POESIA I CIÈNCIA Una passejada poètica pel cosmos.
QUÈ SOM? Què som? de vegades, tot fent camí, som grans de sorra rodolant, fulles que volen, no sabem fins on arriba la força del vent. Sabem malgrat tot que hi ha una certesa: ones bellíssimes il·luminen les hores, revifa la il·lusió cada dia amb el bes dels somnis. Tenim un pacte fora del temps: Som el vent i la veu que obre les roques.
LA TERRA T'estimo GEA envoltada pels llençols dels dies rere la manta d'aquests anys, revivim tu i jo les estacions amb l'òrbita que segueix la seva llum.
SOL DE MITJANIT  I Inspirat en el quadre de Gudmundur Karl Asbjornsson Els núvols tenen un ull cluc en els somnis de la nit, un ull obert a la claror del nou dia. El sol posa colors al paisatge, vesteix de llum l'aigua amb daurats miralls que emmarquen el temps. Hi ha un encant, una puresa a l'aire, un despertar de les roques, un nou rellotge de la vida.
SOL   Sol que ens dones vida,  on deixes la teva corona mentre  lentament t'ajaus a la posta?
LLUNA   La cara trista,  La cara rodona  Una companya a la nit.  Ni tan sols els núvols poden amagar-te  Amiga de tantes marees.
Autora: Assumpció Forcada. B iòloga, professora de batxillerat i poeta.  Recull i presentació: Montserrat Bertran

Poesia i ciència

  • 1.
    POESIA I CIÈNCIAUna passejada poètica pel cosmos.
  • 2.
    QUÈ SOM? Quèsom? de vegades, tot fent camí, som grans de sorra rodolant, fulles que volen, no sabem fins on arriba la força del vent. Sabem malgrat tot que hi ha una certesa: ones bellíssimes il·luminen les hores, revifa la il·lusió cada dia amb el bes dels somnis. Tenim un pacte fora del temps: Som el vent i la veu que obre les roques.
  • 3.
    LA TERRA T'estimoGEA envoltada pels llençols dels dies rere la manta d'aquests anys, revivim tu i jo les estacions amb l'òrbita que segueix la seva llum.
  • 4.
    SOL DE MITJANIT I Inspirat en el quadre de Gudmundur Karl Asbjornsson Els núvols tenen un ull cluc en els somnis de la nit, un ull obert a la claror del nou dia. El sol posa colors al paisatge, vesteix de llum l'aigua amb daurats miralls que emmarquen el temps. Hi ha un encant, una puresa a l'aire, un despertar de les roques, un nou rellotge de la vida.
  • 5.
    SOL   Solque ens dones vida, on deixes la teva corona mentre lentament t'ajaus a la posta?
  • 6.
    LLUNA   Lacara trista, La cara rodona Una companya a la nit. Ni tan sols els núvols poden amagar-te Amiga de tantes marees.
  • 7.
    Autora: Assumpció Forcada.B iòloga, professora de batxillerat i poeta. Recull i presentació: Montserrat Bertran