2.
La història de la humanitat és una història
d’interrelacions.
El nostre present està definit pels intercanvis, les barreges
i les relacions que hem tingut en el nostre passat.
Des dels albors de la humanitat l’ésser humà es relaciona
amb els demés i amb el món i, molt prompte, intercanvia
coneixements i paraules: productes culturals, com ara la
literatura.
INTRODUCCIÓ
3.
La literatura oral, des de les formes més primitives,
dóna compte d’aquest esdevenir de coneixements,
experiències i paraules a través de temps i llocs
diversos.
La literatura, des dels orígens, és el resultat d’una
relació entre els sistemes socials, lingüístics, tècnics i
educatius que formen una cultura.
LITERATURA ORAL I
ESCRITA
4. La intenció de divulgar la literatura, bé mitjançant
la divulgació oral o l’escrita, ha dut a alguns autors i
autores al desig de reescriure-la per tal de fer-la
arribar a més gent.
5.
El començament de la reescriptura de textos es remunta a
l’Antiguitat i es produeix al llarg de tota la història de la
Humanitat.
La relació d’un text (B) amb un altre anterior del qual
deriva (A), implica sempre un procés de transformació
que fa de l’hipertext B una construcció nova, amb la seua
identitat pròpia, distint de l’hipotext A, original i font de
la nova creació.
LES FORMES DE LA
REESCRIPTURA
6.
Esta activitat es du a terme de dues formes bàsiques:
com una transformació simple o directa: consisteix a
dir el mateix d’una altra manera.
com una transformació indirecta: que Genette
denomina imitació, dir una cosa distinta de manera
pareguda:
la paròdia, la transposició, el pastitx i la imitació satírica.
7. Según Laparra, molts adults creuen haver llegit obres
originals quan, en realitat, han llegit adaptacions.
Lefevere corrobora aquest fet, i situa la major incidència de
la lectura de reescriptures en l’etapa de formació, en la qual
s’accedeix al món literari, es coneix el patrimoni cultural i
es formen els hàbits de lectura. Lectors en període de
formació.
Pel que fa a les traduccions, o les ampliacions d’una obra
per l’addició de personatges, motius o episodis, caldrà
tindre en compte si es produeixen transformacions
FORMALS o, a més, hi ha també canvis substancials en el
seu CONTINGUT.
ADAPTACIONS
9.
La versió implica una
transformació que, en
especial, afecta al mode de
presentació d’un text, és a
dir, al seu codi genèric.
Per esta raó, Postigo,
seguint Genette, proposa
anomenar «versió» a les
reelaboracions que no
tenen en compte el
destinatari i arriben a crear
un text més lliure.
VERSIÓ
10.
ADAPTACIÓ
Suposa una transformació directa
en la línia que hem esmentat
anteriorment (contar el mateix
d’una altra manera) però amb una
finalitat necessària:
Es transforma per facilitar-ne la
lectura a un públic determinat.
11. En general, les adaptacions estan dirigides a lectors que tenen
un baix nivell de coneixements literaris o es troben en fases
inicials de la seua educació literària.
Lectors no professionals limitada competència literària
mecanismes de transformació més utilitzats són aquells que
simplifiquen, redueixen o estimulen la resposta afectiva.
12. DIFERENTS TIPUS D’ADAPTACIÓ:
La supressió d’episodis o històries secundàries.
L’eliminació de frases i adequació del llenguatge.
La substitució de narració per diàleg (o del mode indirecte pel mode
directe).
La introducció d’elements familiars i propers al lector (personatges,
llocs, situacions) en forma d’afegits o continuacions.
El resum de la història a partir dels moments principals.
La transformació de la forma narrativa en dramàtica (amb acció directa i
diàleg) o poètica (amb musicalitat i ritme).
La reescriptura burlesca o desmitificadora.
13.
No ha de sobrepassar una extensió determinada.
Complementar-se amb il·lustracions.
Haver sigut escrita per un/a autor/a prestigiós.
Vincular-se d’alguna manera amb el relat
d’aventures.
Incloure personatges que estiguen en l’imaginari
col·lectiu (si entre ells hi ha algun xiquet d’edat
pròxima al lector/a, millor encara).
Tindre nombrosos diàlegs.
Estar narrada per un dels protagonistes.
Proporcionar plaer al lector com a prioritat.
(Laparra, 1996: 73-74).
El que fa d’una obra literària una
lectura possible a les aules:
14. Qualsevol text pot generar un altre text; però n’hi ha alguns
que amb més freqüència han esdevingut hipotextos de
creacions posteriors al llarg de la història literària i
educativa.
HIPOTEXTOS (molt)
PRODUCTIUS
El context historicosocial i cultural
imposa les seues idees, valors i codis
estètics, i en funció d’aquests
afavoreix l’ús d’un mecanismes o
uns altres de transformació de
l’hipotext (obra literària inicial).
Es poden assenyalar 4 gran grups:
15.
De naturalesa oral (que afecta al mode de producció, transmissió i recepció) i, per això
inexistència d’una forma única que funcione com a hipotext.
Allò invariable en aquests relats no és més que el seu esquelet, la
seua estructura elemental el “vestit” que el cobreix adopta formes
diferents en cada lloc i cada cultura a priori, és impossible parlar de
transformacions, ja que per a transformar alguna cosa ha d’existir
alguna cosa estable i fixa que transformar.
[La influència que ha tingut en la literatura occidental la recopilació que els
germans Grimm realitzen en el segle XIX ha sigut de tal magnitud, que els
seus contes han sigut hipotextos per a la majoria de les edicions i adaptacions
posteriors, superant la del seu antecessor, Charles Perrault.
Un dels contes de Perrault que ha patit alteracions més importants: La bella
dorment del bosc, història d’origen medieval. ]
1-CONTES POPULARS
16. Obres que han esdevingut referents de las cultures nacionals i
que es mantenen vives pels seus valors simbòlics, literaris i
culturals.
Les reescriptures per a acostar els clàssics a adults poc
instruïts tenen un clar propòsit de divulgació cultural.
Las reescriptures dels clàssics per a xiquets i joves estan
marcades per un propòsit educatiu que duu sempre a
transformacions simplificadores per a reduir l’extensió dels
hipotextos (de vegades, acompanyada per la prosificació dels
textos).
2-CLÀSSICS DE LA LITERATURA
UNIVERSAL
17.
L’adaptació de clàssics del gènere d’aventures tracta
d’augmentar el plaer que ja proporcionen aquestes
històries alleugerant el text, reduint-lo a la mera
aventura i suprimint tot allò que puga detindre el
progrés de l’argument i l’acció.
Hi ha un altíssim nombre d’adaptacions d’autors com
Verne, Salgari, Stevenson, Scott, Dumas, Cooper o
Dickens i d’obras com Ben Hur, Robinson Crusoe,
Ivanhoe, Robin Hood, Bufalo Bill, Oliver Twist, Gulliver…
3-CLÀSSICS DEL GÈNERE
D’AVENTURES
18.
Escrites en origen per a un destinatari específic:
l’infantil.
Es justifiquen aquestes adaptacions per la necessitat
d’ajustar el text al nivell de competència literària
d’uns receptors d’edat i circumstàncies distintes
d’aquells a qui anava dirigit el text original.
Exemples?
4-CLÀSSICS DE LA LITERATURA
INFANTIL
20.
No n’hi ha tantes adaptacions, per la necessitat d’un
lector professional específic amb interés divulgatiu que
puga llegir i adaptar el text original.
Es podrien agrupar segons la relació que tinguen amb
els 4 grups anteriors, ja que moltes vegades són a l’origen
de contes populars, estan vinculats intertextualment amb
clàssics de la literatura universal, presenten
característiques del relat d’aventures o poden inspirar
clàssics infantils.
Formen part del cànon literari de les cultures nacionals.
Enquesta.
... I ELS CLÀSSICS MEDIEVALS?
21.
La intenció de facilitar el gaudi per lectura, promoure
l’hàbit lector i establir les bases de l’educació literària
dels més menuts.
Divulgar coneixements i valors, i permetre l’accés al
currículum escolar mitjançant un element d’alta
importància cultural.
Donar a conéixer els clàssics a lectors no qualificats o no
professionals.
Permetre el sentiment de pertinença a una cultura i
gaudir el seu patrimoni cultural (lingüístic, literari,
artístic).
ADAPTACIONS I EDUCACIÓ.
LA FUNCIÓ SOCIAL DE LES
ADAPTACIONS
22.
1ª OPINIÓ:
Les obres clàssiques s’han de respectar en tota la seua
integritat ajornant-ne la lectura fins el moment en què
la competència literària del lector/a ho permeta.
Necessitat de transmetre les obres sense falsejar-les,
perquè sols així es podrà arribar a conéixer la
vertadera riquesa del seu contingut i el valor del seu
discurs.
La dificultat de la lectura s’ha de resoldre
preparant el lector amb una sòlida educació
literària recolzada en la lectura d’altres textos:
aquells que en cada etapa del procés siguen els més
adequats.
OPINIONS SOBRE LA CONVENIÈNCIA
DE LES ADAPTACIONS
23. 2ª OPINIÓ:
Es procura un coneixement més primerenc
del contingut, personatges,i mons creats en
aquestes obres adaptant el text a la
competència del lector/a.
Prioritat de transmetre el coneixement d’obres
canòniques no en la seua literalitat, sinó en
allò essencial del seu contingut i els seus
valors.
24.
Condicions per què es complisca la funció social educativa:
No han d’alterar el sentit profund de l’obra original (que és el
que se pretén divulgar).
Han d’assolir una elaboració literària que permeta avançar en la
construcció de la competència lectora.
Han de fer explícita la seua condició d’adaptacions sense
pretendre fer-se passar per l’original, indicant els criteris que ha
seguit, els objectius que es proposa i la referència a l’autor i obra
original.
L’autor de l’adaptació ha de conéixer a fons l’obra original per
tal de reescriure-la sense alterar-ne el sentit.
DEONTOLIGIA DE LES
ADAPTACIONS
25.
Es busquen noves formes d’adaptació literària per
exemple, crear itineraris de lectura, de manera que es puga
optar por llegir els fragments essencials seleccionats o per
llegir, més avant, l’obra completa.
En l’actualitat...
Quines altres formes
d’adaptació podríem
pensar?
