po CTMA II T2 10_11

1. TEMA 2: L’ATMOSFERA I ELS
CLIMES

2. 1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA
• DEFINICIÓ: EMBOLCALL GASÓS DE LA TERRA QUE AMB LA HIDROSFERA
CONSTITUEIX ELS SISTEMA DE CAPES FLUIDES, ESTANT MOLT
RELACIONADES ENTRE ELLES.
• DIVISIÓ SEGONS COMPOSICIÓ:
I. HOMOSFERA: OCUPA ELS 100 Km. INFERIORS, DE % CONSTANT.
Composició :  els 3 quadres donen 3 valors diferents per a CO 2 en sec
o no, i segons autors i èpoques.
II. HETEROSFERA: DE 100 Km. FINS 10.000 Km., DIVERSES CAPES AMB %
DIFERENTS. A + ALTURA => MENYS CONCENTRACIÓ DE GASOS
ATMOSFÈRICS ( PER EFECTE DE LA GRAVETAT) => MENYS PRESSIÓ.
ELS LÍMITS ENTRE CAPES  PAUSES. CAPES:
 TROPOSFERA: CAPA INFERIOR. T MITJA= 15ºC , ARA PUJA
 GRUIX: VARIA AMB LATITUD DE 8Km.(POLS) A 18 Km. (EQUADOR) =>
MITJANA 10Km.
 HI HA CORRENTS DE CONVECCIÓ => TÉ QUASI TOTS ELS FENÒMENS
ATMOSFÈRICS Ex. Núvols, precipitacions, vent.
 LA T BAIXA AMB ALTURA ENTRE 10ºC/1Km.(S/SATURACIÓ D’HUMITAT )
I 6ºC/1Km. (JA QUE VAPOR D’AIGUA REGULA LA T AL ABSORBIR
RADIACIÓ SOLAR), FINS A ENTRE -70º I -90º EN LA TROPOPAUSA
( AQUESTA VARIA PUJANT A L’ESTIU I BAIXANT A L’ HIVERN).
 CONTÉ EL 99% DEL VAPOR D’AIGUA TOTAL, VARIA AMB LA LATITUD 3%
ALS TRÒPICS I + BAIXA ALS POLS.
 Nota: els gasos també es calculen en :
ppm = parts del gas/ 1 milió de parts totals d’aire
ex. C02 en els quadres => 460 ppm o 330 ppm o 300 ppm.
Càlcul: 0,046 x
------------- = ---------------
100 1.ooo.ooo

3.  ESTRATOSFERA: GRUIX: DE TROPOPAUSA FINS 50 – 60 Km.
GRÀFICA DE VARIACIÓ  L’AIRE ESTRATIFICAT I ESTABLE.

DEL CO2 T= CONSTANT FINS 25 Km., DESPRÉS PUJA FINS ENTRE 0º I 20º. FINS
ESTRATOPAUSA.
 ENTRE ELS 30 I 50 Km.= CAPA OZONOSFERA: FILTRA R.UVA.
en ppm.(parts per milió)
 MESOSFERA: GRUIX : ENTRE ESTRATOPAUSA I 100Km. (ALTRES AUTORS
FINS 80 Km.).
 T BAIXA FINS -90º. FINS LA MESOPAUSA.
 TERMOSFERA O IONOSFERA:
 GRUIX: DE MESOPAUSA FINS 600 Km.
 REP RADIACIÓ SOLAR MOLT ENERGÈTICA (RX, RGAMMA ) => FORT
AUGMENT DE T (AMB GRANS OSCIL·LACIONS TÈRMIQUES DE L DIA A LA
NIT , ARRIBANT DE NIT ENTRE 500 I 1000º I DE DIA ENTRE 1200 I 1800º C A
LA TERMOPAUSA) I FORTA IONITZACIÓ .
 EN MÀXIMS D’ACTIVITAT SOLAR => GRAN IONITZACIÓ => AURORA BOREAL
O AUSTRAL( A LA NIT ALS POLS) . FOTO diap. següent
 EXOSFERA: ÚLTIMA CAPA
 GRUIX: DE TERMOPAUSA FINS AL VOLTANT DE 10.000 Km.
 CONCENTRACIÓ MOLT BAIXA DE GASOS FINS A QUASI NUL·LA (SEMBLANT
A LA DE L’ESPAI).
DEL GRÀFIC ADJUNT CONTESTA:
 PER QUÈ DINS DE L’ ANY FA OSCIL·LACIONS ESTACIONALS EL CO2 ?
 QUINA VARIACIÓ ESTÀ FENT EL GRÀFIC EN ELS ÚLTIMS ANYS ? PER
QUÈ ?

4. Ex. Aurora boreal

5. 1)
AC
TI
VI
TA
T

6. 600
km.
a
l
t
i
t
u
d
! ! ! ! ! temperatura
-100 0 100 500 1000

7. TIPUS DE RADIACIONS I COM PENETREN A
L’ATMOSFERA TERRESTRE: A ON I PER A QUI SÓN ABSORBIDES?
EN Hp

8. ALTRES GASOS ATMOSFÈRICS CAUSA DE L’ESTABILITAT TÈRMICA

9. 2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA TERRESTRE
HADEAÀ Primeres
cèl·lules
eucariotes
SEPARACIÓ DE PROTEROZOIC (acritarcs).
MATERIALS PRIMITIUS
PER DENSITATS =>
EMBOLCALL DE He I H (
LLEUGERS), EN MAJOR
PART CAP L’ESPAI.
DESPRÉS ORIGEN
ATMOSFERA PRIMITIVA
PER GASOS S’estabilitza
D’ERUPCIONS la capa d’ozó.
VOLCÀNIQUES.
2 TEORIES: T BAIXA
1)REDUCTORA: 85% SOTA 100º
AIGUA, 10% CO2 ,5% NH3 , => PLUJA
CH4 ,N2,SH2 , SO2 . I => MARS =>
ALTRES. POC
2) NEUTRE: MOLT N2 I DESPRÉS:
CO2 . Primeres roques BACTERIS
TRACES O2 DE sedimentàries (Grenlàndia ANAEROBIS Primers fòssils
eucariotes
FOTODISOCIACIÓ H2O. (FERMENTA
pluricel·lulars
DORS).
ARQUEÀ Extinció
Primers organismes procariotes, 1ers massiva.
autòtrofs(bacteris fotosintètics ) FANEROZOIC 400
Prou capa ozó => vida
terrestre=> vegetals briòfits
fòssils en estromatòlits.
1ers
Primers artròpodes 350 Eres
Organismes procariotes terrestres geològiques
productors de molt conegudes.
PROTEROZOIC d’oxigen.
Formació
de ferro
en bandes.
Extinció massiva a causa
del increment d’oxigen.
D’ HADEAÀ FINS FANEROZOIC

10. Estromatòlits costa a) ATMOSFERA PRIMITIVA S/ O2
australiana ( >2500 milions b) “ ACTUAL
anys)=> concrecions Escala cronològica
calcàries per cianobacteris i
bacteris fotosintètics.

11. 2) Activitat

12. ACTIVITAT 3) : L’APARICIÓ DE LA VIDA VA MARCAR L’EVOLUCIÓ TERRESTRE => EVOLUCIÓ VIDA VA EN // A
LES CONDICIONS TERRESTRES A LAS QUE POT MODIFICAR DE NOU => EN AIXÒ ES BASA LA HIPÒTESI GAIA ( J.
LOVELOCK), QUE CONSIDERA EL PLANETA EN CONJUNT COM UN SISTEMA HOMEOSTÀTIC=> es reequilibra.

13. NUTACIÓ
3. HISTORIA DEL CLIMA DE ECLÍPTICA
( PRECESSIÓ )
LA TERRA
• DEF. CLIMA: ESTAT IDEAL I MITJÀ DEL TEMPS ATMOSFÈRIC,
DEFINIT PER PARÀMETRES METEOROLÒGICS NORMALS D’UN
INDRET EN UN PERÍODE DE TEMPS DETERMINAT ( MES,ESTACIÓ
O ANY) AL LLARG DE MOLTS ANYS ( MÍNIM 30).
• PERÒ HISTÒRICAMENT MOLTS CANVIS DE CLIMA GLOBALS.
• NO HI HA UNA SOLA CAUSA, HI HA VARIES DE POSSIBLES:
1. FACTORS ASTRONÒMICS, MOLTS I AMB PERIODICITAT O NO =>
CANVIS EN QUANTITAT D’ENERGIA SOLAR INCIDENT: ECLÍPTICA
 ALINEACIONS PLANETÀRIES => POSSIBLES ALTERACIONS EN
ÒRBITA TERRESTRE.
 CICLES D’ACTIVITAT SOLAR: * ABUNDÀNCIA O NO DE TAQUES
SOLARS (ÀREES FREDES ENVOLTADES DE ZONES + ACTIVES =>
EMET + ENERGIA) DINS UN CICLE DE 11 ANYS => A + TAQUES =>
+ ACTIVITAT SOLAR. * ACTIVITAT FLUCTUANT MENYS REGULAR
=> PER EXEMPLE “La petita edat de gel” ENTRE 1450 I 1850.
 CICLES ORBITALS TERRESTRES: * CANVIS EN ÒRBITA DE
TRANSLACIÓ (EXCENTRICITAT)=> PETITS CANVIS DISTÀNCIA SOL-
TERRA CADA 100.000 ANYS ( CICLES DE MILANCOVICH) *CANVIS
EN INCLINACIÓ EIX DE ROTACIÓ (MOVIMENT TERRESTRE DE
NUTACIÓ=> ENTRE 21º I 25º) CICLES DE 41.000 ANYS. *
MOVIMENT DE L’EIX DE ROTACIÓ (MOVIMENT TERRESTRE DE
PRECESSIÓ) CICLES DE 26.000 ANYS => FINS A CANVI TOTAL DE
INCLINACIÓ, JA QUE L’EIX DEFINEIX UNA SUPERFÍCIE CÒNICA.
ACTUALMENT L’EIX SEGUEIX LA DIRECCIÓ DE L’ESTRELLA POLAR.

14. CANVIS CLIMÀTICS AL LLARG DE LA HISTORIA TERRESTRE

15.  IMPACTES DE METEORITS: => + POLS EN SUSPENSIÓ EN
L’ATMOSFERA => REFREDAMENTS SOBTATS I BREUS =>
CATASTRÒFIC.
.....HISTÒRIA CLIMA
2. FACTORS GEOLÒGICS, DIVERSOS I SENSE PERIODICITAT => CANVIS
EN ENERGIA INCIDENT O EN LA DISTRIBUCIÓ:
 POSICIÓ DE LES TERRES EMERGIDES: *DURANT HISTÒRIA TERRA 2
UNIONS EN UN SUPERCONTINENT ( PANGEAS I i II ) => +
OSCIL·LACIONS TÈRMIQUES I ARIDESA => POSSIBLE GLACIACIÓ ( PER
EX. DURANT EL CARBONÍFER A GONDWANA FA ENTRE 360 I 285
M.A.) AL FORMAR-SE EL ÚLTIM PANGEA. *POT IMPLICAR CANVIS EN
CORRENTS OCEÀNIQUES => CANVIS CLIMÀTICS.
 ERUPCIONS VOLCÀNIQUES CATASTRÒFIQUES: => MOLTES CENDRES
I BROMES SULFÚRIQUES( SO2 + H2O )=> TAPEN ENTRADA DEL RAIGS
SOLARS=> REFREDAMENT => DESPRÉS DEPOSICIÓ DE PARTÍCULES =>
ELS GASOS QUE S’HAVIEN ALLIBERAT CO2 I H2O => ESCALFAMENT
PER EFECTE HIVERNACLE. EX. CONTEMPORANIS -> VOLCANS
TAMBORA 1815, KRAKATAU 1883, I PINATUBO 1991.
 CANVIS D’INTENSITAT I POLARITAT EN CAMP MAGNÈTIC
TERRESTRE: ACTUALMENT EN RECERCA. ES CREU QUE A + DÈBIL EL
CAMP MAGNÈTIC => MENYS MAGNETOSFERA => + PARTÍCULES
CARREGADES D’ELECTRICITAT QUE ARRIBEN => + VENTS SOLARS =>
+ RAIGS CÒSMICS => + BLOQUEIG DE PART DE LA RADIACIÓ SOLAR =>
+ FRED.
ES DESCONEIXEN LES CONSEQÜÈNCIES DELS CANVIS DE POLARITAT .
3. F. ANTROPOGÈNICS: CANVIS EN LA % DELS GASOS: JA HEM VIST
QUE HISTÒRICAMENT HAN HAGUT CANVIS EN LA % DELS GASOS DE
FORMA NATURAL. ARA, CAL AFEGIR ELS D’ORIGEN ANTRÒPIC PER
CREMAR COMBUSTIBLES FÒSSILS=> + GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
COM CO2 , METÀ I ALLIBERAR ALTRES COM OZÓ, ÒXIDS DE
NITROGEN I DE SOFRE ...=> AUGMENT DE 0,6 º DE TEMPERATURA
MITJANA TERRESTRE DURANT 2ª MEITAT S. XX , CANVIS DE
PLUVIOMETRIA I + FENÒMENS CATASTRÒFICS.

16. ..
..
H
I
S
T
O INVERSIÓ
R MARGNÈTICA
I
A
C
LI
M
A

17. 4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE L’ATMOSFERA
4.1 FUNCIONS
• FILTRA RADIACIONS SOLARS: CAPA OZÓ FILTRA FINS 90% 4.2 RADIACIÓ SOLAR
R.UVA.
• EVITA GRANS CONTRASTOS TÈRMICS: GRÀCIES A EFECTE • PER REACCIONS TERMONUCLEARS ( DE FUSIÓ) => T
HIVERNACLE NATURAL( PRODUÏT PER CO2 , VAPOR SUPERFICIAL SOLAR = 6000º => RADIACIONS SOLARS.
D’AIGUA, METÀ I ÒXIDS DE NITROGEN, PRINCIPALMENT) • PER CICLES D’ACTIVITAT SOLAR => LA VELOCITAT DE
=> REEMETEN CAP A SUPERFÍCIE PART DE R. PRODUCCIÓ D’ENERGIA NO ES CONSTANT, PERÒ EN
INFRAROGES (CALOR)=> QUEDA RETINGUDA EN GENERAL LA TERRA REP 2 Cal/cm2 CADA MINUT => ( 2
ATMOSFERA=> Tmitjana MÉS SUAUS DEL QUE CALDRIA LANGLEYS) EN LA PART SUPERIOR DE L’ATMOSFERA, PEL
ESPERAR=> CONTANT ENERGIA TEÒRICA OBTINGUDA DE CAMÍ FINS A LA SUPERFÍCIE SÓN ABSORBITS , COM JA S’HA
LA CONSTANT SOLAR SERIA = -27º C , PERÒ VALOR REAL VIST. -> VEURE GRÀFIC DE FLUX SOLAR DE SEGÜENT DIAP.
= 15º C . • L’AIRE S’ESCALFA BÀSICAMENT PER 3 PROCESSOS:
• IMPEDEIX CAIGUDA DE MATERIAL CÒSMIC: ES  RADIACIONS INFRAROGES, QUE EMET LA SUPERFÍCIE
DESPRÉS DE SER ESCALFADA PEL SOL.
DESINTEGRA PEL FREGAMENT AMB GASOS
ATMOSFÈRICS.  PROCESSOS DE CONVECCIÓ, AIXECAMENT D’AIRE ESCALFAT.
 TRANSFERÈNCIA DE CALOR LATENT, PER EVAPORACIÓ
• CONTÉ CO2 : => VEGETALS FAN FOTOSÍNTESI I
D’AIGUA ( DE VAPOR A LÍQUID O A SÒLID).
ORGANISMES QUIMIOSINTÈTICS FAN MATÈRIA
• DEFINICIÓ D’ ALBEDO: % DE RADIACIÓ REFLECTIDA PER
ORGÀNICA.
NÚVOLS I PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ, I PER LA TERRA .
• DISPOSA DE O2 : PER RESPIRACIÓ. DEPÈN DEL TIPUS DE SUPERFÍCIE ( SEGONS LITOLOGIA O SI
• COMPLETA EL CICLE DE L’AIGUA: AMB PRECIPITACIONS. ÉS LÍQUID O GLAÇ). EX. SI ROCA ÉS BASALT I SENSE
VEGETACIÓ => POC ALBEDO, SI ZONA GLAÇADA => MOLT
MÉS ALBEDO.

18. 4.2 CONTINUACIÓ
FACTORS QUE MODIFIQUEN
GRÀFIC DE FLUX SOLAR LA INTENSITAT DE LA
RADIACIÓ
• DISTÀNCIA SOL- TERRA: òrbita lleugerament el·lipsoidal.

• LATITUD ( TERRA ESFEROÏDAL => DIFERENT RADIACIÓ )

• DURADA DEL DIA ( RELACIÓ AMB CICLE 
ESTACIONAL)
• ACTIVITAT SOLAR: cicles de 11 anys.
• TRANSPARÈNCIA DE L’ATMOSFERA
L’espectre de la radiació que arriba a la
superfície de la terra al nivell del mar (color
taronja) no és el mateix que arriba al límit de
l’atmosfera( color blau). Alguns gasos actuen
com a filtre en absorbir certes radiacions.

19. EL CICLE ESTACIONAL: LA INCLINACIÓ DE L’EIX DE ROTACIÓ DETERMINA 
*LES ESTACIONS:RAIGS SOLARS ARRIBEN AMB DIFERENT INCLINACIÓ SEGONS LES
*INCIDÈNCIA DE LA RADIACIÓ
DIFERENTS ÈPOQUES DEL ANY =>
SOLAR AMB DIFERENT ANGLE: PER
LATITUDS BAIXES = RADIACIÓ APROX. DURANT TOT ANY.
LATITUDS ALTES ANGLE INCIDÈNCIA CANVIA MOLT DURANT L’ANY.
TERRA ESFÈRICA
1. EN LES DIFERENTS ZONES DEL
PLANETA SEGONS LA LATITUD
=>DIFERENT RECORREGUT =>
DIFERÈNCIA D’ESCALFOR .
2. LATITUDS BAIXES ( VORA
EQUADOR) => LA RADIACIÓ
QUASI PERPENDICULAR =>
+ESCALFAMENT.
LATITUDS ALTES (VORA POLS)
=> RAIGS OBLICS => MENYS
ESCALFAMENT .
• VEURE ESQUEMES 
DISTÀNCIA SOL-TERRA ,
CONDICIONA ARRIBADA DE
RADIACIÓ

20. VARIACIÓ DE DISTÀNCIA RAIGS
RECORREGUDA: PERPENDICULARS/OBLICS:

21. 4.3 BALANÇ ENERGÈTIC

22. A
C
T
I
V
I
T
A
T
4

23. FACTORS DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPERATURES( VEURE
MAPA ISOTERMES)DEPÈN DE:
• INSOLACIÓ -> DEPÈN DE: *ROTACIÓ (DIA-
NIT) *TRANSLACIÓ : INCLINACIÓ EIX=>
ESTACIONS
• LATITUD: PEL VIST ABANS EQUADOR + CÀLID PERÒ NO
SEMPRE JA QUE DEPÈN DE ALTRES FACTORS ->
*CONTINENTALITAT * PROXIMITAT DE CORRENTS FREDS
O CÀLIDS.
• ALTITUD: + ALTITUD => -T PER:
*A + ALTITUD => + INSOLACIÓ PERÒ => - CALOR PER -
DENSITAT D’AIRE I PER DIFUSIÓ DELS RAIGS REFLECTITS
AL TERRA. *A +
HUMITAT => - REFREDAMENT => + T.
• DISTRIBUCIÓ CONTINENTS I OCEANS: TENEN DIFERENT
ABSORCIÓ I ALLIBERAMENT DE CALOR => H.SUD ( SOTA
// 25: + OCEANS QUE CONTINENTS) => BANDES AMB +o-
SEMBLANT T. => H. NORD ( + CONTINENTS) => ALTERA T
=> SOBRETOT A HIVERN =>MOLT + ACUSADA LA
DESVIACIÓ DE T ENTRE CONTINENT I OCEANS.

24. ACTIVITAT 5): DISTRIBUCIÓ RADIACIÓ SOLAR

25. ACTIVITAT 6):DISTRIBUCIÓ RADIACIÓ SOLAR

26. ACTIVITAT 7): RADIACIÓ SOLAR A CATALUNYA PG. 41 TEIDE

27. ACT. 8

28. 5. EL CLIMA I EL TEMPS
ATMOSFÈRIC
• CLIMA:” ESTAT IDEAL I MITJÀ DEL TEMPS ATMOSFÈRIC, DEFINIT PER PARÀMETRES
METEOROLÒGICS NORMALS D’UN INDRET EN UN PERÍODE DE TEMPS
DETERMINAT ( MES,ESTACIÓ O ANY) AL LLARG DE MOLTS ANYS ( MÍNIM 30). EX. A
CATALUNYA EL GENER SOL SER FRED I SEC.
• TEMPS ATMOSFÈRIC: “ VARIACIONS DE L’ESTAT DE L’ATMOSFERA D’UN INDRET EN
PERÍODES DE TEMPS CURTS “ EX. ELS FENÒMENS METEOROLÒGICS CONCRETS ( SI
PLOU, NEVA ,FRED, CALOR..) DE BARCELONA EN 1 DIA DETERMINAT. ( EL
PRONÒSTIC DEL TEMPS QUE FAN ELS METEORÒLEGS PER L’ENDEMÀ).

29. 5.1 FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA D’UN INDRET
• LATITUD: DIFERÈNCIES MÀXIMES ENTRE EQUADOR I ELS POLS.
• ALTITUD: A+ ALTURA => - T, VENTS + INTENSOS I + RADIACIÓ SOLAR( + R.U.V.)
• DISTÀNCIA AL MAR: L’AIGUA S’ESCALFA I REFREDA + LENTAMENT => ZONES COSTA, CLIMA + SUAUS
AMB MENYS CONTRASTOS TÈRMICS . => ZONES INTERIORS, + CÀLID DURANT EL DIA I L’ESTIU, I + FRED A
LA NIT I DURANT L’ HIVERN.
• CORRENTS MARINES: FREDES REFREDEN LA COSTA, CÀLIDES ESCALFEN.
• ORIENTACIÓ: RELLEU AFECTA VENTS
=> LLOCS + PROTEGITS QUE ALTRES EX. VENT MESTRAL AFECTA DEPRESSIÓ DEL RIU EBRE.
=>INSOLACIÓ , SEGONS LA VESSANT NORD (MENYS) O SUD ( MÉS ) (H.N.) I L’INREVÉS A H.S.
• HUMANITZACIÓ: INDUSTRIES I Z. URBANES => PUJA LOCAMENT LA T PER FONTS DE CALOR I MATERIALS
QUE CAPTEN RAIGS SOLARS => ILLES DE CALOR => + PRECIPITACIÓ , – RADIACIÓ SOLAR PER HAVER +
PARTÍCULES, AIRE + SEC EN CONJUNT ( ENCARA QUE A + T. => CAPTA + HUMITAT) , VENTS + VARIABLES EN
DIRECCIÓ I INTENSITAT ( ES TROBEN + OBSTACLES).

30. COMPARATIVA ENTRE: OBSERVA SEMBLANCES I DIFERÈNCIES
FACTORS QUE MODIFIQUEN LA FACTORS DE LA DISTRIBUCIÓ
INTENSITAT DE LA RADIACIÓ DE TEMPERATURES: FACTORS QUE
DETERMINEN EL CLIMA
• INSOLACIÓ D’UN INDRET
• DISTÀNCIA SOL- TERRA • LATITUD: I TAMBÉ DEPÈN
• LATITUD DE ALTRES FACTORS -> • LATITUD:
• DURADA DEL DIA *CONTINENTALITAT • ALTITUD:
• ACTIVITAT SOLAR * PROXIMITAT DE
• DISTÀNCIA AL MAR:
CORRENTS FREDS O
• TRANSPARÈNCIA DE • CORRENTS MARINES
CÀLIDS.
L’ATMOSFERA
• ALTITUD • ORIENTACIÓ:
• DISTRIBUCIÓ • HUMANITZACIÓ:
CONTINENTS I OCEANS

31. EXEMPLES

32. 6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL
ESTRUCTURA I DISTRIBUCIÓ NÚVOLS INSINUA
BALANÇ ANUAL DE RADIACIÓ SEGONS LATITUD PER A CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL
H. NORD:
•EQUADOR :RADIACIÓ ALTA=>T. ALTES.
• ALS POLS:RADIACIÓ BAIXA I PERÍODES SENSE
RADIACIÓ => T. BAIXES

33. • A L’EQUADOR: AIRE CALENT I
A) SISTEMA DE VENTS I CENTRES DE PRESSIÓ QUE TINDRIA LA
LLEUGER PUJA=> CENTRES DE TERRA SENSE ROTACIÓ.
BAIXA PRESSIÓ => L’AIRE DE B) CIRCULACIÓ GENERAL ATMOSFÈRICA REAL SEGONS W.L. DONN
ZONES PRÒXIMES VA CAP
ALLÀ. 1976.
• ALS POLS: AIRE FRED I DENS
BAIXA => Z. ALTES P
• L’AIRE QUE PUJA A L’EQUADOR
VA PER LA TROPOSFERA EN
DIRECCIÓ ALS POLS.
• L’AIRE FRED DELS POLS VA PER
SUPERFÍCIE CAP A EQUADOR .
• SI NO EXISTÍS ROTACIÓ
TERRESTRE => 1 CÈL·LULA
CONVECTIVA EN C/ HEMISFERI.
GRÀFIC A) 
• REALMENT EXISTEIX ROTACIÓ
=> FORÇA DE CORIOLIS =>
DESVIACIÓ VENTS => 3
CÈL·LULES CONVECTIVES PER
HEMISFERI. -> GRÀFIC B) 
• => FRANGES DE PRESSIÓ =>
DISTRIBUCIÓ DE ZONES
CLIMÀTIQUES.

34. 6.1 ZONACIÓ CLIMÀTICA
• 3 GRAN DOMINIS:
- CLIMES FREDS 60-90º
- C. TEMPERATS (30-60º)
- C. CÀLIDS (0-30º).
• MESOS CÀLIDS => CENTRES P S’AFEBLEIXEN I
PUGEN UNA MICA DE LATITUD ( ANTICICLÓ 30 º
N + PUGEN 10º AL N => SEQUERA ESTIVAL A
MEDITERRANI, => DEPRESSIONS EQUATORIALS
PUGEN TAMBÉ => PLUGES A Z. TROPICALS ( PASSA
+ AL H.N. “ PER + TERRES EMERGIDES “ QUE A
H.S.).
• CENTRE ÀSIA (GRANS EXTENSIONS DE TERRA) => A
HIVERN => MOLT REFREDAMENT => ANTICICLÓ
SIBERIÀ => INFLUEIX CLIMA ÀSIA I EUROPA
( MOLT FRED PER VENTS SIBERIANS). A ESTIU =>
MOLT ESCALFAMENT => DEPRESSIONS A
CONTINENT ASIÀTIC => VENTS HUMITS DE L’OCEÀ
=> MONSONS D’ESTIU ( PLUGES FORTES).
• FRANGES DE PRESSIÓ + DESPLAÇAMENTS => 2
ZONES DE MÀXIMA PRECIPITACIÓ ( PER CADA
HEMISFERI)=> 1 EN Z. EQUATORIALS COMUNA
ALS 2 HEMISFERIS I 1 PER A CADA CERCLE POLAR.
• T max. -> EQUADOR T mín . -> ALS POLS
• CARACTERÍSTIQUES DE CADA CLIMA
LLIBRE PG. 40 I 41

36. 7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL
• PER ENTENDRE BÉ UN CLIMA :
 CAL VEURE TIPUS SEGONS CLASSIFICACIÓ GENERAL
 “ ” EFECTE DE FACTORS LOCALS
• CATALUNYA ENTRE 40 I 42 º LATITUD NORD => + PROPERA A
DOMINI ANTICICLÒNIC DELS 30º N QUE A Z.
DEPRESSIONÀRIA DELS 60º N. => PLUGES ESCASSES.
• MESOS + FREDS => DEPRESSIONS PASSEN SOTA 60º N =>
PODEN AFECTAR PENÍNSULA IBÈRICA, PERÒ TRAJECTÒRIA
HABITUAL D’OEST A EST => ARRIBEN DESGASTADES A
CATALUNYA => POCA PRECIPITACIÓ, (EXCEPTE VALL D’ARAN
I PROPERES QUAN VE DE L’ATLÀNTIC).
• MAJORIA PRECIPITACIONS VENEN DEL MEDITERRANI: SI
DEPRESSIÓ ESTÀ AL SUD DEL PAÍS => VENEN I GIREN A
LLEVANT , A GARBÍ O LLEBEIG => NÚVOLS => FORTES
PRECIPITACIONS (LLEVANTADES) DEGUDES TAMBÉ PER
EFECTE DEL RELLEU => DE VEGADES INUNDACIONS
( PRECIPITACIONS DESLLIGADES DELS VENTS DELS 60º OEST A
EST => MOVIMENTS ERRÀTICS => DIFÍCILS PREDIR) => PODEN
ESTAR VARIS DIES => PRECIPITACIONS ACUMULADES
ABUNDANTS => ES DONEN POCS COPS => PRECIPITACIONS
POC REGULARS => SOBRETOT S’ACUMULEN A LA TARDOR I
PRIMAVERA O CAP DURANT MESOS => POSSIBILITAT DE
SEQUERES.
• VEURE EXEMPLE DE MAPA : EN PRÒXIMA DIAPOSITIVA.

37. CONT.
• CONCA MEDITERRÀNIA ( MAR INTERIOR TEMPERAT I
ENVOLTAT DE SERRALADES....)=> HABITUALS MASSES
AIRE CÀLID I HUMIT.
• FINAL ESTIU I TARDOR LES PERTORBACIONS
ATLÀNTIQUES DESGASTADES + AIRE HUMIT I CÀLID => ES
REACTIVEN.
• SI AIRE FRED VE DEL GOLF DE LLEÓ + AIRE CÀLID I HUMIT
DEL MEDITERRANI => DEPRESSIÓ=> ZONA AMB MOLTES
DEPRESSIONS AL LLARG DE L’ANY. PERÒ SI SOLS ÉS L’AIRE
FRED => POQUES PRECIPITACIONS JA QUE SÓN VENTS DE
TRAMUNTANA O GREGAL (SECS), PERÒ SI VAN + AL SUD
=> PLUGES I VENTS HUMITS.
OBSERVAR LA DIRECCIÓ DE LES FLETXES O
AL VOLTANT DE LA DEPRESSIÓ AL SE GARBÍ
D’ESPANYA => GIREN A LLEVANT AL
ARRIBAR ALS PAÏSOS CATALANS.
ROSA DEL VENTS

38. 7.1 ELS CLIMES DE CATALUNYA
• GRAN VARIETAT CLIMÀTICA PER SITUACIÓ GEOGRÀFICA I
PER RELLEU COMPLEX.
• PER CLASSIFICACIÓ CLIMÀTIC ANTERIOR => 2 DOMINIS
CLIMÀTICS:
-DOMINI MEDITERRANI: QUASI TOT EL TERRITORI =>
CLIMA TEMPERAT D’ESTIU SEC. COMPREN 5 ZONES:
* PIRINENC * PREPIRINENC * CONTINENTAL
* PRELITORAL *LITORAL ( SEGONS MAPA ADJUNT EN
CADASCUN POT HAVER-HI FINS 3 SUBTIPUS )
-DOMINI OCEÀNIC O ATLÀNTIC: SOLS VALL D’ARAN =>
CLIMA TEMPERAT HUMIT.

39. EL CLIMA A PAÏSOS CATALANS I PER TANT A CATALUNYA VE
CONDICIONAT PER:
PRECIPITACIONS TEMPERATURES

41. •DIAGRAMES CLIMÀTICS:”REPRESENTACIONS GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I PRECIPITACIONS MENSUALS
D’UN INDRET RECOLLIDES DURANT UN PERÍODE LLARG”. => SERVEIXEN PER VISUALITZAR LA DISTRIBUCIÓ DE TEMPERATURES I
PRECIPITACIONS ( EN mm. O EN l /m2 AL LLARG DE L’ANY => VEURE EL CLIMA D’UN LLOC. EN EL GRÀFIC :
*EN HORITZONTAL ES POSEN ELS MESOS DE L‘ ANY ( DE GENER A DESEMBRE EN H.N. I DE JULIOL A JUNY AL H.S. ).
*EN VERTICAL EN UN COSTAT LES PRECIPITACIONS I EN L’ALTRE LES TEMPERATURES, DE TAL FORMA QUE 1 DIVISIÓ EQUIVAL A 10º
C I 20 mm. DE PRECIPITACIÓ, => EN UNA RELACIÓ 1:2 => ENS PERMET OBSERVAR PERÍODES SECS ( CORBA T SOBRE CORBA P ),
PERÍODES HUMITS ( CORBA T SOTA CORBA P), PERÍODE FRED ( T MITJANA MENSUAL PER SOTA DE 0º C), PERÍODE PERHUMIT (
PRECIPITACIÓ MENSUAL PER SOBRE DE 100 mm.)
SIGNIFICAT VALORS APUNTATS AMB LLETRES: a) localitat b) altitud c) nombre d’anys d’observació d) T mitjana anual e)
precipitació total anual f) corba de T mitjana mensual g) corba de precipitació mensual h) període sec (puntejat) i) període humit
(ratllat) j) període fred k) període perhumit ( escala reduïda 1/10 període humit).

42. Activitat 9:Diagrames climàtics

43. A
c
t
i
v
i
t
a
t
1
0
:

44. Activitat 11:

45. A
c
t
i
v
i
t
a
t
1
2
:

46. ACT. 13

47. SOLUCIÓ:
ACTIVITAT 4