Parades en Crestall       L’hort ecològic fàcil          Per a Famílies,             Escoles,           Espais públics    ...
1.- Introducció MÈTODE GASPAR CABALLERO DE SEGOVIA • El mètode Gaspar Caballero de Segovia és un sistema nascut a Mallorca...
1.- Introducció      Gaspar       Caballero     deSegovia és un mallorquí que vanàixer a 1946, músic que perraons de salut...
1.- Introducció    Després va impartircursos a diverses escolesde Mallorca, va fer cursosde    formació     per      alpro...
1.- Introducció      És autor dels llibres:Iniciació a l’horticulturaecològica i L’hort ecològic iescolar     Ha estat cof...
1.- IntroduccióUna terra sana           produeixhortalisses sanes.           Utilitzant el mètode deGaspar Caballero de Se...
1.- Introducció      Els productes obtingutsamb l’horticultura ecològica, alcontrari del que es pensa notenen perquè ser p...
2.- Elements bàsics del mètode2.1. Les parades de crestallParada: és un rectangle de  terra d’1,5 metres d’ample.  La llar...
2.- Elements bàsics del mètode2.2. No s’ha de trepitjar  la   terra   de     les  parades de crestall  Envoltant cada para...
2.- Elements bàsics del mètode2.3. Fems de bassa, el   compost autòcton de   Mallorca. El fems de bassa és el millor alime...
2.- Elements bàsics del mètode2.3. Fems de bassa, el   compost autòcton de   Mallorca.   Totes    les   cases    de   Mall...
2.- Elements bàsics del mètode2.4. La sembra  La sembra sefectua  més densament del que  lhorticultura tradicional  establ...
2.- Elements bàsics del mètode2.5. El reg  Amb el sistema de reg  exsudant, la cobertura de  compost i la sembra més  dens...
2.- Elements bàsics del mètode2.6. Un cicle de rotació de quatre anys  La rotació és la successió de diferents  cultius en...
3.- Eines i estris
3.- Eines i estris
4.- Fer una parada en crestall pas apas                4.1. Amb una cinta mètrica i                   quatre estaques marq...
4.- Fer una parada en crestall pas apas   4.1. Les parades de crestall sempre     han de ser múltiple de quatre, ja     qu...
4.- Fer una parada en crestall pas apas                 4. 2. Posem al voltant de les                    estaques un cordi...
4.- Fer una parada en crestall pas apas              4.3. Una vegada afluixada la terra,                 es rampina fins q...
4.- Fer una parada en crestall pas apas                4. 4. Amb quatre estaques més i un altre                   cordill ...
4.- Fer una parada en crestall pas apas               4. 5. Col·loquem sis teuladers al rectangle                  del cen...
4.- Fer una parada en crestall pas apas                 4. 6. Posem una capa de                   compost de 2 a 3 cm     ...
4.- Fer una parada en crestall pas apas4.6. Entre el compost i la palla queda coberta  tota la terra de l’hort, d’aquesta ...
4.- Fer una parada en crestall pas apas              4.7. A l’espai que hi ha entre els                 teuladers hi sembr...
4.- Fer una parada en crestall pas apas                4.6. Per muntar el reg exsudant                   sempalmen dos tro...
4.- Fer una parada en crestall pas apas
4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Farigola. Frígola. Timó.Nom científic: Thymus vulgarisPetita    mata     ...
4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: OrengaNom científic: Origanum vulgareHerba perenne, erecta i amb fullespe...
4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú:        Melissa.   Tarongina.Taronjí.Nom científic: Melissa officinalisHer...
4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Clavell de moroNom científic: AgrostemmaPlanta erecta (fins 100 cm) anual...
4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Llevamans.Nom científic: CalendulaEl llevamà és molt freqüent als campsde...
4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: AlfabegueraNom científic: Thymus vulgarisHerba de fins 60 cm d’alçada def...
4.- Fer una parada en crestall pas apas4.8. Per muntar el reg exsudant s’empalmen  dos trossos de tub de 5,7 metres a un d...
5.- Famílies botàniques6.- Distribució i rotació per famílies       7.- Marc de plantació      8.- Calendari de sembra    ...
5.- Famílies botàniquesSOLANÀCIES     LLEGUMINOSES   COMPOSTESPatates        Pèsols         LletuguesTomatigueres   Ciuron...
6.- Distribució de famílies i rotació    en les parades en crestall                        UMBEL·LÍFERES       SOLANÀCIES ...
LLEGUMINOSES I CRUCÍFERES                                                          SOLANÀCIES                             ...
COMPOSTES, QUENOPODIÀCIES I                                                                      UMBEL.LÍFERES I LILIÀCIES...
8.- Quadre cronològic de sembres                      GEN.    FEB.   MARÇ ABR.     MAIG   JUNY   JUL.   AG.     SET.   OCT...
8.- Quadre cronològic de sembres                          Facultat de   Profunditat de   Temps de       Temps de          ...
9.- Tipus de sembra     Per    a     conrearverdures i hortalisses espoden comprar llavors oplanter.     La llavor es pots...
9.- Tipus de sembraLlavorersConsisteix en sembrarllavors i llavor trasplantarel planter a l’hort. Es potfer:   - Llavorers...
9.- Tipus de sembra  -Els llavorers permeten desenvolupar  plantes en ambients més adequats,  protegits de pluges, del fre...
9.- Tipus de sembraEls llavorers en recipients es recomana per:    -   Api                    - Meló    -   Albergínia    ...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:1.- Es poden fer llavorers durant totl’any, dependrà ...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:3.- S’ompli el recipient triat ambsubstrat. La mescla...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• Turba: es forma per             ladescomposició    ...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• Perlita: roca volcànica silícea quequan s’escalfa a...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• PerlitaSobre la planta         presenta    elssegüe...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• ArenaJuntament amb la grava és un delssubstrats més...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• VermiculitaÉs un mineral de la família de lesmiques...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• VermiculitaEls efectes sobre la planta sónsemblants...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:4.- Un cop emplenat el recipientprocedirem a sembra l...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:5.- Es aconsellable tapar amb unvidre o amb un plàsti...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:7.- S’ha de regar amb una regadorao polvoritzador per...
9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:8.- Si empres una safata que NOtingui alvèols, quans ...
9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort Es poden sembrar certes especies directament a terra:                          ...
9.- Tipus de sembra                                  Primavera       Primavera-     Verano          Verano-               ...
9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• Preparació del terrenyLa terra s’ha de preparar ambantelació, llaurat en la t...
9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• Preparació del terrenyEls elements químics més importantsnecessaris per a les...
9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• AbonamentSegons el mètode de Gaspar Caballeros’empra “fems de bassa”.Es pot e...
9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• SembraLa sembra es realitza segons el marc deplantació vist anteriorment.La p...
Manteniment de l’hort:      • Reg de l’hort      • Abonament d’hortalisses      • Eliminació de males herbes      • Contro...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Hort ecològic

1,890 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,890
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
266
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Hort ecològic

  1. 1. Parades en Crestall L’hort ecològic fàcil Per a Famílies, Escoles, Espais públics Finques agrícolesMètode Gaspar Caballero de Segovia
  2. 2. 1.- Introducció MÈTODE GASPAR CABALLERO DE SEGOVIA • El mètode Gaspar Caballero de Segovia és un sistema nascut a Mallorca, fruit de les experiències que al llarg de diversos anys aquest autor acumular en una finca del municipi de Costitx, anomenada sa Feixeta. • Aquest mètode sorprèn per la senzillesa i eficàcia. Resulta fàcil i agradable obtenir hortalisses ecològiques en un espai de terra mínim, amb un consum d’aigua mínim i un treball de sembra i manteniment mínim.
  3. 3. 1.- Introducció Gaspar Caballero deSegovia és un mallorquí que vanàixer a 1946, músic que perraons de salut es va interessarper l’agricultura ecològica. L’any 1978, a Costitx, té elsprimers contactes ambl’agricultura ecològica. L’any 1980, a Costitx, iniciaels primers assaig amb aquestmètode. La primera exposiciópública es fa l’nay 1991 en el cursd’agricultura ecològica organitzatper la Unió de Pagesos deMallorca.
  4. 4. 1.- Introducció Després va impartircursos a diverses escolesde Mallorca, va fer cursosde formació per alprofessorat, de formacióocupacional, de formacióals pagesos i cursos obertsa la Universitat de les IllesBalears. Imparteix conferènciestant a Mallorca com a laPenínsula i a Cuba…
  5. 5. 1.- Introducció És autor dels llibres:Iniciació a l’horticulturaecològica i L’hort ecològic iescolar Ha estat cofundador ipresident del Grupd’Agricultura ecològica i del’Associació per al Fomentde l’Agricultura Ecològica(AFAE).
  6. 6. 1.- IntroduccióUna terra sana produeixhortalisses sanes. Utilitzant el mètode deGaspar Caballero de Segoviaarribem a obtenir una terra moltfèrtil i plena de vida, on la faunamicrobiana es reproduiràfàcilment. Les plantes que creixinen aquesta terra seran mésrobustes, més fortes i mésresistents a les plagues imalalties.
  7. 7. 1.- Introducció Els productes obtingutsamb l’horticultura ecològica, alcontrari del que es pensa notenen perquè ser petits, lletjoso picats per insectes, sinó alcontrari. Amb el mètode GasparCaballero podem obtenirproductes ecològics de mateixamida i color, més sans i mésolorosos i saborosos que elsque s’obtenen ambl’horticultura convencional.
  8. 8. 2.- Elements bàsics del mètode2.1. Les parades de crestallParada: és un rectangle de terra d’1,5 metres d’ample. La llargària pot variar (per a horts familiars es recomana fer les parades de 3 metres de llarg o com a màxim de 6 metres).Crestall: cobertura de “fems de bassa” modificat (compost), que es posa sobre la “parada” sense barrejar amb la terra.
  9. 9. 2.- Elements bàsics del mètode2.2. No s’ha de trepitjar la terra de les parades de crestall Envoltant cada parada de crestall hi deixarem uns camins de 50 centímetres.
  10. 10. 2.- Elements bàsics del mètode2.3. Fems de bassa, el compost autòcton de Mallorca. El fems de bassa és el millor aliment que podem donar a la terra. És una forma senzilla, econòmica i ecològica de retornar a la terra part del que, en algun moment, hem obtingut d’ella.
  11. 11. 2.- Elements bàsics del mètode2.3. Fems de bassa, el compost autòcton de Mallorca. Totes les cases de Mallorca solien tenir un racó “bassa”, on es llençaven excrements d’animals domèstics i restes de residus orgànics que es produïen a la casa. D’aquesta maner senzilla s’obtenia el fems de bassa.
  12. 12. 2.- Elements bàsics del mètode2.4. La sembra La sembra sefectua més densament del que lhorticultura tradicional estableix. Les plantes només necessitaran lespai just per al seu desenvolupament.
  13. 13. 2.- Elements bàsics del mètode2.5. El reg Amb el sistema de reg exsudant, la cobertura de compost i la sembra més densa, gastarem menys aigua i obtindrem una humitat més constant i uniforme que amb altres sistemes de reg.
  14. 14. 2.- Elements bàsics del mètode2.6. Un cicle de rotació de quatre anys La rotació és la successió de diferents cultius en un mateix terreny. Si conreem plantes de la mateixa família botànica any rere any en el mateix lloc, propiciem que les malalties siguin més fortes i resistents. Per contra amb una bona rotació, en plantar diferents famílies de plantes amb necessitats nutritives diferents, a més devitar aquestes possibles malalties, beneficiem les terra i els successius cultius. La rotació per famílies botàniques sobre 4 parades a 4 anys és molt completa.
  15. 15. 3.- Eines i estris
  16. 16. 3.- Eines i estris
  17. 17. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4.1. Amb una cinta mètrica i quatre estaques marquem un rectangle de 6 x 1,5 metres. La llargària pot variar, però l’amplada sempre ha de ser la mateixa.
  18. 18. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4.1. Les parades de crestall sempre han de ser múltiple de quatre, ja que la rotació és de quatre anys i per famílies botàniques dividides en quatre grups. D’aquesta manera no posarem plantes de la mateixa família en la parada inicial fins que hagin transcorregut quatre anys.
  19. 19. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4. 2. Posem al voltant de les estaques un cordill, que ens servirà de guia per separar la parada del camí. S’afluixa la terra fins a 15 o 20 cm de profunditat amb l’eina que ens vagi millor.
  20. 20. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4.3. Una vegada afluixada la terra, es rampina fins que quedi al mateix nivell que el camí, es lleven les pedres més grosses i tota la terra que ultrapassi aquest nivell. Quan més anivellada estigui la terra, més bon funcionament tindrà els sistema de reg exsudant.
  21. 21. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4. 4. Amb quatre estaques més i un altre cordill marquem al centre i al llarga de la parada un rectangle de 30 cm, de manera que el rectangle inicial de la parada de 6 x 1,5 metres quedi dividit en dues franges laterals de 60 cm i una de central de 30 cm. És a les dues franges laterals de 60 cm on sembrarem les hortalisses.
  22. 22. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4. 5. Col·loquem sis teuladers al rectangle del centre, a una distància de 60 cm un de l’altre, excepte en els dos extrems, on la distància serà de 30 cm. Les mides aproximades dels taulers seran de 40 cm de llarg, 24 cm d’ample i 3 cm d’alt. La seva funció és múltiple: eviten haver de trepitjar la terra i ajuden a controlar bavoses, caragols, formigues, etc.
  23. 23. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4. 6. Posem una capa de compost de 2 a 3 cm dalçària (crestall), guiats per l’alçaria dels teuladers, treballant des del camí i procurant, d’ara endavant, no trepitjar la terra de les parades de crestall.
  24. 24. 4.- Fer una parada en crestall pas apas4.6. Entre el compost i la palla queda coberta tota la terra de l’hort, d’aquesta manera es manté millor la humitat, es crea més vida microbiana, hi creixen més poques males herbes, en haver plogut, s’hi pot caminar i treballar sense enfangar-se.
  25. 25. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4.7. A l’espai que hi ha entre els teuladers hi sembrarem plantes aromàtiques i ornamentals (flors), com ara farigola, orenga, tarongí (melissa), clavell de moro, llevamans, alfabeguera, etc.
  26. 26. 4.- Fer una parada en crestall pas apas 4.6. Per muntar el reg exsudant sempalmen dos trossos de tub de 5,7 metres a un de 27 cm, de manera que ens quedi en forma de U. En un extrem hi posarem un tap final i a l’altre extrem una vàlvula de pas, que és la que va connectada a la canonada principal del reg.
  27. 27. 4.- Fer una parada en crestall pas apas
  28. 28. 4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Farigola. Frígola. Timó.Nom científic: Thymus vulgarisPetita mata amb les fulleslanceolades o linears moltaromàtiques, sobretot si les prenementre els dits. Les flors són rosades,apareixen disperses per tota laplanta. A Eivissa, que és on viuaquesta espècie, coincideix ambaltres espècies aromàtiquessemblants. Viu a les timonedes isavinars dEivissa.
  29. 29. 4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: OrengaNom científic: Origanum vulgareHerba perenne, erecta i amb fullespeciolades, de limbe àmpliamentovat, sencer i de 1-4 cm.Inflorescència amb bràctees moltvistoses, de morfologia molt diferent ales fulles, fortament imbricades i queoculten quasi totalment els calzes;són membranoses, més o menysobovades o allargades, apiculades,de color verd pàl•lid i prop del doblede llargues que el calze. Flors ambcinc pètals soldats, normalmentblancs.
  30. 30. 4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Melissa. Tarongina.Taronjí.Nom científic: Melissa officinalisHerba perenne de tiges rastreres quepoden arrelar i tiges erectes (fins 80cm) quadrangulars i cobertes de pèls.Les fulles són oposades, molt pilosesi de marge serrat. Les flors sónblanques, axil·lars i estan agrupadesen verticil·lastres. Si agafem una fullaentre els dits notarem una olor moltagradable a llimona.
  31. 31. 4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Clavell de moroNom científic: AgrostemmaPlanta erecta (fins 100 cm) anual detija prima i pilosa. Les fulles sónoposades, sense pecíol ilanceolades. Les flors són solitàriesamb el calze tubulat i acabat en 5segments estrets, molt llargs icaracterístics. La flor és de colorrosa- violeta i el fruit en forma decàpsula cobert pel calze.
  32. 32. 4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: Llevamans.Nom científic: CalendulaEl llevamà és molt freqüent als campsde secà de les Illes, a la tardorpodem trobar camps coberts de colortaronja per mor de les flors daquestaplanta. No hi ha cap altre espècieamb aquest color de flor en aquestaèpoca del any. També són moltcaracterístics el seus fruits amb formade cuc cobert despines.
  33. 33. 4.- Fer una parada en crestall pas apasNom comú: AlfabegueraNom científic: Thymus vulgarisHerba de fins 60 cm d’alçada defulles oposades, ovades i de margesencer o una mica serrat. Les florssón de color blanc o rosat, tenen elllavi superior dividit en quatre lòbuls iels estams que sobresurtenvisiblement de la corol·la. El calze éspubescent. L’olor de les fulles la fauna planta inconfusible.
  34. 34. 4.- Fer una parada en crestall pas apas4.8. Per muntar el reg exsudant s’empalmen dos trossos de tub de 5,7 metres a un de 27 cm, de manera que ens quedi en forma d’U. En un extrem hi posarem un tap final i a l’altre una vàlvula de pas, que és la que va connectada a la canonada principal de reg.
  35. 35. 5.- Famílies botàniques6.- Distribució i rotació per famílies 7.- Marc de plantació 8.- Calendari de sembra 9.- Tipus de sembra
  36. 36. 5.- Famílies botàniquesSOLANÀCIES LLEGUMINOSES COMPOSTESPatates Pèsols LletuguesTomatigueres Ciurons EndíviaAlbergínies Faves CardsPebres Mongetes Carxofes UMBEL·LÍFERES Pastanagues Api Julivert Fonoll
  37. 37. 6.- Distribució de famílies i rotació en les parades en crestall UMBEL·LÍFERES SOLANÀCIES Pastanagues / Apis Tomàtigues LILIÀCIES Pebres Cebes / Porros / Alls Albergínies COMPOSTES LLEGUMINOSES Lletugues / Endivies Mongetes / Pèsols / Faves QUENOPODIÀCIES CRUCÍFERES Bledes / Espinacs Cols / Raves / Naps CUCURBITÀCIES Carbassons / Cogombres
  38. 38. LLEGUMINOSES I CRUCÍFERES SOLANÀCIES Alfabaguera Tarongí X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X Clavell de moro X X Llevamans X X X X X X X X X X Faves X X X X X X X X X X X X X Alberginieres X X X X cols X X7.- Marc de plantació X Orenga Tarongí X X X X X X X X X X X XX X X XX 6 m de llarg 6 m de llarg Naps Tomatigueres X X X X Alfabaguera X X X X X XX X X XX Farígola X X X X X XX X X XX X X X X X X Pebres X Orenga Orenga X X X X X X XX XX Mongetes i pèsols X XXX XXX XX XX Clavell de moro XXX XXX Llevamans X X X Mongetes altes X X X X X X XXX XXX X X X XX XX X X X Alfabeguera XXX XXX X X X X X Tarongí XX XX X X XXX XXX X X X 1,5 m dample 1,5 m dample
  39. 39. COMPOSTES, QUENOPODIÀCIES I UMBEL.LÍFERES I LILIÀCIES CUCURBITÀCIES Clavell de Farígola moro X X X X X X X X X X X X XXX XXX X X X XX XX Clavell de moro X X X XXX XXX Porros i cebes Llevamans XX XX X XXX XXX Lletuga i endívia Carabassó7.- Marc de plantació Tarongí Orenga X X XXX XXX 6 m de llarg 6 m de llarg Clavell de moro Alls XX XX Llevamans X X XXX XXX XX XX XXX XXX Pastanagues X X Cogombres XXXXXX Espinacs XXXX XXXXXX XXXX Tarongí Oreng a XXXXXX Clavell de moro Llevamans Remolatxa Bledes Alls X X X X X X X XXXXXX XXXXXX X X X X X XXXX XXXX X X X X X XXXXXX XXXXXX X X X Farígola Tarongí X X XXXX XXXX X X X X X XXXXXX XXXXXX X X X 1,5 m dample 1,5 m dample
  40. 40. 8.- Quadre cronològic de sembres GEN. FEB. MARÇ ABR. MAIG JUNY JUL. AG. SET. OCT. NOV. DES. S: SembraSOLANÀCIES T: TransplantacióTomatigueres S S T T T C C C C C C C: CollitaPebres S S T T C C C C CAlberguinies S S T T C C C C CUMBEL.LÍFERESPastanagues C S-C S-C S S S-C S-C S-C S-C S-C C CApis C S-C S-C T-C T-C C S-C T-C C C CApi-raves S S T T S-C T TLILIÀCIESCebes T T T-C T-C T-C T-C C S SPorros S-C S-C S-T-C S-T-C S-T-C S-C S-C S-T-C S-T-C C C CAlls S C C S SCOMPOSTESLletugues S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-CEscaroles T-C C C S S-T S-T-C S-T-C S-T-CEndivies T-C C C S S-T S-T-C S-T-C S-T-CQUENOPODIÀCIESRemolatxes C C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C CEspinacs C C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C CBledes C S-C S-T-C C C C C S-T-C C C C CCUCURBITÀCIESCogombres S-T S-T S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C C C CCarabassons S-T S-T S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C C C CLLEGUMINOSESPèsols S S-C C C S S S SMongetes S S S S S-C S-C S-C C CFaves S-C S-C C C C S S S S-C S-CCRUCÍFERESCols T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-C S-C S S-T S-T S-T S-T CColfloris o bròquil C C S-T S-T S-T S-T-C S-T CNaps C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C CRaves C C S S S C CRavenets S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C
  41. 41. 8.- Quadre cronològic de sembres Facultat de Profunditat de Temps de Temps de germinació sembra naixement trasplantació SOLANÀCIES Tomatigueres 3-6 anys 2 mm 6-10 dies 60 dies Pebres 3-4 anys 4 mm 8-10 dies 70-80 Alberguinies 5-6 anys 2 mm 8-9 dies 50-80 UMBEL.LÍFERES Pastanagues 3-4 anys 1 mm 10-18 dies Apis 5-9 anys 2 mm 20-25 dies 50-60 dies Api-raves 5-9 anys 2 mm 20-25 dies 50-60 dies LILIÀCIES Cebes 1 any 2-4 mm 8-12 dies 50-70 dies Porros 2-3 anys 3 mm 12-14 dies 60-90 dies Alls 1 any 4 cm 10-12 dies COMPOSTES Lletugues 4-5 anys 3 mm 6-8 dies 35-45 dies Escaroles 3-5 anys 3 mm 8-12 dies 40-50 dies Endivies 3-5 anys 3 mm 8-12 dies 40-50 dies QUENOPODIÀCIES Remolatxes 3-5 anys 2 cm 8-12 dies Espinacs 4 anys 2 cm 5-7 dies Bledes 6-9a 2-3 cm 8-9 dies 35-45 dies CUCURBITÀCIES Cogombres 5-6 anys 2 cm 6-9 dies 25 dies Carabassons 5 anys 3 cm 5-8 dies 20-30 dies LLEGUMINOSES Pèsols 3 anys 4 cm 5-10 dies Mongetes 3-4 anys 4 cm 6-10 dies Faves 6-8 anys 5-10 cm 10-20 dies 40-60 dies CRUCÍFERES Cols 4 anys 3 mm 6-7 dies 40-60 dies Colfloris o bròquil 4 anys 3 mm 7-10 dies Naps 4-5 anys 2 mm 5-6 dies 60-90 dies Raves 3-5 anys 2 cm 5-6 dies Ravenets 3-5 anys 2 cm 5-6 dies
  42. 42. 9.- Tipus de sembra Per a conrearverdures i hortalisses espoden comprar llavors oplanter. La llavor es potsembrar de diversesmaneres: - Llavorers en recipients - Llavorers al sòl. - Sembra directa.
  43. 43. 9.- Tipus de sembraLlavorersConsisteix en sembrarllavors i llavor trasplantarel planter a l’hort. Es potfer: - Llavorers en recipients. - Llavorers al sòl.Sembra directaSembrar al terrenydefinitiu destinat al’horta. Aclarir l’excés deplàntules.
  44. 44. 9.- Tipus de sembra -Els llavorers permeten desenvolupar plantes en ambients més adequats, protegits de pluges, del fred, del sol directe i amb substrat millor que la terra de l’hort. - Un llavorer en recipients a cobert permet iniciar el cultiu d’hortalisses a finals d’hivern. - Els llavorers a terra tenen l’avantatge que es disposa de major espai.
  45. 45. 9.- Tipus de sembraEls llavorers en recipients es recomana per: - Api - Meló - Albergínia - Cogombre - Carabassa - Pebrot - Ceba - Porro - Col - Síndria - Lletuga - TomàticLa sembra directa a terra es freqüent en: - Mongetes - Remolatxa - Pèsols - Rave - Faves - Espinacs - Pastanaga - Xerevia
  46. 46. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:1.- Es poden fer llavorers durant totl’any, dependrà de lespècie i delclima. Fent un llavorer a cobert espossible iniciar cultius d’hortalisses afinals d’hivern.2.- Els contenidors possibles sónmolt variats:• Tests, jardineres, bols• Safates planes de plàstic• Safates d’alvèols de poliestirè• Safates d’alvèols de plàstic flexible
  47. 47. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:3.- S’ompli el recipient triat ambsubstrat. La mescla típica estàformada per:• 50% arena + 50% turba +vermiculita• Turba + arena + perlita a partsiguales + vermiculita• 75% turba + 25% perlita +vermiculita
  48. 48. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• Turba: es forma per ladescomposició parcial de lavegetació de zones pantanoses.Segons les condicions ambientals iles espècies existents es formendistints tipus de turba.Es sol usar la turba negra,proporciona un substrate més humit iamb major capacitat de retenciód’aigua.
  49. 49. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• Perlita: roca volcànica silícea quequan s’escalfa augmenta el seuvolum original. Es formen petitesbombolles que proporcionenlleugeresa entre altres propietats.Característiques:És de naturalesa inorgànicaPoca densitatMaterial neutre pH = 7Granulometria entre 2-6 mmEstructura estable
  50. 50. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• PerlitaSobre la planta presenta elssegüents efectes:Aconsegueix una bona aireació deles arrels i una bona relació aireació /humitat.Això proporciona millor nutrició,millor arrelament, i en general millordesenvolupament.
  51. 51. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• ArenaJuntament amb la grava és un delssubstrats més antics que esconeixen.La funció de l’arena és millorar eldrenatge i aconseguir un substratmés solt.L’arena sempre s’ha de desinfectarabans d’utilitzar-la com a substrat.
  52. 52. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• VermiculitaÉs un mineral de la família de lesmiques compost bàsicament peralumini, ferro i magnesi.Si s’escalfa (800 ºC) s’expandeixCaracterístiques:- Naturalesa inorgànica- Densitat baixa- pH = 7.2- Granulometria indicada de 5-10 mm- Estructura no molt estable
  53. 53. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:• VermiculitaEls efectes sobre la planta sónsemblants als de la perlita(drenatge i retenció d’aigua).És un substrat que es potdisgregar, pot endurir un poc elsubstrat.S’empra menys també pel seu altcost.
  54. 54. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:4.- Un cop emplenat el recipientprocedirem a sembra la llavor. Si esuna safata d’alvèols, amb un dit esfa un petit forat i posem per cadaalvèol una llavor (si són de midagran) o 3 o 4 (si són de mida petita).Si es tracta d’un altre tipus derecipient sense alvèols,s’escampen les llavors, es cobreixenamb una fina capa de substrat.Posarem etiquetes o els sobre buitsde les llavors per recordar que hemsembrat a cada llavorer i la data desembra.
  55. 55. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:5.- Es aconsellable tapar amb unvidre o amb un plàstic transparentper ajudar a mantenir unatemperatura alta i retenir la humitat,factors que facilitaran la germinació.Anar destapant cada dia o cada dosdies.6.- Mantenir el llavorer a un lloc càlid,sense sol directe i sense correntsd’aire.
  56. 56. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:7.- S’ha de regar amb una regadorao polvoritzador per a que l’aigua nodesplaci les llavors.Els regs han de ser freqüents i ambpoca quantitat d’aigua impedint queel substrat sassequi.També es pot emprar la tècnica dereg per immersió. Consisteix enintroduir el llavorer en un recipientamb aigua fins que el substrat quedibanyat.
  57. 57. 9.- Tipus de sembraProcediments de sembra en llavorers de recipients:8.- Si empres una safata que NOtingui alvèols, quans els plàntulestinguin 3 o 4 fulles, trasplantarl’excés de plàntules a un altrerecipient a una distància de 5 cmentre elles (replicat).9.- Si la safata és d’alvèols i hagerminat més d’una llavor percompartiment, deixar una únicaplàntula per alvèol.10.- A les poques setmanes estaranllest el planter per a ser sembrat al’hort definitiu.
  58. 58. 9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort Es poden sembrar certes especies directament a terra: Pèsols Mongetes verdes Xerevia Espinacs Raves Remolatxa Faves Pastanaga
  59. 59. 9.- Tipus de sembra Primavera Primavera- Verano Verano- Verano Otoño Sandía (s/p) Pepino (s/p) Escarola (p) Cebolla (p) Melón (s/p) Judía (s) Repollo Acelgas (p)Sembra directa a l’hort: Lechuga (p) Tomates (p) Coles de Espinaca (p) bruselas Endivia (p) Pimiento (p) Hinojo• Lèpoca de sembra Cebollino (p) Calabaza (s) FresónLa primavera i l’estiu són els Cebolla (p) Calabaza (s)moments típics per a sembrar. Avas (s) Guisantes (s)Alguns cultius poden iniciar-se Tomate (p)en qualsevol època de l’any Patata(remolatxa, raves, porros,lletugues, bledes, etc. Otoño Invierno Invierno- Primav.Si es disposa d’hivernacle les Col (p)dates s’amplien tot l’any. Coliflor (p) Cebolla Tomate Brócoli (p) Remolacha (s/ Guisantes p) (s) Alcachofa Espinaca Berenjena Zanahoria Acelga Pimiento Ajo
  60. 60. 9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• Preparació del terrenyLa terra s’ha de preparar ambantelació, llaurat en la tardor o hivernper airejar-la, quan estigui ben seca.Si fos un sòl molt argilós esrecomana incorporar arena per aesmenar-ho.
  61. 61. 9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• Preparació del terrenyEls elements químics més importantsnecessaris per a les plantes són elNitrogen, Fòsfor, Potassi, Calci,Magnesi, Sofre, etc.Si el pH és molt elevat (major de 8),sòl amb molt calci, indueix carènciesde ferro i altres nutrients. Aplicar sofreo turba rossa.Si el pH és baix (menor de 5,5), s’hade pujar amb calcària molta o dolomita(calci).
  62. 62. 9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• AbonamentSegons el mètode de Gaspar Caballeros’empra “fems de bassa”.Es pot emprar també altre tipus d’adobsorgànics naturals, com compost casolà,fems (de vaca, ovella, cavall, etc.).No s’hauria d’emprar altres tipus defertilitzants químics.Si la terra de cultiu no té suficientsnutrients, la planta no creix suficient, espot fer abonament quan la planta estàinstal·lada aportant composts de N-P-K.
  63. 63. 9.- Tipus de sembraSembra directa a l’hort:• SembraLa sembra es realitza segons el marc deplantació vist anteriorment.La profunditat de sembra sol ser de 1 cm,cols i pèsols a 2 cm, mongetes a 4 o 5cm,mirar en el paquet de les llavors.Per accelerar la germinació es pot cobrirl’hort, que evita l’evaporació i augmenta latemperatura (germinació tª > 7ºC).Les llavors no germinaran si es forma unacrosta dura a la superfície (períodes depluges seguides de vents secs).
  64. 64. Manteniment de l’hort: • Reg de l’hort • Abonament d’hortalisses • Eliminació de males herbes • Control de possibles plagues i malalties • Control de caragols i bavoses • Recol·lecció

×