3. Arc ogival L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllat Arc ogival
4. Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta.. Volta de creueria Volta de creueria nervis pilars clau de volta arc ogival
7. El gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès . La història explicada per Ildefonso Falcones, se situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de m à xim esplendor de la Corona Aragonesa. S'est à construint l'esgl é sia oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al barri mar í tim tamb é hi ha una construcci ó d'un temple religi ó s, Santa Maria del Mar. A difer è ncia de la Catedral é s un temple fet directament pel poble. Bernat Estanyol, serf dels senyors de Bellera a Navarcles (Bages) fuig, l ’ any 1320, amb el seu fill Arnau, acabat de n é ixer, cap a Barcelona. Van a cercar la llibertat i deixar de ser serfs ( é s a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans d ’ aquella gran ciutat). Arnau Estanyol, ser à el protagonista central de la història. Inicialment, com a noi, viu al Palau dels Puig i despr é s treballar à com a palafrener, bastaix, soldat i canvista fins aconseguir, per gr à cia del Rei Pere III el Cerimoni ó s, un t í tol nobiliari. Tamb é es nomenat Cònsol del Mar de Barcelona.
8. Va néixer a França Als regnes hispànics i Anglaterra el van acceptar amb facilitat Alemanya ho va fer més tard. Itàlia que l’acceptà a contracor, l’abandonarà ràpidament per fer el Renaixement. La catedral o Duomo de Milà, és la construcció gòtica més genuïna de tot Itàlia. Catedral d’Orvieto Itàlia Expansió del gòtic
10. Reforma del Cister A meitats del segle XII, neix un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat (monjo benedictí). Aquest moviment es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’Orde del Cister. Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins, construeixen temples amb un sistema constructiu completament nou, basats en l’arc ogival i la volta de creueria .
11. Poblet és el monestir cistercenc habitat més gran. Fou fundat l’any 1150 sota el regnat d’Alfons II el Cast . Poblet
16. Absis Pinacle Arc boterell o arcbotants Catedral Catedral de Reims segle XIII
17. Girola o deambulatori Volta de creueria i pilars Nau central i naus laterals Planta de greu llatina Absis amb capelles disposades radialment Presbiteri Catedral Vitralls Catedral de Reims segle XIII
27. Planta amb tres naus, totes quasi, amb la amb la mateixa alçada, aconseguint un espai diàfan. També s’ha que la distància entre els pilars que separen les naus, és major que en la resta de catedrals europees. Santa Maria del Mar segle XIV Planta de Saló
28.
29.
30. Santa Maria del Mar apareix esmentada en un document de l'any 918 que parla d'una església situada al camí del mar, amb el nom de Santa Maria de les Arenes o de la Mar. Durant els segles XII i XIII, armadors, mercaders i descarregadors construeixen les seves cases al voltant del temple, i els nobles comencen a edificar els seus palaus a prop del carrer Montcada. Ja entrat el segle XIV, es fa necessària la construcció d'una església més gran amb espai per a tothom, però també podem suposar que representa un desig latent d'ostentació en aquella nova classe urbana que sorgeix en la Barcelona d'aquell temps. Per iniciativa del canonge Bernat Llul, es va encarregar, l’any 1329, a l'arquitecte Berenguer de Montagut la construcció de la nova església, amb la col·laboració de Ramon Despuig. Construïda en només cinquanta-quatre anys, l'agost de 1384 s’hi celebra la primera missa. Construïda amb pedres de les pedreres de Montjuïc, Santa Maria del Mar és, probablement, l'església gòtica mes bonica de tota Catalunya. La puresa de les seves línies i la perfecció constructiva l’han fet ser l’exemple més significatiu del gòtic català. Exteriorment es caracteritza per la netedat del seus murs, per l’absència d’arcbotants i, per la proliferació de contraforts. La façana es presidida per un pòrtic ogival i una enorme rosassa, dues torres octogonals s’enlairen al cel i en són els únics elements verticals de l‘església. Interiorment és de planta rectangular, sense transsepte, amb vuit pilars ortogonals que divideixen l’espai en tres naus d'alçada gairebé idèntica. La poca diferència d’alçada junt amb la gran separació entre els pilars atorguen a l’interior la sensació de nau única, de planta de saló. Tot el conjunt és capçat per un gran absis amb capelles entre els contraforts i, una girola que emmarca la zona presbiteriana. En destaquen la gran lluminositat interior que ve donada pels grans finestrals laterals i el gran rosetó de la façana principal i una magnífica acústica millor que moltes sales de concerts. És una novel·la històrica sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV. La història té com a nexe d'unió la construcció de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera i la vida de les persones de l'època. L’ESGLÉSIA DEL MAR de Ildefonso Falcones Ara és un bon moment si t’agrada llegir
31. En la catedral de Girona destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcció d’una sola i àmplia nau. Catedral de Girona segle XIV
32. Planta de Saló Santa Maria del Mar segle XIV Catedral de Reims segle XIII
34. Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra) XIV MNAC Marededéu de Boixadors (Anoia) XIV Museu Episcopal de Vic Marededéu de Besalú XV Col·legiata de santa Maria de Besalú
35. Marededéu de Sallent de Sanaüja (Segarra ) XIV MNAC Marededéu de Ger Segona meitat del segle XII MNAC
36. Majestat Batlló Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII) Crucifix de Giotto Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII)
