Upcoming SlideShare
×

Po4esopdf t7t4part10 11

802 views

Published on

po 4 ESO T7- 4 parcial 10-11

Published in: Education
0 Likes
Statistics
Notes
• Full Name
Comment goes here.

Are you sure you want to Yes No
• Be the first to comment

• Be the first to like this

Views
Total views
802
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
13
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Po4esopdf t7t4part10 11

1. 1. TEMA 7 I PART TEMA 4 L’EVOLUCIÓ1. LA DIVERSITAT D’ESPÈCIES
2. 2. SÓN SEMBLANTS, PERÒ SÓN DE LA MATEIXAESPÈCIE ? ’ CONCEPTE D ESPÈCIE: REPRODUCCIÓ ENTRE SI I DESCENDÈNCIA FÈRTIL.
3. 3. SI S’ENCREUEN ELS ANTERIORS,PODEN TENIR DESCENDÈNCIA PERÒ NO ÉS FÈRTIL => NO SÓN DE LA MATEIXA ESPÈCIEEX. D’HÍBRIDS ESTÈRILS : LA MULA I EL MUL
4. 4. SÍ, ES PODEN CREUAR I DONEN DESCENDÈNCIA FÈRTIL => = ESPÈCIEEX. DE TIPUS DE GOSSOS BASTANT DIFERENTS => CONCEPTE D’ESPÈCIE NO ES BASA EN LA SEMBLANÇA.
5. 5. ESCULL CORAL·LÍ: ALTA SELVA: ALTABIODIVERSITAT: DIVERSITAT D’ESPÈCIES
6. 6. DESERT: POCA FLORA ... I FAUNABIODIVERSITAT:
7. 7. ESPÈCIES ANTIGUES QUE JA ESPÈCIES ACTUALS QUE NO VIUEN ARA ABANS NO VIVIENALTRES BIODIVERSITATS DEL PASSAT
8. 8. FER ACTIVITATS DEL LLIBRE PG.135
9. 9. COM VAN APARÈIXER LES ESPÈCIES? RESPOSTA: A CONTINUACIÓ.............................
10. 10.  EVOLUCIÓ: PROCÉS TRANSFORMACIÓ D’ESPÈCIES EN ALTRES PER PETITES MODIFICACIONS ACUMULADES EN MILIONS D’ANYS. NO ADMESA FINS S. XX. ERA DIFÍCIL OBSERVAR-LA DURANT LA NOSTRA VIDA. ABANS: IMMUTABILITAT DE LES ESPÈCIES DESPRÉS DE CREACIÓ. LINNÉ ( 1707-1778): NOMENCLATURA BINOMIAL EX. Canis lupus (llop) CREIA EN FIXISME. CUVIER ( 1769-1832): DEMOSTRÀ FÒSSILS =RESTES ORGANISMES. TAMBÉ CREIA EN IMMUTABILITAT => ESPÈCIES ACTUALS TAL COM VAN SER CREADES I ALTRES EXTINGIDES QUEDEN FÒSSILS => TEORIA DEL CREACIONISME. TEORIA DEL CATASTROFISME: ERA PER JUSTIFICAR LES EXTINCIONS => PER GRANS CATACLISMES ( EX. DILUVI UNIVERSAL...) POLICREACIONISME: ALGUNS SEGUIDORS AFIRMAVEN QUE A CADA CATÀSTROFE => NOVA CREACIÓ. QUINES CREENCES CREIEU QUE HI HA AL DARRERA DE TOTES AQUESTES IDEES? SABEU EN QUINA NACIÓ MOLT PODEROSA ENCARA HI HA MOLTES ESCOLES ON ES DONA PER BONES AQUESTES IDEES? PER QUÈ? 2. EVOLUCIÓ I TEORIES EVOLUCIONISTES
11. 11. Gripau comú: Gripau corredor: Bufo bufo Bufo calamitaELS AVANTPASSATS COMUNS: AL INTENTAR CLASSIFICAR NOUSORGANISMES => OBSERVACIÓ DE MOLTES SEMBLANCES ENTRE ESPÈCIESDIFERENTS => PARENTIU => AVANTPASSAT COMÚ
12. 12.  J.B. LAMARCK (1744- 1829 ) : PRIMERA TEORIA PARLANT DE TRANSFORMACIÓ D’ORGANISMES. ES BASA EN 3 PUNTS:1. FORÇA INTERNA CAP A COMPLEXITAT.2. HERÈNCIA DE CARÀCTERS ADQUIRITS.3. LA FUNCIÓ CREA L’ÒRGAN ( LLEI ÚS I DESÚS)• SÓN FALSES2.1 L’EVOLUCIÓ LAMARCKIANA
13. 13. ACTIVITATS LLIBRE PG.137
14. 14.  CHARLES DARWIN ( 1809-1882) ANGLÈS, VIATGE AMB VAIXELL BEAGLE => ESTUDIA FLORA, FAUNA I FÒSSILS => ELABORA “TEORIA SOBRE ORIGEN ESPÈCIES”. ES BASA EN :1. NOMBRE ELEVAT DE DESCENDENTS:NO HI HA ALIMENT PER TOTS=> POBLACIÓ CONSTANT.2. VARIABILITAT DE LA DESCENDÈNCIA: FILLS DE MATEIXOS PROGENITORS NO SÓN IDÈNTICS.3. SELECCIÓ NATURAL: MOLTS DESCENDENTS => LLUITA PER SOBREVIURE=> QUEDEN ELS NASCUTS AMB ALGUNA AVANTATGE=> TENEN DESCENDÈNCIA.• ALFRED WALLACE ( 1823-1913) VA ARRIBAR A = CONCLUSIONS, TAMBÉ PER EXPEDICIONS.• TEORIA DEL GRADUALISME GEOLÒGIC: ( 1795) J.HUTTON VA DEFINIR T. UNIFORMITARISME (1. “PRESENT CLAU DEL PASSAT” 2. GRADUALISME) + DESPRÉS DIFOSA PER C. LYELL I RETOCADA PER L. PRÉVOST ( PRINCIPI ACTUALISME): VA INFLUIR MOLT EN DARWIN. CONTRA EL CATASTROFISME => PROCESSOS GEOLÒGICS SÓN LENTS I CONTINUS (GRADUAL) => EVOLUCIÓ TAMBÉ LENTA I CONTINUA ( EN DESCENDÈNCIA NO GRANS CANVIS).• ACTUALMENT : P. ACTUALISME + GRADUALISME + PART DE CATÀSTROFES.• TEORIA DE MALTHUS ( TAMBÉ VA INFLUIR): POBLACIÓ CREIX EN PROGRESSIÓ GEOMÈTRICA I ALIMENT EN PROGRESSIÓ ARITMÈTICA => FALTARÀ ALIMENT => MOLTS MORTS.2.2 L’EVOLUCIÓ DARWINISTA
15. 15. ACTIVITAT LLIBRE PG. 138
16. 16. PER QUÈ DARWIN VAARRIBAR A AQUESTESCONCLUSIONS?EN QUÈ ES VA BASAR? BONA PART ES VA BASAR EN L’ESTUDI DELS FÒSSILS.
17. 17. DEL TEMA 4 : HISTORIADE LA VIDA DE LA TERRA
18. 18.  FÒSSILS, RESTES ORGANISMES O INDICIS DE LA SEVA ACTIVITAT QUE VAN VIURE EN EL PASSAT I TROBEM DINS DE LES ROQUES( SEDIMENTÀRIES I ALGUNES METAMÒRFIQUES). PALEONTOLOGIA, CIÈNCIA QUE ESTUDIA ELS FÒSSILS. HI HA DIVERSES FORMES DE FOSSILITZACIÓ: 1. TAL QUAL EREN. EX. ÀMBAR,GEL, 2. RECENTS:CONQUILLES. 3. SUBSTITUÏTS ( TROC SÍLICE ) O REEMPLAÇATS ( CARBÓ) 4. MOTLLE EXTERN ( D’EMPREMTA) O INTERN (FARCIMENT O BUIDATGE) 5. ICNOFÒSSILS O ICNITES ( EMPREMTES D’ACTIVITAT). DATACIÓ:1. ABSOLUTA: ES POT SABER EDAT D’ESTRAT EN MILIONS D’ANYS AMB MÈTODE DE DESINTEGRACIÓ RADIOACTIVA. ÀTOMS DELS ISÒTOPS RADIOACTIUS => ÀTOMS D’ALTRES ELEMENTS => CÀLCUL DE TEMPS DE DESINTEGRACIÓ DE ½ ÀTOMS => PERÍODE DE SEMIDESINTEGRACIÓ=> SABER EDAT DE MINERALS DE ROQUES DE MOLTS MILIONS D’ANYS=> SABER EDAT FÒSSILS.• RELATIVA: SOLS INDICA SI ÉS ANTERIOR O POSTERIOR L’ESTRAT. ES BASA EN 2 LLEIS: 1. DE SUPERPOSICIÓ O DE STENO: ESTRATS SUPERIORS SÓN + MODERNS QUE A SOTA.• 2. DE CORRELACIÓ DELS FÒSSILS ( SMITH): SABENT DATACIÓ RELATIVA D’UN FÒSSIL EN UN LLOC => SI ES TROBA EN ESTRAT D’UN ALTRE LLOC => SABEM EDAT RELATIVA DEL NOU ESTRAT.• FÒSSILS GUIA: ESPÈCIES MOLT ABUNDANTS I ESTESES + EXISTIR EN UN CURT PERÍODE DE TEMPS => PERMET DATAR ESTRATS DE TOT EL MÓN.• DATACIÓ RELATIVA D’ESTRATS PER ELS SEUS FÒSSILS => COLUMNA ESTRATIGRÀFICA ( SÈRIE COMPLETA D’ESTRATS D’UNA ZONA) .1. FÒSSILS 2. DATACIÓ
19. 19. SEQÜENCIACIÓ DE FOSSILITZACIÓ:1) MORT I ENTERRAMENT2) COMPACTACIÓ DELS SEDIMENTS I RESTES DEL’ORGANISME FORMANT UNA ROCA (FOSSILITZACIÓ) IFORMACIÓ A SOBRE DE MÉS ESTRATS.3) PER PLEGAMENT O FALLES => QUEDA EXPOSAT AAGENTS GEOLÒGICS EXTERNS => EROSIÓ =>AFLORAMENT DE FÒSSILS.
20. 20. EX. A) CARBONITZAT B) ÀMBAR C) EMPREMTA D) CONQUILLAFER ACTIVITATS LLIBRE: 2 PG. 73 ( CAL LLEGIR-SE, NO CAL ESTUDIAR-LA, LLEGIR- ESTUDIAR-PG 72 DEL LLIBRE)
21. 21. 1 5 2 3 3 4 6MOTLLE INTERN D’UN AMMONIT TIPUS DE FOSSILITZACIÓ 1. BUIT 2. FARCIMENT 3. FÒSSIL D’EMPREMTA 4. F. DE FARCIMENT O BUIDATGE 5. SUBSTITUCIÓ 6. F. DE SUBSTITUCIÓ .
22. 22. ACTIVITAT LLIBRE Nº 3: DATACIÓ RELATIVALÍNIES EN ZIGA- ZAGA SÓN DISCORDANCES ANGULARS (CONTACTE ENTRE ESTRATS DE DIFERENT ZIGA- (CONTACTE INCLINACIÓ ) FER ACTIVITATS LLIBRE Nº 4 FINS 7
23. 23. 3. ETAPES DE LA TERRA: CAUSES D’EXTINCIÓ EXTERNES I INTERNES
24. 24. HADEAÀ Primeres cèl·lules eucariotes PROTEROZOIC (acritarcs). S’estabilitza la capa d’ozó.ARQUEÀ Primeres roques sedimentàries (Grenlàndia Primers fòssils eucariotes pluricel·lulars Extinció Primers organismes massiva. procariotes fòssils en estromatòlits. FANEROZOIC Primers Eres organismes geològiques procariotes conegudes.PROTEROZOIC productors d’oxigen. Formació de ferro en bandes. Extinció massiva a causa del increment d’oxigen. D’ HADEAÀ FINS FANEROZOIC
25. 25. FANEROZOIC Algues calcàries M Trilobits PrimersP vermelles i verdes mamífersA EL Explosió de vida litoral S CÀMBRIC:E continents separats OO Z Predomini de rèptilsZ OO Graptòlit I lliuresI C Primeres ausC Nautiloïdeus Llacunes al DEVONIÀ C Angiospermes Primeres plantes terrestres E T Primers E Extinció massiva :meteorit (Iridi) Falgueres gegants : boscos del N R Primats:Lemúrids C Extinció CARBONÍFER: CARBÓ O IA 38 plantònics: Asteroide R Z I Primers a Sibèria Primers amfibis O QUATERNARI: homínids Migració Antàrtida: I GRAN REFREDAMENT acumulació gel Artròpodes C 1ers Extinció massiva per clima sec terrestres i HUMANS per unió Pangea : PÈRMIC voladors
26. 26. ACTIVITATS LLIBRE:PG. 77PG. 80PG. 81PG. 83PG. 85ACT. FINALS: 1 FINS 23
27. 27. EXEMPLE D’OBSERVACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE UNA ESPÈCIEFÒSSIL. SI ARRIBA A CANVIAR MOLT ES CONVERTEIX EN UNA ALTRA ESPÈCIE.
28. 28.  RECOLLIDA DE FÒSSILS => VA ADONAR-SE D’EVOLUCIÓ ESPÈCIES . VA OBSERVAR LA DIFERENT EVOLUCIÓ DE ESPÈCIES AÏLLADES EN ILLES ( IGUANES I TORTUGUES DE LES ILLES GALÁPAGOS) FÒSSILS MARINS A ALÇADES DE 5000 METRES => ERA CERT EL DILUVI? HI HAVIA TANTA AIGUA PER ARRIBAR A AQUESTES ALÇADES? QUINA ERA LA CAUSA ACCEPTADA ACTUALMENT I QUE ELL VA DEDUIR I DISCUTIR MOLT AMB EL CAPITÀ DEL BEAGLE? COM VA ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE EL HOME PROCEDEIX DEL “MONO” ( PRIMATS)? TOT AIXÒ QÜESTIONAVA EL CREACIONISME I EL FIXISME? AQUESTES I MOLTES MÉS REFLEXIONS EL VAN PORTAR A ESCRIURE L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES I ALTRES OBRES . TEMA 7: OBSERVACIONS DE DARWIN
29. 29. TORTUGUES DE LES GALÁPAGOS:PER CADA ILLA UNA ESPÈCIE DIFERENT, PERÒSÓN DEL MATEIX GÈNERA.
30. 30. • PROGRÉS GENÈTICA => CONÈIXER RAÓ VARIABILITAT DESCENDÈNCIA:1) EVOLUCIONEN POBLACIONS I NO INDIVIDUS.2) PER ORIGINAR ALTRA ESPÈCIE => POBLACIÓ AÏLLADA. + DARWINISME =• A NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ. TÉ 3 PUNTS:A. VARIABILITAT DE LA DESCENDÈNCIA: PER RECOMBINACIONS GENÈTIQUES (EN MEIOSI) + MUTACIONS + AGRUPACIÓ A L’ATZAR DELS CROMOSOMES (EN GÀMETES) + UNIÓ A L’ATZAR DE GÀMETES (AMB DIFERENT INFORMACIÓ). EN ORGANISMES DE REPRODUCCIÓ ASEXUAL=> VARIABILITAT PER MUTACIONS.B. SELECCIÓ NATURAL: ELIMINA ALS MENYS DOTATS => QUEDEN ELS MILLOR DOTATS ( AL SOBREVIURE AQUESTS => GENS HERETATS PER DESCENDÈNCIA). ELS CARÀCTERS ADQUIRITS => NO CANVIEN GENS => NO HERETABLES. => SELECCIÓ NATURAL => GENS QUE PERDURENC. AÏLLAMENT REPRODUCTIU DE LES POBLACIONS: => NO S’ENCREUEN INDIVIDUS DE = ESPÈCIE PERÒ DIFERENT POBLACIÓ => AÏLLAMENT DONA NOVES ESPÈCIES.2.3 NEODARWINISME
31. 31. EX. DE POSSIBLE ESPECIACIÓ PER MUTACIÓ I SELECCIÓ NATURAL
32. 32.  Molt sovint, a l’hora d’explicar com han sorgit les adaptacions dels organismes al seu medi ambient, es cau en errors lamarckistes del tipus «la funció crea l’òrgan» i «l’herència dels caràcters adquirits», en lloc de parlar de «variabilitat de la descendència» i «selecció natural». Tenint en compte aquest risc, respon a aquestes preguntes sobre l’origen de la gruixuda capa de greix que tenen sota la pell la foca, el lleó marí i l’ós polar, i que serveix per evitar una pèrdua de calor excessiva (aïllament tèrmic). Raona les respostes. a) On viuen aquests animals? b) Com explicaria aquesta característica el lamarckisme? I el darwinisme? c) Què creus que passaria, a curt termini, si una població de foques fos traslladada a una zona equatorial? I a llarg termini? LES ADAPTACIONS
33. 33. ACTIVITATS LLIBRE PG.139
34. 34. L’ARCHAEOPTERYX: INTERMEDI ENTRE 3.1 P. PALEONTOLÒGIQUES RÈPTIL (DENTS I CUA) I OCELL (ALES I PLOMES) => DEDUCCIÓ: OCELLS ORIGINATS  COMPLEXITAT CREIXENT: FÒSSILS + A PARTIR DE RÈPTILS ANTICS ESTAN EN ESTRATS INFERIORS => SÓN ELS + SENZILLS 1)PROCARIOTES 2) UNICEL. EUCARIOTES 3) PLURICE. EUCARIOTES => + COMPLEXES, SUCCESSIÓ LÒGICA PER TEORIA EVOLUCIÓ. SI ESPÈCIES S/ PARENTIU => NO HAURIA EXPLICACIÓ DE SUCCESSIÓ.  DIVERSITAT CREIXENT: EN REGISTRE FÒSSIL => DIVERSITAT AMB EL TEMPS. DE CADA ESPÈCIE => RAMIFICACIÓ => TEORIA EVOLUCIÓ.  FORMES INTERMÈDIES: FÒSSILS DE CARÀCTERS COMBINATS => RELACIÓ EVOLUTIVA ENTRE ESPÈCIES MOLT DIFERENTS => S’ENTÉN SI ESTAN EMPARENTADES. --->3. PROVES DE L’EVOLUCIÓ: SÓN ASPECTES OBSERVATS ENÉSSERS VIUS QUE NO S’EXPLIQUEN SI NO HI HAGUÉS EVOLUCIÓ.
35. 35. 3. PROVES EVOLUCIÓ:PALEONTOLÒGIQUES
36. 36.  TEORIA DE PALEONTÒLEGS (N. ELDREDGE S. GOULD 1972) BASAT EN OBSERVAR: CANVIS BRUSCS ENTRE FÒSSILS F.2 D’UNA ÈPOCA F.1 I L’ANTERIOR• TEORIA DIU: LLARGS PERÍODES S/ CANVI EN ESPÈCIES = EQUILIBRI SEGUITS DE CURTS PERÍODES AMB EVOLUCIÓ RÀPIDA = PUNT DE DISCONTINUÏTAT O PUNTUALS .• PUNTUAL : ORIGEN EN PETITA POBLACIÓ AÏLLADA EN ÀREA PETITA ENVOLTADA D’ALTRES CONDICIONS => DIFERENT EVOLUCIÓ => NOVA ESPÈCIE => DESPRÉS AQUESTA TORNA A OCUPAR L’ÀREA INICIAL => CREIX MOLT.• DIFÍCIL TROBAR FÒSSILS DE FORMES INTERMÈDIES, JA QUE OCUPAVEN UNA PETITA EXTENSIÓ. ESPÈCIE F1 ESPÈCIE AÏLLADA ESPÈCIE F1 EVOLUCIONA A F2L’EQUILIBRI PUNTUAT
37. 37.  PER ESTUDI D’EMBRIONS.  COMPARANT LES DIFERENTS FASES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI S’OBSERVA: EMBRIONS DE FORMES SUPERIORS TENEN ESTRUCTURES DE LES INFERIORS AL INICI  E. EMBRIÓ DE POLLASTRE TÉ ARTERIES (ARCS AÒRTICS ) COM LES DE BRÀNQUIES DE PEIXOS  => ESPÈCIES ESTAN EMPARENTADES => EMBRIONS TENEN FASES INICIALS IGUALS.EX. DEDESENVOLUPAMENTEMBRIONARI HUMÀ...FÀCIL DERECONÈIXER .... NO?3.2 PROVES EMBRIOLÒGIQUES
38. 38. DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: PERÒAQUÍ , QUIN ÉS EL HUMÀ ?
39. 39. MÉS AL COMPLET.... I AMB AQUESTA AJUDA ? O ET LIES MÉS ?
40. 40. EMBRIÓ EMBRIÓ DE EMBRIÓ DE HUMÀ CONILL GALLINAARA SÍ.... => MOLTES SIMILITUDS.
41. 41.  ÒRGANS HOMÒLEGS: SÓN D’ESTRUCTURA INTERNA IGUAL O MOLT SEMBLANT, PERÒ DIFERENTS FUNCIONS. SOLS S’EXPLICA SI HI HA FORMA INICIAL + DIFERENCIACIÓ ADAPTANT-SE AL MEDI => SI S’ACCEPTA EVOLUCIÓ (EVOLUCIÓ DIVERGENT). EX. EXTREMITATS VERTEBRATS AMB = CONFIGURACIÓ: OS LLARG + 2 OSSOS LLARGS + OSSOS MOLT PETITS:3.3 PROVES ANATÒMIQUES
42. 42. CONTINUACIÓ:ÒRGANS HOMÒLEGS : EX. EVOLUCIÓ DIVERGENTÒRGANS ANÀLEGS : ESTRUCTURA INTERNA MOLT DIFERENT, PERÒ FAN MATEIXA FUNCIÓ=> NO AVANTPASSATS COMUNS => CONVERGÈNCIA EVOLUTIVA (PER FER = FUNCIÓ )
43. 43.  ÒRGANS VESTIGIALS O RUDIMENTARIS: NO FAN CAP FUNCIÓ , SI S’EXTIRPEN => NO AFECTA. SOLS S’ENTÉN SI SÓN RESTES D’ALTRA ESPÈCIE ANTERIOR AVANTPASSADA. EX. EN HUMANS: PÈL EN CERTES PARTS, EL 3er MOLAR ( QUEIXAL DEL SENY) I L’APÈNDIX, EL SACRE (CUA)- EX. BALENA: -CONTINUACIÓ
44. 44.  SEMBLANÇA ENTRE MOLÈCULES DEL ORGANISMES I ENTRE PROCESSOS BIOQUÍMICS => ORIGEN COMÚ. COMPARANT ESTRUCTURA DE PROTEÏNES I D’ÀCIDS NUCLEICS => DEDUCCIÓ PARENTIU. ARBRES GENEALÒGICS ANTERIORS = A ARBRES G. DE ESTRUCTURES ANATÒMIQUES => DIFERENCIAR ESPÈCIES MOLT DIFERENTS.3.4 PROVESBIOQUÍMIQUES
45. 45. ACTIVITATS LLIBRE PG.141
46. 46.  ENDEMISMES: ESPÈCIES ENDÈMIQUES O ENDEMISMES, ESPÈCIES QUE VIUEN EN ÀREA PETITA ( FINS POCS Km2 . EX. SARGANTANA NEGRE (MENORCA), TRITÓ PIRINENC (PIRINEU), ARBRE DRAGO DE Z.MACARONÈSICA ( CANÀRIES, MADEIRA I CAP VERD ). 3.5 PROVESBIOGEOGRÀ-BIOGEOGRÀ-FIQUES
47. 47. EX. TRITÓ DEL PIRINEU
48. 48.  + NOMBRE D’ENDEMISMES SI + AÏLLADA LA ZONA . AIXÒ NO S’EXPLICA PER CREACIÓ => EXPLICAT PER EVOLUCIÓ, + AÏLLAT => + PROBABILITAT D’EVOLUCIÓ. EX. AUSTRÀLIA SEPARADA FA 70 m.a. =>TÉ FLORA I FAUNA MOLT DIFERENT A RESTA CONTINENTS EX. MARSUPIALS MOLTS, I CAP PLACENTARIS FINS PORTATS PER HUMANS.---...
49. 49. EX. PINSÀ GALÁPAGOS: PARTEIXEN D’UNA ESPÈCIE, VAN QUEDAR AÏLLATS ENDIFERENTS ILLES => DIVERSIFICACIÓ 1er ARBORIS I TERRESTRES 2onSEGONS L’ALIMENTACIÓ. => DEMOSTRA EVOLUCIÓ.
50. 50. ACTIVITATS LLIBRE PG.142
51. 51.  DARWIN: FORMACIÓ D’UNA ESPÈCIE ÉS LENTA ( MILIONS D’ANYS) => NO ES POT APRECIAR. ACTUALMENT: TAMBÉ CAL AÏLLAMENT PER MOTIUS GEOGRÀFICS O NO. POT SER ESPECIACIÓ INSTANTÀNIA PER MUTACIÓ. AÏLLAMENT GEOGRÀFIC: BARRERA GEOGRÀFICA ENTRE 2 POBLACIONS. EX. MAR, DESERT O SERRALADA. => EVOLUCIÓ DIFERENT PER NO REPRODUCCIÓ ENTRE ELLES => AL DESAPARÈIXER BARRERA JA SÓN MOLT DIFERENTS => 2 ESPÈCIES. AÏLLAMENT NO GEOGRÀFIC: ENTRE 2 POBLACIONS DEL MATEIX LLOC. CAUSES:1. AÏLLAMENT ECOLÒGIC: 2 POBLACIONS S’ACOSTUMEN A VIURE EN 2 AMBIENTS DIFERENTS. EX. 2 SUBSTRATS, 2 ALTITUDS...2. AÏLLAMENT ETOLÒGIC: 2 POBLACIONS SEPARADES TEMPORALMENT => TENEN COMPORTAMENTS REPRODUCTIUS MOLT DIFERENTS => NO ATRACCIÓ.3. AÏLLAMENT MECÀNIC: 2 POBLACIONS SEPARADES TEMPORALMENT => FORMES O MIDES MOLT DIFERENTS => NO COPULACIÓ.• ESPECIACIÓ INSTANTÀNIA PER MUTACIÓ: MUTACIÓ ESPECIAL PER DUPLICACIÓ DE CROMOSOMES => IMPEDEIX REPRODUCCIÓ ENTRE LES 2 POBLACIONS => ESPÈCIE DIFERENT. EX. PROVOCADA EN PLANTES EN AGRICULTURA.• VARIACIONS DEL MEDI AMBIENT-> ELS CANVIS PODEN SER:A. SOBTATS: INUNDACIÓ, ERUPCIÓ ...B. LENTS I PROGRESSIUS: ELS MÉS HABITUALS EX. CANVIS CLIMÀTICS O DESPLAÇAMENT PLAQUES .4. L’ESPECIACIÓ
52. 52. ACTIVITATS LLIBRE PG. 143
53. 53.  1) SELECCIÓ NATURAL 2) SELECCIÓ ARTIFICIAL PER HOME => PER ELECCIÓ DELS INDIVIDUS + PRODUCTIUS => NOVES RACES. ARA ACTUACIÓ + DIRECTE SOBRE EVOLUCIÓ=> ENGINYERIA GENÈTICA => INTRODUCCIÓ GENS D’UN EN UN ALTRE. EL RECEPTOR ES DIU ORGANISME TRANSGÈNIC => RESISTÈNCIA A MALALTIES .... AVANTATGES SÓN CLARS. PERÒ INCONVENIENTS: PER SELECCIÓ ARTIFICIAL + ENGINYERIA GENÈTICA = VARIETATS QUE => DESAPARICIÓ D’ORGANISMES SALVATGES => ESTAVEN MOLT BEN ADAPTATS A MEDI NATURAL => LES NOVES SOBREVIUEN ,SI FA FALTA PER QUÈ L’HOME CANVIA L’ENTORN => LES DESAPAREGUDES IRRECUPERABLES. ARA HI HA BANCS DE LLAVORS EX. ESCANDINÀVIA.5. CONTROL D’EVOLUCIÓ PER L’HOME:SELECCIÓ ARTIFICIAL I ENGINYERIAGENÈTICA.
54. 54. ACTIVITATS LLIBRE PG. 144
55. 55.  PT. VISTA ZOOLÒGIC : ESPÈCIE ANIMAL . PERTANY A L’ORDRE PRIMATS : MAMÍFERS AMB POLZE ANTEPOSAT. - AL SUBORDRE DELS ANTROPOIDES O SIMIS : PRIMATS AMB CERVELL MOLT DESENVOLUPAT I ASPECTE DE MICO O HUMÀ. 1)APARICIÓ DELS PRIMATS: FA 65-55 m.a. A PARTIR DE MAMÍFERS INSECTÍVORS POC ESPECIALITZATS, ARBORÍCOLES I MIDA D’ESQUIROL. 2) SIMIS PRIMITIUS VAN ORIGINAR : - MONES D’ORIFICIS NASALS SEPARATS (PLATIRINS). ARA SOLS A AMÈRICA (MONES NOU MÓN). - MONES D’ORIFICIS NASALS JUNTS ( CATARINS ). ARA A ÀFRICA, EUROPA I ÀSIA (MONES VELL MÓN ). FA 30 m.a. VA COMENÇAR DIVERGÈNCIA EVOLUTIVA EN 2 LÍNIES : * UNA VA DONAR SIMIS AMB MUSELL ( “MORRO “ ): SEMBLANT AL GOS (EX. CÒLOB I BABUÍ). * L’ALTRE VA DONAR SIMIS SENSE MUSELL: CARA SEMBLANT A NOSTRE => HOMINOÏDEUS. ES VA BIFURCAR EN : * FAMÍLIA HILOBÀTIDS : GIBONS I FAMÍLIA PÒNGIDS : GORIL·LA, XIMPANZÉ I ORANGUTAN -> NO AVANÇ BÍPEDE. * FAMÍLIA HOMÍNIDS : SI AVANÇ BÍPEDE. EN RESTES D’HOMÍNIDS DOS GÈNERES:A. Australopithecus: NO PRODUÏA INSTRUMENTS.B. Homo : SI PRODUÏA INSTRUMENTS - AL FINAL ARA SOLS QUEDA LA NOSTRA ESPÈCIE Homo sapiens sapiens.6. ORIGEN HOMÍNIDS
56. 56. 55 m.a 60 Primats 30 20 10 0 Mones Nou Món: Platirins: orificis nas separats Derivació a : Prosimis moderns Catarins: orificis Simis amb musell: ex. Babuí nas junts: Mones Vell Món 30 m.a DivergènciaP P Hilobàtids:a Simis sense musell Gibons P O li òl n M li s ge E i i g t do o s o o oc c N c c c oè è è è è b í p e Homínids:=> bípedes. En 2 rames: d Australopithecus: No instruments e Homo : si instruments s L’EVOLUCIÓ DELS PRIMATS: origen d’avantpassats més directes en zona grans llacs(Est d’Àfrica).
57. 57. ACTIVITATS LLIBRE PG.145
58. 58. INTRODUCCIÓ 7.1 L’HOMINITZACIÓ ACTUALMENT: ÉS CLAR PARENTIU  DEF.: PROCÉS EN QUE PRIMATS SUPERIORS ADQUIRIEN CARÀCTERS AMB BRANCA DE SIMIS HUMANS (Homo). ANTROPOMORFS ( FORMA  COMPLEX, LÍMITS POC PRECISOS PER REGISTRE FÒSSIL INCOMPLET. SEMBLANT A HUMANA)PER TENIR  DIFÍCIL PRECISAR L’ INICI D’INTEL·LIGÈNCIA RACIONAL => SALT MOLTES SIMILITUDS EVOLUTIU IMPORTANT. ANATÒMIQUES,  L’APARICIÓ GÈNERE Homo : PER MUTACIONS, RECOMBINACIONS EMBRIOLÒGIQUES, BIO- GENÈTIQUES, SELECCIÓ NATURAL... QUÍMIQUES I GENÈTIQUES.  DESTAQUEM ALGUNS CANVIS PER APARICIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ: - BIPEDISME: => ESPECIALITZACIÓ EXTREMITATS => ANTERIORS LLIURES => ALLARGAMENT DITS + OPOSICIÓ TOTAL DEL POLZE=> CAUSA DE + INTEL·LIGÈNCIA +MOBILITAT I PRECISIÓ=> MÀ ÒRGAN PRÈNSIL=> MANIPULAR HUMANA: CERVELL + GRAN I DE OBJECTES; INFERIORS => LOCOMOCIÓ. SUPERFÍCIE (CÒRTEX) GRAN => – AUGMENT CAPACITAT CRANIAL: => DESENVOLUPAMENT TÉ CIRCUMVAL·LACIONS SOBRETOT D’ESCORÇA CEREBRAL => + INTEL·LIGÈNCIA, MEMÒRIA I (REPLECS) => HI CAP DINS ACTIVITATS SUPERIORS. DISMINUCIÓ DEL PROGNATISME ( - PROMINÈNCIA DE MANDÍBULA INF.) I DE DENTADURA CRANI. (SUBSTITUÏDA PER MANS ). DESPRÉS UNA INTEL·LIGÈNCIA SUPERIOR => CONSTRUCTOR D’OBJECTES. - APARICIÓ LLENGUATGE: => TRANSMETRE I ACUMULAR INFORMACIÓ ( NO VIA GENÈTICA) => VIA CULTURAL=> GRAN DESENVOLUPAMENT => ESTRATÈGIA EVOLUTIVA => “MODIFICAR L’ENTORN PER ADAPTAR-LO A NECESSITATS” => + SUPERVIVÈNCIA. 7. HISTORIA EVOLUTIVA DELS HOMÍNIDS
59. 59. RESTES + ANTIGUES: A. Anamensis (4,2m.a.) I A. Africanus ( 3,5 m.a. ). 1ra. ESPÈCIE DE Homo. DE FA 2,3 m.a. FINSASPECTE: XIMPANZÉ CAMINANT DRET COM 1,4 m.a. MENYS DE 1,30 m. CAPACITATNOSALTRES. NO INSTRUMENTS. CAPACITAT CRANIAL: 520 A 750 cm3. MARXA BÍPEDA.CRANIAL: 300-540 cm3. NOMÉS RESTES A FEIA INSTRUMENTS DE PEDRA. SOLS VAÀFRICA. VIURE A ÀFRICA.AUSTRALOPITHECUS HOMO HABILIS
60. 60. VA APARÈIXER FA 130.000 ANYS IDES DE FA 1,8 m.a. CAPACITAT CRANIAL: EXTINGIT FA 30.000 ANYS. MÉS BAIX QUE800 A 1300 cm3. FEIA EINES D’OS I PEDRA. EL SAPIENS SAPIENS , + ROBUST. El CRANI:CAÇADOR. CONEIXIA UTILITZACIÓ DEL FOC. 1500 cm3. ALLARGAT CAP ENRERE.APAREIX A ÀFRICA I S’ESTÉN A EUROPA I RECOL·LECTOR I CAÇADOR. ENTERRAVAÀSIA. MORTS. MAJORIA A EUROPA I SUPERÀ LA ÚLTIMA GLACIACIÓHOMO ERECTUS HOMO SAPIENS NEANDERTHALENSIS
61. 61.  HOME ACTUAL, VA APARÈIXER A ÀFRICA FA 130.000 ANYS. S’ EXTÉN PER ÀSIA FA 60.000 ANYS I ARRIBA A EUROPA FA 40.000 ANYS. CRANI: > 1100 cm3. I NO TANT ALLARGAT ENRERE.HOMO SAPIENS SAPIENS
62. 62. ACTIVITATS LLIBRE:PG. 146 I 147ACTIVITAT:Fes un quadre en columnesindicant les diferències entreels 5 tipus: Australopithecus, i Australopithecus,els 4 tipus d’Homo. d’Homo.
63. 63.  PER EVOLUCIÓ, HOMOGENEÏTAT BIOQUÍMICA I GENÈTICA => ES PENSA QUE VIDA ES VA ORIGINAR 1 SOL COP. COMENÇAMENT VIDA: MÍNIM FA 3500/3800 milions ANYS ( ROQUES AMB FÒSSILS + ANTICS)  FORMES BACTERIANES. ALEXANDER OPARIN I JOHN B. HALDANE: 1ers 100 MILIONS D’ANYS  MOLT VULCANISME => MOLT METÀ CH4 , H2 ,AMONÍAC NH3 , I VAPOR D’AIGUA + R.UV. + LLAMS-LLAMPECS + R. CÒSMICS => COMPOSTOS ORGÀNICS (MILLER AL 1953 : PER EXPERIMENTS EN VA ACONSEGUIR) . DESPRÉS PER + REFREDAMENT => CONDENSACIÓ GASOS => NÚVOLS => GRANS PLUGES => COMPOSTOS VA ANAR ALS LLACS I MARS => FORMACIÓ DEL ANOMENAT BROU PRIMITIU.• PER AGRUPACIÓ D’ALGUNES MOLÈCULES ORGÀNIQUES => ESTRUCTURES SEMBLANTS A MEMBRANES CEL·LULARS O ALTRES CONTENIEN INFORMACIÓ BIOLÒGICA ( SEGONS COM S’UNIEN)=> LA INFORMACIÓ PODIA REFERIR-SE A: PRODUCCIÓ DE + MEMBRANES, O DUPLICAR ADN O SINTETITZAR PROTEÏNES.• AL QUEDAR AQUESTES I ALTRES DINS DE MEMBRANES => 1ra CEL·LULA : PROCARIOTA, HETERÒTROFA PER ALIMENT DE MOLÈCULES ORGÀNIQUES DEL BROU, I ANAERÒBIES ( PER FERMENTACIÓ PER ATMOSFERA SENSE OXIGEN ).• ALGUNS CIENTÍFICS DIUEN: ES DiFíCIL FORMACIÓ A L’ATZAR DE 1ra CÈL·LULA => NECESSITARIA MOLT TEMPS PER FORMAR 1ers RESTES DE VIDA => PROPOSEN 1ers BACTERIS VAN VENIR DINS ASTEROIDES DE GEL PER IMPACTAR A LA TERRA => TEORIA DE LA PANSPÈRMIA => TAMBÉ A ALTRES PLANETES .• AL AUGMENTAR EL NOMBRE DE CÈL·LULES => COMPETÈNCIA PER ALIMENT => VAN APARÈIXER UNES QUE PRODUÏEN LA SEVA MAT. ORGÀNICA (AUTÒTROFES FOTOSINTÈTIQUES ).• AL ALLIBERAR OXIGEN => VAN INTOXICAR A CÈL·LULES ANAERÒBIES => APARICIÓ DE C. AERÒBIES ( LES 1eres EREN CIANOBACTERIS )=> AUGMENT OXIGEN => ATMOSFERA OXIDANT => FORMACIÓ CAPA OZÓ => RETENCIÓ R. UV => COLONITZACIÓ MEDI AERI.• TEORIA D’ENDOSIMBIOSI: C. EUCARIOTES FORMADES A PARTIR DE GRANS C. PROCARIOTES S/ PARET CEL·LULAR QUE INCORPORAVEN EN SIMBIOSI LES CÈL·LULES CAPTURADES => ELS CIANOBACTERIS VAN FORMAR ELS CLOROPLASTS I ELS BACTERIS AEROBIS ELS MITOCONDRIS I EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC VA ENVOLTAR EL MATERIAL GENÈTIC => VA FORMAR EL NUCLI.8. ORIGEN DE LA VIDA
64. 64. ACTIVITATS LLIBRE PG. 149ACTIVITAT EXPERIMENTAL PG. 151ACTIVITATS FINALS PG. 152 I 153: 1 FINS 16ACTIVITATS SÍNTESI PG. 153: 1 A 10