Presentació digital sobre el procés de construcció de la Unió Europea.

1. LA UNIÓ EUROPEA IES MOIANÈS GEOGRAFIA 2ºn Batx

2. PANEUROPEISME PREVI A LA II GUERRA MUNDIAL - Primers projectes d’unificació van sorgir al segle XIX · Expansió revolucionària francesa , adopció del codi napoleònic a tots els països conquerits va crear un concepte primitiu de ciutadania europea · Zollverein alemany  paral·lelisme amb la CECA impulsada per Alemanya un segle després. · Paneuropeisme del segle XIX  polític i social , concepcions liberals i obreres. Organitzacions com “Jove Europa” (a imatge de la Jove Itàlia de Giuseppe Mazzini), el “Comitè Internacional de la Democràcia Europea” (amb líders revolucionaris com Mazzini, Ledru-Rollin o Fernando Garrido), combat comú front l’absolutisme, onada de revolucions conjuntes: “La primavera dels pobles” 1848. Fracàs d’aquestes revoltes, sorgeix per primera vegada la idea dels “Estats Units, Lliures i Associats d’Europa”  fórmula per estendre la democràcia mitjançant la instauració d’un estat federal europeu, a imatge dels Estats Units d’Amèrica. Va arribar a redactar-se un esbós de constitució que recollia idees actuals com la ciutadania europea, un parlament comú, lliure comerç i trànsit, sufragi universal (masc.) inclòs un exèrcit comú europeu. - Segle XX  Projectes europeistes trencats per la Gran Guerra. Període entreguerres tornen a aparèixer, però totalment divergents, per una banda la “Unió Paneuropea” basada en els postulats liberals i obreristes del segle XIX o els discursos dels ministres d’exteriors de França (Aristide Briand) i Alemanya (Gustav Stresisemann) favorables a la Unió. Per l’altra, el projecte nacional-socialista, d’una Europa de les regions al servei del Reich.

3. IMPERI NAPOLEÒNIC

4. Entre els pobles que estan geogràficament agrupats ha d'existir un vincle federal; aquests pobles han de tenir la possibilitat d'entrar en contacte, de discutir els seus interessos, d'adoptar resolucions comunes, d'establir entre ells un llaç de solidaritat, que els permeti plantar cara a les circumstàncies greus , si aquestes sorgiren. (…). Evidentment, l’associació tindria efectes especialment al camp econòmic: es la qüestió que més pressiona. Crec que pot tenir èxit. Però estic segur que també seria necessari un punt de vista polític i social, la lligadura federal, sense afectar a la sobirania de les nacions. Discurs d’Aristide Briand davant la Societat de Nacions, 5-09-1029 Un dia vindrà en el qual les armes caiguin dels braços, a vosaltres també! Un dia vindrà en el qual la guerra semblarà absurda i serà impossible entre París i Londres, entre San Petersburg i Berlín, entre Viena i Torí, que serà impossible i semblarà absurda com avui ho fa entre Rouen i Amiens, entre Boston i Filadelfia. Un dia vindrà en el qual vosaltres, França, Rússia, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, totes vosaltres nacions del continent, sense perdre les vostres qualitats distintives i la vostra glòria individual us fondreu estretament en una unitat superior, i constituireu la fraternitat europea, absolutament com Normandia, Bretanya, Borgonya, Lorena, Alsàcia, totes nostres províncies es fonen en França. Un dia vindrà al qual no n’hi haurà més camps de batalla, qual els mercats s’obrin al comerç i els esperits a les idees. Un dia vindrà en el qual les bales i les bombes seran reemplaçats pels vots, pel sufragi universal dels pobles, pel venerable arbitratge d’un gran senat sobirà que serà a Europa allò que és el Parlament a Anglaterra. (...) Un dia vindrà en el qual vorem eixos dos grans grups: els Estats Units d’Amèrica, els Estats Units d’Europa; situats front a front, donant-se la mà sobre els mars(...). És dirà Europa al segle XX, i als segles següents, més transformada llavors, es dirà Humanitat. Víctor Hugo, Assemblea Nacional Francesa, 1-03-1879

5. PROJECTE DE L’EUROPA DE LES ÈTNIES AL SERVEI DEL III REICH

10. PRESIDENTS SIGNANTS DEL TUE

16. Estado Status Alemania Miembro original Austria Adherido en 1995 Bélgica Miembro original Bulgaria Adherido en 2007 Chipre Adherido en 2004 Rep. Checa Adherido en 2004 Dinamarca Adherido en 1996 Eslovaquia Adherido en 2004 Eslovenia Adherido en 2004 España Adherido en 1991 Estonia Adherido en 2004 Finlandia Adherido en 1996 Francia Miembro original Grecia Adherido en 1992 Hungría Adherido en 2004 Islandia Adherido en 1996 Italia Adherido en 1990 Letonia Adherido en 2004 Lituania Adherido en 2004 Liechtenstein Adherido en 2008 Luxemburgo Miembro original Malta Adherido en 2004 Noruega Adherido en 1996 Países Bajos Miembro original Polonia Adherido en 2004 Portugal Adherido en 1991 Rumania Adherido en 2007 Suecia Adherido en 1996 Suiza Adherido en 2004

20. CRONOLOGIA DE L’AMPLIACIÓ · Constitució de la CEE  1958 formada per: França. RFA (la RDA es va incorporar en 1990 després de la unificació), Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia. · Primera ampliació  1973: Dinamarca (excepte Groelàndia, que es va sortir en 1985 mitjançant un referèndum per defensar llur interessos pesquers), Regne Unit i Irlanda · Segona ampliació  1981, Grècia. · Tercera ampliació  1986, Espanya i Portugal. · Quarta ampliació  1995, Àustria, Suècia i Finlàndia. · Cinquena ampliació  2004, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre (només la part grecoxipriota). · Sisena ampliació  2007, Bulgària i Romania · Properes incorporacions  Croàcia, Turquia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia. La data dependrà de com es resolguin les diferències de tipus polític que existeixen així com la implementació de les mesures econòmiques exigides per la Unió. · Suïssa i Noruega han rebutjat la entrada a la Unió Europea mitjançant referèndums.

22. Païssos membres de la Unió

24. OBJECTIUS DE LA UE · Integració econòmica a partir de l’existència d’un Mercat Únic que permet la lliure circulació de bens, serveis, persones i capitals. Els instruments que ho han permès han estat l’eliminació dels controls fronterers, la implantació de la moneda única i la creació d’institucions independents dels governs nacionals. · Reduir els desequilibris interns motivats per les diferències econòmiques entre els Estats i les regions i per això utilitza el Fons Estructural i Fons de Cohesió . · La integració política que suposa que els Estats de la UE han cedit part de la seva sobirania a favor de les institucions europees. Les institucions europees aproven directives, normes i lleis que prevalen sobre les aprovades per cada Estat membre.

26. EL CONSELL DE LA UE, funció legislativa i pressupostària: · Es reuneix quan els estats volen tractar un tema concret (economia, defensa...) i està format pels ministres implicats de cada un dels estats, per aprovar lleis o prendre decisions. · La funció més important és la d’aprovar lleis, coordinar les polítiques de la UE que canvien en funció del tema o àmbit que s’ha de tractar. · Està format per Europarlamentaris. Cada país té un nombre determinat d’eurodiputats segons el nombre d’habitants, que s’organitzen en grups polítics segons els partits que representen i s’elegeixen per sufragi universal i directe cada cinc anys. És l’única institució europea escollida pels ciutadans. El Parlament europeu té 750 diputats. · Les funcions més importants són: la tasca legislativa (compartida amb el Consell de la Unió), exercir el control sobre la resta d’institucions, aprovar els pressupostos... · La seu del parlament és a Estrasburg, la secretària està a Luxemburg i a Brussel·les on també es celebren reunions. PARLAMENT EUROPEU, funció legislativa. Representa als ciutadans:

27. LA COMISSIÓ EUROPEA, funció executiva: · Formada per un comissari per cada estat membre, a partir de 2014, tal com estableix el Tractat de Lisboa, estarà formada per un nombre de comissaris que correspongui als dos terços del nombre d’estats membres, escollits segons un sistema rotatori cada cinc anys, en el termini de sis mesos després de les eleccions al Parlament. Actualment el president és el portuguès Xose Manuel Durao Barroso, que va ser escollit pel Consell i ratificat pel Parlament. · Té el poder executiu de la UE (gestiona i executa el pressupost, les lleis aprovades pel Consell i el Parlament), és l’equivalent al govern europeu i també és l’encarregada de proposar la nova legislació europea. Vetlla per l’aplicació correcta dels tractats i pel compliment de les resolucions, a més, està plenament associada a la política exterior europea (relacions econòmiques, de desenvolupament...). · La seu de la Comissió està a Brussel·les. EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA, funció judicial: · Format per un jutge de cada Estat Membre (renovable cada sis anys). Els jutges són assistits per vuit advocats generals nomenats per sis anys. · La funció principal és ser l’òrgan judicial de la Unió. S’encarrega de que tots els estats i institucions de la UE acompleixen les lleis, i també resol els conflictes que sorgeixen entre els estats membres, institucions, empreses o particulars europeus. · La seu del tribunal està a Luxemburg.

41. L’ECONOMIA DE LA UE I LA SEVA POSICIÓ EN EL MÓN LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA · L’economia ha estat el nucli del procés de integració europea. · Al crear-se la CEE cada estat tenia la seva moneda pròpia (franc francès, marc alemany, pesseta espanyola...) que podia devaluar-se o apreciar-se segons les necessitats de cada país, provocant en ocasions, problemes i tensions dins de la CEE. · Per avançar en la unió monetària, es van dur a terme diverses actuacions per donar estabilitat als canvis entre les diferents divises. Les més importants van ser la creació del Banc Central Europeu (1998) i la posada en marxa de l’euro (2002). LA ZONA EURO · S’anomena eurozona el conjunt d’estats de la Unió que tenen l’euro com a moneda comuna de curs legal. · L’euro va entrar en circulació a gener de 2002 a dotze estats d ela Unió, fins arribar a 2011, quan l’euro és la moneda oficial a 17 països de la UE. · El Regne Unit no està dins de l’eurozona per voluntat pròpia, mentre que Dinamarca ho decidirà mitjançant un referèndum. · La resta de països de la Unió que no formen part de l’eurozona han assumit l’obligació d’unir-se però cal que acompleixen els requisits imposats per la UE (tipus d’interès, inflació, dèficit públic i deute públic baixos). · L’euro també és la moneda oficial a països que no pertanyen a la UE com Andorra, Mònaco o San Marino, així com als territoris francesos d’ultramar.

42. SEU DEL BCE A FRANKFURT

44. PAÏSOS QUE ADOPTAREN L’EURO AL 2002

50. La zona d’explotació econòmica exclusiva de la UE sobre el mar és la més gran del món, té més de 25.000.000 de km²

54. NAVEGACIÓN Galileo, el GPS europeo, se retrasa 11 años más Galileo, el sistema europeo de navegación por satélite, una de las grandes apuestas políticas de la Unión Europea (UE), se retrasa hasta 2020. El proyecto requiere al menos de 1.900 millones de euros más para convertirse en una alternativa creíble al GPS estadounidense, según admitió ayer el comisario europeo de Transporte Antonio Tajani. Con el presupuesto disponible ahora, solo se creará una red de 18 satélites con una precisión máxima de 247 metros, frente a los 10 metros que ya garantiza el GPS norteamericano. Los 1.900 millones de presupuesto más permitirían llegar a la constelación de 30 satélites prevista inicialmente y a obtener una precisión de 70 centímetros. Hasta ahora se han lanzado dos satélites experimentales y en 2012 estarán en órbita los cuatro primeros satélites operativos. A partir de entonces se desplegarán dos más por trimestre hasta llegara a los 18 con los que se pondrán en marcha los primeros servicios a partir de 2014, pero con menor precisión que el GPS. Presentado en 1999 como la gran apuesta de la UE para garantizar su independencia en el espacio y, de paso, participar en un mercado que calculaban movería 40.000 millones de euros en 2005 y generaría 150.000 puestos de trabajo, Galileo ha sufrido varios retrasos. A la incapacidad de los dirigentes políticos para dar un impulso definitivo a un proyecto estratégico, la falta de fondos provenientes del sector privado y la hegemonía del GPS estadounidense se le suman de nuevo problemas de presupuestos, como ya ocurrió en 2001. En cualquier caso el comisario de Tajani reafirmó el compromiso comunitario con Galileo: "Estamos satisfechos con los progresos realizados y comprometidos a llevar este proyecto a buen término". Actualmente se estima que el 7% del PIB de los países desarrollados depende de estos sistemas de navegación y Bruselas calcula que supondrá un mercado global de 240.000 millones en 2020 EL PAÍS - Barcelona - 19/01/2011

56. TAV UE

58. Els corrents migratoris: · Com que la ciutadania europea dóna dret a desplaçar-se lliurement pel territori de la Unió, les migracions entre els països membres no són computades com a tals. · La major part de la immigració arriba procedent d’Europa de l’Est (Buelorússia, Ucraïna i Rússia), Turquia, països del Magreb i Amèrica del Sud. · La immigració fa que la població europea s’incrementi lleugerament cada any.

59. EUROPA Habitants per països

61. UE-25 Densitat de Població