Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL

593 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL

  1. 1. Treball d’economiaPolítiques econòmiques. La política fiscal Fet per:Iván Cardona i Alejandro Dubrowski
  2. 2. Index Polítiques econòmiques: - Objectius - Mitjans - Tipus de política econòmica Tipus de política fiscal: - Instruments fiscals - Efectes sobre l’economia Els Pressupostos Generals de l’Estat: - Els ingressos públics dels PGE - Les despeses públiques del PGE - El saldo pressupostari
  3. 3. Polítiques econòmiques
  4. 4. Objectius Creixement economic sostenible: L’objectiu principal és millorar el benestar dels ciutadans. Plena ocupació: Es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de la població està ocupada. Estabilitat de preus: És fonamental controlar els preus dels bens i serveis perquè els consumidors conserven poder adquissitiu i per evitar la incertesa de la inflació.
  5. 5. Mitjans Directes: Són els organismes que elaboren i posen en pràctica la politica econòmica. Cadascun d’aquests organismes té assignada la seua parcela dins la política econòmica. És bàsic que les institucions estiguen coordinades. Indirectes: Tenen un gran pes específic en les societats modernes, com per ejemple la banca o grans multinacionals. Aquests colectius disposen d’un ampli suport economic o social. És fonamental que l’Estat negocii amb ells per a avançar tots junts en la mateixa direcció.
  6. 6. Tipus de política econòmica Política fiscal: És l’acció intencionada de l’Estat per a augmentar o disminuir l’activitat económica, principalment mitjançant la recaptació d’impostos i l’aplicació de la despesa pública. Política monetària: És el conjunt de mesures que pren el banc central d’una nació amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus mitjançant la variació de la quantitat de diners en circulació i el tipus d’interés. Política exterior: És la intervenció de l’Estat per a regular les transaccions amb altres paisos, com per exemple, el tipus de canvi de la moneda respecte a les monedes d’altres paisos, les restriccions a les importacions o el foment de les exportacions. Política de rendes: pretén aconseguir l’estabilitat de preus controlant la inflació. Quan els preus es disparen, l’Estat ha d’intentar controlar els preus dels productes més inestables. Pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar salaris màxims i mínims a les empreses.
  7. 7. Política fiscal
  8. 8. 1.-La política fiscalÉs l’actuació intencionada del sector públic,mitjançant la recaptació de fons (impostos) il’aplicació de despeses públiques G, per a assolirels objectius que persegueix l’Estat.
  9. 9. 1.1.-Intruments fiscals1- Polítiques fiscals discrecionals:Són les que apliquen els governs cuan volen influir sobre els ingressos oles despeses intencionadament: * Obres públiques: inversions en infraestructures * Ocupació i formació * Transferències als agents necessitats (aturats, jubilats, incapacitats…) * Modificació de tipus impositiu
  10. 10. 2- Estabilitzadors automàtics: Són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d’un país. Amb l’ús dels estabilitzadors automàtics, les trancicions entre les fases dels cicles econòmics d’expanció i recessió són más breus i menys traumàtiques.* Impostos proporcionals: el tipus impositiu no varia amb el nivell de renda.* Impostos progressius: impostos del tipus impositiu dels quals augmenta gradualment en incrementar el nivell de renda.* Cotitzacions socials: aportacions que els treballadors i les empreses fan a la seguretat social a canvi de la protecció social que el proporciona.* Subsidis de desocupació: Ajudes economiques que concedeix l’estat pero a cobrir les necessitats socials i econòmiques derivades d’una situació d’atur forçós.
  11. 11. Efectes sobre l’economia• La PF expansiva: s’utilitza per a incrementar la despesa pública per a estimular la demanda total de béns i serveis.• La PF contractiva: s’utilitza per a pujar els impostos o reduir la despesa pública per a aconseguir els objectius contraris.
  12. 12. Els Pressupostos Generals del’Estat. Relació detallada dels ingressos i despeses que l’Estat pensa dur a terme en 1 any. Els ingressos públics Les despeses públiques El saldo pressupuestari:
  13. 13. Els ingressos públics dels PGECotitzacions socials: Són les quantitats que els treballadorsafiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de necessitat, ellsi les seves families tinguin dret a cobertura.Tributs: en els PGE són els ingressos públics més importants ja quesuposen la meitat del total recaptat.Altres ingressos: Transferències corrents, ingressos patrimonials,alienació d’invercions i transferencies de capital.
  14. 14. Les despeses públiques del PGEDespeses corrents: són les despeses generals que tenen l’objectiu deproporcionar a la societat serveis públics com ara la sanitat o l’educació, etc.Despeses d’inversió: són les que es destinen a mantenir i a ampliar lacapacitat productiva del país.Transferències i Subvencions: l’Estat obté recursos en formad’impostos, cotitzacions socials… i després els transfereix a les persones oempreses mes necessitades. Com per exemple beques, prestacions als aturats…
  15. 15. El saldo pressupostariDues corrents de pensament econòmic:- Model econòmic Keynesià- Les polítiques neoliberalsPer a finançar el dèficit públic l’Estat potoptar per: - Emetre deute públic- Apujar els impostos- Augmentar els diners en circulació- Disminuir la despesa pública (retallades)
  16. 16. Dues corrents de pensament econòmicModel econòmic Keynesià: Defensen que l’Estat s’had’endeutar per a assolir la plena ocupació i l’estabilitat.Les polítiques neoliberals: Critiquen l’endeutament del’estat. L’objecció principal es la inflació que genera el dèficit públic enaugmentar la cuantita de diners que circulen per l’economia
  17. 17. Dos tipus de dèficit:Cíclic: Es produeix quan sorgeixen les inevitables fases derecessió del cicle econòmic.Estructural: És un dèficit permanent que es manté fins i toten situacions pròximes a la plena ocupació
  18. 18. Per a finançar el dèficit públic l’Estat pot optar per:Emetre deute públic: l’Estat demana diners a empreses a canvi duns titolsvalor que otorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels diners a un interésfix pactat. Poden ser lletres del tresor, obligacions, bonos…Apujar els impostos: Agmentar els impostos porta a frenar la demanda debens i serveis, de tal manera que l’aplicació d’aquesta mesura s’acostuma aefectuar-la en fases expansives del cicle econòmic.Augmanetar els diners en circulació: Aquesta mesura sol provocarinflació. Als paisos de la zona euro per motius d’estabilitat, aquesta desició nomésla pot executar el Banc Central Europeu.Disminuir la despesa pública. Retallades com les dels governs actuals
  19. 19. FI

×