESO.
2. ESO.
3. ESO.
1. P. M. A. R
2. P. M. A. R.
AVALUACIÓ EXTERNA
4. ESO.
OPCIÓ ACADÈMICA
4. ESO.
OPCIÓ PROFESSIONAL
AVALUACIÓ EXTERNA. (TITOL DE GRADUAT AMB ESO).
I BATX.
II BATX
CC. FF. G. M
AVALUACIÓ EXTERNA
UNIVERSITAT CC. FF. G. S.
F. P
BÀSICA.
Accés directe

82.  2013-14 Publicació al BOE
 2014-15. Primer, tercer i cinqué de primària i FP
bàsica.
 2015-16 – Segon. Quart i sisé de primària.
 1r i 3r d'ESO i 1r de Batxillerat.
 Novembre de 2015 eleccions generals.
 2016-17 - En la seva totalitat.
Calendari d' implantació LOMCE

83. Pressupostos Generals de 2013 (en mill.€), continua el “càstic”
Año Total
(mil. mill.)
Sanidad Educación Pensiones
1º
Desempleo
4º
Fomento
empleo
Deuda P.
3º
2007 291,1 4.200 2.485 91.458 14.471 7.287 15.925
2008 314,5 4.434 2.933 98.012 15.777 7.684 16.609
2009 329,8 4.623 2.988 106.099 19.616 7.584 17.400
2010 350,2 4.635 3.092 108.283 30.975 7.751 23.200
2011 315,6 4.255 2.843 112.216 30.474 7.329 27.400
2012 309,8 3.976 2.271 115.826 28.805 5.765 28.848
2013 319,4 3.852 1.945 121.557 26.994 3.772 38.590
► Es gasta 4 vegades més en Seguretat Ciutadana que en Educació
i en Defensa es gasta el doble que en Sanitat.
► Es donarà a la Banca ajudes al voltant d’uns 50.000.000.000 €,
el que incrementarà el Dèficit i el Deute Públic d’Espanya
EL MUNDO | Fuente: INE y elaboración propia

85. “No hi ha res més
injust que tractar
per igual a les
persones que no
ho són”

86. QUÈ HI CAP ESPERAR?
• Més fracàs escolar: polarització a les aules
- els qui “competeixen”
- incapaços + passotes + disruptius
• Més abandonament escolar.
• Menys integració i cohesió social.
• Menys qualitat, entesa en termes d’èxit social.
• Qualitat mesurada com a exàmen extern i descontextualitzat… no
per a saber, ser feliços, aplicar, gaudir, crèixer com a persones…
l’afectivitat no compta…

88. QUINA EDUCACIÓ VOLEM?
• L’EDUCACIÓ ÉS UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LA SOCIETAT
I NO DELS MERCATS!
• TOTS ELS PROCESOS SÓN REVERSIBLES: PERÒ CAL LLUITAR!
CÒM S’HA ACONSEGUIT L’ACTUAL ESTAT DEL BENESTAR?
• BELIGERANT AMB LA DESIGUALTAT
• AMB VALORS DEMOCRÀTICS I PROFESSORAT COMPROMÉS
• ELS DRETS HUMANS COM A BASE DEL CURRÍCULUM
• EDUCACIÓ EMANCIPADORA, AMB LLIBERTAT DE
CONSCIÈNCIA, PER A FER POSSIBLE L’ESPAI MÀGIC DE
L’ESCOLA COM A ESPAI COMPARTIT PER MARES, PARES,
ALUMNAT I PROFESSORAT... I ON SIGA POSSIBLE FER
REALITAT L’AVENTURA DE CONÈIXER, CRÈIXER, APRENDRE...

89. AMB QUINA METODOLOGIA?
Educar significa motivar, il·lusionar, enganxar,
animar, arrosegar, liderar... i açò sols és possible
des de la implicació de l’alumnat i la seva
participació, des del seu protagonisme en el
procès d’ensenyament-aprenentatge mitjançant
la negociació, les activitats amb sentit, els
projectes.. i sobretot, amb la conexió dels
aprenentatges amb la vida i el món real.

90. Quin sistema educatiu volem?
ENSENYAMENT
PÚBLIC
QUALITAT
UNIVERSAL
GRATUÏT
PROTENCIE
RECURSOS
PLANTILLES
COOPERACIÓ,
SOLIDARITAT…
TICS
LLENGÜES
FOMENTE
VALORS

91. Quin sistema educatiu volem?
• Públic, universal, laic, de qualitat, inclusiu, emancipador,
superador de les desigualtats, i que treballe per la cohesió
social i l’equitat.
• L’educació bàsica te que ser igual per a totes i tots,
fomentant els valors cívics i de convivència, i basada en els
DRETS HUMANS.
• Denunciem la injustícia de l’existència de la triple xàrxa de
centres, que perpetua les desigualtats socials i reprodueix
l’ordre social dominant.
Centres
públics
Centres
concertats.
Centres
públics

92. La utopia es
quelcom que
veiem a l’horitzó i
que quan avancem
una passa, ella
retrocedeix una
passa...
Possiblement mai
hi arribarem, però
sempre ens farà
avançar. Mario Benedetti.

93. "PODRAN CORTAR
TODAS LAS FLORES,
PERO NUNCA
DETENDRAN LA
PRIMAVERA”
Pablo Neruda.