Punt de Mira

2,472 views

Published on

Número 36 de la revista "Punt de Mira", de l'institut Antoni Torroja (Cervera)

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,472
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
332
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt de Mira

  1. 1. Numero 36Juny 2011
  2. 2. Punt de Mira Número 36 Sumari Juny de 2011 1 Opinió 2 Curs 2009-2010 Edita: Institut Antoni Torroja 4 Treballs de recerca Coordinació: Lluís Colell 5 Professorat Portada: Nídia Fernández 6 Comenius Imprimeix: Impremta Minerva 8 EduCAT1x1 10 Exposicionsttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ 11 Escoles Verdes 14 Xerrades 17 Sortides 26 Premis i distincions 28 Visita del Conseller 29 Celebracions 32 Passatemps 34 Premis literaris Sant Jordi Pàgines centrals: Fotografies de l’alumnat
  3. 3. Editorial Una experiència efímera: la Setmana BlancaEl curs 2010-2011 va començar amb un Durant aquest curs hi ha hagut una novetatseguit de novetats, unes vinculades al important en el calendari escolar. Per prime-calendari escolar i altres relacionades amb ra vegada hem tingut a les escoles i institutscanvis metodològics per la introducció de de Catalunya el que s’acostuma a anomenar plordinador portàtil a 1r i 2n dESO. Setmana Blanca i que en altres comunitats autò- nomes espanyoles i en altres països d’EuropaVam començar les classes el dia 7 de setem- ja fa temps que existeix i té una llarga tradició.bre, una setmana abans del que era habitu- La Setmana Blanca és una setmana no lectivaal, i es va programar, per primera vegada, la durant el segon trimestre del curs per a com- pensar l’inici del curs a principis de setembre isetmana blanca durant el segon trimestre. per fer una pausa en el trimestre més llarg. EnTenint en compte com era de llarg enguany el moment en què es va plantejar, es va sug-aquest segon trimestre, la parada duna gerir que també es podria aprofitar per anar asetmana no ens va anar del tot malament. esquiar.El nou govern, però, ha decidit suprimir La Setmana Blanca ha portat molta polèmica a tota Catalunya i s’ha discutit molt (a l’entradaaquests dies no lectius. i sortida de les escoles, als mitjans de comuni-El gran canvi que sha produït aquest curs cació, etc.) si era convenient introduir aquestaha estat, sense dubte, la introducció del setmana no lectiva justament quan el país estàprograma EduCAT1x1 (un ordinador per a travessant una greu crisi econòmica; si les famí- lies podrien atendre els fills més petits mentrecada alumne). Primer es van adequar les estan treballant; si realment serviria per anar aaules amb els elements tècnics i tecnològics esquiar o per a quedar-se a casa; si…necessaris (pissarres digitals interactives, Aquesta setmana hem estat treballant sobreWI-FI...). I, ja en una segona fase, la incor- aquest tema i hem fet, a la ciutat de Cervera,poració al dia a dia dalumnes i professors unes petites enquestes als alumnes de primària i secundària i als pares d’alguns alumnes de ladels ordinadors com a eina en el treball guarderia.quotidià. En alguna assignatura el llibre De les respostes obtingudes, hem constatat quedigital ha substituït el llibre de text tradici- la gran majoria de les persones han utilitzatonal, però en la majoria dels casos les TIC aquesta setmana per quedar-se a casa i no passón considerades com un complement vàlid per anar a esquiar. La majoria d’alumnes i de pares entrevistats s’hi ha mostrat a favor, peròen el procés daprenentatge i una bona eina alguns pares han dit que aquesta setmana blan-dadequació als reptes que levolució social ca hauria de ser al marge del trimestre lectiu i,planteja. per exemple, agafar un pont de tres o quatreEn aquests moments no tenim informació dies perquè opinen que els seus fills aprofiten aquesta setmana per a sortir amb els amics ioficial del Departament dEnsenyament no pas per a estudiar. En canvi, els alumnes derespecte a la continuïtat de l1x1. El copaga- secundària opinen que aquesta setmana no s’hament dels ordinadors (entre la Generalitat d’anul·lar perquè els ajuda a sortir una mica dei els pares) és una despesa molt alta i poc la rutina.assumible en temps de crisi, i aquest sem- Sembla que la nova consellera d’Ensenyament vol suprimir la setmana blanca a partir del cursbla que és largument que posa en qüestió vinent. Haurà estat, en aquest cas, una innova-tot el projecte. ció ben efímera.Els interrogants oberts són bastants, caldrà Anaïs Ramos i Luigi Pampana (3r d’ESO)esperar i procurar que el treball a linstitutno es vegi afectat per les indecisions. 1
  4. 4. Notes de la selectivitatCurs 2009-2010 Com cada curs, l’alumnat que va acabar el Batxillerat el juny de 2010 va tenir l’oportunitat de presentar-se a les Proves d’Accés a la Universitat (la Selectivitat). El nombre d’alumnes presentats en aquesta convocatòria va ser de 26 i tots van aconseguir aprovar aques- tes proves. En gairebé totes les matèries, l’alumnat del nostre centre va obtenir uns resultats superiors a les notes mitjanes. En la següent taula, podeu observar els resultats obtinguts pels nostres alumnes: MATÈRIA INSTITUT CATALUNYA CATALÀ 5,73 5,75 CASTELLÀ 6,98 6,62 HISTÒRIA 7,58 6,3 FILOSOFIA 5,78 5,64 ANGLÈS 6,38 5,83 MATEMÀTIQUES 7 5,57 MATEM. APLICADES 5,11 5,01 FÍSICA 5,5 5,35 QUÍMICA 6,25 5,92 BIOLOGIA 7,25 6,65 LLATÍ 5,75 5,78 HISTÒRIA DE LART 4,83 6,03 DIBUIX TÈCNIC 7,25 6,04 CIEN. TERRA 6,2 6,26 TECNO. INDUSTRIAL 8 7,15 GEOGRAFIA 6,63 5,92 A. MUSICAL 6,5 5,15 ECONOMIA I ORG. 8,5 6,95 Es jubila en Vicent Loscos A final de curs passat, es va jubilar en Vicent Loscos, professor del Departament de Ciències Naturals del nostre institut. En Vicent va arribar al nostre centre l’any 1979, després d’una breu estada a la indústria i d’haver fet classes alguns cursos als Maristes de Lleida i a l’institut de Tàrrega-Bellpuig-Agramunt. En Vicent, com a pro- fessor de Física i Química, va impulsar l’ús dels respectius labora- toris com a eines pedagògiques i va impulsar-ne la modernització i la posada al dia amb material actualitzat. A més, va ser un dels pioners en la introducció de la informàtica al centre amb els mítics Amstrad, Commodore, Spectrum... També va ocupar durant sis cursos acadèmics el càrrec de secretari del centre, durant els quals van produir-se canvis importants en el sistema educatiu. Després de més de 30 anys dedicats a la docència, en Vicenç s’ha guanyat un merescut descans i podrà gaudir de temps per dedicar a les seves diverses i múltiples aficions. 2
  5. 5. Lliurament d’orles a la promoció 2008-2010Com cada any, el lliurament dorles als alumnes de 2n de batxillerat a finals del mes de maig marca el final delestada duna promoció a linstitut. Tota la comunitat educativa celebra aquest moment amb alegria i amb elsmillors desitjos per als joves que iniciaran un nou camí.La celebració del final de la promoció 2008-2010 va tenir lloc al Paranimf de la Univeristat Gendre fotògraf Gendre fotògraf 3
  6. 6. Treballs de recerca (2010-2011)Treballs de Recerca Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2010-11: ALUMNES TUTOR TÍTOL DEL TREBALL Ahmad, Shaizad J. Sabaté Pla dempresa ramadera Duran, Pau Balcells, Clara J. Folguera Ecodisseny Pulido, Núria Borodinova, Anastasiya Ll. Colell Els videojocs Cisteró, Albert Bosch, Marina L. Fenés Repercussió de la moda francesa Cortés, Sandra Bosch, Alba E. Armengol Publicitat Molluna, Ester Castillo, E. T. Puig Mitologia al cinema Coma, Ricard J. Villorbina WI-FI Suárez, Javier Dalmases, Antoni J. Villorbina Robot Puig, Joan Essarab, Naoufel R. Tolosa Preparació dactivitats extraescolars Farran, Jordi M. Rodríguez Scratch Pomés, Josep Figueres, Tatiana J. Boquet La realitat d’Haití Graells, Albert M. Rodríguez 1x2+AI=106 Trilla, Marta Hemaia, Pola A. Mayoral Genètica Kandarouch, Omayma J. Sabaté Finançament de la Universitat Muñoz, Emma R. Pollina Hort ecològic Rafegas, Borja Olaya, Ariadna A. Mayoral Accidents cardiovasculars Oriol, Ester R. Pollina Pesticides 1 - Futbolistes 0 Royes, Aida Rosell, Laura X. Ribes Creació dun musical Rusu, Cornelia T. Puig La Universitat de Cervera Trilla, Elena Sala, Teresa R. Pollina LUnivers hostil Yakovlyeva, Anastasiya Tores, Lorena A. Mayoral Additius alimentaris Waselle, Rebeca Valldaura, Aina J. Boquet Biblioteca popular 4 Vázquez, Alejandro A. Recasens Control d’estocs
  7. 7. Aquest curs es jubilen...Quan acabi aquest curs, es jubilaran quatreprofessors molt estimats per nosaltres: l’Elisen-da Ferran (del seminari de català), la MagdaVilamajor (professora d’història), la Lolita Fenés(dóna classes de francès) i el Joan Villorbina(que imparteix tecnologia).Hem viscut moments molt bonics amb ells,però ara és hora que encetin una altra etapa enles seves vides: la jubilació.Hem xerrat amb tots ells una estona per asaber com han estat aquests anys ensenyant icom han escollit aquesta professió.Tots van començar a treballar en l’ensenyament quan eren molt joves (recorden la seva primera classe ambmolta il·lusió i amb molts nervis) i fa uns 40 que s’hi dediquen. Ja fa més de quinze anys que treballen enaquest institut. Van escollir aquesta feina per vocació i han treballat en instituts d’arreu de Catalunya abansde donar classes en el nostre.En general, creuen que la situació de l’ensenyament ha millorat durant els anys, si bé hi ha alguns aspectesque han empitjorat.Creuen just que es puguin jubilar ara, però també n’hi ha algun que creu que podria quedar-se més tempsfent classe. Quan es jubilin, volen dedicar-se a les seves aficions preferides.Esperem que aquesta nova etapa els vagi encara millor que la que ara tanquen!!!Els professors nous En Xavier Ribes i en Vicenç Fornons són els dos profes- sors nous que aquest curs tenim al centre. En Xavier és professor de Música i substitueix la Mireia (però porta gairebé tot el curs al centre). En Vicenç és professor de Matemàtiques. En Xavier té 39 anys, és escorpí, va néixer i viu a Lleida, és solter i va fer estudis superiors de violí. Li agrada la música, l’esport i viatjar. En Vicenç té 33 anys, és àries, va néixer a Lleida i viu a Artesa de Segre, és casat i va estudiar enginyeria de te- lecomunicacions. Li agrada practicar esport, la lectura i el cinema. Els hem fet una petita entrevista per tal que els pugueu conèixer una mica millor:1.-Per què es dedica a l’ensenyament? V.: A l’escola anava al CEIP Els Planells (Artesa deXavier: Perquè m’agradaria transmetre un 1% de la Segre) i l’Institut va ser l’IES Ponts (Ponts)meva afició a la música. 4.-Recorda algun seu professor/a en especial? PerVicenç: Perquè m’agrada explicar històries. També què?m’agrada treballar amb persones. X.: Sí, la professora de llatí. Perquè a la seva classe2.-Treia bones notes quan era estudiant? m’ho passava molt bé aprenent.X.: Sí, normals. V.: Sí, el professor de Matemàtiques de l’escola.V.: Entre bé i notable. 5.-Li agrada el nostre institut? Per què?3.-A quin institut i escola anava? X.: Sí, trobo que la canalla es porta bastant bé i emX.: A l’escola anava al CEIP Riu Segre, i el meu insti- deixa fer coses sobre la música.tut va ser el Joan Oro (Lleida). V.: Sí, és un edifici emblemàtic . 5
  8. 8. Comenius El nostre institut va engegar el curs 2009-2010 un projecte Comenius, un projecte de dimensió euro- un altre institut polonès de Chodziez (a la regió de Wielkopolska). pea emmarcat dins del Programa Socrates. El seu La primera idea del projecte va ser la de conèixer i objectiu és millorar l’aprenentatge de les llengües, donar a conèixer la realitat de tres regions petites fomentant la comunicació entre els alumnes de europees mitjançant lestudi de temes tan diversos diferents països i intensificant la cooperació en com la cultura, lesport, loci, la gastronomia, etc. i l’àmbit de l’ensenyament i la transmissió d’informa- els seus efectes per a la salut. Lobjectiu principal ció i experiències. ha estat promoure el contacte entre els alumnes El projecte és fruit duna visita preparatòria a dels centres participants per ampliar tant els seus Lemgo durant el mes de gener de 2009. Allà durant horitzons personals com culturals tot practicant quatre dies es van elaborar els primers passos d’un l’anglès, llengua emprada en totes les activitats programa dintercanvis tant a nivell dalumnes com realitzades i els intercanvis. professors entre tres països europeus (Alemanya, Durant el mes de juny de 2010 ens van visitar a Polònia i Espanya). Cervera els nois i noies dels altres instituts que Fou allà on nasqué FIT FOR EUROPE (FFE), el nostre participen en el programa. Durant aquest curs projecte comú que, durant dos cursos acadèmics, 2010-2011 hem estat nosaltres els que hem anat a s’ha dut a terme conjuntament amb un institut Alemanya i Polònia per tal de completar els inter- alemany de Lemgo (a la regió de Northwestfalia) i canvis i les activitats previstes. Visita a Lemgo (Alemanya) El passat 30 de setembre els alumnes de Batxillerat que formem part del projecte Comenius vam anar a Alemanya fins el dia 8 d’octubre per dur a terme la segona trobada del projecte Fit For Europe. La trobada era a la ciutat de Lemgo i el tema principal eren els esports. Així doncs, vam realitzar activitats esportives com el volei- bol i l’escalada. També vam visitar ciutats importants d’Alemanya, com ara Hamburg o Bielefeld. Ara bé, el que probablement ens va agradar més va ser la sorpresa que ens van preparar les professores: 3 dies a Berlín! Allà estàvem en un alberg molt acollidor i cèntric. Vam visitar els monuments més emblemàtics de la ciutat, com el mur de Berlín i la porta de Brandemburg. Ah, i en bicicleta! Visita a Chodziez (Polònia) Del 25 de març a l’1 d’abril alguns/es alumnes de 1r de Batxillerat vam tenir l’oportunitat de viatjar a Polònia per completar el projecte Comenius 2009-2011 Fit for Europe. Ens vam desplaçar fins a Nieliska tot passant per Praga i per Cracòvia. Vam gaudir de l’esta- da en aquesta zona durant dos dies, durant els quals vam poder visitar les mines de sal. L’endemà ens vam traslladar a Auschwitz, on vam visitar el camp de concentració, i, final- ment, ens vam desplaçar cap a la zona munta- 6 nyosa de Zakopane. Durant aquests dies vam
  9. 9. visitar la zona, vam fer caminades i vam anar a esquiar en una estació de la zona.El penúltim dia de l’estada vam fer un torneig d’esports i, a la nit, ens van donar els premis. A més de les visites,cada dia fèiem les nostres tasques del programa Comenius. Durant la nostra estada vam anar també a la zonadels Carpats, vam menjar i vam escoltar música típica d’allà.El darrer dia d’estada vam visitar Cracòvia i, en especial, la fàbrica de Schindler (l’alemany famós per la pel·lículad’en Spielberg). Després vam anar a l’aeroport i vam prendre l’avió de tornada a casa.El nostre Comenius Una aspecte important dels programes Comenius consisteix en els viatges que els alumnes dels centres participants fan als altres centres per tal de dur a terme un seguit d’activitats conjuntes. Hem volgut saber què ha significat per als nostres companys/es el fet de participar en aquesta experiència i per això hem parlat amb tres nois de 1r de Batxillerat que han viatjat tant a Alemanya com a Polònia en el marc del projecte Comenius Fit for Europe. Són en Marc Arbós, la Clàudia Freixes i en Joel Canosa. Ens han dit que el que més els havia cridat l’atenció vaser el menjar i els horaris, bastant diferents als que nosaltres estem acostumats. El menjar no els va agradarmassa, perquè sempre menjaven carn i sopa i els horaris eren molt diferents als nostres, ja que la gent s’aixecamolt aviat per tenir més temps durant el dia, però també se’n van a dormir molt d’hora.També ens han dit que van fer-hi molts amics i que encara mantenen el contacte amb ells a traves de les xarxessocials. Durant els viatges, l’idioma no va ser un gran obstacle ja que feien servir l’anglès per comunicar-se (devegades també els gestos).Els nostres companys, a Alemanya, es van allotjar a casa dels seus companys alemanys, mentre que a Polònia esvan allotjar en un hotel conjuntament amb els nois i noies alemanys. A tot arreu s’han sentit molt ben atesos ihan estat molt bé.En els països que han visitat, han aprofitat per visitar les ciutats principals d’aquests països europeus, i fins i tothan après algunes paraules en polonès, un idioma molt difícil.A banda d’això, l’experiència els ha estat molt útil per millorar el seu nivell d’anglès, ja que era l’idioma que feienservir per fer totes les activitats i l’han estat practicant constantment al llarg de totes les estades i quan s’hi co- 7muniquen telemàticament.
  10. 10. EduCAT 1x1 Els temps canvien, i de pressa. Fins i tot per un edi- fici com el de la Universitat de Cervera, que, amb •Un ordinador de sobretaula per al professorat •Un armari per als ordinadors portàtils de gairebé tres segles d’existència, és una bona mostra l’alumnat. d’adaptació als nous temps i als nous usos que se A banda de l’equipament específic de cada aula, li han anat adjudicant al llarg del temps. Aquest també ha calgut dotar el centre de diversos enca- edifici, ple d’història i de vivències, n’ha vist de tots minadors i commutadors per reforçar les diverses colors i, avui en dia, bona part de les seves depen- xarxes informàtiques de què disposa el centre. dències acullen l’Institut Antoni Torroja. La previsió inicial del Departament d’Ensenyament Aquest curs 2010-2011 ha començat a l’institut era de 4 aules per al programa (amb una dotació amb una novetat important: els alumnes del 1r econòmica de 15.000€ per a la seva adequació), cicle de l’ESO porta una maleta més. Aquest curs però el nostre centre ha adaptat totes les aules de s’ha endegat el projecte EduCAT1x1 i l’alumnat de l’edifici per quan es vagi estenent el programa. 1r i 2n d’ESO faran Un altre dels aspectes algunes de les clau en la posada en assignatures amb marxa d’aquest progra- l’ajut d’un ordina- ma ha estat la formació dor portàtil. del professorat que hi Durant el darrer participa. trimestre del curs El Departament d’En- passat va comen- senyament ha proposat çar a implantar-se uns cursos presencials i en el primer curs telemàtics (a distància) d’ESO i aquest curs per tal que el profes- ja s’ha estès a tot sorat es formi en les el 1r cicle. eines informàtiques que El projecte Edu- s’utilitzen en les aules CAT1x1 té com a objectiu integrar les tecnologies digitals. de la informació i de la comunicació (les TIC) en els En aquests cursos, el professorat aprèn tant el centres educatius. El Departament d’Ensenyament funcionament dels nous aparells de què disposa a va iniciar aquest projecte durant el curs 2009-2010 l’aula (com per exemple, l’ús de les pissarres digi- en els instituts deducació secundària, i contempla tals) com l’adaptació o creació de nous materials lús dun ordinador portàtil per part de cada alumne didàctics que aprofitin les potencialitats d’aquests o alumna i la transformació de les actuals aules en recursos tecnològics (com els entorns virtuals “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i d’aprenentatge del tipus Moodle) o com trobar recursos educatius en format digital. materials didàctics i recursos pedagògics ja creats Abans de posar en marxa aquest projecte al nostre per altres professors o per les editorials de llibres centre, ha calgut adequar les instal·lacions i dotar de text (com el portal Alexandria o el portal Àtria). l’edifici dels equips tècnics necessaris per poder El procés d’implantació del programa es clou amb treballar amb tot l’equipament informàtic des- la dotació a cada alumne del 1r cicle de l’ESO d’un plegat. Hem de tenir presents les peculiaritats de ordinador personal portàtil amb el qual accedirà l’edifici de la Universitat de Cervera en què es troba el nostre centre i les dificultats que ha de superar qualsevol tipus d’instal·lació o obra que s’hi dugui a terme. A més de la renovació total de la instal·lació elèctri- ca i de l’enllumenat de tot el centre que es va dur a terme fa 2 anys, específicament per al projecte EduCAT1x1, el centre ha hagut de fer una inversió total de més de 60.000€ per dotar les aules de l’equipament necessari: •Cablejat per a instal·lar la WI-FI •Una Pissarra Digital Interactiva i pissarra blanca de projecció. 8
  11. 11. als continguts en línia que cada professor proposi. Es Pel que fa a la valoració que en fan els implicats entracta d’un ordinador de la marca Toshiba, model NB- el projecte, les opinions són diverses. La majoria del250, amb una pantalla de 10 polzades. La seva mida professorat que hi participa està satisfet, malgrat lesreduïda en facilita el trasllat dins i fora del centre, dificultats inicials, d’alguns aspectes de la posada enperò de vegades resulta difícil de llegir i complicat marxa del programa, sobretot de l’ús de les pissarresd’estudiar-hi. digitals.El Departament d’Ensenyament ha pagat la meitat L’alumnat de 1r cicle de l’institut va respondre unadel cost dels ordinadors i l’altra meitat l’han hagut de enquesta els resultats de la qual són, en algunspagar les famí- aspectes, forçalies. Tagrada el programa EduCAT1x1? sorprenents:A més, algunes 35 En principi,famílies han la major part 30instal·lat la con- 30 (un 88%) delsnexió ADSL a casa alumnes queper tal de facilitar 25 fan el progra-la feina als seus 22 ma EduCAT1x1fills i filles. La 20 19 Molt disposen demajoria, però, ja Regular connexió ADSLen disposaven. a casa seva, Poc 15 13 GensPer tal de man- i manifestentenir informades 10 que el procésles famílies de 6 d’adaptació alsl’alumnat sobre 5 3 3 3 nous mètodesel funcionament de treball dede les classes 0 l’aula digital no 1r ESO 2n ESOdel programa, es ha estat massavan fer diverses complicat: genssessions informatives adreçades als pares i mares difícil per a un 32% dels enquestats i poc difícil per aper tal d’explicar-los en què consisteix l’aplicació del un altre 41%.programa, com treballen els seus fills i filles en les Pel que fa als llibres digitals, una lleugera majoriamatèries implicades i per resoldre tots aquells dubtes prefereixen els llibres de text tradicionals en pa-i inquietuds que alguns havien manifestat. per als llibres de text digitals (el 43% prefereix elsLa implantació del programa EduCAT1x1 s’ha fet de sempre davant del 34% que prefereix els llibresprogressivament. Es va començar el curs passat amb digitals).el 1r d’ESO i aquest curs ja es fa a tot el 1r cicle, però Quan valoren el programa EduCAT1x1 globalment, lanomés en algunes assignatures. majoria de l’alumnat manifesta un grau de satisfaccióAmb la implantació del projecte, no han desaparegut regular (un 53%) i un 25% opina que li agrada molt. Sicompletament els estris habituals (llibre de text, lli- desglossem aquests percentatges per cursos, sorprènbretes, pissarra tradicional, etc.), però s’han ampliat una mica que els alumnes menys contents amb elenormement les possibilitats i recursos que tant programa són els de 2n curs, que ja van començar aprofessorat com alumnat tenen al seu abast: treballar en el programa EduCAT1x1 a finals del curs passat. •poden consultar els llibres digitals en línia •es pot fer una cerca d’informació a Internet en Estava previst que el programa EduCAT1x1 s’anés qualsevol moment estenent progressivament a la resta d’assignatures i •es pot mostrar una animació que il·lustri un de cursos, i tingués continuïtat en el futur. En aquests determinat concepte o un fenomen moments, amb la greu crisi econòmica que ens •es pot accedir a tot tipus de material multimèdia afecta i les retallades pressupostàries endegades pel (àudios, vídeos, etc.) Departament d’Ensenyament, és una incògnita com •es poden resoldre activitats d’una manera inte- es desenvoluparà aquest programa d’ara endavant. ractiva amb l’ajuda de la pissarra digital… 9
  12. 12. La violència masclistaExposicions La setmana del 18 al 22 d’octubre vam tenir instal- lada al nostre centre l’exposició Desmuntem mi- tes? Violència masclista en la parella. L’exposició, organitzada per l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la Paeria de Cervera, constava d’una sèrie de panells en cadascun dels quals es desmuntava un mite que amaga situacions de violència masclista. Es tracta d’una exposició mòbil i itinerant que des del mes d’abril de 2010 ha viatjat per diversos indrets de Catalunya. L’exposició va adreçada a l’alumnat de 2n cicle d’ESO i de Batxillerat. Els alumnes van visitar l’exposició, situada al passadís del primer pis del centre, en el marc de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania o durant les sessions de tutoria. L’objectiu de l’exposició és conscienciar els visi- tants de les situacions de violència masclista que poden amagar-se sota estereotips socials comuna- ment acceptats. Premis Disseny per al Reciclatge Durant el mes de gener es va poder visitar als pas- sadissos del centre l’exposició d’objectes premiats en la 5a edició dels premis per al Reciclatge, insti- tuïts l’any 2001 i que enguany han comptat amb la participació de 213 propostes diferents. Aquests premis pretenen promoure el concepte de reciclatge tant pel que fa a la utilització de materials reciclats per a la fabricació de produc- tes com quant al reciclatge dels productes un cop esdevenen residus. En l’exposició es van poder veure els guardonats en les diferents categories que conformen el pre- mi. En la categoria de Productes (A), ha estat premiat un separador de carril bicicleta Zebra.En la cate- goria Projectes (B) ha guanyat el premi l’ecoapar- cament per a bicicletes Pal, de l’empresa Novell Puig Design. En l’apartat Estratègies (C), ha estat premiat la Xarxa d’Ecodisseny i Disseny per al Re- ciclatge i la Reciclabilitat. En la categoria Materials (D), el premi ha estat per Syntrewood (de l’em- presa LaSentiu), un material sintètic provinent del reciclatge de la recollida selectiva d’envasos. 10
  13. 13. L’institut aposta pel Boc’n RollEl 2 de desembre dues tècniques del Consell Co- ecològic, reciclable i molt resistent. És fàcil d’obrirmarcal de la Segarra van repartir gratuïtament un i tancar, i és adaptable a les diferents dimensionsboc’n roll per a cada alumne/a de 1r, 2n i 3r d’ESO dels entrepans, fruites, galetes, etc. Les sevesdel nostre institut. mides són de 18 xL’ IES Antoni Torroja 12,5 cm (quan estàcol·labora en el progra- plegat) i de 49,5 xma d’Escoles Verdes 29,5 cm (quan estàper tal de reduir els re- obert).sidus procedents dels El boc’n roll és eco-embolcalls d’alumini lògic perquè substi-en què l’alumnat del tueix els embolcallscentre porta els seus d’usar i llençar, ésentrepans de l’esmor- higiènic, durable,zar i altres aliments. rentable (fins i tot aEl boc’n roll és un la rentadora), ajus-embolcall reutilitzable table, lleuger, noque serveix per em- ocupa espai i mantébolicar aliments o per frescos els aliments.fer servir de superfície El Consell Comarcalper menjar i així reduir la utilització d’embolcalls de la Segarra ha distribuït 2.000 boc’n rolls entred’un sol ús. Els materials de què està fet són, per les escoles i instituts de la Segarra.una cara, cotó i polièster i, per l’altra, un plàsticSortida de tardor del Projecte RiusEl dia 20 de octubre al matí un grup de nois de coses que es veien a simple vista, com la fluïdesal’IES Antoni Torroja vam anar a fer una inspecció de l’aigua, el substrat del riu, la vegetació, el color,ambiental en la zona del riu Ondara que està situ- l’olor, deixalles, etc. Més tard vam posar-nos lesada després de la depuradora de Cervera. Aquesta botes i cap a l’aigua: vam mesurar el cabal deés la zona del riu que inspeccionem periòdica- l’aigua i vam començar a buscar vida a l’interiorment per constatar-ne del riu. Vam trobarl’evolució. Es tracta fins a quatre crancsd’un sector especial- de riu, cucs, sango-ment sensible perquè neres, plecòpterss’hi aboquen les aigües i més macroinver-tractades de la depu- tebrats. Segons lesradora de Cervera. Per enquestes de l’estatfer aquestes sortides índex de macroin-periòdiques dels de- vertrebrats del riu,legats ambientals del l’estat era bo; ennostre centre, comp- canvi, l’estat deltem amb el suport bosc de ribera eraeconòmic i humà del deficient. Final-Consell Comarcal de la ment, vam allibe-Segarra dins dels seus rar els animals unplans d’actuació per a altre cop al riu, vaml’Agenda 21. acabar d’omplir elUn autocar ens traslladà a la zona d’observació. Un qüestionari amb la fisicoquímica de l’aigua, vamcop allà, vam haver d’omplir un qüestionari segons fer les motxilles un altre cop i vam tornar cap ales dades obtingudes per saber l’estat en què es Cervera amb nova informació que possiblementtroba el riu. El primer que vam analitzar van ser les no sabíem sobre el petit riu Ondara. 11
  14. 14. Novetats en el Projecte Òliba El passat dia 8 de març caixa-niu i cada dia els donem pollets de pollastre van arribar, com cada morts i els netegem el niu. Aquest projecte es basa any, les noves òlibes que els alumnes que s’ofereixen voluntaris per col- al nostre institut. Una laborar-hi criïn les òlibes des de ben petites i quan quinzena dels alumnes són grans siguin alliberades. de l’IES Antoni Torroja El hacking és important perquè els alumnes participem en el hac- prenguem consciència sobre l’estat dels animals king, un projecte que en perill d’extinció i, a la vegada, ajudem l’espècie es basa en la cria de perquè es pugui recuperar. polls d’òliba. Les òlibes són animals nocturns i, generalment, El hacking és una cacen rosegadors. Habiten en campanars i en ca- tècnica utilitzada per ses de pagès deshabitades. Però ara aquests llocs reintrodiur espècies animals en algun indret. on les òlibes feien el niu han disminuït molt i, per Consisteix a criar uns pollets d’òliba en una caixa- tant, els animals cada cop tenen més dificultat per niu situada en unes golfes, amb la intenció que niar i criar els polls. creguin que és el seu niu veritable. Actualment estem criant tres pollets que ara tenen Els polls ens els porten des del Centre de Recupe- un mes i mig; encara tenen molt plomissol. D’aquí ració de Fauna de Vallcalent (Lleida), on els seus a unes tres setmanes començaran a volar per les progenitors estan en captivitat. Així nosaltres col- golfes i, al cap d’uns dies, ja les podem alliberar. laborem en la recuperació de l’espècie a la nostra Amb aquestes tres òlibes d’enguany, ja seran 25 comarca. les òlibes criades i alliberades al nostre institut Quan les òlibes tenen unes sis setmanes són dins aquest programa, que vam iniciar durant el traslladades a l’institut, les col·loquem en una curs 2004-2005. Fòrum de les Escoles Verdes a Juneda El dia 11 de març, tres alumnes (Aleix Rafegas, sents i que tenia la possibilitat de ser escollida per Iulia Bentan i Carolina Codina) representants del anar a Brasília (Brasil) a una trobada mediambien- consell mediambiental d’Escoles Verdes de l’IES tal d’àmbit mundial. El nostre grup de l’IES Antoni Antoni Torroja vam agafar un autobús per anar al Torroja va ser seleccionat com a guanyador. cinquè fòrum d’Escoles Verdes de Lleida i primer En arribar l’hora de dinar es podien contemplar les de la XESC (Xarxa instal·lacions ecolò- d’Escoles per la Soste- giques que hi tenen nibilitat a Catalunya), instal·lades: hiverna- en què van participar cles, plaques solars, més de 30 centres molins hidràulics i una educatius entre pri- zona amb tot d’ani- mària i secundària. mals de granja. Ens van passar a re- En acabar de dinar, collir poble per poble vam passar per uns amb un autobús per tallers on preparàvem portar-nos a la Granja- planter d’hortalisses, Escola Les Obagues, que actualment els a Juneda, a prop de alumnes de Cervera Lleida, on se celebrava es cuiden de regar i aquest fòrum. veure’n la seva evolu- Van separar els ció, i també es va fer centres per grups de un taller d’empelt de professors i d’alumnes. Els alumnes del Torroja codonyer amb esqueixos de varietats de pomera. vam haver d’explicar i compartir amb els altres les Ens el podíem emportar, plantar-lo i cuidar-lo.12 experiències que teníem com a escola verda. Vam Finalment ens van fer una foto de grup i ens van esmorzar i, a continuació, es van fer unes votaci- obsequiar amb un sabó fet amb oli reciclat. ons per seleccionar la millor escola de les allí pre-
  15. 15. Sortida al centre de Vallcalent (Lleida)El divendres 8 d’abril, els cursos de 1r d’ESO A i B Després hem anat a veure els dos mamífers: unavam anar a Vallcalent, un centre de recuperació de parella d’óssos bruns i una parella de guineus. Elsfauna d’animals autòctons. Tots els animals que hi óssos eren cadells i les guineus eren mare i fill.tenen són salvatges i n’hi ha alguns que es queden Després dels mamífers, hem anat a un llac i, desa viure allà per sempre: són els irrecuperables. d’una sala, hem observat els animals amb uns pris-Aquests animals són els que hem vist nosaltres. La màtics i hem pogut veure’ls de prop en el seu estatmajoria eren aus, però també hem vist un parell de natural. Quan hem acabat això, hem anat a visitarmamífers i algun rèptil. uns animals nocturns, les òlibes; la major partPrimer, hem anat a mirar les aus i hi hem vist encara dormien, tot i que n’hem vist volar una.arpelles, voltors, marcenques, ducs i falcons, entre Aquí s’ha acabat la nostra visita a Vallcalent; ensaltres. La major part estaven allà per una lesió a ho hem passat molt bé i hem après algunes cosesl’ala produïda en xocar contra un pal elèctric o curioses.alguna ferida causada per algun altre animal.Campanya de reciclatge de telèfons mòbilsEl nostre centre, dins el programa Escoles Verdes, cristall líquid i, sobretot, els condensadors lleugersparticipa en la campanya de reciclatge de telèfons i durables que han permès telèfons mòbils petits imòbils per tal de protegir els ecosistemes africans. que pesen molt poc.Per a fabricar els telèfons mòbils, cal utilitzar un Com que la seva demanda mundial s’ha disparat,mineral estratègic molt escàs: el coltan. El coltan el preu del coltan ha pujat desmesuradament. Aixòés una barreja natural formada per columbita ha provocat en els països africans de la zona delsi tantalita que rarament forma cristalls. Tant la Grans Llacs on s’explota, sobretot a la Repúblicacolumbita com la tantalita són minerals amb un Democràtica del Congo, conflictes armats, revoltescontingut molt variable de ferro i de manganès. socials, utilització de mà d’obra infantil, destruccióEl nom de coltan ve de les tres primeres lletres de d’àmplies zones d’alt valor ecològic, reducció delscadascundels dos minerals que el formen.El coltan hàbitats naturals de goril·les, ximpanzés i altresés un material conegut des de fa molt de temps, espècies fortament amenaçades, etc.però que ha vist augmentar considerablement el Enviant 30 mòbils reciclats, podrem apadrinar unseu ressò perquè és una part bàsica dels acumu- ximpanzé durant un any de manera gratuïta.ladors dels telèfons mòbils, malgrat que ja erautilitzat en la indústria aeronàutica (coets i satèl- Des de l’inici de la campanya, ja hem recollit méslits). El contingut d’aquests minerals en dos metalls de 80 telèfons mòbils a les urnes que hi ha instal·superconductors, tàntal i niobi, ha permès un gran lades als passadissos de l’institut.desenvolupament de les modernes tecnologiesde la comunicació, amb la fabricació d’ordinadors Gràcies a tothom per la vostra col· laboració!!! 13cada vegada més potents i ràpids, les pantalles de
  16. 16. Els perills d’InternetXerrades Dimarts 2 de novembre els alumnes de 1r d’ESO vam assistir a una xerrada que ens va fer una agent del cos dels Mossos d’Esquadra sobre els perills de la xarxa Internet. Aquestes xerrades les fem durant les hores de tutoria. Els objectius de la xerrada són conscienciar els menors de l’ús que fan de la xarxa. Nosaltres com a menors hem de fer un ús adient de l’ordinador. Ens van explicar coses que ens podrien passar a nosaltres o bé que ens podrien afectar, com per exemple, que a Internet ens poden enganyar, etc. La xarxa d’Internet és perillosa solament si no se sap fer un bon ús del sistema. També ens van explicar algunes coses que són legals o il·legals quan utilitzem Internet, com per exemple pujar la imatge d’alguna persona que no L’Institut Guttmann i la desitgi aparèixer públicament a Internet, etc. prevenció viària La xarxa Internet és un estri molt útil, però no Aquest 24 de novembre ens ha visitat un membre cal abusar-ne. És útil per fer treballs, per cercar de l’Institut Guttmann, en Jordi, per parlar-nos informació, per comunicar-nos amb altres perso- sobre la prevenció dels riscos a la carretera i nes, etc. alertar-nos de la importància que té prendre les Va ser una xerrada molt útil i entretinguda. mesures de seguretat adequades. Hem vist un vídeo sobre alguns casos de persones que pateixen una discapacitat causada per un acci- dent de cotxe o moto. Ens explicaven la seva visió La Setmana de la Ciència de la vida després de l’accident i a què van haver El passat dimecres 17 de novembre vam anar els de fer front. En Jordi també va patir un accident alumnes de 2n cicle d’ESO i de Batxillerat de l’IES que el va deixar en cadira de rodes i ens ha expli- Antoni Torroja a la Sala d’Actes del centre perquè cat la seva experiència personal. ens havien preparat una xerrada sobre la passió En resum, ens ha sorprès a tots els alumnes que per la recerca científica en el marc de la 15a edició escoltàvem la xerrada i ens ha obert una mica els de la Setmana de la Ciència que s’ha celebrat ulls davant d’aquest tema, a què de vegades els entre els dies 12 i 22 de novembre organitzada pel joves no donem massa importància. Departament d’Ensenyament i el Servei d’Innova- ció i Recerca Educativa (SIRE). La xerrada la va fer el Dr. Carles Schnabel, llicenci- at en Biologia per la Universitat de Barcelona l’any 1982 i doctorat en Microbiologia, que es dedica a la divulgació de la ciència, i de l’astronomia en particular. La conferència va tractar sobre la seva experiència actual en la direcció científica de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i diferents temes relacionats amb l’Agència Espacial Europea (ESA) entre altres. En primer lloc, ens va parlar sobre la seva vida i per què s’ha dedicat a la investigació científica. Després ens va mostrar el portal web de l’ESA i ens va explicar els diferents materials i recursos que s’hi poden trobar. Després ens va ensenyar experiments realitzats pels alumnes de secundària i també ens va explicar diverses experiències dels 14 astronautes de l’ESA.
  17. 17. Toni Nadal a l’Aula deProjectesEn Toni Nadal és un dels “homes del temps” deTV3. És fill de Cervera, va estudiar al nostre instituti després a Barcelona i a Lleida.El passat dia 20 de gener ens va venir a veure a lanostra l’Aula de Projectes. Nosaltres el vam convi-dar perquè ens parlés del temps, ja que estàvemfent el Pas del temps.Els alumnes li vam preguntar com s’ho fan persaber quin temps farà a cada ciutat. Ell ens va dirque no té cap “vareta màgica” per saber el temps.S’ha d’estudiar i treballar-ho. Toni Nadal ens haexplicat com s’elabora un pronòstic televisiu: • Dades meteorològiques • Interpretació d’imatges de satèl·lit • Interpretació d’imatges de radar Ens visita l’Agnès Agboton • Interpretació de mapes • Coneixements geogràfics El dijous 10 de març va venir a l’institut l’Agnès • Experiència Agboton. L’Agnès és originària de Benín i va expli- • Sort (vol dir tenir sort per endevinar-ho) car-nos el seu procés d’adaptació a Catalunya.Va ser una estona molt agradable i profitosa, i li A Benín, hi va viure la seva infància. Anys desprésagraïm al Toni la seva amabilitat. va haver d’anar a estudiar a Ghana, perquè al seu petit país hi va haver una guerra. Quan era ado- lescent va anar a la universitat, on va conèixer un noi català. Aquest noi li va oferir d’anar a viure a Barcelona; ella va acceptar, però li va demanar permís al seu pare. Quan va arribar a Barcelona va trobar moltes dife- rències, sobretot li va impactar el fet que la gent fos blanca de pell. Té dos fills catalans. També ens va posar música del seu país i ens va explicar un conte que li explicava el seu pare de petita. L’Agnès ha escrit i publicat diversos llibres de contes. 15
  18. 18. Jaume Freixas en las JOUP a los estudiantes. Para empezar, quiso recalcar la importancia que tienen las jornadas para todos aquellos que, al ter- minar los estudios postobligatorios, quieren seguir su formación ya que nos orientan y nos informan en estos momentos importantes de nuestra vida sobre qué tenemos que escoger y, por lo tanto, hay que aprovechar esta oportunidad que se nos ofrece. Según el periodista, siempre debemos guiarnos por el corazón, hacer aquello que realmente nos guste y tengamos ganas de hacer. La lejanía de una universidad, el precio o la opinión de los padres no tiene que condicionar nuestra decisión. Para Jaume Freixes es muy importante que, para crecer como personas y ser ciudadanos del mundo, tengamos siempre una puerta abierta a éste, estar bien informados de qué está pasando y sobre todo viajar lo máximo posible. Además aprender idiomas y utilizar las TIC moderadamente son unos complementos extraordinarios para lograr éxitos Este pasado miércoles 16 de febrero se celebraron en nuestra actividad académica. las JOUP (Jornadas de Orientación Universitaria El último aspecto que comentó fue que el futuro y Profesional) en el instituto Antoni Torroja. Para está más que nunca en nuestras manos y que cada finalizar la jornada, el Sr. Jaume Freixes, periodista vez podemos llegar más lejos si hacemos las cosas de TV3, protagonizó una conferencia de clausura por nosotros mismos, de manera independiente. para todos los asistentes, dedicada principalmente Xerrada sobre consum El passat dimarts dia 8 de març, ens van fer als a les 2 del migdia, perquè van dirigits a diferents nois i noies de 2n d’ESO una conferència sobre el publics potencials. consum que duia per títol El paper de la publicitat. Ella mateixa va fer una xerrada als alumnes de 1r La xerrada va anar a càrrec de la Laia Pipó. Ens va d’ESO sobre la Importància de l’adquisició d’hàbits parlar sobre les diferents parts del marketing, i de en el consum impulsiu. com els psicòlegs treballaven dins aquest sector ja que un anuci sigui vist a la TV o sobre paper , depenent de quins colors s’empren, ens criden més l’atenció i fan que aquell producte ens sembli més efectiu i ens inciti a com- prar-lo. També ens van explicar les diferents maneres de promocionar i donar a conèixer una marca nova o desconeguda. Depèn de l’edat, ens investiguen, no passen els mateixos anun-16 cis a les 9 de la tarda que
  19. 19. Visitem “La Veu de la Segarra”El passat 17 de setembre els alumnes de 3r d’ESO per tal de confeccionar-la. També ens va expli-que fem el crèdit variable de Revista vam anar a vi- car quines fonts de finançament tenen a la sevasitar La Productora, empresa editora de la publica- disposició per tal de publicar cada setmana un noució setmanal La Veu exemplar.de la Segarra. En Ton també vaL’objectiu de la respondre totes lesvisita era aprendre el qüestions que vamprocés d’elaboració plantejar-li sobre lesd’aquesta publica- tasques que ha deció. En Ton Granell, realitzar un periodistaredactor d’aquesta i quina formació aca-revista, ens va expli- dèmica ha de tenir.car com aconseguien Va ser una estona en-la informació de cada tretinguda i esperemnúmero, com es re- que ens serveixi perdacten les notícies de a la feina que hau-les diferents seccions rem de fer durant eli quins programes crèdit.informàtics s’utilitzenSortida al diari “Segre” i al “Caixafòrum”L’11 de novembre els alumnes 3r d’ESO vam anar a Lleida a veure les instal·lacions on es fa el diari Segre itambé vam anar al Caixafòrum.A la redacció del diari Segre, la Maria, una redactora del diari, ens va fer de guia i ens va ensenyar el platódes d’on s’emeten els programes de producció pròpia del canal de Lleida TV (ja que comparteixen instal-lacions amb la redacció del diari i el portal web Lleida.com). Després d’ensenyar-nos el plató, ens va portara un passadís des d’on podíem veure els redactors del diari i ens anava explicant com es fa un diari. Desprésvam mirar un documental sobre el que fan en l´edifici i, en acabar, ens van obsequiar amb un llapis i un diariper a cadascú.En sortir del diari, vam anar al Caixafòrum de La Caixa. Una monitora ens va fer un taller sobre acústica ivam fer alguns experiments amb del so i com es produeixen i es difonen les ones sonores. 17
  20. 20. Pugem al Bus de la Prevenció El 12 de gener els alumnes de 3r i de 4t d’ESO vam anar a visitar un autobús preparat per acollir una xerrada sobre la prevenció dels riscos laborals. Aquest autobús està organitzat pel Departament de Treball i pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest és el quart any que fan aquesta exposició a Catalunya. L’activitat consistia a informar-nos sobre com prevenir els riscos laborals i, després d’acabar la xerrada, vam fer una activitat amb els ordinadors que consistia en diferents jocs de prevenció de ris- cos: problemes que et podrien passar diàriament a la feina i que havíem de saber com resoldre. Aquets jocs es feien per aconseguir punts. La clas- se que aconseguia més punts guanyava un premi (agrupaven totes les puntuacions dels alumnes). El premi era una sortida per fer ràfting al Parc Olím- pic del Segre. En marxar, ens van donar un record de la visita. Visita a l’església de Sant Pere el Gros El 10 de desembre els alumnes de 2n d’ESO vam amb alguna torre. sortir de l’institut per agafar un autocar amb Uns 100 metres més a la dreta, hi ha el molí l’objectiu d’anar a visitar la petita església de Sant fariner de l’església. El seu funcionament consis- Pere el Gros, d’estil romànic. Quan vam arribar tia en l’entrada d’aigua del riu Ondara, que abans allà, un guia ens va fer una breu introducció del arribava fins al molí, que accionava el rodet i feia que parlaríem i vam entrar a l’església. moure la mola volandera i el riscle. Gràcies a La petita esglesiola que ara apreciem abans forma- aquest moviment, el gra que hi havia a la farinera va part d’un conjunt s’espremia i aixafava i monàstic dels segles en quedava farina. XI – XIV. És de planta La visita va ser inte- rodona o central, amb ressant, tot i que en uns murs molt grui- alguns moments (a xuts (de 2 metres), causa del fred o de no gaire alta i amb un tenir amics a la vora) interior molt fosc, no- no s’escoltava gaire més il·luminat per la o es parlava amb llum d’una finestra. A els companys. Tot i l’interior hi ha petites això, és important absidioles i una estre- saber-les, aquestes ta escala que dóna a coses, ja que per la teulada. conèixer altres llocs, Al voltant de l’església primer has de saber hi ha les restes del la història que envol- conjunt monàstic, ta el teu poble.18
  21. 21. L’esquiada a Espot (Pallars Sobirà)Els nois i noies de 1r, 2n i 3r d’ESOde l´IES Antoni Torroja vam anara esquiar els dies 26, 27 i 28 degener a l’estació pallaresa d’Espot.Ens vam allotjar en l’alberg Les Dai-nes, a Espot. El primer dia ens vandonar els esquís, els pals i el cascper a poder esquiar.La jornada d’esquí començava ales 10 del matí a les pistes d’Espot.Fèiem 2 hores de curset amb mo-nitors de l’estació agrupats segonsel nostre nivell d’esquí. Desprésteníem una estona lliure per esqui-ar al nostre aire sempre acompa-nyats d’aguns companys. Al migdia,dinàvem a la cafeteria de l’estació Un gran inconvenient va ser que, a causa d’una avaria en les instal- lacions, els tres dies de l’excursió no vàrem tenir aigua ni per dutxar-nos. Per sort, el tercer dia ens va arribar aigua des d’un llac congelat que es troba a dalt de les pistes, per la muntanya. L’aigua era glaçada i només et podies rentar el cap; poca gent ho va fer de tan freda com era. A la nit, com cada any, vam anar a la discoteca d’un hotel proper: hi havia molt ambient. A la tornada cap a Cervera, vam haver d’esperar que passés la mà- quina llevaneu, perquè havia nevat molt i la carretera estava coberta de neu. El viatge va ser molt cansat ja que vam haver d’aguantar cinci, després de dinar, tornàvem a tenir una estona lliure hores de viatge.per esquiar fins que tancaven l’estació. Després tornà- Després d’alguns entrebancs, vam arribar a Cervera,vem al nostre alberg per recuperar-nos de l’esforç. molt cansats, cap a les nou del vespre.Bus de les Professions a GuissonaEl 27 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam anar a Guissona a visitar el Bus de les Professions. En realitat, ésun camió, un tràiler, el remolc del qual té l’interior adaptat per encabir tots el serveis que ofereix als visitants. Adins del Bus hi ha una pissarra digital, diversos ordinadors, pòsters i panells informatius, vitrines amb objectesde diverses professions, estris representatius de diverses professions i, fins i tot, una petita sala d’actes. Té comobjectiu oferir a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, per mitjà de visites concertades, la possibilitat de conèixer de prop lescaracterístiques de la formació professional i els corresponents cicles formatius que es poden estudiar a Catalu-nya. Com que nosaltres estem estudiant 4t d’ESO, el curs vinent tindrem la possibilitat d’estudiar un cicle forma-tiu i, amb aquesta visita, els vam poder conèixer millor. 19
  22. 22. Els alumnes de 1r de Batxillerat van als TEETI Els alumnes de 1r de Batxillerat van anar a Bar- microones, fins a un receptor que les descodifica celona per participar activament en dos tallers: fins a ser capaç de comprendre el significat del un dedicat al món de la telefonia mòbil i un altre missatge. adreçat a comprendre els diferents sensors que la En el segon taller, simultàniament i de forma indústria de l’automòbil incorpora en els vehicles paral·lela, l’altra meitat del grup opera amb els que col·loca en el mercat. principals tipus de sensors que molts dels vehicles Aquests tallers TEETI actuals incorporen de (Tallers d’Enginyeria sèrie, com ara els que Electrònica i Tecno- detecten moviment, se- logies de la Informa- nyals acústics o visuals. ció) van tenir lloc el Tot plegat per entendre passat 10 de febrer a com un automòbil és les instal·lacions de capaç d’aparcar sense la Facultat de Física necessitat de conduc- de la Universitat de tor o bé pot decidir Barcelona. Hi van connectar de manera participar una vinte- automàtica els llums na d’alumnes. de posició quan la il- En el primer taller, luminació natural baixa en el qual participen per sota d’un llindar de- la meitat dels alum- terminat, entre d’altres nes del grup, se’ls exemples. introdueix en les tèc- La durada dels tallers és niques que permeten la digitalització de les ones de tres hores, amb una parada a la primera hora i sonores – sobretot les de la veu humana – com a mitja que permet als alumnes esmorzar, per una primera etapa per a la posterior transmissió de la banda, i visitar un campus universitari, per una al- informació oral codificada, mitjançant la fracció tra, tot entrant en interacció amb el dia a dia dels de l’espectre electromàgnètic que correspon a les estudiants universitaris. Els alumnes de 2n de Batxillerat visitem la UAB En el marc del programa d’orientació università- Als ulls d’un estudiant d’institut, aquell campus era ria per als alumnes de 2n de Batxillerat, el 10 de com un paradís ple de joventut, agrupada en dife- febrer vam anar al Campus Universitari de Bella- rents grups amb moltes carpetes a les mans, en- terra, situat a Cerdanyola, on vam poder assistir voltats del verd natural dels jardins que envolten a diferents xerrades les diferents facultats. on ens presentaven Hi havia un gran punt els tipus de graus que de trobada conegut ofereix la Universitat com la plaça Cívica, on Autònoma de Barce- els estudiants s’aple- lona. gaven allà tot dispo- Cada facultat ens sant de diversos bars, presentava i explicava buffets lliures i, fins i detalladament tots els tot, botigues de roba i graus que impartieix. òptiques, entre molts A més d’oferir-nos un altres petits comerços. prestigiós campus uni- Realment, era com un versitari, els respec- petit poble, un món tius professors també totalment diferent a ens van animar a la vida d’estudiant de estudiar intensament Batxillerat que nos- durant el poc temps altres coneixem. La de curs que ens queda, i així poder aconseguir una gran majoria que vam20 bona nota de tall per entrar-hi. assistir-hi vam sortir-ne amb la il·lusió de tornar-hi ben aviat.
  23. 23. 1r d’ESO A1 Aldomà Ninot, Lluís2 Bentan , Iulia3 Boumedol , Abdelkader4 Bové Canosa, Jordi5 Cabestany Castellà, Gerard6 Carrascal Kemper, Allison Mayte7 Chaaieri Oudou, Soufiane8 Creus Sarri, Arnau9 Farré Termes, Roger10 Gonzalez Cuello, Gemma11 Ibrahim Abadir, Andro12 Llobet Boldú, Eva13 Makrani Abbaqui, Fatima14 Marí Hernández, Silvia15 Martínez Vilaplana, Cristian16 Mena Khella, Mario17 Montraveta Moya, Mar18 Puig Montagut, Maria19 Rodríguez Pereda, Betsy Geraldine20 Sanchez Infantes Martin Romo, Daniel21 Santamaria Martínez, Marti22 Seck, Faty Bocar Awa23 Sirbu, Anatolie24 Tamarit Martínez, Laia25 Vizcarra López, Yanina26 Pepita Boneu (Tutora)
  24. 24. 1r d’ESO B2 Bouazza, Mohamed3 Bové Escribano, Pau4 Cases Balcells, Jordi5 Castella Rovira, Joel6 Chapman Sans, Lisa7 Citoler Jiménez, Adrián8 Clotet Niubó, Albert9 Companys Malleu, Jordi10 El Malki, Samia11 Farran Centelles, Núria12 González Ribera, Maria13 Granell Rodrigues, Patrick14 Hernández Montalà, Ariadna15 Marí Bouzas, Alicia (Absent)16 Montraveta Moya, Jordi17 Mourad Khella, Abanoub18 Muñoz Asbert, Ferran19 Pego Feliu, Pau20 Raich Solans, Maria21 Rouiess, Rida22 Roumani Mehawed, Cristina23 Saad Mahdy, Asem24 Sánchez, Carla Belen25 Vila Minguell, Paula26 Vilaró Figuerola, Maria27 Benavente, Ainoa28 Joan Sabaté (Tutor)
  25. 25. 2n d’ESO A 1 Armengol Jounou, Sergi 2 Beleta Crespo, Maria 3 Botet Cintora, Roger 4 Bulnes, Sheila (Absent) 5 Caelles Prat, Adrià 6 Castellà Arbós, Agustí 7 de Dios Ribalta, Ariadna 8 Domínguez Ristol, Manuel 9 Fernández Solé, Laura 10 Figueres Farré, Sergi 11 Galeano Sanfeliu, Miquel Angel 12 González Ribera, Jordi 13 Guminei, Iona Geanina 14 Hemaia, Antonius 15 Ibrahim Esqueta, Aida 23 Puig Martí, Mariona 16 Karid, Fatima Zohra 24 Trilla Gorro, Maria 17 Lishcynskyy, Roman 25 Vallés Mejias, Blanca 18 Llobet Jové, Maria 26 Vidal Vivas, Ariadna 19 Lozano López, José Manuel 27 Vides de Dios, Andrea 20 Martí Quesada, Marina 28 Vila Gassó, Francesc 21 Nashed Sargious, Marel (Absent) 29 Zúñiga, Carlos 22 Pedro Jones, Wiliam 30 Rosa Tolosa (Tutora)
  26. 26. 2n d’ESO B 2 Balcells Comas, Arnau 3 Bentan, Adelina 4 Bertran Prat, Anna 5 Biosca Morell, Meritxell 6 Caraballo Baez, Jarolin 7 Castelló Allué, Francesc 8 Cerqueda Puig, Laura 9 Coma Coll, Anaïs 10 Condal Fontanet, Josep Oriol 11 Cregenzan Oriol, Jordi 13 Delgado Serra, Júlia 14 Férnandez Garcia, Silvia 15 Fernández Ros, Nidia 16 Fonoll Garriga, Mariona25 Pla Morell, Albert (Absent) 17 González Dominguez, Isaac26 Planes Jové, Helena 18 Guerra Callejas, Carlos Andrés27 Rosell Bartolí, Judit 19 Hfairi Zannouti, Ahmed28 Sánchez Gutiérrez, Ian 20 Jordan Valverde, Elena29 Segura Guevara, Sergi 21 Konateh Sidebeh, Fili30 Solé, Anabel 23 Merino Ortiz, Stevan Patricio (Absent)31 Lolita Fenés (Tutora) 24 Pérez Ninot, Arnau
  27. 27. 3r d’ESO A 1 Alsina Albert, Ginebra 2 Blake, Juan 3 Bosch Creus, Albert 4 Bosch Duran, Pol 5 Castellà Arbós, Judit 6 Codina Vila, Carolina 7 Companys Manlleu, Ferran 8 Correia Camacho, Ruben 9 Galeano Carrera, Aroa 10 Guevara Maygua, Gabriela 11 Pampana, Luigi 12 Ingla Aynes, Adrià 13 Jiménez Navas, Marc (Absent) 14 Laha, Latifa 15 Sanchez, Milagros Elisabeth 16 Mora Sanfeliu, David 17 Prats Saiz, Ariadna 18 Ramos Tasies, Anaïs 19 Royes Segura, Gerard 20 Serés Delgado, Núria 21 Trilla Niubó, Ester 22 Vergé Corbera, Iris 23 Vilaró Figuerola, Àngel 24 Villalonga Gomà, Antoni Ramon 25 Wang, Taokai (Absent) 26 Toni Mayoral (Tutor)
  28. 28. 3r d’ESO B1 Adrar, Aïcha2 Al Mesbashi, Souad3 Alsina Márquez, Júlia4 Baez, Pamela Maria (Absent)6 Bellas Melgosa, Lluís Àngel7 Cosarca, Bianca Florina8 Costache, Elena (Absent)9 El Kouichi Boujat, Sabir10 Gonzalez Vicente, Axel11 Jebouri, Ikram (Absent)12 Khella, Bishoy13 Llobet Boldú, Jordi14 Llorens Carulla, Mireia15 López Brea, Anna17 Mingot Torra, Marta18 Muñoz Garcia, Daniel19 Ninot Torné, Anna20 Ollè Llobet, Ona Mercè22 Perales Tasies, Nicolau23 Plana Manzano, Marc (Absent)24 Prat Sicart, Joan25 Ràfegas Farré, Aleix26 Ruiz Hernández, Daniel27 Ramon Pollina (Tutor)
  29. 29. 4t d’ESO A 1 Ramos, Raül 2 Armengol Jounou, Alba 3 Benito Niubó, David 4 Burgos Miret, Arnau 5 Casajuana Garrido, Antoni 6 Champman Sans, Emma 7 Cisteró Condal, Roger 8 Clarià Cisteró, Miriam 9 Jou, Joan 10 Falip Garcia, Oriol 11 Feliu Barrientos, Adrià (Absent) 12 Freixes Martínez, Victor 13 Ibrahim Esqueta, Nadia 14 Julca Horna, Diego Oswaldo 15 Maftei, Marius 16 Miret Badia, Marta 23 Reyes Quesada, Jennifer 17 Molina Beltran, Arkaitz (Absent) 24 Rodríguez Zurita, Noelia 18 Montiero Blanco, Morgana 25 Rosell Delgado, Oscar 19 Nagy, Jozsef Attila 26 Sociats Razquin, Neu 20 Ortiz Bacardit, Ramon Maria 27 Tafache, M. Angela (Absent) 21 Pereta Hernández, Èlia 28 Villar Aránegas, Yasmina 22 Reyes, Lissette 29 Elena Armengol (Tutora)
  30. 30. 4t d’ESO B 1 Alsina Gómez, Ivan 2 Azzrhouni Loukili, Ikram 3 Benítez Benavent, Ariadna 4 Bitria Alcaide, Sheila 5 Bové Escribano, Sergi 6 Calvo Laguna, Ana (Absent) 7 Cerqueda Puig, Xavier 8 Chedghan, Fátima 9 Cisse, Youssuf 10 Cisse, Mousa 11 Clos Segura, Aleix 13 Dalmases Solé, Josep 14 El Kouchi, Salma (Absent) 15 Espinagosa Cisteró, Gemma23 Morales Calvo, Bryan 16 Gonzalez Martínez, Victor24 Puig López, Ramon 17 Hfaïri, Bouchra25 Rossich Oliva, Marc 18 Jiménez Kossiri, Adam26 Talavera Secilla, Marina 19 Kabouri, Hayat (Absent)27 Valverde Cunillera, Judit 20 Martín Boldú, Mercè28 Kone, Mohamed 21 Miró, Xavier29 Concepció Rovira (Tutora) 22 Mora Farré, Ariadna
  31. 31. 1r de Batxilletat 1 Arbós Gassó, Marc 2 Armengol Ninot, Ariadna 3 Bacha, Ayoub 4 Bitria Alcaide, Cristian (Absent) 5 Boquet Claramunt, Jordi 6 Borda Rubinat, Ramon 7 Bouazza, Badr 8 Canosa Planes, Joel 9 Carrasco Blanco, Oriol 10 Cregenzan Oriol, Montserrat 11 Duaigües Herrero, Judith 12 Espada Santana, Roger 13 Feher, Adrià (Absent) 14 Freixes Mart¡nez, Claudia 16 Grau García, Cristina (Absent) 24 Rosell Delgado, David 17 Guerra Callejas, Juan Pablo 25 Rovira Riu, Pol 18 Hernàndez Montalà, Daniel 26 Sànchez Oviedo, Georgina 19 Llorens Toubella, Monica 27 Sandino Martín, Alazne 20 París Perelló, Laura 28 Santa, Felix 21 Portella Alegre, Andrea 29 Tribó, Isaac 22 Recasens Farré, Roger 30 Turull Boldú, Ariadna 23 Rodríguez Blanco, Julià 31 Carme Font (Tutora)
  32. 32. 2n de Batxillerat 1 Ahmad Rani, Shaizad 2 Balcells Comas, Clara 3 Borodinova, Anastasiya 4 Bosch Creus, Marina 5 Bosch Duran, Alba 6 Castillo, Erika 7 Cisteró Boldú, Albert 8 Coma Coll, Ricard 9 Cortes Corral, Sandra 10 Dalmases Trilla, Antoni 11 Duran Farré, Pau 12 Essarab, Naoufel 13 Farran Centelles, Jordi 14 Figueres Bravo, Tatiana27 Royes Segura, Aida 15 Graells Noguerola, Albert28 Rusu, Cornelia Timotea 16 Hemaia, Pola (Absent)29 Sala Comorera, M. Teresa 17 Kandarouch, Omayma30 Suárez Secilla, Javier (Absent) 18 Molluna Rubio, Ester31 Tores Vigo, Lorena 19 Muñoz Sol, Emma32 Trilla Niubó, Marta 20 Olaya Castells, Ariadna33 Trilla Plana, Elena 21 Oriol Martí, Ester34 Valldaura Rivera, Aina 22 Pomés Pérez, Josep35 Vàzquez Ortiz, Alejandro (Absent) 23 Puig Casteràs, Joan36 Waselle Vallina, Rebeca 24 Pulido Secanell, Núria37 Yakoviyeva, Anastasya 25 Ràfegas Fonoll, Borja38 Josefina Boquet (Tutora) 26 Rosell Novell, Laura (Absent)
  33. 33. Aula de Projectes 1 Galeano Carrera, Andrea 2 Samir Abdelfatah, Marina 3 Ben Moussa, Naima 5 Oughzif, Khalid 6 Martínez Vilaplana, Christian 7 Salami, Mohamed 8 Sangaré, Oumar 9 Rouiess Benjelloun, Aouatif 10 Bah, Yaya 11 Kabouri, Abdelkarim 12 Kone, Abdoulaye 4 Montserrat Dalmau (Tutora)
  34. 34. PQPI1 Bernardo Ríos, Adrián2 Flores López, Jénnifer5 Flores López, Jonathan6 Oughzif, Abderramán7 Gracia Martínez, Diego8 García González, Ferran9 Blázquez Trullols, Joel10 Costa Hernández, Ian11 Asencio Caballero, M. del Mar (Absent)12 Bulnes Sobrino, Tamara (Absent)13 Compte Holgado, Montserrat (Absent)14 Granell Corbera, Gerard (Absent)15 Cosmin Radu, Gabriel (Absent)16 Tuma Betancourt, Andy Eduardo (Absent)3 Teresa Sotelo (Tutora)4 Antonio Martínez (Tutor)

×