Presentació centrada en abordar les relacions laborals i el sindicalisme amb la mirada des de les relacions de poder, el poder de negociació i l’economía laboral. S’aborda una perspectiva metodològica d’anàlisi i intervenció en l’acció col•lectiva. S’utilitzen casos coneguts i assessorats en negociació col.lectiva i crisi empresarial amb conflicte i vaga. Així mateix es caracteritzen els models sindicals i el sindicalisme a Euskal Herria com a paradigma de renovació i revitalització sindical.

1. Lluís Rodríguez Algans. Economista assessor laboral.
Maiatzaren Lehena Aholkularitza, Koop.
ACCIÓ SINDICAL , NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA,
CONFLICTE I VAGA:
PERSPECTIVA D’ECONOMIA LABORAL
JORNADA D’ESTRATÈGIA
I ACCIÓ SINDICAL.
COORDINADORA OBRERA SINDICAL
Barcelona, 21 de Maig del 2016

2. INDEX
1.- Introducció.
2.- Fonts i construcció de poder laboral i
sindical.
3.- Negociació Col·lectiva i control sindical.
4.- Conflicte, boicot i vaga: introducció a
l’anàlisis cost-benefici.
5.- Conclusions.
2

3. 1.- Introducció
- Mirada des de les relacions de poder, el
poder de negociació i l’economía laboral.
- Perspectiva metodològica d’anàlisi i
intervenció en l’acció col·lectiva.
- Perspectiva “maximalista” per tal d’avançar
de forma ambiciosa.
- Utilització de casos coneguts i assessorats
en negociació col.lectiva i crisi empresarial
amb conflicte i vaga.
- Caracterització de models sindicals i
sindicalisme a Euskal Herria (Euskal
Langileen Alkartasuna -ELA-, Langile
Abertzale Batzordeak -LAB- i altres).3

4. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical:
-Poder Institucional. Autonomía política.
-Poder Organitzatiu. Autonomía de negociació
col·lectiva. Autonomía financera.
-Poder Social i ideològic / cultural.
Poder Laboral-Estructural:
-Poder als mercats de treball i dinàmica
econòmica.
-Poder a l’estructura productiva-econòmica,
empreses-grups, centres de treball i llocs de
treball. 4

5. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
- Poder Sindical: Poder Institucional. Autonomía Política. (Elorrieta,
2012a; Letamendia 2009).
- Sindicat-Institució obrera/social. Poder institucional vía autonomía
política, de negociació col·lectiva i control sindical.
- Autonomía política respecte partits, governs i administracions.
Capacitat d'influencia en àmbit legislatiu i judicial. Capacitat de
marcar agenda, programes i models propis (econòmics, socials).
Aliances sindicals i socials / acords estratègics en acció sindical
empresa/sector i política sindical.
- Autonomía política respecte la concertació social bi-tripartita.
Burocratisme sindical (Offe, 1992).
- Debat de models alternatius: ¿aparells polítics al món laboral o
sindicats de contrapoder amb objectius econòmics i sociopolítics
transformadors?
5

6. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Sindical: Poder Organitzatiu. Autonomía de Negociació
Col·lectiva. Autonomía Financera. (Elorrieta, 2012a).
- Recursos d’infraestructura. Comarca integral. Organització compacta.
- Recursos militants. Assessores sindicals, organitzadores i formadores.
- Gabinets tècnics jurídics, econòmics, socials i de salut laboral. Intervenció
professional interdisciplinar amb assessors. Estudis, investigació / discurs propi.
- Sindicalisme de militancia i afiliació. Seccions Sindicals: arees de treball sindical
per càrrecs i pla metodològic de treball. Treball empresa a empresa,
sector/territori. Donar resposta a les necessitats laborals i socials. Conflicte com
a eix de l’acció sindical, contestació, confrontació i movilització.
- Capacitat de conflicte i movilització. Capacitat de complir compliment de
l'acordat.
- Negociació col·lectiva amb continguts. Introducció d'objectius i instruments de
política economica i continguts que reforcin el poder sindical.
- Acció Sindical-Social: connexió atur, protecció social i economia social /
assemblees d'aturats, borses de treball, cooperativisme de producció i consum.
- Control sindical permet interpel·lar patronals i governs fora de la concertació
social en política económica, laboral i social.
- Quota sindical alta. Autofinançament. Caixa de resistència potent.
6

7. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
- Poder Laboral als mercats de treball, dinàmica econòmica i
política econòmica. (Kalecki, 1943; Roca, 1993; Silver, 2005).
Perspectiva plural i col·lectiva (sindical).
- Cicle econòmic capitalista (expansió, crisi). Política econòmica-
industrial: plena ocupació. Baix nivell d’atur (professió/general). Fonts
alternatives d’ingressos (subsidis d’atur, caixes de resistència).
- Regulació laboral: contractació (no temporalitat, no ETTs); negociació
col·lectiva erga omnes / no “llibertat sindical” negativa; blindatge de
negociació col.lectiva -despenjament / ultraactivitat-; prohibició/limitació
acomiadament. En cas d’acomiadament no-procedent, nul·litat. Alta
indemnització per acomiadament. ¿Sistema Genth? (gestió sindical
subsidis d’atur).
- Grups professionals d’habilitats, formació i preparació escasses.
- Control sindical (territorial / borses de treball empresa)
contractació/acomiadament i atur. Contractació fixa. No subcontractació
(externalització, ETTs). Control sindical en negociació col·lectiva
(política sindical que maximitza objectius de política econòmica:
activitat econòmica, salaris i nivell d’ocupació).
7

8. 2.- Fonts i construcció de poder
laboral i sindical
Poder Laboral en l’estructura productiva-econòmica, empreses-
grups, centres de treball i llocs de treball. (Dunlop, 1978; Silver,
2005; Womack, 2007). Perspectiva plural i col.lectiva (sindical).
- Poder tècnic i situació estratègica de grups de treballadors/es en centre
de treball, empresa o sector industrial clau. Correlacionat amb procés
de treball i divisió tècnico/productiva. Sectors i branques d’activitat
d’arrossegament cap a enrere o cap endavant. Sectors estratègics.
- Regulació mercantil: grups d’empreses, cadenes de valor,
subcontractació - externalització: ruptura del poder tècnic, productiu i
econòmic.
- Perfils professionals: mobilitat empresa, perfils tècnics i amb informació
i coneixement empresarial estratègic.
- Control sindical informació i documentació empresarial. Comptable,
econòmica, productiva i laboral (via legal, institucional i sindical).
- Control sindical producció i org. treball.
- Control sindical inversió i canvi tècnic (inversió productiva i política
industrial).
8

9. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Seccions Sindicals
- Organització d'afiliats/des al centre de
treball/empresa.
- Flexibilitat organitzativa vs. Representació unitaria.
Seccions Sindical de centre de treball (multiempresa,
subcontractació), d'empresa, de grups d'empreses,
etc. Correspondencia amb negociació col·lectiva de
centre de treball, polígon, districte industrial, etc.
- Càrrecs i árees de treball sindical: Delegat/da
sindical -portaveu-, Sec. Organització i gènere, Sec.
Tresorería-economía, Sec. Producció, Sec. Salut
Laboral i ecología.
- Base de contrapoder, control sindical: identificació,
cohesió sindical.
9

10. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Objectius d'una Secció Sindical
(segons profunditat de política sindical):
- Perspectiva reivindicativa:
• Incompliments del conveni col·lectiu i altra regulació
laboral, seguretat i salut, etc.
• Negociació col·lectiva. Millora de convenis.
- Perspectiva progressiva:
• Contrapoder i control sindical (org. treball-productiva /
econòmic / presa de decisions), vs. Cogestió.
- Perspectiva transformadora:
• Recuperació, cooperativització i autogestió.
10

11. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Tipus de Negociació Col·lectiva segons la política
sindical:
- D’acompanyament al capital: de pacte, de consecució
d’objectius a canvi de pau social i no qüestionar poder
empresarial de direcció i mitjans de producció.
- De contrapoder i control sindical: d’ofensiva, de temps d’espera,
de treva temporal en la lluita de classes per major control
productiu, econòmic, d’inversió, dels mitjans de producció, cap
a un model econòmic socialista, col·lectivista, autogestionari.
- ¿Política sindical cap a l’autogestió? Control obrer de la
incertesa economica / Gestió òptima conflicte capital/treball /
Necessitat de nova economia i societat sense retorn al sistema
capitalista.
Tipus de negociació col·lectiva segons fase de cicle
econòmic capitalista:
- Defensiva. Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE, MSCT).
- Ofensiva i d’espera. Pactes i convenis col·lectius d’empresa-
grups, sectorials, territorials. Reforçar poder sindical.11

12. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE,
MSCT).
-Anticipació econòmica. Informació i consulta.
-Negociació – pressió / conflicte i vaga.
-Anàlisi de viabilitat (ingresos i despeses reals); causalitat
econòmica, productiva i organitzativa. Proporcionalitat i
adeqüació. Alternatives. Recuperació d’empreses i
cooperativització autogestionada.
-Acords amb contingut fort de control sindical, en funció del poder
negociador.
-Perspectiva de poder empresarial / poder sindical de negociació:
- Fort / fort. Algunes grans empreses i multinacionals amb
sindicalisme fort.
- Fort / dèbil. Empreses sense sindicalisme de contrapoder.
- Dèbil / fort. Empreses amb sindicalisme de contrapoder.
- Dèbil / dèbil. Majoría de concursos de creditors i tancaments
que no siguin grups amb beneficis. 12

13. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Pactes i Convenis Col·lectius: continguts que
reforcen poder sindical (I).
- Unitat de negociació segons mercat de productes i treball i
estratègicament segons correlació de forces (centre de treball, empresa /
sectorial; local / territorial) i reforçament de poder sindical.
-Clàusules de blindatje enfront reformes laborals (no inaplicació de
conveni, ultraactivitat indefinida).
- Negociació col.lectiva curta (1, 2 anys) amb ultraactivitat indefinida de
clàusules obligacionals.
- Negociació empresa a empresa amb clàsula d’extensió al sector/territori
per construir la negociació sectorial/territorial des de les empreses.
-Ampliació de drets d’informació, consulta i control sindical.
-Control sindical de contractació (borses de treball).
-Control sindical de producció i organització del treball.
-Control sindical d’inversió i canvi tècnic.
13

14. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Pactes i Convenis Col·lectius: continguts que
reforcen el poder sindical (II).
-Tipus de contractació: fixa, fixa-discontinua. Estabilitat.
-Salaris:
- Increments salarials linials, majors en la part baixa
d’escala salarial. Salvaguarda de vinculació a IPC /
increment segons nivell real de vida (territori).
- Increment fort de salaris minims. Salaris màxims dins
conveni. Reducció del ventall salarial.
- Eliminació de dobles escales i salaris variables.
14

15. 3.- Negociació col·lectiva
i control sindical
Pactes i Convenis Col·lectius: continguts que
reforcen el poder sindical (III).
- Temps de treball. Reducció de jornada laboral i
repartiment del treball:
- Conciliació de temps de treball productiu, reproductiu i
comunitari (militància).
- Creació de llocs de treball. Amb control sindical de
contractació, recomposició estratègica de fractura atur-
precarietat-ocupació.
Públic objectiu de sindicalisme de contrapoder.
Redistribució de rendes i cohesió de plantilles i social.
15

16. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
• Relació entre activitat productiva-econòmica i
capacitat de pressió, poder de negociació.
• Estrategia de vaga determinada per:
- Temps. Moment i duració:
• Moments de major capacitat de pressió
econòmica i social/política.
• Defensiva (llibertat sindical, ERE), ofensiva
(negociació col·lectiva).
• Duració: hores, díes, complerta. Definida,
indefinida.
16

17. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
• Estrategia de vaga determinada per:
- Terreny. Extensió territorial i sectorial:
categoría, centre de treball, empresa, grup
empreses, sectorial / municipi, comarca,
general, etc.
- Vaga de “trinxera”, vaga de moviments:
• De zel. “No col·laboració”.
• Intermitent.
• Rotatoria.
• Escalonada.
• Estratègica.
• Solidaria.
17

18. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
• Estrategia de vaga determinada per:
- Instruments complementaris:
• Boicot:
– Relacionat amb el “Label sindical”.
– Primari. Contra productes/serveis de
l'empresa.
– Secundari. Contra qui consumeix
productes/serveis de l'empresa en conflicte.
• Sabotatje:
– Passiu. “No col·laboració”.
– Actiu. Edificis, maquinaria, vehicles,
aprovisionamients, stock de producte. Es
realitza per contrarrestar vulneracions de
dret a vaga pels empresaris. 18

19. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006):
- Intimidació com a primera opció:
• Comunicats per part de l'empresa de grups de
treb. Pro-empresa.
• Convocatoria de reunions per l'empresa.
• Interposar demandes ilegalitat vaga
• Negociacions individualitzades amb membres
de Comitè de Vaga, treballadors, etc.
- Reduir control sindical per reforçar
l'empresarial (prohibir l'accés al comitè de
vaga, coaccionar al comitè de vaga, etc.).19

20. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006):
- Reorganitzar i anticipar la producció afectada per la vaga:
• Incrementar càrrega de treball previ a la vaga.
• Anticipar treballs a la jornada previa.
• Pactar hores extra amb esquirols.
- Desviar producció a altres centres de treball, empreses del
grup, subcontractes, autònoms:
• Redirigir comandes a centres de treball de l'empresa que no
estan en vaga.
• Redirigir comandes a empreses del grup a nivell estatal o
extranger.
• Encarregar la realització o incrementar el volum a empreses
contractistes i autònoms.
20

21. 4.- Conflicte, boicot i vaga:
introducció a l’anàlisi cost-benefici
Estrategies empresarials per limitar o anular l'impacte
econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006):
- Substitució de vaguistes per treballadores d'oriegen intern,
extern i virtual:
• Movent personal de l'empresa, funcionalment, incloent
empresari, encarregats, familiars, amics, etc.
• Movent personal d'empreses del grup.
• Ampliant jornada a personal eventual o ETT.
• Contractant directament personal.
- Utilització improcedent o abusiva dels serveis minims de
seguretat i manteniment o serveis essencials:
• Establiment unilateral de serveis minims abusius.
• Superar en la práctica els serveis minims establerts.
21

22. REFERÈNCIES D’INTERÈS (I)
- AA.VV. (2011 a 2015). Anuario del Conflicto Social. [ http://www.observatoridelconflictesocial.org ].
- AA.VV. (2001). Construyendo poder en el lugar de trabajo. Washington, AFSCME, AFL-CIO.
- AA.VV. (2007). Análisis económico de la negociación colectiva en España. Una propuesta metodológica.
Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
- AA.VV. (2010). Manual de organización. Londres, Federacion Internacional de Trabajadores del Transporte
(ITF).
- Albarracín D; Gutierrez, E. (2012). Financiarización, nuevos perímetros empresariales y retos sindicales.
Cuadernos de Relaciones Laborales.
- Alvarez, I (2013). Financiarización, nuevas estrategias empresariales y dinámica salarial. El caso de Francia
1980-2010. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Amat, O (2008). Análisis integral de empresas. Claves para un chequeo completo: desde el análisis cualitativo
al análisis de balances. Barcelona, ACCID – Profit.
- Aragón, J. et al (2011). La negociación colectiva y la información económica en España. Madrid, Fundación 1º
de Mayo.
- Bretones, M.T. (2003). Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca.
1982-2002). Barcelona, Fundació Jaume Bofill.
- Caire, G. (1978). La grève ouvrière. Paris, Editions Ouvrieres.
- Calleja, J.P. (2016). Estrategias de revitalización de los sindicatos españoles. Tesis Doctoral. Universitat de
Valencia.
- Carrier, D. (1982). La estrategia de las negociaciones colectivas. Madrid, Tecnos.
- Dallery, Th; Van Treeck, T (2009). Objetivos empresariales, regímenes de crecimiento macroeconómico y
finanzas. Ekonomiaz N.º 72, 3.er cuatrimestre, 2009.
- Del Rosal, M (2015). El capitalismo sueco y los límites del socialismo reformista: una critica marxista del
modelo Rhen-Meidner (1932-1983). Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Dunlop, J. T (1978). Sistemas de relaciones industriales. Madrid, Peninsula.
- Edwards, P.K.; Scullion, H (1987). La organización social del conflicto laboral. Control y resistencia en la
fabrica. Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
- Elorrieta, J. (2012a). Renovación sindical: una aproximación a la trayectoria de ELA. Mecanismos y procesos.
Tafalla, Txalaparta.
- Elorrieta, J. (2012b). Sindicalismo combativo (ELA 2012: crecer desde el contrapoder). Lan Harremanak/27
(2012-II) (91-124)
- Kohler, H-D. (2008). Los sindicatos en España frente a los retos de la globalización y del cambio tecnológico.
Documento de trabajo 142/2008. Madrid, Fundación Alternativas. 22

23. REFERÈNCIES D’INTERÈS (II)
- Falguera, M.A (2016). El poder en la empresa: ¿feudalismo o democracia?. Pasos a la izquierda nº5.
- Fernandez Steinko, A. (2002). Democracia en la empresa. Madrid, Ediciones HOAC.
- Fisher, M (1973). Mesure des conflits du travail et de leurs répercussions économiques. Paris, OCDE.
- Foster, J.B. (2013). Marx, Kalecki, Keynes y la estrategia socialista: la superioridad de la economía política del
trabajo sobre la economía política del capital. Sin Permiso.
- Garrido, E. (1995). La información en la empresa: análisis jurídico de los poderes de información de los
representantes de los trabajadores. Madrid, Consejo Economico y Social.
- Glyn, A (2010). Capitalismo desatado. Finanzas, globalización y bienestar. Madrid, La Catarata – FUHEM.
- Juez Martel, P (2010). Manual de contabilidad para juristas. Madrid, Wolters Kluwer.
- Kalecki, M (1943). “Aspectos políticos de la ocupación plena” en M. Kalecki, Ensayos escogidos sobre la
dinámica de la economía capitalista 1933-1970. México DF, Fondo de Cultura Económica.
- Letamendia, F. (2009). Estructura política del mundo del trabajo. Fordismo y postfordismo. Madrid, Tecnos.
- Luque, D (2010). Las huelgas en España: intensidad, forma y determinantes. Tesis Doctoral, Universidad de
Oviedo.
- Marin, F (2015). Los derechos de información, consulta y participación de los trabajadores. Tesis Doctoral,
Universitat de Valencia.
- McIllroy, John (1984). Strike! How to fight, how to win. Londres, Pluto Press.
- Monge, J.L. (2008). Técnicas de negociación colectiva. Decálogo el buen negociador. Madrid, Confemetal.
- Negri, A (2005). Los libros de la autonomía obrera. Madrid, Akal.
- Roca, B (2016). Transformaciones en el trabajo y movimiento sindical. Propuestas para una renovación
necesaria. Documento de trabajo 86/2016. Madrid, Fundación Alternativas.
- Roca, B; Rodríguez, Ll. (2013). El poder laboral. Una propuesta teórica para analizar las relaciones de poder en
la empresa y las estrategias de los actores, en CNT (ed.), Sindicalismo en la empresa y el territorio. Zaragoza,
CNT.
- Roca, J. (1993). Pactos sociales y política de rentas. El debate internacional y la experiencia española (1977-
1988). Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
- Sanguinetti, W (2006). Los empresarios y el conflicto laboral. Valencia, Tirant lo Blanch.
- Sellier, F; Tiano, A (1964). Economía del trabajo. Barcelona, Ariel.
- Silver, B. (2005). Los movimientos obreros y la globalización desde 1870. Madrid, Akal.
- Sola, J (2014). La desregulación laboral en España (1984-1997). Recursos de poder y remercantilización del
trabajo. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
- Womack, J. (2007). Posición estratégica y fuerza obrera. Hacia una nueva historia de los movimientos obreros.
Mexico DF, Fondo de Cultura Económica. 23