SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
La Atmósfera
• La capa gasosa que envolta la terra té el nom
d'atmosfera. La atmosfera és una barreja de
gassos que cada vegada són més escassos
fins arribar al espai,on ara nomes hi ha el no
res. Els gassos són diferents depenent de la
capa de l’atmosfera en la que estem. Aquets
gassos que formen l’atmosfera i es solen dir
“coloquialmente aire”.La majoria de els
gassos de l’Atmosfera són Nitrogen (Un gas
quimic) el 78% i oxigen 21%.El que queda el
1% són Argó,Dioxid de carboni (un gas
incolor,no inflamable i dents)i Neó.
Per a que serveix l'atmosfera?
• L’atmosfera té tres funcions
Fundamentals que fan possible la
vida a la terra.
• 1-Evita que hi hagi temperatures
extremes (diferencia de la
temperatura entre dia i nit )
gràcies al afecte invernader
natural que crea.
• 2-Filtra les radiacions
ultraviolades.
• 3-Te una composició del aire en la
seva capa més propera a la
superfície adequada per la vida
que ens permet respirar.
Per a que serveixen aquestes capes?
Per a que
serveixen
aquestes capes?
TROPOSFERA.
0-15 km, És la capa inferior de
l'atmosfera i es troba en
contacte amb la superfície
terrestre. Té un gruix variable
degut al moviment de rotació
terrestre, que fa que a
l'equador predomini la força
centrífuga i el gruix de la
troposfera és d'uns 17 km,
mentre que en els pols)
predomina la força centrípeta i
el gruix d'aquesta capa és
d'uns 8 km.
ESTRATOSFERA.
Aquesta capa conté
aproximadament el 10% de
la massa atmosfèrica. Es
caracteritza per la pràctica
inexistència de circulació
vertical de l'aire. En canvi, els
fluxos horitzontals d'aire
assoleixen sovint velocitats
d'uns 200 km/h. Es tracta
d'una atmosfera molt tènue i
poc turbulenta, ja que l'aire
calent que es troba a la part
superior és menys dens i per
tant és estable damunt de
l'aire més fred.
MESOSFERA.
La característica més
remarcable d'aquesta
capa és un nou descens
de la temperatura en
augmentar l'altitud, fins
a arribar als -100 °C
aproximadament, a una
altitud de 80 km, on se
situa la mesopausa, que
és la zona més freda de
l'atmosfera
TERMOSFERA.
La termosfera és la capa més
gran de l'atmosfera, situada
per sobre la mesosfera i per
sota de l'exosfera. En la
termosfera la temperatura
augmenta amb l'altitud fins a
arribar a la termopausa (o
exobase), que marca el límit
entre la termosfera i
l'exosfera. Aquest límit varia
segons l'activitat solar i se sol
trobar entre els 350 i els 800
km
EXOSFERA.
L'exosfera és la capa més
externa de l'atmosfera
terrestre i s'estén des de la
termopausa cap a dalt
(aproximadament des dels
500 km fins a uns 10000 km
d'altitud). L'exosfera marca el
límit entre l'atmosfera
terrestre i l'espai exterior.
Està composta principalment
per hidrogen i heli.
Les capes representades en un dibuix
Com funciona la reentrada dels coets
Per què els coets espacials "cremen" quan tornen a la Terra? Aquest instant rep el nom
de "reentrada" i succeeix quan les naus espacials, que han estat orbitant nostre planeta,
es troben amb l'atmosfera: la part frontal de la nau pateix un enorme augment de
temperatura fins arribar a posar-se al "roent" . De manera col·loquial, se sol dir que
aquest fenomen es produeix per efecte del "fregament" de la nau amb l'aire, però,
¿Sempre passa així? Quina és la causa d'aquest fenomen? Podria evitar-se? És el
mateix fenomen que pateixen els meteorits, bòlids i altres objectes que tenen la
"desgràcia" de fregar amb la nostra atmosfera: la seva temperatura augmenta fins a
arribar milers de graus celsius i, en general, acaben consumint-(cremant) fins que amb
prou feines queda res d'ells quan toquen terra. Per suportar temperatures tan altes, les
naus espacials han de ser dotades d'una superfície molt resistent a la temperatura,
normalment compostos ceràmics d'alt rendiment en forma de "rajoles". Si la reentrada en
l'atmosfera genera temperatures tan altes, semblaria lògic pensar que és millor frenar la
nau abans que entri en contacte amb l'aire. Doncs bé, frenant la nau fins a una velocitat
molt menor, certament s'evitaria el problema de la fricció.
VIDEO
REENTRADA
ATMOSFERICA
Tenen relació el camp magnètic
amb l’atmosfera
El camp magnètic terrestre és el camp magnètic
generat per l'activitat interna de la Terra. És el
que fa que les brúixoles, actualment, apuntin en
la direcció nord; des d'aquest punt de vista, la
Terra es comporta com un imant gegantí, i té pols
magnètics, els quals no coincideixen exactament
amb els pols geogràfics. El geomagnetisme
s'ocupa de l'estudi del camp magnètic terrestre,
tant de la seva generació com de la seva variació
espacial i temporal.
Té a veure l’atmosfera amb l’aire?
 L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de
l'atmosfera terrestre. L'aire no és una combinació química dels
gasos que el constitueixen. És incolor. A causa de l'oxigen, que en
forma part, és un bon comburent.
 En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són
molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes
respecte de les altres. A causa d'això, adopten la forma del
recipient que les conté. Així doncs, encara que la seva presència
ens passi desapercebuda, l'aire és una substància material i
tangible.
 Al nivell del mar, l'atmosfera exerceix una pressió d'
aproximadament 1 kg per centímetre quadrat sobre qualsevol
superfície, sòlida o líquida. La pressió exercida sobre un centímetre
quadrat de superfície representa el pes d'una columna d'aire, que
té aquesta secció, i que s'estén verticalment fins al límit exterior
de l'atmosfera.
EXPERIMENT PRESSIÓ
ATMOSFERICA
1-Possar l’espelma a dintre del tap o got amb
aigua i encendre l’espelma.
2-Possar el got a sobre el tap o plat ,que
quedi a sobre l’espelma amb foc.
3-L’espelma s’ha acabat després d’uns 10
segons.
4-Tot seguit ha pujat el nivell d’aigua a dintre
del got.
Preguntes i respostes:
 1- Per que s’ha apagat l’espelma? Perquè l'oxigen s'ha acabat,de
dintre del got i no pot fer la reacció de combustió.
 2-Per que puja el nivell d'aigua a dintre del got?Perquè al donar-se
la reacció de combustió,la pressió de dintre del got es mes
petita,per tant,l'aire de fora segueix fent la mateixa pressió, però
si la de dins es mes petita deixa d'empènyer amb tanta força,per
tant per això ha pujat l'aigua.
AUTORS:
Olalla
Pablo
David
Andrea

More Related Content

What's hot (19)

Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
L'atmosfera
L'atmosferaL'atmosfera
L'atmosfera
 
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copiaTrabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
 
Capes de l'atmosfera
Capes de l'atmosferaCapes de l'atmosfera
Capes de l'atmosfera
 
Latmosfera
LatmosferaLatmosfera
Latmosfera
 
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes
 
T5 l'atmosfera power point
T5 l'atmosfera power pointT5 l'atmosfera power point
T5 l'atmosfera power point
 
Ppt0000000
Ppt0000000Ppt0000000
Ppt0000000
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
Expe atmosfera
Expe atmosferaExpe atmosfera
Expe atmosfera
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
El sol (treball)
El sol (treball)El sol (treball)
El sol (treball)
 
Atmosfera 1 eso
Atmosfera 1 esoAtmosfera 1 eso
Atmosfera 1 eso
 
L'Aire
L'AireL'Aire
L'Aire
 
Treball de socials Joao i Zaira
Treball de socials Joao i Zaira Treball de socials Joao i Zaira
Treball de socials Joao i Zaira
 
L'efecte invernacle
L'efecte invernacleL'efecte invernacle
L'efecte invernacle
 
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
 

Similar to Atmosfera 2

Similar to Atmosfera 2 (20)

L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
CièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraCièNcies De La Terra
CièNcies De La Terra
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terra
 
CTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climesCTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climes
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
T5 l'atmosfera
T5 l'atmosfera T5 l'atmosfera
T5 l'atmosfera
 
Atmosferas urbanes.pptm
Atmosferas urbanes.pptmAtmosferas urbanes.pptm
Atmosferas urbanes.pptm
 
Atmosfera i hidrosfera_(2)
Atmosfera i hidrosfera_(2)Atmosfera i hidrosfera_(2)
Atmosfera i hidrosfera_(2)
 
Atmosfera grup 2 (2)
Atmosfera grup 2 (2)Atmosfera grup 2 (2)
Atmosfera grup 2 (2)
 
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera IntroCtma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terra
 
Tema 2 L'atmosfera
Tema 2 L'atmosferaTema 2 L'atmosfera
Tema 2 L'atmosfera
 
El canvi climàtic
El canvi climàticEl canvi climàtic
El canvi climàtic
 
El Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTicEl Canvi ClimàTic
El Canvi ClimàTic
 
Presentacioatmosfera1
Presentacioatmosfera1Presentacioatmosfera1
Presentacioatmosfera1
 
Lourdes Escobar
Lourdes EscobarLourdes Escobar
Lourdes Escobar
 
L´atmosfera
L´atmosferaL´atmosfera
L´atmosfera
 
L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
El clima
El climaEl clima
El clima
 

More from escolasantmartibcn (20)

La massa i el pes
La massa i el pesLa massa i el pes
La massa i el pes
 
Presentació la força
Presentació la forçaPresentació la força
Presentació la força
 
Gravetat
GravetatGravetat
Gravetat
 
Gravetat6 a
Gravetat6 aGravetat6 a
Gravetat6 a
 
Països
PaïsosPaïsos
Països
 
Teixits races
Teixits racesTeixits races
Teixits races
 
Racisme teixits
Racisme teixitsRacisme teixits
Racisme teixits
 
Spinners
SpinnersSpinners
Spinners
 
Spiner
SpinerSpiner
Spiner
 
Cognoms
CognomsCognoms
Cognoms
 
Com ens afecta la desparació de la matèria fosca en el nostre dia a dia
Com ens afecta la desparació de la matèria fosca en el nostre dia a diaCom ens afecta la desparació de la matèria fosca en el nostre dia a dia
Com ens afecta la desparació de la matèria fosca en el nostre dia a dia
 
Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països
Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres païsosQue ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països
Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països
 
Hackers
HackersHackers
Hackers
 
Sirenes the olimpic team
Sirenes the olimpic teamSirenes the olimpic team
Sirenes the olimpic team
 
Propietats mecàniques dels materials
Propietats mecàniques dels materialsPropietats mecàniques dels materials
Propietats mecàniques dels materials
 
Teixits bbd
Teixits bbdTeixits bbd
Teixits bbd
 
Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països
Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països
Que ens diferencia i que ens fa semblants amb els dels altres països
 
Visita al maria espinalt
Visita al maria espinaltVisita al maria espinalt
Visita al maria espinalt
 
Kids & us
Kids & usKids & us
Kids & us
 
Carnaval amb p3
Carnaval amb p3Carnaval amb p3
Carnaval amb p3
 

Recently uploaded

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (10)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Atmosfera 2

  • 1.
  • 2. La Atmósfera • La capa gasosa que envolta la terra té el nom d'atmosfera. La atmosfera és una barreja de gassos que cada vegada són més escassos fins arribar al espai,on ara nomes hi ha el no res. Els gassos són diferents depenent de la capa de l’atmosfera en la que estem. Aquets gassos que formen l’atmosfera i es solen dir “coloquialmente aire”.La majoria de els gassos de l’Atmosfera són Nitrogen (Un gas quimic) el 78% i oxigen 21%.El que queda el 1% són Argó,Dioxid de carboni (un gas incolor,no inflamable i dents)i Neó.
  • 3. Per a que serveix l'atmosfera? • L’atmosfera té tres funcions Fundamentals que fan possible la vida a la terra. • 1-Evita que hi hagi temperatures extremes (diferencia de la temperatura entre dia i nit ) gràcies al afecte invernader natural que crea. • 2-Filtra les radiacions ultraviolades. • 3-Te una composició del aire en la seva capa més propera a la superfície adequada per la vida que ens permet respirar.
  • 4. Per a que serveixen aquestes capes? Per a que serveixen aquestes capes?
  • 5. TROPOSFERA. 0-15 km, És la capa inferior de l'atmosfera i es troba en contacte amb la superfície terrestre. Té un gruix variable degut al moviment de rotació terrestre, que fa que a l'equador predomini la força centrífuga i el gruix de la troposfera és d'uns 17 km, mentre que en els pols) predomina la força centrípeta i el gruix d'aquesta capa és d'uns 8 km.
  • 6. ESTRATOSFERA. Aquesta capa conté aproximadament el 10% de la massa atmosfèrica. Es caracteritza per la pràctica inexistència de circulació vertical de l'aire. En canvi, els fluxos horitzontals d'aire assoleixen sovint velocitats d'uns 200 km/h. Es tracta d'una atmosfera molt tènue i poc turbulenta, ja que l'aire calent que es troba a la part superior és menys dens i per tant és estable damunt de l'aire més fred.
  • 7. MESOSFERA. La característica més remarcable d'aquesta capa és un nou descens de la temperatura en augmentar l'altitud, fins a arribar als -100 °C aproximadament, a una altitud de 80 km, on se situa la mesopausa, que és la zona més freda de l'atmosfera
  • 8. TERMOSFERA. La termosfera és la capa més gran de l'atmosfera, situada per sobre la mesosfera i per sota de l'exosfera. En la termosfera la temperatura augmenta amb l'altitud fins a arribar a la termopausa (o exobase), que marca el límit entre la termosfera i l'exosfera. Aquest límit varia segons l'activitat solar i se sol trobar entre els 350 i els 800 km
  • 9. EXOSFERA. L'exosfera és la capa més externa de l'atmosfera terrestre i s'estén des de la termopausa cap a dalt (aproximadament des dels 500 km fins a uns 10000 km d'altitud). L'exosfera marca el límit entre l'atmosfera terrestre i l'espai exterior. Està composta principalment per hidrogen i heli.
  • 10. Les capes representades en un dibuix
  • 11. Com funciona la reentrada dels coets Per què els coets espacials "cremen" quan tornen a la Terra? Aquest instant rep el nom de "reentrada" i succeeix quan les naus espacials, que han estat orbitant nostre planeta, es troben amb l'atmosfera: la part frontal de la nau pateix un enorme augment de temperatura fins arribar a posar-se al "roent" . De manera col·loquial, se sol dir que aquest fenomen es produeix per efecte del "fregament" de la nau amb l'aire, però, ¿Sempre passa així? Quina és la causa d'aquest fenomen? Podria evitar-se? És el mateix fenomen que pateixen els meteorits, bòlids i altres objectes que tenen la "desgràcia" de fregar amb la nostra atmosfera: la seva temperatura augmenta fins a arribar milers de graus celsius i, en general, acaben consumint-(cremant) fins que amb prou feines queda res d'ells quan toquen terra. Per suportar temperatures tan altes, les naus espacials han de ser dotades d'una superfície molt resistent a la temperatura, normalment compostos ceràmics d'alt rendiment en forma de "rajoles". Si la reentrada en l'atmosfera genera temperatures tan altes, semblaria lògic pensar que és millor frenar la nau abans que entri en contacte amb l'aire. Doncs bé, frenant la nau fins a una velocitat molt menor, certament s'evitaria el problema de la fricció.
  • 13. Tenen relació el camp magnètic amb l’atmosfera El camp magnètic terrestre és el camp magnètic generat per l'activitat interna de la Terra. És el que fa que les brúixoles, actualment, apuntin en la direcció nord; des d'aquest punt de vista, la Terra es comporta com un imant gegantí, i té pols magnètics, els quals no coincideixen exactament amb els pols geogràfics. El geomagnetisme s'ocupa de l'estudi del camp magnètic terrestre, tant de la seva generació com de la seva variació espacial i temporal.
  • 14. Té a veure l’atmosfera amb l’aire?  L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre. L'aire no és una combinació química dels gasos que el constitueixen. És incolor. A causa de l'oxigen, que en forma part, és un bon comburent.  En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes respecte de les altres. A causa d'això, adopten la forma del recipient que les conté. Així doncs, encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l'aire és una substància material i tangible.  Al nivell del mar, l'atmosfera exerceix una pressió d' aproximadament 1 kg per centímetre quadrat sobre qualsevol superfície, sòlida o líquida. La pressió exercida sobre un centímetre quadrat de superfície representa el pes d'una columna d'aire, que té aquesta secció, i que s'estén verticalment fins al límit exterior de l'atmosfera.
  • 15. EXPERIMENT PRESSIÓ ATMOSFERICA 1-Possar l’espelma a dintre del tap o got amb aigua i encendre l’espelma. 2-Possar el got a sobre el tap o plat ,que quedi a sobre l’espelma amb foc. 3-L’espelma s’ha acabat després d’uns 10 segons. 4-Tot seguit ha pujat el nivell d’aigua a dintre del got.
  • 16. Preguntes i respostes:  1- Per que s’ha apagat l’espelma? Perquè l'oxigen s'ha acabat,de dintre del got i no pot fer la reacció de combustió.  2-Per que puja el nivell d'aigua a dintre del got?Perquè al donar-se la reacció de combustió,la pressió de dintre del got es mes petita,per tant,l'aire de fora segueix fent la mateixa pressió, però si la de dins es mes petita deixa d'empènyer amb tanta força,per tant per això ha pujat l'aigua.