Caracteristiques generals de l'arquitectura romana

2. -MARC VITRUVI-
Arquitecte, enginyer i tractadista del segle I a.C.
• Firmitas, Venustas et Utilitas (fermesa,
bellesa i utilitat)
• Marcat caràcter pragmàtic (pràctic) i
funcional
• Juli Cesar i August (exili de l’arquitecte)
• Tractat d’Arquitectura més antic 10 llibres,
utilitzat a l’edat mitjana
• Bases de l’arquitectura renaixentista
(Leonardo, l’Home de Vitruvi))
-L'ARQUITECTURA ROMANA-

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ARQUITECTURA
Pragmatisme i funcionalitat
TÈCNICAMENT:
• Innovació de Roma en el camp arquitectònic
• Ús del formigó i del maó (solidesa i majors possibilitats constructives )
• Ús de l'arc de mig punt i la volta de canó, l’aresta i la cúpula)
• Sistema constructiu arquitravat i Arc de mig punt
SISTEMA CONSTRUCTIU:
• Arquitectura religiosa: Arquitravada
• Arquitectura civil : abovedada i l'arc de mig punt
ESTIL:
• Eclèctic mescla de diverses influències (hel·lenisme, oriental, etrusc i egipci)
• Ordres arquitectònics grecs, el toscà (d’origen etrusc) i el compost (jònic i corinti)
MATERIALS:
• Planxes de marbre, pedra calcaria, bronze, mosaics
(l’embelliment general de l'edifici a baix cost)

4. Dimensions de l’arc
1.Clau ( contraclaus dues dovelles adjacents i salmers pes arc)
2.Dovelles: peces que componen l’arc
3.Extradós: (cara exterior de l’arc)
4.Imposta:
5.Intradós: part interior de l’arc
8.Carcanyol: Espai proper a l’arc
Elements constructius d'un arc
6. Alçada
7. Amplada
Fondària
Cantell: Gruix de les dovelles
Salmers: Reben el pes de l’arc
Arc de mig punt Volta de cano
Aqüeducte

6. LA CIUTAT ROMANA
Estructura de pla hipodàmic, amb dos carrers principals, el cardo
maximus i el decumanus
Aquest plànol és el reflex, més que de la influència grega, dels
campaments militars romans, l'estructura dels quals recreen.
A l’encreuament s’hi trobava el Fòrum, la plaça amb els
principals edificis públics: temples, basíliques, cúria, columnes i
arcs commemoratius...
Campament militar

7. Reconstrucció de Tarraco

8. Tipologies
arquitectòniques
Edificis privats
vil·les i palaus
Domus
Edificis públics
Edificis religiosos
Edificis civils:
Destinats a la
diversió
Termes o banys
públics
Teatres
Amfiteatres
Circs
Edificis de caràcter
administratiu
La basílica
Monuments
commemoratius
Arcs de triomf
Columnes
commemoratives

9. La casa romana (domus)
• domus, cases privades, o de
veïns, insulae.
• habitacions al voltant d'un pati
central
• Parts importants: Atri,
Compluviumi, impluvium,
tablinum i triclinum.
• Els sòls es pavimentaban amb
mosaics i les parets es pintaven
al fresc

10. A les ciutats, es construïen insulae de diversos pisos i que es
llogaven al proletariat

11. EL FORUM
Centre de la ciutat on se solien agrupar els temples principals, els
monuments commemoratius i els edificis públics més importants

12. Teatro Romano de Mérida
Teatres. Eren semblats als grecs, encara que eren totalment semicirculars
EL TEATRO ROMANO DE ASPENDOS
El teatre romà d'Aspendos (Turquia) és dels més ben
conservats del món gràcies al fet que va ser en l'època
medieval una posada i ja en el segle passat Ataturk,
als anys 30, va ordenar restaurar-lo. Ha de ser un lloc
digne de visita

13. Amfiteatres
Eren edificis destinats a lluites entre persones (gladiadores) o animals, moltes vegades a mort. Els més grans, com el
Coliseu de Roma (Amfiteatre Flavio, del segle I d.c.)
L’obra va ser ordenada construir per Vespasià l’any 72dC.
tot i que va ser inaugurat per Titus l’any 80dC

14. CIRCS
Edificis habilitats per a les carreres de cavalls (quadrigas si eren quatre o
bigas si eren dos), autèntic esport nacional romà

15. Clavegueram
Obres destinades a l’higiene i fonamentals en les grans ciutats per al sanejament
general, i complementen els aqüeductes
Cloaca màxima de Roma

16. Els romans construïren una gran quantitat de vies de comunicació
entre tots els seus territoris. Una de les principals fou la Via Augusta, que
unia Roma amb Cadis

17. Aqüeductes
Arcades de mig punt, superposades, per salvar enormes distàncies, com el de
Segòvia
Edificis públics

18. Mercats
Col·locar-se les
tendes
(tabernae) sota
els pòrtics del
Fòrum

19. Termes
Eren edificis per a l'esplai, l’higiène, les relacions públiques i l'esport
Termes Romanes de Bath

20. Destinats a l'administració:
Tablinium i la Cúria
Destaquen per la seva importància en el futur les
basíliques. Eren edificis administratius de varis usos to i
destacar principalment per impartir justícia
Amb el cristianisme es convertiran en temples

21. La basílica romana i la seva importància com a model de l'església cristiana
• El cristianisme es converteix en religió oficial de Roma, a partir del segle IV, els
cristians necessitaran edificis per a la reunió de les seves assemblees (eklesia) per
a dur a terme els seus rituals.
• La basílica romana s'adaptava perfectament a les seves necessitats
Basílica de Sant Pere del Vaticà, construïda per Constantinià en 324

22. Arquitectura religiosa i commemorativa Temples
• Els temples romans eren semblats als grecs
• Columnes adossades a l'estructura
• Exemptes només en el frontal
• L'ordre dòric sobre un podium, perd les estries i s'estilitza s’anomenta Tosca (heréncia etrusca)

23. LA TRIADA CAPITOLINA
MINERVA JUPITER JUNO
(originals d’origen etrusc) Mart, Jupiter i Jenus
PLANTA TEMPLE DEDICAT A TRIADA
Derivava de la mitologia etrusca (tríada etrusca, formada
per Tínia, Uni i Menrva)

24. Tholos
• Columnes adossades a l'estructura
• Planta central, circular
Panteó de Agripa, del segle II a.Temple de Vesta
• Influència del renaixement
• Temple dels deus

25. Monuments commemoratius
Arcs de triomf
Columnes commemoratives
Altars