1. QUÈ SÓN ELS NOUS
MITJANS?
M I Q U E L M U N TA N E R E S TA R E L L A S
2. COM VAN TORNAR NOUS ELS MITJANS
1800 1833 1890-1899
J. M. 1839 1890: Hernan Hollerith:
Charles Babbage
Jacquard Louis Daguerre Màquina de tabulació
Màquina
inventà un Daguerrotip: elèctrica
analítica:
telar controlat Precursor de la 1893: Edison: Black Maria
automàticam introduïa dades 1895: Germans Lumière:
que quedaven fotografia
ent per fitxes Híbrid de càmera i
de paper
guardades en moderna. projector cinematgràfic
una memòria.
perforades.
3. COM VAN TORNAR NOUS ELS MITJANS
1911 1936
Hollerith es fusionà 1924 Alan Turing 1936-1938
amb 3 companyies CTR passa a dir- Konrad Zuse
Inventà la
per crear se International Inventà el primer
màquina
Computing- Business ordenador digital
Tabulating- universal de
Machines (IBM) Turing. que funcionava.
Recording (CTR)
4. “EL LLENGUATGE DELS NOUS MITJANS
DE COMUNICACIÓ”
Després d’haver fet un breu repàs a com vàrem arribar a l’era digital, per tant com vàrem
passar dels vells mitjans als nous, anem a veure amb més precisió com tracta Lev Manovich
el llenguatge dels nous mitjans de comunicació.
Definició popular dels nous mitjans:
Qualsevol mitjà de comunicació que utilitzi l’ordinador per a la seva distribució i exhibició,
més que per la seva producció, es considera nou mitjà. Lev Manovich escriu cinc principis
que la majoria de nous mitjans han de complir per a considerar-se com a tals.
Principis dels nous mitjans*
1- Representació numèrica
2- Modularitat
3- Automatització
4- Variabilitat
5- Transcodificació
* No tots els nous mitjans compleixen aquests principis i els tres últimes depenen dels dos primers.
5. OBJECTE CULTURAL
Abans de continuar amb l’explicació dels principis dels nous mitjans, vull
explicar un terme que considero important per a l’evolució dels nous mitjans:
l’objecte cultural.
Un objecte és el resultat informàtic que obtenim amb la creació d’un nou mitjà.
Els nous mitjans es consideren objectes culturals desenvolupats principalment a
través de les noves tecnologies de la informació i comunicació.
Amb el pas del temps la cultura dels nous mitjans ha anat evolucionant
progressivament. Això fa que quan tenim un nou mitjà a les nostres mans,
encara que sigui el primer cop que l’utilitzem, ja sabem manejar-lo
mínimament.
S’han basat amb objectes convencionals per dissenyar molts objectes
informàtics. Però objectes com les interfícies de “softwares” o els sistemes
operatius que utilitzen els nostres dispositius, s’han creat des de zero. A partir
d’aquesta creació s’han anat desenvolupant els objectes partint de la primera
creació, així no costa tant assimilar-los.
6. 1- REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Els objectes dels nous mitjans es composen d’una representació
numèrica, és a dir, d’un codi binari. Això implica que els objectes
poden ser descrits formalment amb una funció matemàtica i que es
poden sotmetre a una manipulació algorítmica. Això ens facilitarà
l’edició de l’objecte.
La digitalització consisteix en una presa de mostres i la quantificació
d’aquestes extretes d’un format analògic o continu.
7. 1- REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Exemple de modificació algorítmica:
La primera imatge és l’original, la que ha
captat la càmera sense retocar.
Modificant uns paràmetres amb un
software de fotografia, s’editen els
algorítmes modificant la imatge original.
8. 2- MODULARITAT
Els objectes en els nous mitjans
estan composts de petites
peces juntes que for men
peces més grans.
La unitat bàsica, la més petita,
en els nous mitjans és el píxel.
Un conjunt de píxels units
formen un objecte nou. I
aquest objecte nou, alhora,
pot formar un objecte més
gran.
9. 2- MODULARITAT
Exemple de modularitat:
Si augmentéssim molt la imatge amb una
lupa, podríem veure la unitat mínima
d’aquesta, el píxel.
El conjunt de píxels similars formen un objecte.
Altres píxels d’altres tonalitats i lluminositat,
s’ajunten per formar nous objectes. El conjunt
d’aquests objectes donen el resultat
d’aquesta composició, representació de la
realitat
10. 3- AUTOMATITZACIÓ
La codificació numèrica dels mitjans i l’estructura modular dels seus objectes
ens permeten automatitzar moltes de les operacions implicades en la seva
creació, manipulació i accés. Això ens permet que els objectes o funcions no
depenguin totalment dels humans.
11. 3- AUTOMATITZACIÓ
Exemples d’automatització:
En els videojocs quan jugues contra la computadora
hi ha un clar exemple d’automatització. Aquí poso
un exemple de joc de futbol. L’humà controla a un
dels objectes, mentre que tots els altres estan
controlats mitjançant la intel·ligència artificial. Inclús
es pot augmentar la dificultat, el que fa més
“intel·ligents” als objectes controlats per la
computadora.
En software d’edició de fotografia també tenim
exemples d’automatització per agilitzar la feina dels
humans. Aquí tenim l’eina de selecció ràpida del
Photoshop, que detecta semi-automàticament,
quina és la figura que volem seleccionar.
12. 4- VARIABILITAT
Un objecte dels nous mitjans pot tenir distintes versions però amb el mateix
contingut o informació.
En els nous mitjans, uns sinònims de variable poden ser mutable i líquid. Ja que
el contingut s’adapta com un líquid a un recipient.
L’exemple més clar el tenim en una web adaptada a diferents dispositius:
13. 4- VARIABILITAT
Els següents casos s’expliquen amb el principi de variabilitat:
4- Interactivitat
3- Adaptar basada en un
automàticament menú 5- Hipermèdia
la composició per enllaçar
del mitjà segons distints
usuari elements
2- Distintes
interfícies a partir 6- Actualitzacions
de les mateixes periòdiques
dades
Casos
1- Base de dades particulars
mediàtiques per
crear objectes de principi 7- Escalabilitat
nous de
variabilitat
14. 5- TRANSCODIFICACIÓ
La transcodificació és la conseqüència més important de la informatització dels mitjans.
És la traducció del mitjà a un altre format que pugui ser interpretat per l’ordinador, però que no
deixi de tenir sentit pels humans.
Podem parlar de la capa cultural i la capa informàtica. La primera és la que entén i visualitza
l’usuari, mentre que la segona és el llenguatge informàtic que ha d’entendre l’ordinador. Aquestes
dues capes s’influeixen recíprocament i ens donen com a resultat la informatització de la cultura.
Capa
cultural:
Enciclopèdia,
conte,
història...
Informatització
de la cultura:
Diari online,
e-book,
e-mail...
Capa
informàtica:
Processos,
paquets,
funció i
variable...
15. 5- TRANSCODIFICACIÓ
Exemples de transcodificació:
Diari en paper Diari online
Llibre Llibre electrònic
convencional o “e-book”
Correu electrònic
Correspondència o “e-mail”
convencional
