1. JOC BRUT - Biografia de l’autor . - Característiques de la novel·la policíaca.

2. Biografia de l’autor : Manuel de Pedrolo. Manuel de Pedrolo i Molina va néixer el 1918 a l’Aranyó, a la comarca de la Segarra, on la seva familía habitava des d’antic el castell de l’Aranyó. Va passar la infantesa a Tàrrega, on va estudiar als escolapis i més endavant al modern Liceu. Nen solitari i gran devorador de llibres es decantà de jove pels estudis de medicina. En esclatar la Guerra Civil Española l’any 1936, lluità amb el bàndol republicà, a artilleria. Després, els seus projectes, com els de molts altres ciutadans, se’n van anar en orris. S’instal·là definitivament a Barcelona cap al 1950, ja casat-amb Josefina Fabregat-i amb una filla. Es dedicà a diverses feines per tal de guanyar-se la vida en la dura època de postguerra, feines com vendre fruita, fer d’agent d’assegurances o treballar en una agència d’informació. Però la gran passió de la seva vida fou sempre l’escriptura. Sempre va escriure en català, malgrat les dificultats que això li va suposar per publicar en els primers anys del règim franquista. A partir del 1974 es va poder dedicar a escriure més intensament, activitat que alternava amb les traduccions (va traduir autors com John Dos Passos, Jean Paul Sartre o William Faulkner) amb altres tasques editorials. Atret per la novel·la policíaca, va dirigir la col·lecció <<La Cua de Palla>>, d’Edicions 62. Ell mateix donà una bona mostra de novel·la d’aquest gènere amb Mossegar-se la cua (1968). Es declarava agnòstic i independentista i era molt poc amic de la vida social ni de fer-se veure en actes multitudinaris. Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va obtenir diversos premis literaris, com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. També va ser distingit amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Morí el juny de 1990, després d’una llarga malaltia. Del seu llibre Darrers diaris inèdits. Blogs 1998-1990, publicat per Edicions 62, n’extraien el fragment següent, en qué Pedrolo ens parla d’una de les seves feines, que li devia fornir material per a la reflexió sobre la condició humana: <<L’entrada anterior em va pensar que durant aquells anys que vaig fer d’”investigador” vaig parlar amb molta gent de totes les condicions socials, homes i dones i vaig rebre moltes confidències. D’aquell temps deu venir el meu convenciment que a moltes persones els agrada confessar-se a un desconegut que para una orella simpàtica i es mostra comprensiu>>. TORNA*

3. Característiques de la Novel·la Policíaca. La novel·la detectivesca és el gènere novel·lístic centrat en la investigació d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista, un &quot;detectiu&quot;, que pot ser, bàsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel·la detectivesca és un dels grans gèneres que conformen la novel·la de gènere i constitueix una de les lectures de major èxit popular. El camp de la novel·la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres gèneres, com ara la novel·la d'acció i la novel·la de misteri . Fins als anys seixanta els termes més habituals eren novel·la policíaca i novel·la detectivesca y fins als anys seixanta eren novel·la policíaca i novel·la detectivesca, que avui sovint és emprada irònicament. En l'actualitat el terme més difós és novel·la negra tot i que, com insisteixen els especialistes, aquesta designació és específica d'un dels subgèneres de la novel·la detectivesca; potser ha contribuït en aqueixa popularitat del terme novel·la negra el fet que es tracta de gairebé l'únic subgènere conreat en la literatura catalana contemporània. La literatura anglosaxona, que, com se sap, és la primera potència mundial de la novel·la detectivesca, presenta una major estandardització terminològico-conceptual, bé que amb fluctuacions. Ací proposem una terminologia estandarditzada basada en la sistematització conceptual, tot aprofitant l'experiència d'altres cultures i matisant la terminologia en ús en la nostra llengua. Així doncs, i atès que en aquest gènere sovint hom anomena detectiu tot investigador de crims (afeccionat, civil professional o policia), emprem novel·la detectivesca com a terme genèric amb què designar tot el gènere, equivalent, doncs, a l'anglès detective fiction . Com a termes específics designadors dels subgèneres principals emprem novel·la-enigma , novel·la policíaca i novel·la negra , equivalents, respectivament, dels anglesos whodunit , police procedural i hard boiled . Els subgèneres principals de la novel·la detectivesca són els següents: -NOVEL·LA ENIGMA : tracta el crim com a misteri a resoldre, la qual cosa permet desplegar les dots excepcionals de l'investigador, més o menys excèntric, en general; d'aquesta manera, el centre d'interès és la investigació en si, per damunt del crim. Sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident aïllat i estrictament individual, mer parèntesi en un statu quo immutable i bàsicament just. -NOVEL·LA POLICÍACA : protagonitzada per funcionaris de la policia, en retrata els procediments. -NOVEL·LA NEGRA : de voluntat realista i sovint crítica, no defuig els aspectes sòrdids del crim i el tracta com a símptoma de la societat que el fa possible. Citem, així mateix, el drama judicial , en què la investigació del crim es produeix en el context d'un judici (podent ésser l'acusat innocent o culpable) i en què l'investigador sovint és advocat o fiscal.