5. 1. Característiques comunes 1.1 lloc d’origen 1.2 aportació cap a la millora 1.3 alimentació 1.4 descendents 1.5 característiques cerebrals 1.6 característiques físiques 1.7 diferència entre mascle i femella
8. Proconsulafricanus Proconsul és un gènere fòssil de primats homínids que va viure en el “Mioceno” Antic Africà, a kenya, fa uns 18 a 15 milions d’anys. Se’l considera un antropoide molt primitiu, per què tenien una columna flexible i un tòrax estret. Tenien una amplia mobilitat en els malucs i en el dit polze. Presenta un dimorfisme sexualmolt marcat. La seva dentadura presenta canins grans i molars petits, es creu que la seva dieta era frugívora.
9. Són homínids molt primitius. Presenten molars més amples i esmalt més espès. Va ocupar la zona de Kenya entre 4,2 i 3,9 milions d'anys. Probablement aquesta espècie passava gran part del seu temps dalt dels arbres. Els investigadors van considerar que aquesta espècie era la predecessora d'Australopithecusafarensis. Australopithecusanamensis
10. La seva capacitat per transmetre sorolls no era molt superior a la dels actuals ximpancés. Va viure només a Àfrica del est (Etiopía, tanzania y Kenya) fa 3,9 i 2,7 millons d’anys. Els mascles medien sobre 1,50 metros i pesaban més de 50 kilos. Las femelles medien sobre 30 centímetros menys, y pesaban aproximadament 30 kilos. Comensaren a moures de forme bipede. Característiques físiques: ullals i queixals reduïts, volum cerebal menut Australopithecusafarensis
11. Australopithecusafricanus És un homínid que va viure fa 3,3 i 2,4 milions d’anys a l’Àfrica oriental i meridional Carácterístiques físiques: l'australopithecusafricanus té un crani més globular que Australopithecusafarensis, la capacitat craneal era d’uns 440 cm ³. Eren bípedes però amb els braços més llargs que les cames.
12. AustralopithecusBoisei És un homínid que va viure entre els 2,6 i 1,2 milions d’anys enrere. El 1975 es van trobar restes de A. Boisei i de Homo ergaster que demostraven la coexistència de les dues espècies. Característiques: la seva dentadura està adaptada a menjar vegetals durs propis de la sabana, els cranis tenen uns 500 cc de capacitat i amb uns fòssils de cranis es va demostrar que era la espècie amb més dimorfisme sexual.
13. Australopithecussediba Donat a conèixer a l'abril de 2010, té només 2 milions d'anys, per tant és el Australipithecus més recent. Una barreja de característiques l'acosten tant a Homo com a Australopithecus i alguns paleontòlegs ho situen com l'avantpassat directe més factible dels humans. Característiques: tenia els braços llargs, com un simi i les mans curtes i poderoses, una pelvis molt avançada i les cames llargues. La capacitat del crani s'estima en 420–450 cm3.
14. Lloc d’origen Aportació cap a la millora Alimentació Descendents Característiques cerebrals Característiques físiques Diferencies entre mascle i femella Caracteristiques del australopithecus
15. Llocd’origen Va viure a l'Àfrica des de fa una mica més de 4 milions d'anys fins fa uns 2 milions d'anys. L’Australopithecusanamensis va ser trobat a Kenya, l'Australo- pithecusboisei a l’Àfrica Oriental, l’Australopithecusafarensis a Etiòpia (l'únic exemplar trobat en territori de l'ètnia Àfar, fou batejat com a Lucy) , i l’Australopithecusafricanus i l’Aus- tralopithecussediba va ser trobat a l’Àfrica del sud.
16. La major novetat aportada pels australopitecs és que es desplaçaven de manera bípeda. No s’han tronat estris de pedra associats amb aquesta espècie. Però, això no vol dir que no hagin fet servir estris de fusta o d’os, ja que no es conserven gracies a la seva fragilitat. Aportacions
17. Vivien en les zones tropicals d'Àfrica, alimentant-se de fruites i fulles. Alimentació
18. Descendents Hi ha consens en què els australopithecus van jugar un paper essencial en l'evolució humana. Van ser una de les espècies d'aquest gènere que va donar origen al gènere Homo a l'Àfrica fa uns 2 milions d'anys, el qual al seu torn va donar origen a les espècies Homo habilis , H. ergaster i eventualment a l'humà modern o Homo sapiens.
19. Característiquescelebrals El cervell de la majoria d'espècies d'Australopithecus rondava el 35% de la mida del cervell dels humans moderns. La mida del seu cervell era similar al dels grans simis actuals. La seva capacitat craniana era inferior als 600 cc.
20. Característiquesfísiques Eren en la seva majoria petits i prims, amb una talla de 1.2 a 1.4 m d'alçada, amb les mans llargues i fines. La seva cara s'avançava a manera de musell, amb una mandíbula robusta i un mentó fugisser. La seva dentadura era bastant similar a la dels humans moderns. Caminaven alçats, havien prescindit totalment de les seves extremitats anteriors per desplaçar-se, es a dir, eren bípedes.
21. En algunes espècies hi havia un marcat dimorfisme sexual, en aquest cas els mascles eren més grans que les femelles. En els Australopithecus, els mascles podien ser fins a un 50% més gran que les femelles. Diferencia entre mascle i femella
24. El homo habilis té una antiguitat de 2 a 1 milió d’anys, té una capacitat cranial de 645 metres cúbics, el front és mes vertical, ja que la volta de crani és mes alta. La cara és més petita respecte del crani i menys projectada cap endavant. El homo habilis fabrica estris senzills.
25. L'Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que visqué a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom habilis, "hàbil", li ve pel fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils On es trobal’homohabilis?
26.
27.
28. Cap al 1.600.000 a.C. Homo habilis s'havia extingit. En primer lloc havia evolucionat cap a una nova espècie, Homo erectus, els individus presentaven més o menys la mateixa corpulència i pes que els moderns éssers humans. Si alguns espècimens d'Homo habilis subsistir després de la consolidació de la nova espècie, la seva supervivència va ser breu. En que es converteix el homo habilis?
29.
30. Australopithecusafricanus és una espècie d'homínid fòssil de Sud-àfrica. El seu nom significa "mono del sud d'Àfrica". Les primeres restes fòssils, el crani d'un nen conegut com el nen de Taung, van ser descobert el 1924 per RaymondDart a Taung, Sud-àfrica, però no va ser prés en compte fins a 30 anys després. Posteriors descobriments es van realitzar en Sterkfontein i Makapansgat. De quina espècieprocedeix el homo habilis?
31.
32. El homo habilis masculí era molt més gran que el homo habilis femení, com per exemple en el cas dels goril.las d’avui en dia. Masculí/Femení
33. Es considera l’espècie de trànsit de l’evolució de l’ésser humà ja que té un gran volum cerebral, es creu que pot haber sigut el habil dels homos, malgrat encara no s’ha descobert la raó del perquè va desaparèixer, després d’abandonar els arbres. L’importància del homo habilis
34. Com els estris de pedra podien tallar les pells dels animals, també van utilitzar aquests instruments de pedra per tallar les plantes. La talla de plantes era un simple procés mecànic: agafaven amb una mà la pedra de més duresa,a la que es volia tallar i a l'altre mà la que es volia donar forma. Així es colpejava successivament la pedra extraient de ella, molts resquills. D’aquesta manera, s’anava creant una espècie de punta o canto més afilat que servia per tallar o clavar. Estris senzills
35. El homo habilis és omnívor, és a dir s’alimenta tant de carn, com de plantes..pero del que més s’alimenta és de carronya. ALIMENTACIÓ.
38. Característiques físiques L`homo erectus era un home robust, majoritariament de talla alta aproximadament de 1’80 m. La seva capacitat craneal era entra 800 i 1200 cm3. Tenia una mandibula forta amb dents petits.
39. Mascles i femelles Tenien grans diferencien entre mascles i femelles com l’altura, les femelles ja tenien més cabell al cap.
41. Antiguitat Van viure a la terra aproximadament fa uns 500.000 anys i es van extingir fa uns 50.000 anys. L’homo erectus prové del homo habilis i amb el temps va anar evolucionant en homo neanderthalensis.
43. Cultura Eren nòmades i vivien en coves. Utilitzaven ossos de diferents animals per fer eines. Va idear una nova eina, la destral de mà. Dominaven el foc però no sabien produir-lo.
44. Alimentació Per la seva cultura i la forma de la mandíbula podem esbrinar que menjaven carn i ho feien caçant. També sabem que recol·lectaven, és a dir, eren omnívors i pescaven.
45. Convivències S’han trobat fòssils de homo erectus fa uns 1.55 milions d’anys i del homo habilis fa uns 1.44 milions d’anys.
46. Conclusió Aquest treball ens ha agradat molt fer-lo i hem après coses sobre l’evolució humana i també a treballar en grup.
48. Característiques i estructura física. Capacitat cranial: 1.600 cm3 Tenien una estructura corporal robusta i massissa (el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats...). Eren d’estatura més o menys baixa (150-165cm) i pesava aprox. 68Kg. Caminaven recte. Els homes eren més corpulents que les dones. Tenien les foses nasals més amples,és a dir, tenien un nas molt més gran. També tenien una mandíbula molt més gran i musculada. Sabies que… Les formes dels neandertals de l’Europa Occidental són més robustes i es coneixen com a "neandertal clàssic". Els neandertals d’altres llocs tendeixen a ser menys robustos.
49. Diferències entre mascles i femelles Neanderthals Els mascles tenien la musculatura molt mes desarrollada que les femelles, encara que les femelles ja naixien amb una musculatura molt desenvolupada per la necessitat de sobreviure i les activitats que havien de realitzar. Cal destacar una curiositat: Els neandertals tenien més parelles sexuals que els humansEls primers humans eren més competitius i promiscus que els humans actuals, segons un nou estudi que va analitzar dits fossilitzats d'homínids.Els neandertals tenien més parelles sexuals que els humansDesprés d'analitzar dits de fòssils de neandertals, antecessors de l'home actual, un grup de científics va determinar que aquests superaven l'actual Homo Sapiens en el nombre de parelles sexuals.
50. De qui procedeix i en qui es converteix ? L’homoNeanderthalensis procedeix de l’homo Erectus. L’homo erectus té una antiguitat d’1 milió a 250.000 anys. Certament l’HomoNeanderthalensis no es converteix en ninguna altre raça ja que per moltes hipòtesis es pot confirmar que els neanderthals van desaparèixer després de la arribada de L’homo Sapiens als seus territoris, i al final va acabar subsistint el homo Sapiens ( L’home de Cro-Magnon).
51. Comparació entre Homo Sapiens i Homo Neanderthalensis. Els Homo Neanderthalensis eren més baixos que els Sapiens. La musculatura dels Neandertals estava molt més desenvolupada que la dels Sapiens, fins i tot un nen neandertal tenia més musculatura que els nens d’ara. La diferencia facial més característica es el nas, els Sapiens tenen el nas més petit, i els Neandertals tenien unes foses nasal molt més amples. La capacitat cranial dels Homo Neandertal era molt més gran, però no la tenien tan desenvolupada com la tenen els Homo Sapiens.
52. Forma que tenien de viure... Culturalment, cal destacar el fet que són els primers homínids que enterraven els seus morts. Eren grans caçadors, forts i probablement adaptats al fred i fabricaven armes més complexes que les fetes per l’ Homo. Els neandertals vivien en grups de baixa diversitat genètica i les dones es traslladaven a grups diferents, fet que afavoria la diversitat genètica.
53. Cultura: Alguns dels Neandertals, ja començaven a enterrar els morts, però no totes les classes de Neandertals ja que s’han trobat pocs cossos enterrats. No és sap la raó per la qual els enterraven, és impossible imaginar-se-la , tan podia ser per unes creences religioses com podia ser per que no vinguessin els Carronyers, especialment hienes. A vegades es trobaven restes d’eines, o simplement ossos d’animals enterrats amb els cossos que es trobaven, podia ser una mera coincidència o no... En la imatge podem observar una flauta feta per neandertals. Com veiem en la imatge, les cames estan flexionades cap al pit, segurament post mortem i abans de ser-hi enterrat. El crani, però, no va ser trobat.
54. Tenien llenguatge els Neandertals? Com podem veure a la figura, la faringe era més curta que en els humans moderns. Això vol dir només que no podien produir exactament els mateixos sons que nosaltres, però no vol dir que no posseïssin llenguatge. Probablement posseïen un llenguatge articulat, gestos o altres formes, però no sabem si posseïen sintaxi, gramàtica o un alt nivell de raonament simbòlic.En una anàlisi fet per “Lieberman”, es va arribar a la conclusió que els neandertals podia pronunciar almenys tres vocals: a, i, u. Comparat amb altres homínids, això és un gran avanç. Malgrat això no tenen molta més informació i es molt difícil saber si podien tenir un llenguatge o no…
55. Com aconseguien el menjar? Els homo Neanderthalensis eren furtius caçadors ja que amb la seva musculatura tenien molta força i capacitat per a caçar. També utilitzaven el domini del foc per a la caça, foc que podien produir amb les espurnes de les pedres. Tenien una àmplia tecnologia referent a eines. - Les eines utilitzades per els Neandertals no eren gaire complexes estaven fetes de pedres i algunes dels ossos dels animals que mataven per a alimentar-se (Mamut etc..), també es pot deduir que utilitzaven la pell dels animals per a protegir-se del fred. El sílex va ser un dels materials més usats per ells per a fabricar aquestes eines. Aquí podem veure un exemple de destral de mà. En aquesta imatge observem diverses eines totes amb un tros de fusta per agafar-les.
56. On vivien? Els Homo Neanderthalensis al principi vivien en coves, però després van començar a fabricar-se-les seves primeres cabanyes amb fusta i pells. En Terra Amata, es va trobar una cabanya d’una antiguitat de 400.000 anys. Aquesta era molt gran, mesurava aproximadament vint peus de llarg i més de dotze peus d’ample. A d’interior, arqueòlegs van trobar un fogó, una llar de foc, nombroses eines de pedra i ossos trencats d’animal. D’escassa fauna trobada fa creure que podria haver estat un escorxador.
57. Zones que habitaven Els Homo Neanderthalensis habitaven per zones com : Alemania, Bélgica, Italia, Francia, España, Gibraltar, Irak, Uzbekistán, Siria, Israel y Croacia. Van habitar zones d’Europa i Zones d’Àsia Occidental.
58. Convivència dels Neandertals amb l’home de Cro-magnon(Sapiens). Tot y que aquests dos grups humans van conviure durant un llarg període de temps, és impossible determinar de quina manera va ser aquesta convivència. La ciència indica que, exceptuant Israel, els llocs on anaven arribaven els Sapiens, els Neandertals hi anaven desapareixent, la pregunta és ¿ Desapareixien o eren assassinats?. Hi ha moltes teories cercant aquest tema, però totes indiquen a que a mesura de que els Sapiens arribaven a llocs, els Neandertals i anaven desapareixent, potser els Neandertals més intel·ligents podien arriba a comunicar-se amb els Sapiens debut a la gran diferencia de mentalitat... Fins i tot s’ha arribat a suposar de encreuaments entre Neandertals i Sapiens, però aquesta teoria va ser totalment rebutjada quan es va compara els ADN dels esquelets Neandertals ja que van veure que la diferencia genètica era tan gran, que era impossible un embaràs. Tot i que sembla que els Neandertals es van extingir gràcies a la arribada de l’home de Cro-magnon, els Neandertals van aprendre algunes coses d’aquesta espècie que després les anaven utilitzant.
59. Extinció de l’HomoNeanderthalensis. Els Neanderthals es van dispersar per tot Europa, l'Orient Mitjà i parts d'Àsia central i Oriental. Van desaparèixer bruscament fa 35.000 anys, hi ha diferents teories sobre les seves causes. : -Moltes són les interrogants que s'obren en aquest període crucial. Hi ha la possibilitat d'una guerra oberta entre l'home de Neandertal i l'home de Cro-Magnon per fer-se amb els recursos, que potser fossin els mateixos i no gaire abundants. Les eines de caça-i potser de guerra-més avançades de l'home de Cro-Magnon van poder provocar l’extinció de l'home de Neandertal. També se sospesa la possibilitat que es transmetessin malalties per a les quals l'home de Neandertal no tenia defenses. -Per a molts arqueòlegs l’absència d’un autèntic llenguatge va limitar als neanderthales a un major desenvolupament social per tant la seva capacitat per explorar el medi on vivien també es va veure limitada. Per acceptar aquesta hipòtesi cal esperar que les investigacions sobre els fòssils preneandertals, lliurin més informació sobre el llenguatge, encara que sembla confirmar que l'home neandertal no podia parlar en la mateixa manera que nosaltres, no podia emetre els mateixos sons de la parla. -Una altre hipòtesi planteja que l'home Neandertal es va extingir a causa de l'aparició de l'Home Cro-Magnon, ja que aquest posseïa un major desenvolupament intel·lectual. Aquesta capacitat de pensar i de raonar més que el Neandertal, li va permetre al Cro-Magnon elaborar eines més sofisticades, amb les quals podien competir sense dificultat i ser superior al Neandertal. -Una altra hipòtesi suggereix que el Neandertal va portar amb si alguna malaltia per a la qual no havia desenvolupat immunitat.
60. Situació Temporal. L'HomoNeanderthalensis va habitar Europa i parts d'Àsia occidental des de fa 230.000-28.000 anys enrere, durant el “Pleistoceno” mitjà i superior i culturalment integrada en el Paleolític mitjà. Va viure els anys: -127.000/-25.000 anys. Sabies que… Es denomina Pleistoceno a una època geològica que comença fa 2,59 milions d’anys i finalitza aproximadament 12.000 anys AP (abans del present), precedida per el Piloceno i seguida pel Holoceno.
63. ASPECTE FÍSIC Capacitat cranial: 1400 cm³ Front: Vertical i crani arrodonit Cara: Vertical amb arcs sobre els ulls Domini total del cos Hi han diferències clares entre els dos sexes Altura: 1’80
65. Alimentació Comencen a produir el seu propi aliment Importància dels cereals i les llegums Complementen la dieta amb peixos i carns Amplia: Les ovelles i les cabres van ser elsanimalsmésabundants a les cabanes
66. Hàbitat Sensació de territorialitat dins d’una zona Control sobre la reproducció d’animals i plantes que va fer que els poblats fossin més estables Inici del sedentarisme
67. Tecnologia Els estris són cada cop més complexos - Arpó - Propulsor Nous elements fets d'ossos i banyes Més tard es produeixen noves innovacions tecnològiques. - Pedra pulimentada - Teler - Ceràmica - Metal·lúrgia
68. Llenguatge Desenvolupament d’un llenguatge per comunicar-se, primerament amb sons i després mitjançant l’escriptura Amplia: Quan es troben les primeres fonts escrites s’inicia l’Edat Antiga
69. Explosiócreativa Aparició d’un art decoratiu Es dona importància als ritus funeraris Els elements artístics són elements de control de la societat
73. ORIGEN Va haver una primera evolució de l’Homo Erectus a Europa que va donar lloc a l’Homo Neandertalhensis. Però l’Homo Sapiens no prové del neandertal, sinó d’una segona evolució de l’Homo Erectus a l’Àfrica (a Etiòpia) fa aproximadament 160 000 anys.
77. Homo Sapiens Sapiens Defineix indiscutiblement les característiques principals que defineixen els humans moderns, com nosaltres Es van originar a Etiòpia, fa 160 000 anys.
78. Conclusió i bibliografia La informació ha estat cercada bàsicament a la pàgina de Wikipèdia i les imatges de Google Ens ha agradat fer aquest treball, per conèixer una mica d’on i de qui provenim i com hem arribat fins aquest moment Ens ha estat difícil realitzar aquest treball, ja que els nostres horaris són diferents i no podíem coincidir. La connexió a Internet tampoc ha estat favorable
81. Biologia Utilitza el bipedisme Tenen un abast visual més gran i coneixien millor el seu entorn. Mans i braços lliures. Període de cura de les cries molt prolongat Alimentació omnívora
82. Psicologia Estructura social molt complexa Capacitat cranial molt elevada El cervell humà és el més intel·ligent de totes les espècies conegudes.
83. Cultura L’homo sapiens sapiens no té una manera única de comunicar-se entre ells. Els humans han modificat el seu entorn de diferents maneres per adaptar-se a problemes com ara l'elevada densitat de població. La tecnologia actual és molt elevada amb comparació amb els seus antecessors.
85. El bipedisme La capacitat cranial elevada Una densitat de població molt gran Desenvolupament de la cultura El pes del cos recau en peus i cames. El cap es situa en la part superior de l’eix central del cos.