3. CONDICIÓ FÍSICA
• És la suma de totes les qualitats motrius
acompanyades de la personalitat, voluntat
i motivació de l’esportista.
• Totes es treballen de manera conjunta
però sempre n’hi alguna que és més
determinant segons l’esport.
5. LA RESISTÈNCIA
• És la capacitat de suportar una
càrrega física durant el màxim
temps possible
6. CLASSIFICACIÓ DE LA
RESISTÈNCIA
• En funció dels grups musculars
implicats
• En funció de la seva orientació
• En funció de l’energia treballada i del
temps de treball.
7. EN FUNCIÓ DELS
gRUPS MUSCULARS
IMPLICATS
• Resistència General: quan hi ha una
participació superior a 1/7 part de la
musculatura corporal. Exemple: anar amb
bicicleta, nedar, còrrer…..
• Resistència Local: quan hi ha una
participació inferior a 1/7 part de la
musculatura corporal. Exemple:
abdominals….
8. EN FUNCIÓ DE LA
SEvA ORIENTACIÓ
• Resistència Bàsica: els exercics
realitzats no són propis de l’esport
practicat.
• Resistència Específica: orientació més
concreta, exercicis adaptats al esport
practicat.
9. EN FUNCIÓ DE
L’ENERgIA
TREbALLADA I DEL
TEMPS DE TREbALL
• Resistència Anaeròbica: alàctica i
làctica.
• Resistència Aeròbica.
10. RESISTÈNCIA ANAERÒBICA
Es treballa sense oxigen
ALÀCTICA LÀCTICA
Temps 0 – 5” 5”- 10” 10”- 45” 45”- 3’
Exemples Salts Còrrer 200m 800m
Llançam 100m 300m
ents.. 400m
11. RESISTÈNCIA AERÒBICA
Es treballa amb oxigen
Temps 3’- 15’ 15’- 90’ 90’- 8 hores
Exemples 1500m 10.000m Marató
3000m
5000m
12. DESENvOLUPAMENT DE LA
RESISTÈNCIA
• A partir dels 7-8 anys la resistència millora de manera molt suau
fins als 12 anys.
• Durant la pubertat es produeix un estancament d’aquesta qualitat.
• A partir de la pubertat la millora és molt gran coincidint amb el
creixement.
• Les càrregues de caràcter anaeròbic es començaran a treballar a
partir dels 16- 17 anys.
• Entre els 17 i 20 anys començarà el camí per aconseguir el màxim
nivell de resistència.
• A partir dels 30 anys comença la involució de la resistència sempre
en funció del nivell d’entrenament i de les característiques de cada
persona.
13. SISTEMES
D’ENTRENAMENT DE LA
RESISTÈNCIA
• 1. Mètode Continu Armònic: gran volum i la
intensitat constant, sense pauses.
• 2. Mètode Continu Variable: intensitat
variable i sense pauses.
14. • 3. Mètode Intervàlic: pauses actives i la
frequència cardiaca alta.
• 4. Mètode de Repeticions: pausa
suficient per mantenir sempre la mateixa
intensitat.
• 5. Mètode de Competició: intensitat i
volum igual a la competició. Recuperació
total.
20. ObJECTIU A ASSOLIR
• Intentar que la regressió
fisiológica natural sigui el més
suau possible.
21. bENEFICIS DE LA
FLEXIbILITAT
1) Prevenció de lesions
2) Prevenció de defectes posturals
3) Augmenta la qualitat de moviments
4) Ajuda la recuperació muscular
22. EvOLUCIÓ DE LA
FLEXIbILITAT
1. Fins als 2 – 3 anys presenta una evolució
positiva.
2. A partir dels 3 anys va decreixent de
forma progressiva.
3. Fins a la pubertat el descens no és molt
important, però els canvis hormonals i de
creixement perjudiquen l’extensibilitat.
23. 4. Fins als 30 anys segueix el descens però
d’una forma més lenta.
5. A partir d’aquest punt inicia la seva
regressió amb un descens regular.
25. STRETCHINg: PAUTES DE
TREbALL
5 FASES:
1. Assolir una posició determinada.
2. Mantenir aquesta posició durant 10”/30”.
3. Passar a un estirament progressiu i així
augmentar la tensió dels músculs.
4. Mantenir aquesta posició durant 10”/30”.
5. Tornar lentament a la posició inicial.
