ESCOLA SEGIMON COMAS TALLER DE POESIA Organització: Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Biblioteca Pompeu Fabra i CRP d'Osona. Monitoratge Cristina Casas i Manel Castromil

1. El Taller de Poesia de Cicle Superior és una activitat
que portem a terme cada curs amb la col.laboració
de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, la
Biblioteca Pompeu Fabra i el CRP d’Osona.
El monitoratge de les sessions d’aquest curs van a
càrrec de Cristina Casas i Manel Castromil.
El treball es porta a terme des de les àrees de
català, castellà i anglès. Aquest curs escolar ens
plantegem intensificar el treball amb les tres àrees
lingüístiques dins del taller i a l'aula.
Expliquem el taller:
Saber llegir correctament és una cosa que els professionals de
l'ensenyament tenim clar que resulta imprescindible, ja que ajudarà
als alumnes de manera interdisciplinar.
Si els infants ja tenen assolida des de l'educació infantil coses com:
l'entonació i el ritme ja tenim molt de guanyat.
Llegir poesia és primfilar una mica més les coses ja treballades.
Perquè la poesia arribi als nens s'ha de fer dinàmica i entenedora.
A continuació he intentat fer-vos un guió orientatiu de les pautes a
seguir:
Col·locació adequada del cos: esquena i tors.
Respiració: aprendre a repartir l'aire.
Jugar amb els sons: utilitzant monosíl·labs per a prendre
tot tipus de sons: greus, aguts, oberts, tancats...
Teatrelització de les paraules donant als alumnes
imatges suggeridores que ajudin a entendre el contingut.
Potenciar la veu amb diferents tipus de lectura: veu alta,
interioritzada...
Saber estar en públic (perdre la por).
Mai hi ha una recepta per aconseguir miracles, però hi ha pautes
que hi ajuden.
Petra Martín-Pero Martín
ESCOLA SEGIMON COMAS
TALLER DE POESIA 2013/14
Connexió amb el Projecte de Lectura
El Petit Príncep
1. El calendari del taller. Les meves sessions pràctiques:
2. A la classe parlem del tema:
Poemes a les àrees de català, castellà i anglès.
3. Llegir poemes: una activitat individual i de grup.Els
poemes memoritzats:
4. La gravació de poemes AUDACITY. Quins poemes
tinc gravats?
5. Altres poemes del meu interès:

2. CANÇÓ DE LA LLUNA
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
Penso en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diuen
serà més que una paraula.
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Penso en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.
Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.
Però jo penso en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.
Andrés Estellés, Vicent
(1970 – 1972)
LES ACTIVITATS….
1.
Us heu fixat que l'autor del poema fa diferència
entre la lluna que es pot veure a muntanya amb la
lluna que es pot veure a la ciutat? Feu un debat a
classe sobre les causes que poden influir en
l'observació del firmament de nit:
Contaminació atmosfèrica...
Contaminació lumínica...
2. Feu un mural a classe que representi les idees
exposades en el debat. (També es pot treballar amb
un DINA3).
Al camp
A la ciutat
Atmosfera més neta i sense pol·lució
Més mitjans tècnics per a observar el cel de nit.
Agrupacions astronòmiques

3. L’OSSA MENOR
LA LLUNA
La lluna il·lumina la terra
obrint-se pas en la foscor.
Així com les bèsties
mai no seran homes,
ni els negres no seran blancs,
la lluna mai no eixugarà
la roba estesa.
Bach, Josep Ramon
(2000)
LES ACTIVITATS….
1. Busca informació a la biblioteca sobre l'origen de
la llum de la Lluna. Porta a classe esquemes que
puguin fer comprendre als companys i companyes la
relació entre el Sol i la Lluna i l'efecte de reflex
que es produeix.
2. Fes un llistat de coses que segur que mai seran
possibles, com les que es descriuen en el poema.
Les bèsties mai seran homes...
La lluna mai no eixugarà la roba estesa...
3. Entre tots els companys de classe feu un mural que
representi el poema.
4. Escriu un text on es descrigui una situació que
sigui impossible. Per exemple, que un llapis escampi
sal.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel.
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Ballester i Roca, Josep
(2003)
LES ACTIVITATS….
1. Llegeix el poema “L’óssa menor” i a continuació
subratlla totes les “r” que hi trobis. Ara recita’l
en veu alta, posant molta força sobre aquestes “r”.
2. Hi ha alguna altra paraula en el poema que es pugui
relacionar amb el cel i la nit? Quina?
3. Les tres estrofes acaben de forma similar. Diuen:
“el carreter ...... molt”.
Busca
al
diccionari
“remugar”,
“renegar”
i
“rondinar”. Creus que hi ha diferències entre els
tres significats?
Si tens al teu abast un diccionari de sinònims
comprova novament les tres paraules i anota si
signifiquen el mateix. Si és així, perquè creus que
el poema les canvia?
I ja que tens el diccionari a les mans, podries
buscar un sinònim de la paraula “arrogància” i de
passada acabes de comprendre millor la frase.

4. CANÇÓ DE LA LLUNA GUARNIDA
Nit
La lluna, la lluna,
la lluna amb un cove,
mireu-la tot d'una
com sembla més nova.
El firmament és coixí de lluernes,
on la lluna s'endormisca
en el moment de l'albada.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
L'espai és fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre és partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.
La lluna, la pruna
pel cel relliscant,
mireu-la tot d'una
com sembla més gran.
S'ha posat corbata
i guantets de pell
i d'un tros de mata
s'ha fet un joiell.
La lluna escarlata,
la lluna i l'ocell.
Casas, Lola
(2001)
LES ACTIVITATS….
La lluna, l'engruna
de pa dins la nit,
mireu-la tot d'una
com se'ns ha adormit.
Bilbeny, Jordi
(1987)
LES ACTIVITATS….
1.
El
poeta personalitza la Lluna, la descriu com un
personatge animat i amb vida. Subratlla les frases
que ens fan pensar en la lluna com un personatge.
1. El poema ens parla que el firmament és com una
partitura on els astres de la nit componen una cançó
inacabada. Quines músiques associes a la nit? Quines
triaries per il·lustrar una projecció d'imatges del
cel de nit?
2. Recita el poema amb la música de fons que hagis
triat. Demana l'opinió als companys sobre les
sensacions que han obtingut.
3. Fes una llista de les comparances sobre el
firmament que Lola Casas utilitza per confegir el
seu poema.
Coixí de lluernes...
Teranyina de punts de llum...
Fum de pluja de vidre...
Segueix el llistat amb comparances pensades per tu
mateix/a.
4. Escolta Lola Casas parlant del seu poema a “El
poeta” www.viulapoesia.com

5. VESPRE
CUES D'ESTELS
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
part del nostre cos.
Així com flors.
A ponent, el sol
només ha deixat
una ratlla lila.
Per l'altre costat
sota un vel morat
la foscor s'enfila.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
I quan els ocells
ja s'han amagat,
vola solitari
el cec rat-penat.
Montllor, Ovidi
(2000)
LES ACTIVITATS….
1. Cerca la paraula "estel" al diccionari. Trobaràs
que té diversos significats. Anota els que creguis
que més s'adiuen al poema d'Ovidi Montllor.
2. En el poema s'esmenten tres accions que fan els
estels i que el poeta compara amb els pèls, les
arrels i els tels. Cerca tu les comparances per als
mateixos verbs i completa la llista amb altres
accions que creguis que fan els estels.
baixen ... fent uns tels
creixen ... com els pèls
naixen ... com arrels
LES ACTIVITATS….
1. Busca informació sobre el rat-penat. Comparteix-la
a classe amb els companys i companyes i, entre tots,
feu un llistat de les seves característiques més
rellevants.
2. Omple la fitxa següent:
 Nom popular
 Espècie
 Alimentació
per a l'entorn
 Imatge de l'animal
Nom científic
Hàbitat
Importància

6. Recull de poemes del llibre “Retalls poètics” de
Lola Casas.
METEREOLOGIA
El carrer,
un cel de paraigües,
unifica les passes
d’un món tot mullat.
Pluja menuda.
El paisatge,
un mar de cristalls,
esborra les línees
entre la terra i la boira.
Neu gebrada.
El firmament,
un quadre d’espurnes,
il·lumina l’horitzó
d’un giravolt de vent.
Tempesta a cel obert.
CEL AMUNT
Un vell elefant
que la trompa mou
i una gran gallina
que ha post un ou.
I allà un atleta
que salta la tanca
i un airós vaixell
de vela ben blanca.
I un ordinador
que escriu ufanós
i ara un bon pastís
d’aspecte agradós.
Estirat al terra,
mirant l’infinit,
els núvols dibuixen
el que he decidit.
Lola Casas
L’espai,
una mirada glaçada,
entela la imatge
d’una tarda fosca.
Fred fora finestra.
GRATACELS
Voldries menjar
Lola Casas
la lluna
voldries llepar
un estel...
Ni tan sols fas pessigolles
als núvols que creuen el cel!
Lola Casas

7. RESPOSTES
TOCAR-CEL
Mare,
per què la lluna és tan clara?
Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.
La mà de l’enxaneta
és una estrella
de cinc puntes
que corona
el cel
d’un dia de castells.
Lola Casas
Pare,
per què un ocell vola?
Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola.
Avi,
per què s’enlaire un avió?
Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.
NIT
El firmament és coixí de lluernes,
on la lluna s’endormisca
en el moment de l’albada.
Àvia,
per què la sang és vermella?
Perquè ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
No em van ensenyar
a ser científic
però em donaren
ales de poeta.
L’espai és fum de pluja de vidre,
on la lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
Lola Casas
El vespre és partitura,
on els astres de la nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.
Lola Casas

8. PROMESA A LAS ESTRELLAS
TOT L’ANY
Ojitos de las estrellas
abiertos en un oscuro
terciopelo: de lo alto,
¿me veis puro?
La lluna d’octubre
albira amb recança
el fred tardorenc
que s’anuncia prou viu.
Ojitos de las estrellas,
prendidos en el sereno
cielo, decid: desde arriba,
¿me veis bueno?
La lluna d’hivern
broda una tela blanca
l’arena adormida
que reviurà a l’estiu.
Ojitos de las estrellas,
de pestañitas inquietas,
¿por qué sois azules, rojos
y violetas?
Ojitos de la pupila
curiosa y trasnochadora,
¿por qué os borra con sus rosas
la aurora?
La lluna de març
decora amb garlandes
les ones d’escuma
que tragina el llevant.
Ojitos, salpicaduras
de lágrimas o rocío,
cuando tembláis allá arriba,
¿es de frío?
La lluna de juny.
tota engalanada,
espurneja de màgia
la nit sorollosa
que neix per Sant Joan.
Ojitos de las estrellas,
fijo en una y otra os juro
que me habéis de mirar siempre,
siempre puro.
Gabriela Mistral
Lola Casas
LAS ACTIVIDADES ....
1. ¿Qué verso va repitiéndose en cada estrofa?
2. ¿Qué signo de puntuación utiliza para llamar la
atención?
3. Haz un breve resumen de cosas aprendidas de
Gabriela Mistral
http://www.gabrielamistral.uchile.cl/

9. CANIS MAJOR
EN LAS NOCHES CLARAS
En las noches claras,
resuelvo el problema de la soledad del ser.
Invito a la luna y con mi sombra somos tres.
Gloria Fuertes
LAS ACTIVIDADES ....
1. ¿De que tres personajes se trata?
2. ¿A qué se refiere al hablar de la soledad del
ser?
TRASCIELO DEL CIELO AZUL
¡Qué miedo el azul del cielo!
¡Negro!
¡Negro de día, en agosto!
¡Qué miedo!
¡Qué espanto en la siesta azul!
¡Negro!
¡Negro en las rosas y el río!
¡Qué miedo!
¡Negro, de día, en mí tierra
-¡negro!sobre las paredes blancas!
¡ Qué miedo!
J.R.Juménez
LAS ACTIVIDADES ....
1.- ¿Qué palabras se repite?
2.- Busca información sobre la vida y obra de
J.R.Jiménez.
The great Overdog,
That heavenly beast
With a star in one eye,
Gives a leap in the east.
He dances upright
All the way to the west,
And never once drops
On his forefeet to rest.
I'm a poor underdog,
But to-night I will bark
With the great Overdog
That romps through the dark.
Robert Frost, 1928

10. CONSTELLATION
by John Mirisola
I still trace Orion
Every winter night
When the stars oblige
And remember the first time
You filled in the lines—
Showed me the belt
The shoulders, the sheath,
The head and the feet, perfect
As if, when I had looked away
You moved them all to fit that shape.
You couldn't have known,
And you needn't understand,
But on cold evenings,
I find the piece of sky
My father signed.
THE YAP IS FORBIDDEN IN THE HEAVENS
by Andrei Dorian Gheorghe
Orion is a high commuter
over the two hemispheres,
who checks the brightness
of the other constellations.
―Shut-up, Greater Dog,
shut-up, Lesser Dog,‖
he uses to admonish his noisy helps,
―your mission is to keep the Scorpion
far away from me,
not to disturb
the canopy of heaven!‖