2. La
revolució
Industrial
Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich
La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure
màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa
d'energia emprada (en aquest cas, el carbó)
3. La màquina de vapor es va aplicar a la
indústria tèxtil i a la indústria ferroviària,
amb la qual cosa comença a formar-se
una incipient classe proletària que
treballava a les fàbriques de teixits, i
comencen també a ser més fàcils i més
ràpides les comunicacions, amb
l’extensió de la xarxa del ferrocarril
4. Locomotora Rocket (coet) de Stephenson, que el 1829 triomfà en el concurs per
escollir la màquina per la línia Liverpool – Manchester. Aquesta locomotora tenia
avenços com la caldera de tubs, més fàcil d'escalfar, i la sortida de vapor per la
xemeneia, que activava el tir del foc. A partir d'aquell moment Stephenson es convertí
en un gran constructor de línies fèrries.
El 1789 es construí el primer teler de ferro propulsat per una màquina de vapor.
5. La revolució francesa
Caricatura on veiem un camperol que duu a
coll un clergue i un noble. Representa el pes
dels impostos que pagaven les classes més
baixes
La presa de la Bastilla el 14 de juliol
1789 constitueix un símbol de la
revolta popular (Revolució Francesa)
6. La revolució francesa implica…
• El començament de l’era moderna
• S’instaura una nova manera de governar
basada en la voluntat popular.
• La burgesia (classe mitja) es consolida com a
motor econòmic i social.
• S’aboleixen les restes del feudalisme encara
vigents.
• S’elabora una constitució que estableix els
mateixos drets ideures per a tothom i una
declaració dels drets de l’home i del ciutadà
que és la base de les modernes democràcies
7. Però la revolució francesa també va tenir
“efectes secundaris”
• Un període de desordres, assassinats i
aldarulls, que culminà amb el cop d’estat
de Napoleó
• L’etapa napoleònica fou seguida per uns
anys de restauració borbónica, però
finalment es consolidaren els principis de
la revolució, es proclamà la república i
s’implantà el modren estat de dret
8. Una de les conseqüències amb
major abast històric de la revolució
va ser la Declaració dels Drets de
l'Home i del Ciutadà.
Té un doble vessant, moral (drets
naturals inalienables) i polític
(condicions necessàries per
l'exercici dels drets naturals i
individuals), que condiciona
l'aparició d'un nou model d'Estat,
el dels ciutadans; l'Estat de Dret,
democràtic i nacional.
És un text atemporal, universal,
únic, breu, clar i senzill. Per això
va servir de base i d'inspiració a
totes les declaracions del segle
XIX i del XX.
10. El cop d’estat de Napoleó i la posterior
invasió d’Espanya per part de les
tropes franceses, propicia la formació
d’un govern paral·lel i democràtic, que
desemboca en les Cortes de Cádiz i la
Constitució de 1812
Napoleó i Josefina
11. L’Imperi francès i els seus estats satèl·lits a l’època napoleònica (1811)
12. Característiques del Romanticisme
• Desig de llibertat de l'individu.
• Exaltació del sentiment, l’instint i la passió
enfront de la racionalitat neoclàssica
• Forta tendència al nacionalisme enfront de la
universalitat il·lustrada (Independència de
Grècia i de nord-Amèrica). Hi ha un
romanticisme costumista i conservador i un
altre que, sense deixar de ser nacionalista, és
més revolucionari i innovador
• Liberalisme en contraposició al despotisme
il·lustrat.
13. Característiques de la literatura romàntica
• Creativitat i originalitat enfront de la imitació neoclàssica
dels models grecollatins.
• Es reivindica l'obra imperfecta, inacabada i oberta,
enfront de l'obra perfecta, conclosa i tancada dels
il·lustrats
• Subjectivisme i individualisme absolut. Culte al jo
• Els autors romàntics trenquen qualsevol normativa o
tradició cultural que ofegui la seva llibertat, com per
exemple les tres unitats aristotèliques (acció, temps i
lloc) i la d'estil (barregen prosa i vers i fan servir la
polimetria en el teatre).
14. • Ambients nocturns i luctuosos,
escenaris sòrdids i ruïnosos.
Naturalesa salvatge:
cementiris, runes, tempestes,
onatges…
• Es revaloritza la literatura
popular (romanç o balades
anònimes, contes tradicionals,
cobles, refranys) i les
literatures en llengües
regionals: la gaèlica, l'escocesa,
la provençal, la bretona, la
catalana, la gallega, la basca...
(nacionalisme)
• Es dóna entrada a un món
exòtic i extravagant. Es
busquen noves combinacions
mètriques i es renoven i
flexibilitzen les antigues.
15. • L’heroi romàntic és un “anti-sistema”,
un tipus marginal i rebel (bandolers,
pirates, Don Joan, Prometeu)
• En els romàntics predominen els
sentiments de tristesa, malenconia i
amor a la solitud (mal del segle),
producte del permanent conflicte entre el
món ideal, al qual aspiren, i la realitat
• Aquesta realitat no els agrada i sovint
veuen la mort com a única sortida per
aconseguir la pau i els ideals que no
poden assolir d'altra manera
• Sentiment de refús i d'inadaptació a
una societat que consideren falsa i
corrupta, de la qual se senten exclosos i
envers la qual el romàntic manté una
actitud crítica i provocadora
Don Juan Tenorio i
Faust
16. •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Alguns autors destacats són:
Gustavo Adolfo Bécquer
Lord Byron
Johann Wolfgang von Goethe
Àngel Guimerà
Victor Hugo
Mariano José de Larra
Edgar Allan Poe
Mary Shelley
Jacint Verdaguer
José Zorrilla
17. Més autors…
• Emily, Anne i Charlotte
Brönte (G.Bretanya)
• Jane Austen (G.Bretanya)
• Els germans Grimm
(Alemanya)
• Jonh Keats
(G.Bretanya)
Les germanes Brönte i els germans Grimm
Wuthering Heights Cançó i pel·lícula
18. Sense títol (Lord Byron)
“Quan a l'imperi de l'eterna nit
prengui el seu vol per sempre la meva ànima;
quan el meu cos exànime reposi sota una làpida,
si per ventura t’acostes un dia
on la meva trista sepultura es troba,
humiteja tan sols les meves cendres
amb una llàgrima”.
No volveremos a vagar videopoema de L. Byron
Retrat de Lord Byron (T. Géricault)
19. Breu comentari
• Quina metàfora fa servir el poeta per
anomenar la mort?
• El poema té dues parts. Quines?. De què
parla cadascuna?
• Quins trets romàntics hi trobem?
• Quines connotacions aporta la llàgrima de
l’estimada sobre les cendres del poeta?
Què pot significar que ella plori a la seva
tomba?
20. Canción del pirata – J. Espronceda
(…)
Son mi música mejor,
aquilones,
el estrépito y el temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Breu comentari
El fragment està ple de
connotacions sensitives. Quin sentit
predomina? (vista oïda, tacte…).
Justifica-ho
Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por la mar.
•
Són connotacions suaus o violentes?
Justifica-ho.
•
L’aliteració és també molt clara.
Quins fonemes són els que es
repeteixen? Què suggereix aquesta
repetició?
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
•
•
•
Troba trets romàntics en el fragment
•
Quins elements de la Naturalesa tria
el poeta com a “decorat de fons”?. Hi
veus també trets romàntics en
aquesta tria?. Per què?
Aquilón = viento del norte
http://www.youtube.com/watch?v=77Up6S5lzq0 - Musicada
21. La Renaixença catalana
La publicació de l’”Oda a la pàtria", de Bonaventura Carles
Aribau el 1833 a la revista "El Vapor" i la restauració dels Jocs
Florals marquen l'inici de la Renaixença i obren una etapa
d’esplendor de les lletres catalanes, després de la Decadència
Autors importants d’aquest període:
Àngel Guimerà, Jacint verdaguer i Narcís Oller
22. La premsa escrita
•
•
El orígens de la premsa periòdica a
Catalunya se situen al final del segle
XVIII amb la fundació del primer diari
barceloní, Diario curioso, el 1762, i
especialment amb el naixement del
Diario de Barcelona, el 1792.
Durant el segle XIX, la premsa va
experimentar un canvi profund, de ser
un mitjà minoritari i amb molt poques i
inestables publicacions, es va
transformar en un mitjà de
comunicació de masses que, a final
de segle, havia multiplicat el nombre de
diaris i revistes, una bona part en
català. La indústria de la publicitat i les
noves tecnologies com la fotografia i el
telègraf van permetre acompanyar els
diaris amb imatges i ampliar la
informació
23. Literatura romàntica
•
•
•
•
•
•
•
Els tres mosqueters – A. Dumas
Don Juan – J. Zorrilla
Cims borrascosos – Emily Bronte
Frankenstein - Mary Shelley
Els Miserables – V. Hugo
Faust – J. W. von Goethe
Terra Baixa – A. Guimerà
25. “Jove òrfena al cementiri” E. Delacroix
•
El recurs expressiu de
mostrar-nos al
personatge d'una forma
fugaç i gairebé casual
s'acosta, per la seva
immediatesa i la seva
espontaneïtat, a la
fotografia, abans fins i
tot que aquesta
disciplina comencés a
desenvolupar-se.
•
L'expressió de la jove
anònima accentua
aquesta sensació i crea
un aire de misteri al seu
voltant. El resultat final
és molt suggerent, i
converteix la pintura en
una petita obra mestra.
26. •
•
“La boja” Théodore
Géricault
Géricault va realitzar,
entre 1821 i 1824, una
sèrie de pintures amb
models de bojos o
maníacs, prenent del
natural a una sèrie de
persones que eren
tractades en l'asil del
psiquiatre JeanÉtienne Esquirol. A
través d'aquesta sèrie
pretenia recollir un
repertori d'expressions
de la bogeria.
27. Romanticisme alemany
“El caminant sobre el mar de
núvols”
(C. David Friedrich)
Caspar David Friedrich (17741840) va ser un pintor de caràcter
turmentat.
És considerat el representant més
genuí i singular del romanticisme
alemany. Conrea principalment el
paisatge, amb runes gòtiques, nits,
cementiris, arbres despullats i
espais gelats que transmeten una
sensació de malenconia i angoixa
28. Romanticisme
britànic
“Pluja, vapor i velocitat”, obra de William Turner, 1844.
Testimonia l'impacte de nous temes moderns, com el ferrocarril, en la pintura. Mostra la
tendència a expressar les emocions del pintor , més que la realitat observada. En aquest cas,
ho aconsegueix sobretot a través dels empastaments de la pintura.
Tendència a l’obra oberta, poc perfilada i experimentació amb noves tècniques creatives
29. •
J. H. Füssli (1741-1825) va
abandonar els seus estudis
religiosos per dedicar-se a la
pintura.
Pinta visions híbrides i
lascives, producte de la seva
imaginació delirant, en què
predominen els gestos
arrabassats i les distorsions
òptiques. És considerat
precursor del surrealisme
•
Una de les seves obres més
representatives és “El
malson”.
30. Goya
•
Un dels pintors més
potents, visionaris i
genials de l’edat
moderna.
•
Quan representa
els esdeveniments
de l'època, com la
guerra de la
independència, ho
fa creant una
atmosfera de
malson, en què es
barregen elements
fantàstics i reals.
36. Maria Lluïsa de Parma i Manuel Godoy.
Versets satírics que
corrien pel poble sobre la
relació entre M Lluïsa i
Godoy
Mi puesto de Almirante
me lo dio Luisa Tonante,
[...]Tengo con ella un
enredo
[...]Y siendo yo el que
gobierna
todo va por la
entrepierna
Ella va tenir 14 fills i 24 embarassos. Es diu que algun d’ells podria haver estat fill del
primer ministre de Carles IV. El rei era dèbil i capritxós, fet pel qual Maria Lluïsa de
Parma va exercir una gran influència en els assumptes d’estat. No va ser mai
estimada pel poble. Era anomenada “La Bruixa” i Espronceda la va definir com
“impura prostituta”
37. Vida quotidiana
•
L’alimentació era poc variada i es
componia de: patates, pa, farina, i, a
vegades, llegums. Només de manera
excepcional s’hi afegia carn.Sempre hi
havia vi o cervesa a les cases Una de
les causes que debilitaven la salut de
gran nombre de treballadors era
precisament l’alcoholisme
•
La higiene encara no formava part de la
rutina diària. El cos es rentava de
manera parcial: les mans i la cara es
rentaven diàriament, els peus un cop al
mes i el cap gairebé no es rentava mai.
Anar net era dur la roba neta i portar les
mans arreglades.
•
A les ciutats es van substituir les torxes
pels fanals de gas i després de la
segona revolució industrial (petroli ),
pels llums elèctrics
38. La moda al
segle XIX
Redingote = riding coat /raining coat
Ridículo = bossa de mà per portar el
mocador i objectes petits
42. Barrets
El barret poke es va posar de moda al
començament del segle XIX. S’anomenà
“poke” pel fet que tot el cabell podia ser
empès (en anglès: poke = empènyer) cap a
l’interior del barret.
