1. Poesia de Apel·les Mestres

2. Mirant el cel, tan blau, tan clar

3. sentint el mar com canta,

4. mentres els peus em ve a besar
l’onada escumejanta,

5. sento una gran felicitat
que tot mon ser amara,

6. com un infant amanyagat
per la natura mare.

7. Ella, la gran, principi i fi,

8. la que reneix sens treva,

9. sembla renéixer sols per mi
i crec que és tota meva.

10. Crec que és per mi que brilla el sol

11. i que les ones canten,

12. i que és per mi, per mi tot sol
que, ardides, s’ageganten.

13. I en eixa immensa soletat

14. m’apar que el temps s’atura,

15. i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.

16. DOLÇA SOLITUT
Mirant el cel, tan blau, tan clar,
sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besar
l’onada escumejanta,
sento una gran felicitat
que tot mon ser amara,
com un infant amanyagat
per la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,
la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mi
i crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el sol
i que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot sol
que, ardides, s’ageganten.
I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,
i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.
Apel·les Mestres