SlideShare a Scribd company logo
1 of 42
Download to read offline
LA CÀMERA
Aina Sàbat
1r BAT A
TEMA 5- CULTURA AUDIOVISUAL
LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
La llum arriba a l’ull a través de la còrnia i la
pupil·la. L’iris controla la intensitat de la llum
que entra. El cristal·lí enfoca els raigs que
entren a través de la pupil·la, els quals
arribaran a la retina que els convertirà en
impulsos nerviosos.
LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
La llum arriba a la càmera a través de l’objectiu. El
diafragma gradua la quantitat de llum que entra. Dins
l’objectiu hi ha un conjunt de lents que enfocaran els
raigs, els quals arribaran a la superfície de la pel·lícula.
DIFERÈNCIES CÀMERA I
ULL
-
Visió selectiva (càmera i
ull)
-
Enfocament (càmera i ull)
-
Bidimensionalitat (càmera i
ull)
-
Angle de visió (càmera i ull)
-
Efectes òptics (càmera)
LA LLUM
És un material més de la imatge que ens pot ajudar a
conferir un aspecte o altre a allò que s’estigui
fotografiant o gravant. És l’element que ens permet
veure les coses i també captar les imatges a través
d’una càmera.
CARACTERÍSTIQUES DE LA
LLUM
És una forma d’energia electromagnètica que
es trasllada en l’inia recta en el buit 300.000
km/seg. Composta per quantitats d’energia
invisible (quants) i constituida per partícules
d’energia que es comporten com una ona.
CARACTERÍSTIQUES DE LA
LLUM
Quan topa amb alguna superfície o substància, pot
reaccionar de diferents maneres:
-
Transmissió: directa/difusa/parcial
-
Reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva
-
Absorció
ELS COLORS
Són resultat de la descomposició de la llum blanca. La
reflexió i absorció de part dels raigs de l’espectre
lumínic en els cossos i les substàncies és la que ens
provoca la percepció dels colors.
ELS COLORS
Primaris o additius: roig/verd/blau=llum blanca
Secundaris substractius: roig + verd=groc/roig +
blau=magenta/blau + verd= cian
Suma de complementaris=llum blanca (roig + cian)
CONTROL DE LA LLUM
-
Fotòmetres: són els dispositius que mesuren la
quantitat de llum d’una escena concreta.
-
Diafragma i velocitat d’obturació: ens permeten
controlar l’exposició.
-
Filtres: discriminen els raigs que entraran a la càmera.
EQUIP D’IL·LUMINACIÓ
Làmpades de tungstè: són com les bombetes
casolanes però amb més potència.
-
Spot
-
Flood
EQUIP D’IL·LUMINACIÓ
Làmpades de quars o halògens: fetes de filaments de
tungstè col·locats dins un tub de quars on hi ha gas
halògen.
-
Reflector de quars
-
Reflector rectancular (tota-light)
-
Difusor
-
Reflectors parabòlics
-
Flaix
-
Torxes
EQUIP D’IL·LUMINACIÓ
Complements:
-
Suports
-
Paraigües
-
Banderes
-
Plantilles
-
Difusors
-
Filtres
-
Viseres i cons
-
Gasa
-
Malles metàl·liques
DIRECCIÓ DE LA LLUM
Col·locació respecte a la càmera i a allò fotografiat.
-
Frontal
-
Frontal inferior
-
Tres quarts
-
Silueta
-
Lateral
-
Frontal superior
-
Set octaus
-
Zenital
-
Contrallum
PROPAGACIÓ DE LA LLUM
Llum directa - llum dura
Llum difusa - llum tova
Rebotada
Filtrada
LA PEL·LÍCULA: PARTS
-
Capa adhesiva
-
Emulsió fotosensible
-
Capa protectora de gelatina
LA PEL·LÍCULA:
CARACTERÍSTIQUES
Es diferencien per:
-
Format
-
Tipus d’emulsió
-
Tipus d’imatge que produeixen
-
Índex de sensibilitat a la llum
-
BLANC I NEGRE – 1 CAPA D'EMULSIÓ
-
COLOR – 3 CAPES D'EMULSIÓ
SENSIBILITAT
La llum pot ser que les afecti més o menys
ràpidament, depèn de la qualitat del material sensible
però també de la mida de les seves partícules.
SENSIBILITAT
Menor temps d’exposició: si és més sensible serà més
ràpida.
Definició: si els halurs de plata són més grans, afectarà
a la definició de la imatge.
Contrasts: el gra fi permetrà captar més tons i
definirà millor les gradacions tonals.
ÍNDEX DE SENSIBILITAT
La sensibilitat es mesura segons l’estàndart ASA.
Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat
podrà captar.
DIAFRAGMA
Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a
la càmera. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-se
o tancant-se per permetre que entri més o menys
llum.
OBTURADOR
És un mecanisme situat davant la pel·lícula que
impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet
limitar l’exposició a temps molt breus i controla el
temps d’exposició.
TIPUS D’OBTURADORS
Obturador central (situat dins l’objectiu)
Obturador de pla focal
CAPTAR EL MOVIMENT
El moviment és un dels principals motors d’expressivitat
en la fotografia.
CAPTAR EL MOVIMENT
Congelació de moviment: una imatge d’alt dinamisme en
ple moviment apareix com congelada.
Desplaçament: s’ajusta un temps d’exposició prou lent
com perquè el moviment de l’element aparegui desplaçat.
COMBINACIÓ DEL
DIAFRAGMA I LA
VELOCITAT D’OBTURACIÓ
Tant amb el diafragma com amb la velocitat
d’obturació regulem l’exposició de llum. Amb el primer
regulem la quantitat, amb la segona el temps
d’exposició.
COMBINACIÓ DEL
DIAFRAGMA I LA
VELOCITAT D’OBTURACIÓ
La profunditat de camp és inversament proporcional a
l’obertura del diafragma.
Sobreexposició - foto clara
Subexposició - foto fosca
EL VISOR
És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte
o objecte que serà fotografiat, fent possible
compondre l’escena i enfocar.
EL VISOR
Visor directe: el dispositiu visor és independent de
l’objectiu.
Visor rèflex: la imatge projectada en la pel·lícula per
l’objectiu està de cap per avall i invertida
lateralment.
ELS OBJECTIUS
Les lents permeten una major obertura, ja que desvien
els raigs perquè convergeixin en un punt i tornin a
projectar-se damunt del suport fotosensible produint
una imatge enfocada. Anomenem objectiu al sistema
òptic d’una càmera format per lents simples situades al
llarg d’un eix.
ELEMENTS D’UNA LENT
-Focus: punt on convergeixen els raigs de llum.
-Pla focal: pla vertical on es forma la imatge.
-Centre de curvatures: els centres de les esferes de
les cares corbes de la lent.
-Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar-
se.
ELEMENTS D’UNA LENT
-Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els
centres de curvatura.
-Distància focal: distància entre el centre òptic i el
focus.
-Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte
representat.
TIPUS D’OBJECTIUS
Els objectius es classifiquen segons la seva distància
focal, en: normals, angulars, macros i teleobjectius.
OBJECTIU NORMAL
Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat
que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa
fotográfica realitzada des de molt a prop.
És molt lluminós.
OBJECTIU ANGULAR
L’angle és més obert, pot recollir més escena, però
ens dóna la sensació que ens allunya d’ella. Produeix
deformacions o distorcions en els objectes i en les
distàncies.
TELEOBJECTIU
Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a
gran distància ampliant la imatge òpticament.
Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten
enfocar elements molt propers.
MACROS
Serveixen per a tenir un acostament màxim. Són
capaços d’enfocar a distàncies molt curtes,
reproduint els elements o imatges enfocades a un
terç o un quart de la seva grandària real.
OBJECTIUS DE DISTÀNCIA
FOCAL VARIABLE
Permet variar la distancia focal sense canviar
d’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats, però
poden arribar a substituir a diferents objectius de
distància focal fixa.
ACCESSORIS
Lents d’augment: disminueixen la distància
d’enfocament.
Anells extensors: anells buits que allarguen
l’objectiu. Ens permet enfocar a menys distància un
element.
ELS OBJECTIUS
PERMETEN :
-Que amb la càmera abastem un angle de visió
determinat.
-Produir aberracions òptiques i corregir-ne d’altres.
-Modificar la sensació de les distàncies en
profunditat.
ELS OBJECTIUS
PERMETEN :
-Acostar-nos a elements llunyans o molt petits i
propers.
-Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp.
-Obtenir una imatge enfocada.
PARÀMETRES QUE
CONDICIONEN LA
PROFUNDITAT DE CAMP
-L’obertura del diafragma.
-La distància focal de l’objectiu.
-La distància respecte a l’objecte enfocat.

More Related Content

What's hot

La llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de colorLa llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de colorIngrid Brosman
 
Modes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de campModes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de campIngrid Brosman
 
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAWBalanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAWIngrid Brosman
 
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISOObertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISOIngrid Brosman
 
Exposició i objectius
Exposició i objectiusExposició i objectius
Exposició i objectiusIngrid Brosman
 
Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5Sashbar360
 
Panoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDRPanoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDRIngrid Brosman
 
Tema 5: La càmera
Tema 5: La càmeraTema 5: La càmera
Tema 5: La càmeramariatuset
 
Tema 5: La càmera
Tema 5: La càmeraTema 5: La càmera
Tema 5: La càmeramariatuset
 
Situacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiquesSituacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiquesIngrid Brosman
 
Fotografia digital
Fotografia digitalFotografia digital
Fotografia digitalIRos98
 

What's hot (19)

La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
La llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de colorLa llum i la temperatura de color
La llum i la temperatura de color
 
UNITAT 5
UNITAT 5 UNITAT 5
UNITAT 5
 
La càmera (i)
La càmera (i)La càmera (i)
La càmera (i)
 
Modes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de campModes i Profunditat de camp
Modes i Profunditat de camp
 
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAWBalanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
Balanç de blancs, Histograma, Fotografia nocturna i RAW
 
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISOObertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
Obertura de diafragma, temps d'exposció i ISO
 
Tema 5 cultura
Tema 5 culturaTema 5 cultura
Tema 5 cultura
 
Exposició i objectius
Exposició i objectiusExposició i objectius
Exposició i objectius
 
Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5
 
Tm 5 Cultura audiovisual
Tm 5 Cultura audiovisualTm 5 Cultura audiovisual
Tm 5 Cultura audiovisual
 
Panoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDRPanoràmiques, reenquadrament i HDR
Panoràmiques, reenquadrament i HDR
 
Tema 5: La càmera
Tema 5: La càmeraTema 5: La càmera
Tema 5: La càmera
 
Tema 5: La càmera
Tema 5: La càmeraTema 5: La càmera
Tema 5: La càmera
 
Situacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiquesSituacions fotogràfiques
Situacions fotogràfiques
 
Fotografia Digital - Enfocament
Fotografia Digital - EnfocamentFotografia Digital - Enfocament
Fotografia Digital - Enfocament
 
Fotografia digital
Fotografia digitalFotografia digital
Fotografia digital
 
Cultura audiovisual tema 5
Cultura audiovisual tema 5Cultura audiovisual tema 5
Cultura audiovisual tema 5
 

Viewers also liked

Listado de películas para tp
Listado de películas para tpListado de películas para tp
Listado de películas para tpRosana Leonardi
 
7 estilos silvia castrejón
7 estilos silvia castrejón7 estilos silvia castrejón
7 estilos silvia castrejónciberpollo
 
Clases de fotográfia en la moda
Clases de fotográfia en la modaClases de fotográfia en la moda
Clases de fotográfia en la modaValentina Orrego
 
Vanguardias geometricas y expresionismo 2014
Vanguardias geometricas y expresionismo 2014Vanguardias geometricas y expresionismo 2014
Vanguardias geometricas y expresionismo 2014Rosana Leonardi
 
El sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activo
El sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activoEl sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activo
El sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activoElena Cardeña Martín-Esperanza
 
El siglo xix 2º mitad 2014
El siglo xix 2º mitad 2014El siglo xix 2º mitad 2014
El siglo xix 2º mitad 2014Rosana Leonardi
 
La producció audiovisual - Tema 12
La producció audiovisual - Tema 12La producció audiovisual - Tema 12
La producció audiovisual - Tema 12Aina Sàbat Badia
 

Viewers also liked (20)

Listado de películas para tp
Listado de películas para tpListado de películas para tp
Listado de películas para tp
 
Tema 5 fotomuntatge!!!
Tema 5 fotomuntatge!!!Tema 5 fotomuntatge!!!
Tema 5 fotomuntatge!!!
 
7 estilos silvia castrejón
7 estilos silvia castrejón7 estilos silvia castrejón
7 estilos silvia castrejón
 
Fotografia de moda 4
Fotografia de moda 4Fotografia de moda 4
Fotografia de moda 4
 
Historia de la fotografía
Historia de la fotografíaHistoria de la fotografía
Historia de la fotografía
 
Storytelling
StorytellingStorytelling
Storytelling
 
Comandos, velocidades y objetivos
Comandos, velocidades y objetivosComandos, velocidades y objetivos
Comandos, velocidades y objetivos
 
Argentina 2014
Argentina 2014Argentina 2014
Argentina 2014
 
Didáctica y fotografía
Didáctica y fotografíaDidáctica y fotografía
Didáctica y fotografía
 
Fotografia de moda 3
Fotografia de moda 3Fotografia de moda 3
Fotografia de moda 3
 
Curso de Formación en Literatura griega contemporánea
Curso de Formación en Literatura griega contemporáneaCurso de Formación en Literatura griega contemporánea
Curso de Formación en Literatura griega contemporánea
 
Clases de fotográfia en la moda
Clases de fotográfia en la modaClases de fotográfia en la moda
Clases de fotográfia en la moda
 
A.a7.
A.a7.A.a7.
A.a7.
 
Vanguardias geometricas y expresionismo 2014
Vanguardias geometricas y expresionismo 2014Vanguardias geometricas y expresionismo 2014
Vanguardias geometricas y expresionismo 2014
 
El siglo xix 1º mitad
El siglo xix 1º mitadEl siglo xix 1º mitad
El siglo xix 1º mitad
 
El sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activo
El sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activoEl sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activo
El sistema verbal. El tema de presente. El presente de indicativo activo
 
Griego II, modelo y orientaciones 2012-2013
Griego II, modelo y orientaciones 2012-2013Griego II, modelo y orientaciones 2012-2013
Griego II, modelo y orientaciones 2012-2013
 
El siglo xix 2º mitad 2014
El siglo xix 2º mitad 2014El siglo xix 2º mitad 2014
El siglo xix 2º mitad 2014
 
La producció audiovisual - Tema 12
La producció audiovisual - Tema 12La producció audiovisual - Tema 12
La producció audiovisual - Tema 12
 
1ª y 2ª declinación
1ª y 2ª declinación1ª y 2ª declinación
1ª y 2ª declinación
 

Similar to Tema 5 la camera

Similar to Tema 5 la camera (18)

T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLa càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
 
La càmera 5
La càmera 5La càmera 5
La càmera 5
 
Tema 5: la càmera
Tema 5: la càmeraTema 5: la càmera
Tema 5: la càmera
 
Cultura audiovisual tema 5
Cultura audiovisual tema 5 Cultura audiovisual tema 5
Cultura audiovisual tema 5
 
Material usat en astronomia 1
Material usat en astronomia   1Material usat en astronomia   1
Material usat en astronomia 1
 
La fto
La ftoLa fto
La fto
 
La fotografia
La fotografiaLa fotografia
La fotografia
 
Estils optics
Estils optics Estils optics
Estils optics
 
Reproducció
Reproducció Reproducció
Reproducció
 
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaTreball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
 
Practica tema 5
Practica tema 5Practica tema 5
Practica tema 5
 
Fotografia Digital - Exposició i objectius
Fotografia Digital -  Exposició i objectiusFotografia Digital -  Exposició i objectius
Fotografia Digital - Exposició i objectius
 
Fotografia Digital - Noctura i d'estudi
Fotografia Digital -  Noctura i d'estudiFotografia Digital -  Noctura i d'estudi
Fotografia Digital - Noctura i d'estudi
 
Material usat en astronomia 2
Material usat en astronomia   2Material usat en astronomia   2
Material usat en astronomia 2
 
Galileu
GalileuGalileu
Galileu
 
El Telescopi De Galileu
El Telescopi De GalileuEl Telescopi De Galileu
El Telescopi De Galileu
 

Tema 5 la camera

  • 1. LA CÀMERA Aina Sàbat 1r BAT A TEMA 5- CULTURA AUDIOVISUAL
  • 2. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ La llum arriba a l’ull a través de la còrnia i la pupil·la. L’iris controla la intensitat de la llum que entra. El cristal·lí enfoca els raigs que entren a través de la pupil·la, els quals arribaran a la retina que els convertirà en impulsos nerviosos.
  • 3. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ La llum arriba a la càmera a través de l’objectiu. El diafragma gradua la quantitat de llum que entra. Dins l’objectiu hi ha un conjunt de lents que enfocaran els raigs, els quals arribaran a la superfície de la pel·lícula.
  • 4. DIFERÈNCIES CÀMERA I ULL - Visió selectiva (càmera i ull) - Enfocament (càmera i ull) - Bidimensionalitat (càmera i ull) - Angle de visió (càmera i ull) - Efectes òptics (càmera)
  • 5. LA LLUM És un material més de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o altre a allò que s’estigui fotografiant o gravant. És l’element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d’una càmera.
  • 6. CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM És una forma d’energia electromagnètica que es trasllada en l’inia recta en el buit 300.000 km/seg. Composta per quantitats d’energia invisible (quants) i constituida per partícules d’energia que es comporten com una ona.
  • 7. CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM Quan topa amb alguna superfície o substància, pot reaccionar de diferents maneres: - Transmissió: directa/difusa/parcial - Reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva - Absorció
  • 8. ELS COLORS Són resultat de la descomposició de la llum blanca. La reflexió i absorció de part dels raigs de l’espectre lumínic en els cossos i les substàncies és la que ens provoca la percepció dels colors.
  • 9. ELS COLORS Primaris o additius: roig/verd/blau=llum blanca Secundaris substractius: roig + verd=groc/roig + blau=magenta/blau + verd= cian Suma de complementaris=llum blanca (roig + cian)
  • 10. CONTROL DE LA LLUM - Fotòmetres: són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d’una escena concreta. - Diafragma i velocitat d’obturació: ens permeten controlar l’exposició. - Filtres: discriminen els raigs que entraran a la càmera.
  • 11. EQUIP D’IL·LUMINACIÓ Làmpades de tungstè: són com les bombetes casolanes però amb més potència. - Spot - Flood
  • 12. EQUIP D’IL·LUMINACIÓ Làmpades de quars o halògens: fetes de filaments de tungstè col·locats dins un tub de quars on hi ha gas halògen. - Reflector de quars - Reflector rectancular (tota-light) - Difusor - Reflectors parabòlics - Flaix - Torxes
  • 14. DIRECCIÓ DE LA LLUM Col·locació respecte a la càmera i a allò fotografiat. - Frontal - Frontal inferior - Tres quarts - Silueta - Lateral - Frontal superior - Set octaus - Zenital - Contrallum
  • 15. PROPAGACIÓ DE LA LLUM Llum directa - llum dura Llum difusa - llum tova Rebotada Filtrada
  • 16. LA PEL·LÍCULA: PARTS - Capa adhesiva - Emulsió fotosensible - Capa protectora de gelatina
  • 17. LA PEL·LÍCULA: CARACTERÍSTIQUES Es diferencien per: - Format - Tipus d’emulsió - Tipus d’imatge que produeixen - Índex de sensibilitat a la llum - BLANC I NEGRE – 1 CAPA D'EMULSIÓ - COLOR – 3 CAPES D'EMULSIÓ
  • 18. SENSIBILITAT La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules.
  • 19. SENSIBILITAT Menor temps d’exposició: si és més sensible serà més ràpida. Definició: si els halurs de plata són més grans, afectarà a la definició de la imatge. Contrasts: el gra fi permetrà captar més tons i definirà millor les gradacions tonals.
  • 20. ÍNDEX DE SENSIBILITAT La sensibilitat es mesura segons l’estàndart ASA. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar.
  • 21. DIAFRAGMA Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum.
  • 22. OBTURADOR És un mecanisme situat davant la pel·lícula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet limitar l’exposició a temps molt breus i controla el temps d’exposició.
  • 23. TIPUS D’OBTURADORS Obturador central (situat dins l’objectiu) Obturador de pla focal
  • 24. CAPTAR EL MOVIMENT El moviment és un dels principals motors d’expressivitat en la fotografia.
  • 25. CAPTAR EL MOVIMENT Congelació de moviment: una imatge d’alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada. Desplaçament: s’ajusta un temps d’exposició prou lent com perquè el moviment de l’element aparegui desplaçat.
  • 26. COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D’OBTURACIÓ Tant amb el diafragma com amb la velocitat d’obturació regulem l’exposició de llum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segona el temps d’exposició.
  • 27. COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D’OBTURACIÓ La profunditat de camp és inversament proporcional a l’obertura del diafragma. Sobreexposició - foto clara Subexposició - foto fosca
  • 28. EL VISOR És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible compondre l’escena i enfocar.
  • 29. EL VISOR Visor directe: el dispositiu visor és independent de l’objectiu. Visor rèflex: la imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment.
  • 30. ELS OBJECTIUS Les lents permeten una major obertura, ja que desvien els raigs perquè convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible produint una imatge enfocada. Anomenem objectiu al sistema òptic d’una càmera format per lents simples situades al llarg d’un eix.
  • 31. ELEMENTS D’UNA LENT -Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. -Pla focal: pla vertical on es forma la imatge. -Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. -Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar- se.
  • 32. ELEMENTS D’UNA LENT -Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura. -Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus. -Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.
  • 33. TIPUS D’OBJECTIUS Els objectius es classifiquen segons la seva distància focal, en: normals, angulars, macros i teleobjectius.
  • 34. OBJECTIU NORMAL Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotográfica realitzada des de molt a prop. És molt lluminós.
  • 35. OBJECTIU ANGULAR L’angle és més obert, pot recollir més escena, però ens dóna la sensació que ens allunya d’ella. Produeix deformacions o distorcions en els objectes i en les distàncies.
  • 36. TELEOBJECTIU Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament. Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.
  • 37. MACROS Serveixen per a tenir un acostament màxim. Són capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real.
  • 38. OBJECTIUS DE DISTÀNCIA FOCAL VARIABLE Permet variar la distancia focal sense canviar d’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats, però poden arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa.
  • 39. ACCESSORIS Lents d’augment: disminueixen la distància d’enfocament. Anells extensors: anells buits que allarguen l’objectiu. Ens permet enfocar a menys distància un element.
  • 40. ELS OBJECTIUS PERMETEN : -Que amb la càmera abastem un angle de visió determinat. -Produir aberracions òptiques i corregir-ne d’altres. -Modificar la sensació de les distàncies en profunditat.
  • 41. ELS OBJECTIUS PERMETEN : -Acostar-nos a elements llunyans o molt petits i propers. -Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp. -Obtenir una imatge enfocada.
  • 42. PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA PROFUNDITAT DE CAMP -L’obertura del diafragma. -La distància focal de l’objectiu. -La distància respecte a l’objecte enfocat.

Editor's Notes

  1. <número>
  2. <número>