2. Biografia de l’autor.
• Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990) Nascut a l'Aranyó (la Segarra) l'any 1918 i mort a Barcelona
l'any 1990. Estudià batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra contra el
feixisme estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona.
Manuel de Pedrolo començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més
prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979
va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les
seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu
temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després
de la transició espanyola essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra
Independentista.
• Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre a la població de Fígols de les
Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i
Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera
novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va
esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va asajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les. Sigui quin sigui el tema, Pedrolo, dibuixa
sempre, amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les
contradiccions que això implica.
Va morir a Barcelona l'any 1990.
Torna*Torna*
3. La novel·la detectivesca
La novel·la detectivesca és el gènere novel·lístic centrat en la investigació d'un delicte,
generalment l'assassinat, per part d'un protagonista (sovint individual), un "detectiu", que pot ser,
bàsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel·la
detectivesca és un dels grans gèneres que conformen la novel·la de gènere i constitueix una de les
lectures de major èxit popular. El camp de la novel·la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres
gèneres, com ara la novel·la d'acció (el thriller de l'anglès) i la novel·la de misteri.
Concepte i terminologia
En català, la designació d'aquest gènere és imprecisa i fluctuant; hom li aplica diversos termes
indistintament. Fins als anys seixanta els termes més habituals eren novel·la policíaca i novel·la
detectivesca (generalment en la forma col·loquial novel·la de detectius); novel·la crimina'l és més rar.
També hi ha la forma popular-tradicional novel·la de lladres i serenos (encunyada als cinemes de
barriada barcelonins), que avui sovint és emprada irònicament. En l'actualitat el terme més difós és
novel·la negra (del francès roman noir), tot i que, com insisteixen els especialistes, aquesta designació
és específica d'un dels subgèneres de la novel·la detectivesca; potser ha contribuït en aqueixa
popularitat del terme novel·la negra el fet que es tracta de gairebé l'únic subgènere conreat en la
literatura catalana contemporània.
Ací proposem una terminologia estandarditzada basada en la sistematització conceptual, tot aprofitant
l'experiència d'altres cultures i matisant la terminologia en ús en la nostra llengua. Així doncs, i atès que
en aquest gènere sovint hom anomena detectiu tot investigador de crims (afeccionat, civil professional o
policia), emprem novel·la detectivesca com a terme genèric amb què designar tot el gènere, equivalent,
doncs, a l'anglès detective fiction. Com a termes específics designadors dels subgèneres principals
emprem novel·la-enigma, novel·la policíaca i novel·la negra, equivalents, respectivament, dels anglesos
whodunit, police procedural i hard boiled.
