1. Les abelles
Uns insectes treballadors
Joan Triperez Pérez
2n A
Abella
L'abella (Apis mellifera) és un insecte himenòpter volador de la família dels àpids. Està emparentat
amb la vespa i la formiga. Viu en ruscs i s'alimenta del nèctar de
les flors, a partir del qual elabora la mel. També recol·lecta
pol·len, destinat a la producció d'aliment per a les larves. Juga un
paper molt important en la pol·linització de les plantes amb
flors.
Les abelles tenen una llengua llarga, o glosa, que fan servir per a
obtenir el nèctar de les flors. Posseeixen també petites antenes,
formades per tretze segments en els mascles i dotze en les
femelles. Tenen dos parells d'ales, el de darrere més petit. El
segon parell de potes està adaptat per a la recol·lecció de pol·len,
i l'apèndix de l'estómac es un fibló que usa per a defensar-se.
Existeixen prop de 16.000 espècies conegudes d'abelles, i
s'estima que existeixen al voltant de 30.000 espècies en total.
Les abelles poden ser solitàries o viure en grans comunitats de
diversos tipus.
Les més avançades d'aquest tipus són les colònies, o ruscs
eusocials, que podem trobar entre les abelles de mel i les abelles sense fibló.
L'apicultura és la cria d'abelles, generalment per a l'obtenció de mel i d'altres productes apícoles,
encara que a vegades l'objectiu pot ser la fecundació de conreus.
Es creu que la socialitat ha evolucionat de forma separada en els diferents grups d'abelles.
Abelles eusocials
Les abelles eusocials viuen en grans ruscs, cada una de
les quals posseeix una sola reina junt amb les obreres i
els abellots.
El cicle de vida dels abellots comença a la primavera,
quant la reina desperta de la hivernació. En aquest
moment la abella reina es la que fa tota la feina perque
encara no existeixen abelles obreres. Ella cerca un lloc
on construir el niu i construeix les bresques de mel. Es
també la que s'encarrega de la recol·lecció de nèctar i el
pol·len. Les colònies d'abellots moren a la tardor,
després de criar una nova generació d'abellots reina, els
quals sobreviuen individualment en punts amagats.
Curiosament, algunes abelles reina busquen refugi de
l'hivern en arnes o ruscs d'abelles de mel, on sovint son
localitzades mortes durant la primavera per l'apicultor, presumiblement mortes per les abelles de
mel.
Amb les abelles de mel, supervivents de l'hivern com a colònia, la reina comença a desovar a
l'hivern, preparant-se per la primavera. Això s'activa probablement per la duració del dia i la
temperatura. La reina és l'única femella fèrtil, i la que diposita els ous d'on naixeran totes les altres
abelles. Amb excepcions com el seu vol d'aparellament o l'establiment d'una nova colònia, la reina
mai més deixa el rusc desprès de ser fecundada. La reina diposita un ou en cada cel·la preparada per

2. les abelles obreres. L'ou es trenca i es transforma en una petita larva que es alimentada per les
abelles infermeres (abelles obreres que mantenen l'interior de la colònia). Passada aproximadament
una setmana (depenent de l'espècie), s'omple la cel·la d'aliment (una barreja de nèctar i pol·len) i la
larva és segellada dins. En aproximadament una altra setmana (novament depenent de l'especie), la
larva emergeix ja com una abella adulta.
Tant les obreres com les reines s'alimenten de gelea reial durant els primers tres dies de l'estat
larvari. Després, les obreres cambien per una dieta de pol·len i nèctar o mel diluïda, mentre que
aquelles larves elegides per ser reines continuen rebent gelea reial. Això causa que la larva es
converteixi en pupa més ràpidament, a més d'augmentar la mida i desenvolopar-la sexualment. Els
apicultors que es dediquen a la cria de reines consideren que una bona nutrició durant l'estat larvari
és importantíssim per a la qualitat de les reines criades, essent altres factors importants una bona
genètica i un nombre suficient d'aparellaments. Durant els estats larval i pupal, diversos paràsits,
com la Barroa (barroa jacobsoni), poden atacar la pupa o la larva dins les cel.les, destruint-la o
atrofiant-la.
Les reines no són criades en les típiques cel·les d'empollament horitzontals de la bresca, sinó que les
seves cel·les són construïdes especialment, al ser aquestes molt mes grans i estar en posició vertical.
Quant la reina acaba la seva etapa d'alimentació larval i es converteix en pupa, es desplaça a una
posició cap per avall, des de la qual després es menja la seva cel·la per sortir. Durant la etapa de
pupa, les abelles obreres tapen o segellen la cel·la. Just després d'emergir de les seves cel·les, sovint
les abelles reines produeixen un so reptant a les altres reines acabades de néixer dins la mateixa
colònia, a les quals busquen i intenten matar, ja sigui lluitant directament amb elles o clavant
l'agulló dins la cel.la, si encara no han nascut.
Les abelles obreres són femelles infèrtils. Tenen unes glàndules per on segreguen la cera utilitzada
per construir el rusc, i son les encarregades de netejar i mantenir-lo net, criar les joves, protegir la
colònia i recol·lectar el nèctar, el pol·len i el pròpoli.