Antologia textos periodístics comentats

2. CRÈDITS
Portada:​Alba de Tena
Índex:​Hafsa El Amrani
Pròleg:​Kilian Pintor, Joel Quintana i José Torres
2

3. ÍNDEX
1. Pròleg ………………………….…………………………..…….. pàg. 5
2. Maria Josepa Massanés i l’educació de la dona ​(per Laia Riu i
Arnau Larroya)​………..……………………...……………….... pàg. 6
3. Paulina Reig i Sala: la suposada inferioritat de la dona ​(per Carla
Ballesteros, Eva Comabella, Laura Herrera i Marta Rivera)
………………………………………..……………………….… pàg. 10
4. Carme Karr, reivindicadora feminista, escriu sobre el vot de la
dona ​(per Mireia Caballero, Nara González i Gina Granel)
………...……………………………………………………..….. pàg. 13
5. Llucieta Canyà: la vida dels matrimonis ​(per Kevin Csillag, Ferran
Hidalgo & Juan David Ramírez)​…………………….…...….. pàg. 17
6. Aurora Bertrana i la prostitució lliure ​(per Kilian Pintor, Joel
Quintana i José Torres)​………….……………….……....….. pàg. 20
7. Rosa Maria Arquimbau i el vot de la dona per l’Estatut d’autonomia
(per Sara Ojeda, Laura Rodríguez i Alba de Tena)​……….. pàg. 24
8. Anna Murià i el món del servei domèstic ​(per Palmira Arboix,
Hafsa El Amrani i Yassine Ziani)​……………………….…… pàg. 27
9. Irene Polo i els vestits de bany femenins ​(per Brian Galera, Dylan
Hernández i Miquel Lladó)​…………...…………………….... pàg. 31
3

4. 4

5. 1. PRÒLEG
Els alumnes de 3r d’ESO B hem estat treballant els gèneres periodístics
des d’una perspectiva de gènere per arribar a fer una antologia de
textos, que consisteix a fer un recull de textos d’una temàtica concreta i
ajuntar-los per formar un llibre entre tots.
Durant les classes de Llengua Catalana, hem treballat diversos textos
de dones periodistes catalanes escrits des del segle XIX fins a la Guerra
Civil. Aquests textos tractaven temes relacionats amb la visió de la dona
a la societat de l’època.
Hem treballat per grups, hem triat diversos textos periodístics de dones
periodistes i cada grup n’ha escrit un capítol. Amb aquests capítols, hem
acabat fent una antologia de textos titulada ​Les dones en el periodisme
català (antologia comentada)​.
En aquesta antologia podreu trobar una anàlisi i comentari sobre els
diversos textos escollits. Hem extret aquests textos del llibre ​Dones que
surten del paper​, dels autors Elena Yeste i Francesc Canosa.
Esperem que la feina que hem fet serveixi per donar-vos a conèixer
periodistes catalanes poc reconegudes i temes relacionats amb el
gènere, que encara són importants a l’actualitat.
Alumnes de 3r d’ESO B
INSt Llobregat, Sallent
5

6. 2. MARIA JOSEPA MASSANÉS I L’EDUCACIÓ
DE LA DONA
Per Laia Riu i Arnau Larroya
Vida i obra
Maria Josepa Massanés va néixer el 1811 a Tarragona. És considerada
una de les pioneres del periodisme català, però en la seva època va
destacar sobretot com a poeta: va publicar el seu primer recull de versos
en castellà el 1841, titulat ​Poesías​, i no gaire més tard va escriure i
publicar obres poètiques en català. Va ser coneguda, a més, per ser una
de les primeres feministes que va alçar la veu davant la situació de la
dona, però des d’una posició molt moderada. Va morir a la ciutat de
Barcelona el 1884.
Foto extreta de:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Josepa_Massan%C3%A9s_i_Dalmau#/media/File:Maria_
Josepa_Massan%C3%A9s_i_Dalmau_(1879).jpg
6

7. Anàlisi del text
L’article que n’hem llegit, titulat “Sobre la instrucció de la dona”, es va
publicar en una de les revistes més importants de la Renaixença
catalana, ​Lo Gay Saber​, l’any 1879. Es tracta d’un article reivindicatiu
que reclama per a les dones de totes condicions, tant les de classe alta
com les de classe baixa, una millor instrucció, un millor accés a
l’educació.
Com tot article d’opinió, el text presenta una tesi ben definida i tot
d’arguments que la sustenten. La tesi, que coincideix amb l’opinió que
mereix a Maria Josepa Massanés un tema tan delicat com l’educació de
la dona, és que totes les dones, siguin pobres o riques, tenen dret a
poder accedir a l’escolarització i a formar-se en estudis superiors.
L’autora argumenta aquesta idea dient que no pot suposar-se la dona,
qualsevol dona, incapaç d’arribar a un nivell intel·lectual òptim pel sol fet
que el tòpic de la superioritat de l’home està molt instal·lat en la societat.
Fragment 1
“Desenganyem-nos: l’home dominarà sempre la dona, ocupi el lloc
que ocupi aquesta a la societat, alhora que la dona el subjugarà a ell
amb la submissió. És inútil disputar sobre unes prerrogatives que mai
aconseguirem, perquè s’hi oposa la naturalesa, perquè no estan en
harmonia amb les nostres inclinacions innates, i perquè si les
aconseguíssim no sabríem conservar-les. Així, doncs, acontentem-nos
a reclamar el que en realitat se’ns deu i que d’aconseguir-ho recau en
bé del gènere humà: això és l’emancipació purament intel·lectual. És
en va que ens neguin l’aptitud que tenim. Ja és hora de de considerar
que si la Providència ens hagués destinat a ésser en les facultats
espirituals tan inferiors a l’home com alguns han intentat de provar
inútilment, no ens hauria donat la seva semblança, no parlaríem ni
raonaríem com ell, no tindríem com ell un cor que batega amb les
mateixes sensacions, les mateixes passions i afectes. No, l’home no
pot degradar-nos sense degradar-se, ni humiliar-nos sense trepitjar la
seva pròpia imatge.”
7

8. Comentari
Aquest fragment ens sembla important per destacar que l’article de
Maria Josepa Massanés té un to molt reivindicatiu que posa èmfasi en
una demanda molt concreta: la instrucció de totes les dones que
integren la societat. Ens adonem, amb això, que és un article d’opinió
que pretén incidir en els debats públics sobre la situació de la dona
(comparada amb la de l’home) i mirar d’aconseguir algunes millores del
gènere femení del seu temps. Per tant, el text compleix amb el seu
objectiu de projectar un punt de vista personal sobre un fet d’actualitat.
Fragment 2
“La dona ignorant estima el seu espòs com l’ocelleta estima el
company amb qui fabrica el seu niu; per instint el va escollir i el mateix
instint podria cridar-la envers un altre; però no ho faria la que,
acostumada a discórrer, mira les coses des del seu vertader punt de
vista. Aquesta veu en el seu espòs un protector, un amic respectable
que es constitueix en el seu company, defensor i suport durant la curta
peregrinació de la vida, i per això l’estima amb immens i inalterable
afecte; l’estima amb gratitud fins i tot després que el foc de les
passions s’ha apagat; l’estima perquè està convençuda que aquest
amor, aquesta tendresa constant, igual i tranquil·la és el fonament que
sosté la pau domèstica, el futur benestar dels seus fills i el dret per
obtenir l’estimació de tots els que la volten.”
Comentari
Continuant amb el seu interès per demostrar la tesi del seu text, que no
és altra que la dona ha de rebre instrucció per tal que la vida conjugal i
els costums que s’hi associen funcionin sense impediments, Massanés
fa servir un contraexemple, el de la dona ignorant, per aconseguir que el
seu missatge o tesi principals arribi més eficaçment al lector.
8

9. Bibliografia
● Daniel Pitarch, “Maria Josepa Massanés”, Associació d’Escriptors
en Llengua Catalana (www.escriptors.cat):
https://www.escriptors.cat/autors/massanesj/?
[Consulta: 12/02/2019]
9

10. 3. PAULINA REIG I SALA: LA SUPOSADA
INFERIORITAT DE LA DONA
Per Carla Ballesteros, Eva Comabella,
Laura Herrera i Marta Rivera
Vida i obra
Paulina Reig i Sala és una periodista anònima, ja que abans no estava
ben vist que les dones escrivissin. Era una dona avançada en el seu
temps que va escriure l’article “L’home és superior a la dona” (1907) i el
va publicar a la revista ​Or i Grana​. Possiblement era anònima perquè
estava casada, i el seu home no es podia assabentar que es dedicava a
escriure.
Fotos extretes de:
https://www.google.com/search?q=l%27home+es+superior+a+la+dona+paulina+reig+i+sala
&safe=active&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjB4Of_o67hAhUmAWMBHRN
EB7sQ_AUIDygC&biw=1215&bih=560&dpr=1.13#imgrc=dfOOXcWUTq5xlM:
https://www.google.com/search?safe=strict&biw=1366&bih=657&tbm=isch&sa=1&ei=IoScX
OREi8xo-7yhaA&q=interogant&oq=interogant&gs_l=img.3..0i10l3j0i10i30j0i10i24l2.83068.8
4577..84833...0.0..0.201.830.9j0j1......1....1..gws-wiz-img.......0j0i30.mRic9uUSqJw#imgrc=_
o7X1nO88gqp7M:
10

11. Anàlisi del text
El text que hem escollit es titula “L’home és superior a la dona” i es va
publicar a la revista ​Or i Grana el 16 de febrer del 1907. Aquest article
d’opinió parteix d’una afirmació, “l’home és superior a la dona”, per
desmentir-la. I, en el cas que fos veritat aquesta afirmació, l’únic
culpable de la inferioritat intel·lectual de la dona seria l’home, ja que, si
fos tan savi, hauria d’evitar aquesta desigualtat.
També culpabilitza l’home d’aquesta suposada inferioritat, ja que
ell d’una dona només en valora l’aspecte físic, prioritza la bellesa
exterior abans que la interior, és a dir, la intel·ligència. Per això les
dones, per agradar als homes, es passen el dia davant del mirall, a la
modista, a les perruqueries, en comptes de preocupar-se de la seva
educació.
Considerem que és un text d’opinió perquè s’hi parla d’un tòpic, el
que diu que l’home és superior a la dona. A més d’això, hi ha fragments
en el text que ens demostren que és un text d’opinió. Aquest article
d’opinió està signat per Paulina Reig i Sala, un periodista col·laborador
ocasional del mitjà, en què exposa el seu punt de vista sobre un fet
d’actualitat. La seva estructura està formada per una presentació, una
argumentació i una conclusió.
La tesi del text és desmentir que l’home és més intel·ligent que la
dona. Ho argumenta amb la reflexió que si fos tan intel·ligent no
permetria aquesta desigualtat.
Fragment 1
“Quina cosa més rara és que, sent l’home tan assíduament aficionat a
instruir-se i a elevar-se sobre el nivell de la vulgaritat dels altres
homes, s’estimi més, gairebé sempre, sostenir una conversa frívola i
insulsa amb la primera dona amb qui enraona que sostenir-hi, amb
amena i indiscutible erudició, una plàtica tal com ho faria amb un home
de criteri.”
11

12. Fragment 2
“També he dit que ell i gairebé ningú més que ell té la culpa que hi
hagi tantes dones ignorants i frívoles. Costa ben poc fixar-se i
observar que quan un home es vol casar ​—​generalment​— no busca
altra cosa que bellesa i elegància en la seva escollida, i és clar: ¿què
ha de fer tota joveneta amb desig d’enamorar sinó estar-se tot el dia
davant del tocador o a casa de la modista, o sigui: què ha de fer sinó
preocupar-se d’aconseguir allò que sap que, amb més preferència que
tota la resta de coses, serà buscat i notat en ella?”
Comentaris
Estriem aquests dos fragments perquè reflecteixen la idea principal que
Paulina Reig i Sala ens vol transmetre. Irònicament, si partim de
l’afirmació que diu que “l’home és superior a la dona”, el culpable
d’aquesta superioritat és l’home. Com, tenint tanta saviesa, els homes
s’estimen més les dones frívoles, “coquetes” i amb pocs coneixements?
Poc savi ha de ser l’home per estriar aquest perfil de dona per
conviure-hi.
Bibliografia
● Anna Sáez, “Dones de paper”, ​Segre​(07/12/2018):
https://www.segre.com/noticies/opinio/retrovisor/2018/12/07/dones_pape
r_62828_1119.html​[Consulta: 25/03/2019]
● “Or y Grana”, ​Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure​:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Or_y_Grana​[Consulta: 26/03/2019]
12

13. 4. CARME KARR, REIVINDICADORA
FEMINISTA, ESCRIU SOBRE EL VOT DE LA
DONA
Per Mireia Caballero, Nara González i Gina Granel
Vida i obra
Ella és Carme Karr i Alfonsetti. Va néixer l’any
1865 i va morir el 1943 a Barcelona. L’obra de
Carme Karr tracta gèneres molt diversos: va
conrear el periodisme, la narrativa breu, la
novel·la, el teatre, els contes per a infants, les
conferències i, fora de la literatura, la
composició de peces musicals. Va formar part
de la generació de feministes burgeses, en la
qual l’objectiu era aconseguir un canvi en els
rols del gènere femení.
Les seves obres reflecteixen les situacions iròniques de la societat
que l’envolta. Karr hi retrata principalment personatges femenins, en
molts casos per ridiculitzar-ne les accions com a mostra del tipus de
dona que vol superar, i es burla dels estereotips dels personatges
masculins. Carme Karr és un personatge
integrat en el món intel·lectual, artístic i cultural
de la seva època. La seva activitat feminista la
converteix també en un personatge públic
conegut, amb la importància que aquest fet té
per a les seves reivindicacions.
En el camp de les revistes de principis de
segle, la personalitat de Carme Karr és
essencial. Comença a escriure l’any 1902 a la revista ​Joventut i escriurà
també a les pàgines d’​Or i Grana​. Karr també va escriure a la revista
Feminal​, que pretenia reflectir el model femení que ella defensava. La
va dirigir entre el 1907 i el 1917 i acostumava a firmar-hi amb el
pseudònim “Joana Romeu”. A les altres revistes acostumava a firmar
13

14. amb un altre sobrenom, “Xènia”, que és el que realment la va fer
coneguda.
Carme Karr és, doncs, una lluitadora feminista que va promoure
tant canvis materials com de l’imaginari social dels gèneres.
Anàlisi del text
“El vot de la dona”, escrit per Carme Karr, es va publicar el 2 de
setembre del 1917 a la revista ​Feminal​. El text devia ser molt important
perquè reivindicava una convenció social molt interioritzada en aquella
època com és el vot de la dona.
Aquest text és un article d’opinió perquè Karr hi dóna la seva
opinió sobre un fet d’actualitat en el moment en què ella escriu.
Té una estructura de text argumentatiu, on dóna la seva opinió,
que és el que s’anomena tesi en aquest tipus de textos, i defensa les
seves idees a través dels arguments.
Segueix una estructura que es tracta de: presentació,
argumentació i conclusió.
Utilitza les característiques lingüístiques pròpies d’aquest tipus de
text, amb un marcat registre literari.
De la línia 16 a la 19 dóna la seva opinió sobre el fet que tota
classe de dona (posa exemples) podria aportar grans i útils idees a
l’obra nacional.
De la línia 29 a la 33 dóna els seus arguments sobre com n’és
d’injust que les dones, havent estudiat i pagat els mateixos drets a
l’Estat, no puguin escollir els governants.
En aquest article Carme Karr es qüestiona i justifica el dret de
votar de la dona. Explica la importància del seu paper en la política,
votant o governant. Compara els drets de les dones i dels homes i es
qüestiona què hauria passat si haguessin tingut els mateixos, exposa
les dificultats que tenen a l’hora de trobar feina, etc.
14

15. Fragment 1
“En considerar més d’una vegada la ineptitud dels nostres governants,
les petites i grans passions que els esclavitzen, la seva inconsciència,
la seva falta d’idealitat i de vegades de civisme, he pensat
amargament en el valor perdut d’aquelles dones que, posades al seu
lloc, haurien aplicat beneficiosament.”
Comentari
Ens ha agradat perquè creiem que aquest fragment explica els beneficis
que haurien pogut tenir els governs dels diferents països amb el punt de
vista i influència de les dones, és a dir, es veu des de la perspectiva de
gènere, tal com estem estudiant.
Fragment 2
“És que potser costa menys el títol de mestra, de metgessa, de pèrita,
de llicenciada o doctora que el dels homes? És que hi ha diferència en
el cost de les cèdules femenines i masculines? És que la dona no és
contribuent de l’Estat en iguals condicions que l’home? Existeix per a
ella una rebaixa especial (per ser dona i no tenir dret al vot) en les
tarifes i aranzels de qualsevol classe?”
Comentari
Ens ha agradat la manera en què explica i ens qüestiona les diferències
entre l’home i la dona, dient que l’home té més drets, més facilitats en el
món laboral i en el vot. Ella ho explica d’una manera irònica, ja que
abans es realitzava des d’aquest punt de vista. Com que a ella no li
estava bé aquesta situació, reivindicava un canvi que afavorís les
dones.
15

16. Bibliografia
Pàgines que hem consultat per a la biografia:
● Daniel Pitarch, “Carme Karr i Alfonsetti”, Associació d’Escriptors
en Llengua Catalana (escriptors.cat):
https://www.escriptors.cat/autors/karrc/pagina.php?id_sec=1631
[Consulta: 21/03/2019]
● Genís Sinca, “18 dones invisibles de la nostra història: Carme
Karr”,​Ara​(ara.cat):
https://interactius.ara.cat/histories-de-dones/carme-karr
[Consulta: 21/03/2019]
Les fotografies provenen de:
● Foto 1: David Palau
https://www.google.com/search?q=carme+karr&safe=strict&rlz=1C1GCE
A_enES814ES814&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjXu7n
q8p_hAhVyyoUKHTduBQUQ_AUIDigB&biw=1366&bih=657#imgrc=Yvjd
-oGsb3FQ3M​:
● Foto 2: Cristina Spanò
https://www.google.com/search?safe=strict&rlz=1C1GCEA_enES814ES
814&biw=1366&bih=657&tbm=isch&sa=1&ei=_SaaXKaQLYSG1fAPrYm
XgA0&q=carme+karr+el+vot+de+la+dona&oq=carme+karr+el+vot+de+l
a+dona&gs_l=img.3...57942.61692..62052...0.0..0.120.1289.17j1......1....
1..gws-wiz-img.......0i30j0i24.aqJHlrmN6mw#imgrc=uSwuCAYi3aNNpM​:
16

17. 5. LLUCIETA CANYÀ: LA VIDA DELS
MATRIMONIS
Per Kevin Csillag, Ferran Hidalgo i Juanda Ramírez
Vida i obra
Va néixer el 30 de gener de 1901 a la Bisbal d’Empordà, filla gran del
matrimoni format per Joaquim canyà i Assumpció Martí. De jove es va
mudar a Barcelona i va estudiar magisteri i dret. Es va casar el primer
de desembre de 1930 amb Miquel Poal i Aregall, ciutadà de Sallent. Van
tenir un fill, Joaquim, abans de la Guerra Civil Espanyola. Va morir el
1980 (78/79 anys). El seu llibre més conegut és ​L’etern femení​, publicat
l’any 1934. Va col·laborar en diverses revistes, entre les quals ​Joventut
Catalana​i ​D’Ací i d’Allà​.
Fotos extretes de:
https://www.google.com/search?q=llucieta+cany%C3%A0&rlz=1C1GGRV_enES751ES751
&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwi-gLW4xLThAhVc8OAKHaa4CMoQ_AUIDyg
C&biw=1366&bih=625#imgrc=jhLdM_k9vAYXGM:
17

18. https://www.google.com/search?q=llucieta+cany%C3%A0&rlz=1C1GGRV_enES751ES751
&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwi-gLW4xLThAhVc8OAKHaa4CMoQ_AUIDyg
C&biw=1366&bih=625#imgrc=IqjMTcKBASMsRM:
Anàlisi del text
L’article d’opinió “Recomanacions conjugals?...”, de Llucieta Canyà, va
ser publicat al diari conservador ​La Veu de Catalunya el 17 de maig de
1930.
El text va del pensament de la societat cap als homes i a les
dones i també diu que ja fa temps que pensen igual. El text és un article
d’opinió perquè critica el pensament de la societat i fa comentaris com
ara: ‘’A mi em sembla que en el nostre hemisferi s’està predicant això ja
fa una pila d’anys…’’ o “no som nosaltres, les feministes, que sentim el
pacifisme en el moll dels ossos, les úniques a qui aquest afer conjugal
preocupi amb tanta de vehemència’’.
Fragment 1
Dirigint-se als marits, va dir-los:
“Sigueu fidels a les vostres mullers i mostreu-vos atents i
amables en totes les ocasions. Demostreu-los en tots els moments
que el vostre amor és el mateix que el primer dia. Eviteu tot el que
pugueu les relacions amb els membres familiars tant de la part de la
vostra muller com de la vostra parentela. Els parents són, en la
majoria de casos, els qui causen les desavinences conjugals. Vulgueu
tenir fills, i si Déu no us n’envia, adoptar algun infant.”
I després, dirigint-se a les dones, va dir, el jutge Sabathí:
“Sigueu sempre la dona que sou en realitat i no una nina sense
suc ni bruc.
No temeu la maternitat.
No perdeu el temps coquetejant.
Sigueu sempre en tots els ordres de la vida una dona i una
esposa.”
Heus aquí els consells del jutge americà.
18

19. → No s’ha trobat la fórmula secreta del matrimoni.
→ Els matrimonis no es porten bé.
→ Un divorci pacífic.
→ Un jutge dóna aquests consells recomanables a uns quants
matrimonis.
→ Als homes va dir: sigueu fidels, atents i amables. Demostreu que és
el mateix amor del primer dia. No us relacioneu amb parents i tingueu
fills.
→ A les dones va dir: sigueu com sou i no temeu la maternitat, no
perdeu temps coquetejant i sigueu sempre dona i esposa.
Comentari
Nosaltres estem d’acord amb el que diu aquest primer fragment del text
perquè encara hi ha parelles que es barallen contínuament després dels
matrimonis. Però amb el que diu el jutge no hi estem d’acord perquè té
un pensament vulgar cap a la dona.
Fragment 2
“A mi em sembla que en el nostre hemisferi s’està predicant això ja fa
una pila d’anys…’’.
Comentari
Amb això també hi estem d’acord perquè el pensament de la dona i el
matrimoni encara no canvia i ja fa anys que hi és.
Bibliografia
● “Llucieta Canyà”, ​Viquipèdia​:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llucieta_Cany%C3%A0_i_Mart%C3%
AD​[Consulta: 26/03/2019]
19

20. 6. AURORA BERTRANA I LA PROSTITUCIÓ
LLIURE
Per Kilian Pintor, Joel Quintana i Jose Torres
Vida i obra
Aurora Bertrana i Salazar va néixer a Girona l’any 1892 i va morir a
Berga l’any 1974. Ella era la filla de l’escriptor famós Prudenci Bertrana.
Va estudiar a l’escola del pedagog Josep Dalmau i també va estudiar
francès al convent de les Soeurs de la Misericorde. Quan acabà l’escola
volia ser escriptora però el seu pare s’hi va negar i començà a estudiar
música a l’Acadèmia Ainaud amb ​Cassià Casademont a ​Barcelona​, trià
el ​violoncel com a instrument, i passà una temporada a casa de
l’escriptora Carme Karr.
Tenia molt interès per l’escriptura, per tant la seva educació s’hi va
acabar decantant. A Suïssa, Bertrana contrau matrimoni l’any 1925, i
se’n van anar a viure a Tahití. Ella durant aquell temps escrivia
reportatges per a la revista ​D’Ací i d’Allà. ​Quan Aurora Bertrana torna a
Barcelona per la malaltia de la seva germana Cèlia, els reportatges es
van convertir en un llibre complet sobre Tahití titulat ​Paradisos oceànics.
Ella va escriure un munt d’obres però n’hem triat quatre de les
més importants:
- Paradisos oceànics​(1930);
- L’illa perduda ​(1935), juntament amb el seu pare;
- Memòries fins al 1935 ​(1973);
- Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya ​(1975).
20

21. Fotos extretes de:
https://es.wikipedia.org/wiki/Aurora_Bertrana
http://lescriba.cat/meravelles-polinesia-paradisos-oceanics-aurora-bertrana/
Anàlisi del text
Aquest article d’opinió es titula “La prostitució lliure” i es va publicar a ​La
Humanitat​el 18 de juliol del 1934.
L’article d’opinió forma part del periodisme però té una estructura
de text argumentatiu: desenvolupa un tema d’actualitat molt concret, el
periodista dóna la seva opinió sobre aquest tema (és el que anomenem
la tesi del text) i ho fa a través d’unes raons molt concretes per defensar
les seves idees (el que anomenem arguments).
La tesi del text és que Aurora Bertrana defensa la prostitució
organitzada, i els arguments que ho defensen són que les dones que
treballen en la prostitució lliure ho fan per vici i, en canvi, les dones que
fan prostitució organitzada ho fan per necessitat. I l’últim argument és
que “les dones que treballen en la prostitució lliure ho fan per mandra”.
Fragment 1
“Tota la nostra compassió va vers les professionals, que, classificades
a part dintre la societat viciosa, hipòcrita i més prostituïda que elles,
treballen penosament per guanyar les seves vides, mentre que les
altres es donen per mort del luxe i de la mandra. Aquestes esquiroles
del vici no solament seran tolerades si la prostitució organitzada
21

22. s’arriba a abolir, sinó que es veuran més conreades, més afalagades,
mentre que les pobres professionals seguiran actuant, en els seus
carrerons miseriosos, perseguides per la policia.”
Comentari
Aquest fragment tracta sobre el fet que hi ha dones que no tenen prou
diners per mantenir-se a ells mateixos o a la seva família i per això es
veuen obligades a prostituir-se, mentre que n’hi ha d’altres que ho fan
per vici.
El nostre comentari és que Aurora Bertrana està a favor de la
prostitució organitzada perquè en la lliure és per vici i l’organitzada és
per necessitat.
Fragment 2
“Trenta anys d’educació sexual i una organització social més ampla i
conscient, com a conseqüència d’un estudi seriós del treball de la
dona, limitaran la prostitució, però mai no la venceran, ja que la
darrera dona que visqui damunt la terra té noranta probabilitats contra
cent d’acabar en prostituta. (Prego al lector que no s’esveri. La meva
trista afirmació és filla d’un llarg estudi psicològic, que m’ha mostrat la
propensió femenina a triar el treball més fàcil.)”
Aquest fragment diu que, a partir del moment en què s’eduqui
sexualment de forma correcta la societat, la prostitució disminuirà.
El nostre comentari és que, tot i que haguem evolucionat en
educació sexual i social, la gent segueix treballant en la prostitució, però
el que no veiem bé, igual que Aurora Bertrana, és que, tot i que a les
noies se’ls dóna una educació sexual i social, segueixen fent la
prostitució lliure sols per vici.
22

23. Bibliografia
● “Aurora Bertrana”, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
(escriptors.cat):
https://www.escriptors.cat/autors/bertranaa/pagina.php?id_sec=18
50​[Consulta: 03/04/2018]
23

24. 7. ROSA MARIA ARQUIMBAU I EL VOT DE LA
DONA PER L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Per Sara Ojeda, Laura Rodríguez i Alba de Tena
Vida i obra
Rosa M. Arquimbau, periodista i
escriptora, va començar a escriure
de petita. Va ser pionera en la lluita
per les llibertats de les dones, va
ser una escriptora innovadora pel
seu temps. La seva obra tenia com
a tema principal la vida quotidiana.
Tant les seves novel·les com les
seves obres de teatre curtes i d’estil
humorístic tractaven temes de la
vida moderna, molt vius i de
vegades molt agressius, que
generalment eren menyspreats per considerar-los vulgars i frívols.
El periodisme i la literatura no la van apartar de la política ni del
feminisme. Els seus articles sovint provocaven polèmica als diaris més
conservadors. Les dues obres més importants que va escriure són les
novel·les ​Història d’una noia i vint braçalets ​(1934) i ​Quaranta anys
perduts​(1971).
Anàlisi del text
Rosa Maria Arquimbau va escriure l’article d’opinió “Nosaltres”, que va
ser publicat a ​La Rambla ​el dia 3 d’agost de 1931.
És un article d’opinió o, segons com es miri, també una crònica.
Dóna la seva opinió sobre un tema general com el dret a vot de la dona,
i és per això que és un article d’opinió. Les dones el que volien era
poder votar però als homes no els importava gaire el seu vot; elles no
havien votat mai, i el 2 d’agost de 1931 van fer-ho per primera vegada
24

25. amb l’Estatut d’autonomia, però era com si no ho haguessin fet perquè
el seu vot no era vàlid.
Fragment 1
“Nosaltres ens ho proposem i nosaltres obtenim allò que ens
proposem, perquè tenim dret a obtenir-ho, perquè tothom té dret a
obtenir el que desitja mentre sàpiga desitjar-ho i posar-se a l’alçada
dels seus desitjos.”
Comentari
A nosaltres ens va agradar aquest fragment perquè diu que podem
aconseguir el que ens proposem. Tothom que s'ho treballa pot
aconseguir el que desitja siguem homes o dones, tots som iguals i ningú
no ens pot treure aquest dret.
Fragment 2
“I que consti que si fins ara ens havíem oblidat del “feminisme” ja no
voldrà dir “cotilla i polacres” i “pomells de joventut” i pairalisme i flirts
amb “perseverants”. “Feminisme” voldrà dir ciutadania femenina amb
totes les seves conseqüències.”
Comentari
El nostre article parla sobre el vot de les dones i sobre el feminisme, que
ja serà com abans perquè les dones ja no es vestiran com abans i no
faran les obres ràncies com abans, podran ser més sotisficades i ja no
hauran de buscar home com abans.
Bibliografia
● http://periodistesentempsdificils.adpc.cat/?p=36
25

26. [Consulta: 21/03/2019]
● Francesc Canosa “On són les dones… catalanes?”, ​Ara
(11/03/2019):
https://www.ara.cat/opinio/son-dones-catalanes_0_2195180470.ht
ml​[Consulta: 25/03/2019]
● https://ca.wikipedia.org/wiki/Pomells_de_Joventut
[Consulta: 26/03/2019]
● Foto extreta de:
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/950445-el-mist
eri-de-la-mirada-de-lesfinx.html​[Consulta: 28/03/2019]
26

27. 8. ANNA MURIÀ I EL MÓN DEL SERVEI
DOMÈSTIC
Per Palmira Arboix, Hafsa El Amrani i Yassine Ziani
Vida i obra
Anna Murià i Romaní va néixer al carrer Regomir de Barcelona el 21
d’abril del 1904. Filla del del director de cinema i periodista Magí Murià i
Torner, Anna Murià mai no s’havia declarat feminista però sempre tenia
aquella preocupació per l’activitat femenina. I també es va sentir atreta
per la política. Així, des de molt jove, va participar en campanyes pel
perdó dels presos del complot del Garraf (1930). Anna Murià va formar
part dels partits polítics Acció Catalana, Esquerra Republicana (1932) i
Estat Català (1936). Va morir a Terrassa el 2002, als 98 anys.
Anna Murià, en acabar la Guerra Civil Espanyola (1939), se’n anar
amb la seva família a França, on va conèixer el poeta Agustí Bartra,
amb qui va compartir la seva vida. El 1941 se’n van anar junts a Mèxic,
on ella va treballar com a traductora de l’anglès i del francès.
A Mèxic, va publicar les narracions ​Via de l’est (1946) ​el conte El
nen blanc i el nen negre (1967) ​i la ​Crònica de la vida d'Agustí Bartra
(1967)​. ​El ​1970 va tornar a Catalunya i va continuar la seva obra
començada, ​L'obra de Bartra​, i també ​El llibre d’Eli (1982)​. ​Anna Murià
va deixar d’escriure per dedicar-se a estudiar la vida del seu home. Se li
va concedir la Creu de Sant Jordi el 1990.
27

28. Fotos extretes de:
https://www.google.com/search?q=anna+muri%C3%A0&rlz=1C1GGRV_enES751ES751&tb
m=isch&source=iu&ictx=1&fir=ud6SPhUgm3OksM%253A%252C29d_dA5E0zF41M%252C
%252Fm%252F0108f830&vet=1&usg=AI4_-kSC_CtuDyptn9kEPcOk2cYZIoQ1MQ&sa=X&v
ed=2ahUKEwiT5f7kt7ThAhWE6uAKHXL1CN0Q_B0wD3oECA4QEQ#imgrc=ud6SPhUgm3
OksM:
https://www.google.com/search?rlz=1C1GGRV_enES751ES751&tbm=isch&sa=1&ei=N-ykX
LyTN5KZlwS-nrXIBA&q=el+llibre+d%27eli+anna+muri%C3%A0&oq=el+llibre+d%27eli+ann
a+muri%C3%A0&gs_l=img.3...32508.32987..33297...0.0..0.77.339.5......1....1..gws-wiz-img.
zrJ7CNSg6ng#imgrc=cLAjIRuq3sKX-M:
Anàlisi del text
El text que analitzem es titula “El servei domèstic” i Anna Murià el va
publicar a La Rambla el 23 de maig del 1932, on també va publicar
altres reportatges (a la secció fixa “La dona que treballa”) sobre els oficis
més comuns de les dones.
Aquest reportatge és molt característic ja que Anna Murià és una
dona a qui li interessa molt saber l’evolució que té el gènere femení al
llarg del temps i que també ha fet reportatges sobre la política.
Aquest text és un reportatge perquè reuneix més informació que
una notícia ja que el reporter ha de donar més informació perquè se
centra en un tema en concret. També és un reportatge perquè reuneix
testimonis de la gent entrevistant-los sobre el tema informat. També es
caracteritza per donar, en algun cas, la pròpia opinió sobre el tema. Ens
28

29. hem adonat que és un reportatge perquè tracta temes de l’actualitat,
perquè el periodista fa una investigació prèvia i recull dades
documentals d’arxius o hemeroteques. També recull declaracions
d’interès (és a dir, fonts orals), com ara entrevistes a la gent, etc.
Fragment 1
Té la paraula la minyona
Ara que parli la minyona. No li dic que li faig un interviu perquè tampoc
no sabria què vull dir i potser s’esveraria. Ni ho he dit a la senyora,
perquè hauria volgut mirar-s’hi massa,hauria volgut ser refinada i no
m’hauria sortit natural.
Aquesta minyona fa deu anys que serveix a Barcelona. Abans havia
estat mig any a Madrid. És d’un racó polsós i míser que en deuen dir
Cantalafuente…
Parla aquell dialecte característic de la nostra població immigrada, fet
mig de català i mig de castellà, tan mal parlat l’un com l’altre.
Jo li demano:
—​Per què va venir de Madrid?
—​Porque ​a Barcelona ​se​guanya més.
—​Així, esteu bé aquí, les minyones?
—​Segons, segons…
Comentari
Hem triat aquest fragment perquè ens interessa el motiu d’immigració de
la minyona i com estan mentalitzades les senyores de les minyones i el
punt de vista contradictori de les minyones. Perquè mostra les
diferències de vida.
29

30. Fragment 2
Allò de cisar
—​Així, doncs, és veritat que les minyones cisen?
—​No, senyora, no; és mentida. És clar que pot ser que n’hi ha
alguna… Però si la noia que va a plaça es fa una o dues pessetes és
perquè a les parades ens donen comissió, i això és ben nostre, ens ho
guanyem honradament. Les senyores només ens troben defectes;
diuen que robem, que fem malbé, que batxillagem. I no s’adonen que
hi ha cada senyora…
Comentari
Hem triat aquest fragment ja que ens interessa molt la resposta de les
minyones, desmentint el que diuen les senyores que totes les minyones
cisen. Les coses que més ens han interessat en aquest fragment és
com es guanyen els diners les minyones.
Bibliografia
● “Anna Murià”, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
(escriptors.cat):
https://www.escriptors.cat/autors/muriaa/obra.php
[Consulta: 21/03/2019]
● AMS / LlBG / ICG, “Anna Murià i Romaní”, ​Enciclopèdia Catalana​:
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0045000.xml
[Consulta: 02/04/2019]
30

31. 9. IRENE POLO I ELS VESTITS DE BANY
FEMENINS
Per Brian Galera, Dylan Hernández i Miquel Lladó
Vida i obra
Irene Polo va néixer el 1909 i es va suïcidar el 1942 quan tenia
trenta-dos anys, pionera del periodisme femení, mestra del reportatge
breu, creadora de l’​intervew repentí, republicana, homosexual. Va ser
innovadora tant en el paper com en la seva vida. Ella va iniciar la seva
carrera de periodista el 1930 a la revista Imatges, i més tard s’incorpora
als diaris ​L’Opinió, L’Instant, La Rambla​i ​Última Hora​.
El gener de 1936, quinze dies abans de les eleccions generals que
havien de donar la victòria al Front Popular, Irene Polo va marxar cap
Amèrica com a responsable de publicitat de la companyia teatral de
Margarida Xirgu. Havia conegut la gran actriu catalana nascuda a Molins
de Rei feia pocs dies, quan l’havia anat a veure a Badalona per fer-li una
entrevista, i van sintonitzar de seguida. Irene Polo va quedar fascinada
per la personalitat de l’actriu, alguns diuen que fins i tot se’n va
enamorar, i es va implicar amb entusiasme en la gran aventura que se li
oferia.
31

32. Foto extreta de:
https://www.google.com/search?q=Irene+polo&safe=active&client=ms-android-orange-es-re
vc&prmd=isnv&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwiN4_GgkrLhAhUPmRoKHW6
ND60Q_AUoAXoECA0QAQ#imgrc=vQlWadiOT919MM
Anàlisi del text
El text que ens ha tocat en el nostre grup ha sigut d’una dona que es diu
Irene Polo i el text que ens ha tocat ha sigut “La platja fa 30 anys”,
publicat a la revista Imatges el 10 de setembre de 1930. En aquella
època estava molt infravalorada la dona i la gent era molt masclista.
A la platja del 1930 no estava ben vist que les dones anessin amb
vestits curts. Les dones s’havien de banyar vestides amb mitges, calces,
jaqueta... Igualment que fos estiu i fes molta calor, les dones havien
d’anar vestides de cap a peus.
Fragment 1
No fa pas gaires setmanes que la nostra platja, la platja de 1930, ha
estat declarada immoral a Barcelona. Amb tal motiu s’ha anatemitzat
una vegada més el mallot femení, s’ha proclamat nefasta la bellesa
física, però el que més se l’ha carregada ha estat, naturalment, el
modernisme.
Comentari
Hem escollit aquest fragment perquè parla sobre que la gent se sentia
ofesa per anar a la platja, perquè les dones portaven mallot i no
pantalons i samarreta, i deien que això era molt desagradable. El
modernisme ha portat tot això.
Fragment 2
Què passava, doncs, el segle passat, en aquells temps, en aquell món
d’ahir, que els nostres detractors troben tan admirable? Donaríem
qualsevol cosa per trobar-nos-hi, però, malauradament, per fer-nos
càrrec dels seus enyorats avantatges, no disposem més que d’unes
32

33. quantes fotografies i d’unes quantes fotografies i d’unes dades
arxivades.
Comentari
Hem escollit aquest fragment perquè Irene Polo diu que li agradaria
tornar enrere i poder estar com abans, però diu que no pot.
Bibliografia
● Genís Sinca, “Irene Polo”, ​18 dones invisibles de la nostra història
(ara.cat): ​https://interactius.ara.cat/histories-de-dones/irene-polo
[Consulta: 02/04/2019]
33