Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tríptic de les papallones de Collserola 01/05/2012

483 views

Published on

Centre d'Ecologia i Proejectes Alternatius (CEPA):

A Collserola es pot observar al voltant d'una seixantena
d'espècies de papallones diürnes, pertanyents a 6 famílies
diferenciades, de les quals un 30% es  pot  dir  que són
rares   de   veure.   En   l'àmbit   dels   Països   Catalans   s'han
comptabilitzat   unes   190   espècies.   A   on   hi   ha   més varietats amb diferència, és als Pirineus, i a on n'hi ha
menys és als entorns propers al mar.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tríptic de les papallones de Collserola 01/05/2012

  1. 1. LES PAPALLONES DE COLLSEROLA Les   papallones   diürnes,   anomenades   tècnicament  Pièrids, la majoria de les papallones blanques ropalòcers,   salimenten   amb   la   espiritrompa   de   gran  (també nhi ha grogues o taronges i amb tons verdosos i taques negres.A Collserola es pot observar al voltant duna seixantena  varietat de flors   i minerals, necessiten lescalfor del sol  Les erugues salimenten de crucíferes principalment.despècies de papallones diürnes, pertanyents a 6 famílies  per   a   volar,   les   seves   antenes   tenen   forma   de   clau,   i diferenciades,   de  les  quals  un   30% es  pot   dir  que  són  poden ser duna gran varietat de colors amb múltiples rares   de   veure.   En   làmbit   dels   Països   Catalans   shan  combinacions   segons   les   espècies.   Pleguen   les   4   ales comptabilitzat   unes   190   espècies.   A   on   hi   ha   més  superposant­les verticalment, de manera que redueixen varietats amb diferència, és als Pirineus, i a on nhi ha  el seu volum prop duna quarta part, deixant a la vista el menys és als entorns propers al mar.  revers de les ales que mostren en general uns colors i Les papallones són uns bons bioindicadors de la riquesa  textures críptiques que els ajuden a camuflar­se i passar biològica dun ecosistema, i Collserola és duna qualitat  desapercebudes. En general les femelles són més grans i força   acceptable.  Des   de   1994   es   fan   comptatges   per  gruixudes que els mascles. En el cas de moltes blavetes,  Pontia daplidice. Febrer - octubre. Euchloe crameri. Març a juny.estudiar i avaluar el comportament de les papallones en  elles són marrons; i les pieris sp. tenen 2 taquetes negres relació a diferents factors ambientals del medi i el clima.  a la part superior i ells 1 o cap. Hi ha altres variacions  segons les espècies, cal consultar guies o experts. De fet Hi ha 5 espècies  de papallones que les veiem gairebé tot  hi ha algunes espècies indistingibles a simple vista. lany,    i daltres que només de  2 a  4 mesos,  coincidint amb   el   creixement   de   les   seves  plantes   nutrícies  (on  Parella de Pyronia  posen els ous) i segons les generacions que neixen (d1 a  bathseba en ple acte   reproductiu. Femella  3 per any). Algunes migradores (venen dÀfrica i van al  a dalt.centre   o   nord   dEuropa)   només   les   veurem   passar   de  Espècie present de   Pieris rapae♀ Blanqueta de la col Pieris brassicae♂Blanca de la colllarg o fer una petita estada. maig a juliol Freqüent. Extrem ales gris.Mç-nv. Gran, no abundant. Febrer-desem.El cicle vital comença a partir de les postes, que poden  Pn: Poàcies Melanargia lachesis. No Pièrid, ésser de fins a 300 ous, apilades o individuals, depenent de  A   linici   de   lestiu  Ninfàlid satirí. Abundant, noméslespècie. Al cap dun temps en surten les erugues que no  es   dispara   el  juny i juliol. Més fosca però sem-paren   de   menjar   i,   a   mida   que   creixen   van   fent  nombre despècies i  blant a M. Occitanica. Pn: Poàciestransformacions   del   seu   aspecte   i   coloració   fins   a  exemplars.   En   els   dies   assolellats   i   sense   vent,   hem desenvolupar una pupa o crisàlide per passar lhivern o  comptat més de 400 papallones en un itinerari de 4 Km, previ a fer la metamorfosi i convertir­se en limago que és  quan a mitja primavera només en trobàvem un centenar. la fase final de la papallona ­ en que apareixen les ales  Dany   en   any   les   poblacions   varien   i   en   general cobertes descates ­ i té per finalitat la reproducció.   tendeixen a disminuir. Pieris mannii. ♀ Blanca catalana.Les papallones nocturnes en general les coneixem amb  Freqüent.. Extrem ales negre. Els   principals  depredadors  són   ocells   insectívors,  Maig-novembre.el nom genèric darnes,  però tècnicament reben el nom  aranyes,   rèptils,   libèl∙lules,   vespes   i   alguns   paràsits heteròcers.    Disposen   de   4   ales   replegables   de   forma  himenòpters que introdueixen la descendència dins les horitzontal,   i   en   funció   de   les   espècies   i   també   del  erugues   i   pupes.   Les   estassades,   els   pesticides   i   les gènere,   la   forma   de   les   antenes   varia   molt,   poden   ser  pastures també eliminen moltes postes i erugues.llises, estriades, en forma de ploma, etc. Quadrupliquen en nombre a les diürnes però viuen menys en general. Aquest   tríptic   mostra   algunes   de   les   papallones   més  Alguns heteròcers de costums diürns  comunes   a   Collserola   aportant   informació   del   seu  període   de   vol,   la   planta   nutrícia,     el   nom   científic   i  Zygaena   Bufaforats Nemophora comú, etc. Per a saber més consulteu:   http://www.catalanbms.org/ Algunes imiten les fulles (també són pièrids) Gonepterix rhamni ♂ Llimonera, Colias crocea ♂ de colors grocs i A la biblioteca: Guies de papallones o insectes. groga, semblant a Gx. Cleopatra taronges amb variants, al plegar Al camp observeu i gaudiu sense molestar les bestioles. que a més te taques taronges . les ales es mimetitza perfectament. Planta nutrícia: Aladern, fràngula. P.n.: alfals, trèvol. * Fotografies i text dOleguer Farràs i Jané *
  2. 2. Els petits licènids d1 a 2 cm dala, espais oberts La metamorfosi de la Reina de la ruda: (Papilio machaon) Planta nutrícia: Fonoll, ruda i pastanagaPolyommatus icarus. ♂ Blaveta. Leptotes pirithous (alfals) Des que surt de lou leruga Després dalgunes mudes al fer- només viu per menjar se gran es fixa a una brancaLampides boeticus ♀ (alfals) Cacyreus marshalli (gerani) I es converteix en crisàlide Al cap de dues setmanes quedant immobil. emergeix limago Les que trobem gairebé tot lany Callopris rubi (coscoll) Tomares ballus ♂ (fabàcies) Lasiommata megera ♂, sovint Pararge aegeria ♂, sovint a llocs sobre murs, pedres i al terra. ombrívols i a terra i esbarzers. Aquests ninfàlids satirins plantes nutrícies moltes gramínies Les de mida gran (7 a 10 cm denvergadura)Lycaena phlaeas ♂(vinagrelles) Aricia cramera ♂ (cistàcies) Reina zebrada. Papiliònida, Vanesa atalanta, migradora Thymelicus acteon (gramínies) Carcharodus alceae (malvàcies) cerca parella dalt dels turons. present quasi tot lany arreu. cepa.cat cepa@pangea.org alnus.pangea.org collserola.org (pruneres, aranyoners, fruiters... (Pl. Nut.: ortigues, parietaria) Hespèrids: despleguen les ales i mostren un vol diferenciat

×