Antologia textos periodístics comentats

2. CRÈDITS:
Portada:​Amal El Gazi.
Índex:​Guillem Duran.
Pròleg:​Nayara Cifuentes, Adrianna Jonczyk, Ruth Montalà i Anna Ojeda.
2

3. ÍNDEX
1. Pròleg …………………………...…………………..…………… pàg. 4
2. Maria Josepa Massanés i l’educació de la dona ​(per Laia Riu i
Arnau Larroya)​…………………...……………………..………. pàg. 5
3. Paulina Reig i Sala i la marginació de la dona ​(per Guillem Duran i
Aleix Montañola)​……………………………………………..…. pàg. 9
4. Carme Karr i el dret a vot de la dona ​(per Rabab Benali, Amal El
Gazi, Carla López i Martina Monsó)​………………….…….. pàg. 12
5. Aurora Bertrana i la prostitució lliure ​(per Javi Arias) ​……... pàg. 16
6. Llucieta Canyà i la vida matrimonial ​(per Joel Galera, Kiko
González i Álex López)​………………………………………. pàg. 19
7. Anna Murià i el servei domèstic ​(per Nayara Cifuentes, Adrianna
Jonczyk, Ruth Montalà i Anna Ojeda)​…………………….... pàg. 23
8. Irene Polo. Vestides de cap a peus ​(per Lida González, Gael
Martínez i Mar Lozano)​………………………………………. pàg. 26
3

4. 1.PRÒLEG
En aquestes classes hem treballat els textos periodístics. El primer que
hem fet ha sigut el mapa conceptual. En grups (de quatre o menys),
amb l’eina d’Internet BUBBL.US, hem construït aquest mapa. Hi hem
posat tots els gèneres periodístics i, enllaçats, alguns exemples.
A continuació, els professors ens van donar diversos articles sobre
diferents dones, i cada grup ha triat un article diferent. Els hem tret del
llibre ​Dones que surten del paper (2018), d’Elena Yeste i Francesc
Canosa. Havíem d’explicar la vida d’aquestes periodistes catalanes,
esbrinar quin era el gènere del text periodístic que n’havíem escollit,
seleccionar dos fragments del text i comentar-los, posar un títol al
capítol i dir quines pàgines hem consultat per trobar aquesta informació.
Hem fet aquestes activitats, per saber més coses dels textos
periodístics.
Esperem que aquest projecte doni a conèixer dones que en la
seva època eren periodistes però que encara no són prou conegudes. I
que ens hagi servit, a nosaltres i als que ens vulgueu llegir, per saber
més coses dels textos periodístics.
Alumnes de 3r d’ESO “C”
INS Llobregat, de Sallent
4

5. 2. MARIA JOSEPA MASSANÉS I L’EDUCACIÓ
DE LA DONA
Per Laia Riu i Arnau Larroya
Vida i obra
Maria Josepa Massanés va néixer el 1811 a Tarragona. És considerada
una de les pioneres del periodisme català, però en la seva època va
destacar sobretot com a poeta: va publicar el seu primer recull de versos
en castellà el 1841, titulat ​Poesías​, i no gaire més tard va escriure i
publicar obres poètiques en català. Va ser coneguda, a més, per ser una
de les primeres feministes que va alçar la veu davant la situació de la
dona, però des d’una posició molt moderada. Va morir a la ciutat de
Barcelona el 1884.
Foto extreta de:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Josepa_Massan%C3%A9s_i_Dalmau#/media/File:Maria_
Josepa_Massan%C3%A9s_i_Dalmau_(1879).jpg
5

6. Anàlisi del text
L’article que n’hem llegit, titulat “Sobre la instrucció de la dona”, es va
publicar en una de les revistes més importants de la Renaixença
catalana, ​Lo Gay Saber​, l’any 1879. Es tracta d’un article reivindicatiu
que reclama per a les dones de totes condicions, tant les de classe alta
com les de classe baixa, una millor instrucció, un millor accés a
l’educació.
Com tot article d’opinió, el text presenta una tesi ben definida i tot
d’arguments que la sustenten. La tesi, que coincideix amb l’opinió que
mereix a Maria Josepa Massanés un tema tan delicat com l’educació de
la dona, és que totes les dones, siguin pobres o riques, tenen dret a
poder accedir a l’escolarització i a formar-se en estudis superiors.
L’autora argumenta aquesta idea dient que no pot suposar-se la dona,
qualsevol dona, incapaç d’arribar a un nivell intel·lectual òptim pel sol fet
que el tòpic de la superioritat de l’home està molt instal·lat en la societat.
Fragment 1
“Desenganyem-nos: l’home dominarà sempre la dona, ocupi el lloc
que ocupi aquesta a la societat, alhora que la dona el subjugarà a ell
amb la submissió. És inútil disputar sobre unes prerrogatives que mai
aconseguirem, perquè s’hi oposa la naturalesa, perquè no estan en
harmonia amb les nostres inclinacions innates, i perquè si les
aconseguíssim no sabríem conservar-les. Així, doncs, acontentem-nos
a reclamar el que en realitat se’ns deu i que d’aconseguir-ho recau en
bé del gènere humà: això és l’emancipació purament intel·lectual. És
en va que ens neguin l’aptitud que tenim. Ja és hora de de considerar
que si la Providència ens hagués destinat a ésser en les facultats
espirituals tan inferiors a l’home com alguns han intentat de provar
inútilment, no ens hauria donat la seva semblança, no parlaríem ni
raonaríem com ell, no tindríem com ell un cor que batega amb les
mateixes sensacions, les mateixes passions i afectes. No, l’home no
pot degradar-nos sense degradar-se, ni humiliar-nos sense trepitjar la
seva pròpia imatge.”
6

7. Comentari
Aquest fragment ens sembla important per destacar que l’article de
Maria Josepa Massanés té un to molt reivindicatiu que posa èmfasi en
una demanda molt concreta: la instrucció de totes les dones que
integren la societat. Ens adonem, amb això, que és un article d’opinió
que pretén incidir en els debats públics sobre la situació de la dona
(comparada amb la de l’home) i mirar d’aconseguir algunes millores del
gènere femení del seu temps. Per tant, el text compleix amb el seu
objectiu de projectar un punt de vista personal sobre un fet d’actualitat.
Fragment 2
“La dona ignorant estima el seu espòs com l’ocelleta estima el
company amb qui fabrica el seu niu; per instint el va escollir i el mateix
instint podria cridar-la envers un altre; però no ho faria la que,
acostumada a discórrer, mira les coses des del seu vertader punt de
vista. Aquesta veu en el seu espòs un protector, un amic respectable
que es constitueix en el seu company, defensor i suport durant la curta
peregrinació de la vida, i per això l’estima amb immens i inalterable
afecte; l’estima amb gratitud fins i tot després que el foc de les
passions s’ha apagat; l’estima perquè està convençuda que aquest
amor, aquesta tendresa constant, igual i tranquil·la és el fonament que
sosté la pau domèstica, el futur benestar dels seus fills i el dret per
obtenir l’estimació de tots els que la volten.”
Comentari
Continuant amb el seu interès per demostrar la tesi del seu text, que no
és altra que la dona ha de rebre instrucció per tal que la vida conjugal i
els costums que s’hi associen funcionin sense impediments, Massanés
fa servir un contraexemple, el de la dona ignorant, per aconseguir que el
seu missatge o tesi principals arribi més eficaçment al lector.
7

8. Bibliografia
● Daniel Pitarch, “Maria Josepa Massanés”, Associació d’Escriptors
en Llengua Catalana (www.escriptors.cat):
https://www.escriptors.cat/autors/massanesj/?
[Consulta: 12/02/2019]
8

9. 3. PAULINA REIG I SALA I LA MARGINACIÓ DE
LA DONA
Per Guillem Duran i Aleix Montañola
Vida i obra
Aquesta escriptora va mantenir la seva identitat en
secret, a causa del fet que en l’època que va viure no
estava ben considerat que una dona es dediqués a
l’escriptura.
El fet que es pogués veure discriminada per la
societat o fins i tot denigrada pel seu propi marit o
família podria ser la causa que la identitat de Paulina
Reig i Sala es mantingués en l’anonimat.
El fet de que Paulina Reig i sala publiqués a la revista ​Or i Grana va
suposar que molts lectors i lectores llegirien el seu article, degut a a que
Or i Grana era una setmanari autonomista per a dones. L'autora ens
mostra una imatge molt valenta de si mateixa al publicar aquest article,
perquè en la època en que va escriure l’article la dona tenia els drets
molt rediuts, la seva vida es reduia a la família i a cuidar la llar, per tant
que una dona s’atrevís a publicar un article en el que reivindica els seus
drets devia tenir molta repercussió.
9

10. Fotos extretes de:
http://2.bp.blogspot.com/-F0xjx6y454Y/U1WIc_EzV7I/AAAAAAAAPYo/V12CXE7_o-U/s1600
/identidad-desconocida-mujer-sin-rostro.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Or_y_Grana#/media/File:N1_redactores.PNG
Anàlisi del text
El text que presentem es va publicar a la revista ​Or i Grana​, de
Barcelona, el 16 de febrer del 1907. En l’època en què es va publicar
aquest article, les dones no tenien els mateixos drets que els homes.
Durant molt de temps, les dones han tingut com a activitat
fonamental la dedicació a la llar i a la família, i la societat tradicional ha
maldat per tenir-les relegades a l’àmbit domèstic i a tenir cura dels fills i
de la gent gran. Per tant, l’ideal de dona era el d’esposa i mare.
El text tracta sobre la marginació que pateix la dona i que
autoaccepta la majoria de vegades per culpa de la influència cultural de
l’home.
La tesi d’aquest article per part de l’autora és que homes i dones
haurien de tenir el mateixos drets, perquè homes i dones som humans i
si tots tinguéssim els mateixos drets no hi hauria tants problemes.
Sabem que aquest text és un article d’opinió perquè:
● s’hi utilitza un llenguatge amb estil personal, és a dir, l’ús d’un
llenguatge estàndard, l’ús de la primera persona, etc.;
● l’autora mostra en tot moment la seva opinió, deixant clar que les
paraules que escriu són únicament i exclusiva la seva opinió;
● s’hi fan servir recursos retòrics, és a dir, ironia en el text,
redundància i altres recursos amb finalitat estètica.
Fragment 1
“Costa ben poc fixar-se i observar que quan un home es vol casar
generalment no busca altra cosa que bellesa i elegància en la seva
escollida.”
10

11. Aquest fragment ens diu que l’únic interès de l’home en una dona és la
seva bellesa física, sense donar importància a la seva intel·ligència o
capacitat de raonament.
Fragment 2
“Avui en dia, quan dues senyores es troben, se saluden amb un petó,
després… ah!... després no saben fer altra cosa que mirar-se
recíprocament de cap a peus, amb la qual inspecció la que es veu
més ben vestida i enjoiada per sobre l’altra.”
Aquest fragment ens diu que per culpa del fet que l’home només desitja
la imatge física de la dona ha fet que elles només busquin veure’s de
manera atractiva fins al punt de crear rivalitat entre elles.
Bibliografia
● “Or y Grana”, ​Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure​:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Or_y_Grana
[Consulta: 04/04/2019]
11

12. 4. CARME KARR I EL VOT DE LA DONA
Per Rabab Benali, Amal El Gazi,
Carla López i Martina Monsó
Vida i obra
Carme Karr va ser periodista, escriptora, musicòloga i feminista. Ha
escrit obres com per exemple ​La fi del lliure​, ​La llar​... Va defensar els
drets de les dones en una època en què aquestes estaven excloses de
la societat. Va néixer al 16 de març del 1865 a Barcelona i va morir el 29
de desembre del 1943. Es va casar amb ​Josep Maria de Lasarte i Janer,
amb qui va tenir quatre fills.
Va col·laborar amb Dolors Monserdà i juntes van ser les
promotores més avançades del feminisme català. ​Va dirigir ​una revista
anomenada ​Feminal durant deu anys on escrivia articles que signava
amb el pseudònim de “Joana Romeu”. També va col·laborar en diversos
diaris com ​El Diario de Barcelona i ​La Veu de Catalunya​. Va ser
presidenta del Comitè Femení Pacifista de Catalunya. Va ser la primera
dona a parlar a l’Ateneu Barcelonès, ​on va exigir el dret a vot de les
dones​. A més, va reivindicar el dret de les dones soles a ser autònomes,
a tenir una funció social i un lloc útil en la societat i va reclamar diversos
drets per a les dones treballadores. Va dirigir el Pavelló de la Dona a
l’Exposició Universal del 1929, on mostrava el treball de dones de tot
Espanya i intentava desfer prejudicis de l’època.
12

13. Foto extreta de: ​https://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Karr#/media/File:Carmen_Karr.png
Anàlisi del text
Carme Karr va publicar aquest article anomenat “El vot de la dona” el 2
de setembre del 1917 a la revista ​Feminal​, que, com hem dit, és una
publicació que va dirigir durant uns quants anys. En aquest article
reivindica el dret de la dona a votar, ja que en aquella època les dones
no ho podien fer, i com que ella ho trobava molt injust, va decidir fer
aquest article. Exposant la seva opinió, que també representava moltes
persones que pensaven igual que ella, pretenia aconseguir que les
dones poguessin votar.
Aquest article és un article d’opinió perquè en diverses ocasions
argumenta el perquè de la seva opinió. Com, per exemple, diu que fem
el mateix les dones que els homes, i en canvi, tenim diferents drets.
13

14. També diu que als països estrangers els ha beneficiat el vot de la dona.
Hem sabut que era un article d’opinió, també, perquè compleix les
següents característiques:
● explica el seu punt de vista sobre un fet d’actualitat;
● té una estructura de text argumentatiu: desenvolupa un tema
d’actualitat molt concret, el periodista dóna la seva opinió sobre
aquest tema i ho fa a través d’unes raons molt concretes per
defensar les seves idees;
● té l’estructura següent: presentació + argumentació + conclusió;
● presenta aquestes característiques lingüístiques: llenguatge
literari, ús de la ironia, la modalització, els connectors textuals, ús
de la 1a persona del singular o del plural.
Fragment 1
“Mentrestant, nosaltres, les dones, l’obra intel·lectual i social de les
quals es considera d’algun valor cívic, nosaltres, que després de
cursar els mateixos estudis i sofrir els mateixos exàmens que l’home,
paguem a l’Estat els mateixos drets que ell pels cursos i títols
acadèmics. Nosaltres, que ja quatre anys enrere formàvem el 60%
dels habitants, nosaltres no podem escollir els que ens han de
governar.”
Comentari
Hem escollit aquest fragment perquè estem molt d’acord en el que va dir
ella. Les dones tenim el mateix dret a votar que els homes, igual que
tenim, també, els mateixos drets. Tots som persones. Tots ens esforcem
igual per aconseguir els mateixos estudis, però llavors ens trobem que
els homes tenen més drets que els que les dones tenim. I ens
14

15. preguntem: per què els homes? Perquè vivim en una societat molt
injusta, que ha quedat estancada en el passat.
Fragment 2
“Molt mal s’ha dit i pensat de les dones; moltíssim més mal se n’ha
escrit encara… Però va arribant l’hora de la justícia als nostres drets, i
el pervenir demostrarà als homes que necessiten la dona per
aconseguir aquella forma de govern ideal somniada per Plató a la
seva ​República​, això és: el govern dels bons pels millors.”
Hem triat aquest fragment perquè encara ara no tenim els mateixos
drets les dones que els homes. I sense les dones el món no seria el
mateix. Encara ens queden moltes coses per aconseguir. Visca la lluita
feminista! El govern dels bons pels millors és la república desitjada per
Plató.
Bibliografia
● “Carme Karr i Alfonsetti”, ​Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure​:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Karr_i_Alfonsetti
[Consulta: 28/03/2019]
15

16. 5. AURORA BERTRANA I LA PROSTITUCIÓ
LLIURE
Per Javi Arias
Vida i obra
Filla de l’escriptor Prudenci bertrana i de Neus Salazar, va passar la
seva infància al barri del Mercadal de Girona, on havia nascut el 29
d'octubre de 1892. Va estudiar a l’escola del pedagog Josep Dalmau i
també va estudiar francès al convent de les Soeurs de la Miséricorde.
Quan acabà l’escola volia ser escriptora però el seu pare s’hi va negar i
començà a estudiar música a l’Acadèmia Ainaud amb Cassià
Casademont a Barcelona, trià el violoncel com a instrument, i passà una
temporada a casa de l’escriptora Carme Karr. Va escriure aquestes
obres:
● Paradisos oceànics​(1930)
● Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics​(1934)
● L’illa perduda​(1935)
● El Marroc sensual i fanàtic​(1936)
● Edelweiss​(1937)
● Camins de somni​(1955)
● Tres presoners​(1957)
● Entre dos silencis​(1958)
● Ariatea​(1959), sobre els mars del sud
● La nimfa d’argila​(1959), per a un públic infantil
● Una vida (​1965), la biografia del seu pare
● Ovidi i sis narracions més​(1965)
● Fracàs (​1966)
● Vent de grop​(1967)
16

17. ● La ciutat dels joves (​1971)
● Memòries fins al 1935 (1973). ​Premi Crítica Serra d’Or de prosa
no-ficció​, 1974
● Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya​(1975)
Foto extreta de:
https://www.google.com/search?q=aurora+bertrana&rlz=1C1AOHY_enES842ES842&sourc
e=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjNuKezl6fhAhVF7eAKHQcvB2oQ_AUIDigB&biw=1
024&bih=677#imgrc=c6MUrGnhJUAqrM​:
Anàlisi del text
El text es titula “La prostitució lliure” i es va publicar a ​La Humanitat el 18
de juliol del 1934, com a continuació de l’article “La prostitució
organitzada”, publicat al mateix diari el 6 de juliol del mateix any.
“La prostitució lliure” és un article d’opinió. Ho sabem perquè
inclou una tesi (l’opinió que la prostitució lliure mereix a Aurora Bertrana)
sostinguda per uns arguments (és a dir, les raons per les quals té
aquesta i no una altra opinió sobre el tema). També s’observa en el text
l’ús d’un llenguatge literari, amb mots i expressions que ens recorden el
to de la literatura.
17

18. Fragment 1
“Fa uns dies des d’aquestes mateixes pàgines comentava la
prostitució organitzada, considerant l’abolició d’aquesta com a mesura
perillosa en el sentit més conscient de justícia social.”
Fragment 2
“Avui m’enfronto amb la prostitució lliure, més o menys clandestina, i la
trobo cent vegades més immoral que la prostitució organitzada, sense,
però, fer-me il·lusions sobre l’abast pràctic de les meves humils
opinions.”
Bibliografia
● Daniel Pitarch, “Aurora Bertrana”, Associació d’Escriptors en
Llengua Catalana (​www.escriptors.cat​):
https://www.escriptors.cat/autors/bertranaa
[Consulta: 01/04/2019]
18

19. 6. LLUCIETA CANYÀ I LA VIDA MATRIMONIAL
Per ​Joel Galera, Kiko González i Álex Lopez
Vida i obra
Va ser escriptora i conferenciant. Va estudiar
magisteri i dret. El seu llibre més conegut és
L’etern femení​.
Va néixer el 30 de gener de 1901 a la
Bisbal d’Empordà, i va morir el 1980 als 78/79
anys a Barcelona.
Es va casar amb Miquel Poal-Aregall, de
Sallent, l’1 de desembre de 1930.
Es va fer coneguda per formar part del
feminisme catòlic i per les següents obres,
L’etern femení​, ja esmentada, però també
L’etern masculí​, ja que tots dos parlen de coses
relacionades amb la maternitat i el matrimoni.
Foto extreta de:
https://4.bp.blogspot.com/-n_B3M536lGQ/Wmyfz4waZ5I/AAAAAAAAEtA/LUUwcqtAAkYfcD
Vs1UtNFjoS7sIAioM_ACLcBGAs/s1600/llucieta%2Bcany%25C3%25A0.jpg
Anàlisi del text
El text es titula “Recomanacions conjugals?...” i es va publicar el 17 de
maig del 1930 al diari ​La Veu de Catalunya​, que va ser un diari
conservador. En aquella època la dona es considerava molt inferior a
l’home. És important perquè en aquella època no hi havia gaires dones
periodistes, i a més a més parla d’aquest tema.
En aquest article Llucieta Canyà dóna la seva opinió sobre un
llibre escrit per un jutge nord-americà que es diu Josep Sabathí. Aquest
llibre parla sobre recomanacions que dóna als matrimonis per tal que
funcionin millor. Ella pensava que els consells que donava el jutge
Josep Sabathí eren coses que ja es deien al nostre país.
19

20. És un article d'opinió perquè té diferents característiques
lingüístiques com ara aquestes: ús de la ironia (“Els trobeu una cosa
nova? A mi em sembla que en el nostre hemisferi s’està predicant això
ja fa una pila d’anys…”), connectors textuals, llenguatge literari…
També sabem que és un article d’opinió perquè explica un tema
de l’actualitat (de la seva època), i dóna la seva opinió a través dels
seus arguments.
Segueix l’estructura de l’article d’opinió: una presentació, al primer
paràgraf; seguit d’una argumentació, del segon paràgraf al quart; i,
finalment, una conclusió, a l’últim paràgraf.
I, per acabar, hi ha algunes frases al text on es veu que està
donant la seva opinió: “A mi em sembla que en el nostre hemisferi s’està
predicant això ja fa una pila d’anys”, o “no som nosaltres, les
feministes”…
Fragment 1
“No som nosaltres, les feministes, que sentim el pacifisme en el moll
dels ossos, les úniques a qui aquest afer conjugal preocupi amb tanta
de vehemència. Són els jutges de l’Amèrica del dòlar, que també es
graten el cervell per trobar consells expeditius que ajudin a esmenar
aquests desgavells domèstics. La concòrdia entre els matrimonis
americans es veu que no és gaire harmònica, fins i tot podent usar del
divorci i tot.”
Comentari
Hem triat aquest paràgraf perquè parla del pacifisme de la vida
matrimonial, que preocupa a les dones feministes i als jutges de
l’Amèrica del dòlar, però a uns d’una manera i als altres d’una altra: a
les dones els preocupa de veritat, i en canvi als jutges només pels
diners.
També diu que la relació entre els matrimonis no era gaire bona, i
per això es podien divorciar, que en aquella època no era normal.
20

21. Fragment 2
“Sigueu fidels a les vostres mullers i mostreu-vos atents i amables en
totes les ocasions. Demostreu-los en tots els moments que el vostre
amor és el mateix que el primer dia. Eviteu tot el que pugueu les
relacions amb els membres familiars tant de la part de la vostra muller
com de la vostra parentela. Els parents són, en la majoria de casos,
els qui causen les desavinences conjugals. Vulgueu tenir fills, i si Déu
no us n’envia, adopteu algun infant.”
Comentari
És un fragment del llibre de Josep Sabathí, que dóna consells als marits
com aquests:
● Fidelitat.
● Atenció i amabilitat en tot moment.
● Demostrar en tot moment que estimen la seva dona com el primer
dia.
● Evitar el tractament de familiars o parents, que sovint són els
causants de les disputes matrimonials.
● Voler tenir fills o adoptar-los.
Llucieta Canyà opina de tot això que ja ho sabia fa molts anys.
Bibliografia
● Aida Macias Roqueta, “Llucieta Canyà Martí”, ​Diccionari biogràfic
de dones​: ​http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=62
[Consulta: 25/03/2019]
● CPM, “Llucieta Canyà i Martí”, ​Enciclopèdia Catalana​:
https://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-14525.xml​[Consulta:
29/03/2019]
21

22. ● “Llucieta Canyà i Martí”, ​Viquipèdia​:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llucieta_Cany%C3%A0_i_Mart%C3%
AD​[Consulta: 28/03/2019]
22

23. 7. ANNA MURIÀ I EL SERVEI DOMÈSTIC
Per Nayara Cifuentes, Adrianna Jonczyk,
Ruth Montalà i Anna Ojeda
Vida i obra
Anna Murià i Romaní va néixer al
carrer Regomir de Barcelona, al
centre de la ciutat vella, el 1904.
El seu pare era un director de
cinema i periodista, Magí Murià i
Torner. Va estudiar en diferents
escoles religioses i després va
ingressar a l’Institut de Cultura i
Biblioteca de la Dona, on va estudiar comerç, comptabilitat i anglès.
Foto extreta de:
https://www.google.com/search?q=anna+muri%C3%A0&safe=active&source=lnms&tb
m=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjVz8-HxaThAhXu0eAKHZryBW4Q_AUIDigB&biw=1366&
bih=657#imgrc=1mSS8GirsYycsM:
Es va sentir atreta per la política ben aviat. Així, des de molt jove, va
participar en moltes campanyes, per l’indult dels presos del complot del
Garraf o l’ajut als presos dels fets del 6 d’octubre de 1934.
Va començar l’activitat literària amb col·laboracions a ​La Dona
Catalana​, ​La Rambla​, ​La Nau​, ​Meridià i ​Diari de Catalunya​. Es va iniciar
en la novel·la amb ​Joana Mas (1933). També va publicar assajos, com
ara ​La revolució moral​(1934).
Anàlisi del text
Aquest article es titula “El servei domèstic” i forma part d’una sèrie de
reportatges sobre oficis de dones que Murià va publicar sota el títol de
“La dona que treballa”. El que ens ocupa és un reportatge que es va
publicar a ​La Rambla​el 23 de maig del 1932.
23

24. És molt interessant aquest projecte ja que així coneixem i posem
en pràctica el gènere periodístic; també perquè tracta de les dones que
treballen però no estan ben tractades a la feina, per altres dones.
Aquest text tracta sobre com les senyores tracten les criades, i el
que pensen d’elles; i també al revés​. ​Les senyores els diuen a les
criades que són unes gandules, que no fan prou feina i que fan el que
volen. Les criades parlen de les senyores de manera que pensen que
parlen molt, que són molt xafarderes i es fiquen en tots els merders.
És un reportatge perquè el text està estructurat de manera que
està distribuït en temes; també perquè hi ha converses d'entrevistes.
Però no és del tot un reportatge ja que no té cap imatge.
Fragment 1
Immigració
—Ara totes les minyones són forasteres.
—Ara, sí. Abans n’hi havia de catalanes, i nosaltres les preferiem
perquè ens servien més a gust nostre. Abundavan, però, les
aragoneses i valencianes. Ara de catalanes ni de valencianes no n’hi
ha, perquè a les seves terres tenen prou feina i no necessiten anar a
servir. D’aragoneses tampoc no en vénen tantes com abans; es veu
que a Aragó no hi ha tanta misèria. Les que abunden avui són les
castellanes i les gallegues, especialment les primeres.
—Quines preferiu?
—Jo, les gallegues. Són més dòcils.
Comentari
En aquest fragment, el que creiem que vol dir l’autora és que
normalment, les criades eren de fora, perquè les catalanes no volen
treballar per una misèria de sou. Les senyores prefereixen les criades
catalanes, perquè elles coneixien millor la cultura i ho feien millor que
les altres. Per això la majoria de criades eren aragoneses, valencianes,
castellanes o gallegues.
24

25. Fragment 2
—​Vostè creu que ha empitjorat el problema del servei domèstic?
—​I tant! Abans no hi havia problema. Teníem les minyones que
volíem, al preu que volíem i treballant tant com volíem. Una
mainadera guanyava quatre durus al mes, no sortia mai, tenia cura
als infants de nit i de dia, els feia el menjar i els rentava la roba, la
cosia i la planxava; les cambreres no guanyaven pas més, i feien tota
la feina de la casa, i només sortien cada quinze dies una tarda; les
cuineres guanyaven sis o vuit duros, no cisaven i, a més de fer la
cuina, ajudaven a rentar la beguda. Quan en despatxàvem una, de
seguida en trovàvem una altre; mai ens quedàvem sense; jo mai
m’havia hagut de rentar el plats! Era una delicada… Però, ara…!
Comentari
En aquest fragment es fa una entrevista. L’autora parla del servei
domèstic, que les senyores tenien les criades que volien, els pagaven
com volien i treballaven tant i com elles volien. S’ocupaven de moltes
coses: del menjar,dels infants… I només sortien cada dies dies una
tarda. I tot això també passava amb les cambreres, cuineres… Era molt
injust tot!
Bibliografia
● X. R. Trigo, “Anna Murià”, Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana:
https://www.escriptors.cat/autors/muriaa/pagina.php?id_sec=
990​[Consulta: 28/03/2019]
25

26. 8. IRENE POLO. VESTIDES DE CAP A PEUS
Per Lida González, Mar Lozano i Gael Martínez
Vida i obra
Irene Polo va néixer el 27 de novembre del 1909 a Barcelona. Fou una
pionera del periodisme femení, mestra del reportatge breu i inventora de
l’interviu sobtat (tipus de reportatge breu i directe). Va ser una dona
innovadora, tant en la seva vida com al paper. Va treballar per les
revistes ​Imatges​, ​La Humanitat​, ​La Rambla​, ​L’Opinió​, ​L’Instant i ​Última
Hora​. ​Era ​republicana, autodidacta i homosexual. Es va suïcidar als
trenta-dos anys, el 3 d’abril del 1942, a Buenos Aires, per un problema
amorós amb una dona.
Foto extreta de:
http://www.quadernscrema.com/cataleg/la-fascinacio-del-periodisme/
Anàlisi del text
Aquest text va ser publicat el dia 10 de setembre de 1930 a la revista
Imatges​. Ens explica que fa bastants anys es valorava molt el
26

27. modernisme i la bellesa física. Les dones es banyaven vestides de dalt
a baix. Fa cinquanta anys la silueta femenina estava molt
sobrevalorada, tenien moltes exigències. Volien que totes les dones
tinguessin unes formes extraordinàries. Avui en dia encara existeix
aquest pensament.
És un reportatge perquè explica fets i situacions amb paraules des
de la perspectiva d’aquesta periodista, ​tracta temes de l’actualitat… Per
aconseguir aquesta informació, ella fa una investigació prèvia, recull
unes dades documentals i fa entrevistes a la gent. Escriu anècdotes i fa
valoracions personals, ​també conté algunes imatges relacionades amb
els vestits de bany d’aquelles èpoques. I, per últim, segueix una
estructura concreta:
- Un títol
- Una entrada
- Un cos
- Imatges
Fragment 1
Com era la platja honesta i enraonada ​d’ahir on les dones es
banyaven vestides de cap a peus, amb mitges, calces, cotilla, jaqueta,
coll alt, barret, carabasses, etcètera?
Comentari
Aquest fragment ens agrada perquè podem veure com ha canviat el
banyador al llarg dels anys. I no ens imaginem a nosaltres vestides amb
aquella roba. Pensem que no era necessari que les dones s’haguessin
de posar a l’aigua amb tota aquella roba, i que els homes no haguessin
de fer-ho. Si les dones havien de vestir així, per què els homes no?
27

28. Fragment 2
Recordeu aquelles dones-anunci, de faixes, de sostens o de pentinats,
posseïdores d’unes línies que no existeixen en cap anatomia del món.
Comentari
Hem triat aquest fragment perquè estem d’acord amb aquesta dona i
pensem que no és necessari exposar les dones que tenen unes formes
extraordinàries, amb un cos que poques persones tenen. Si una noia
que no té aquell cos va veient només dones amb aquelles figures,
pensarà que ella ha de ser semblant. Per tant, hi ha gent que ha arribat
a tenir malalties per culpa de tot això.
Bibliografia
● “Irene Polo”, ​Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure​:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Irene_Polo_i_Roig
[Consulta: 28/03/2019]
28