SlideShare a Scribd company logo
1 of 60
Download to read offline
1
Punt de Mira
     Número 37                           Sumari
     Juny de 2012
                                         	      1	              Editorial
                                         	      2	              Curs 2010-2011
     Edita: Institut Antoni Torroja
                                         	      4	              Treballs de recerca
     Coordinació: Lluís Colell
                                         	      5	              Professorat
     Portada: Anna Ninot                 	      6	              Premis
     Imprimeix: Impremta Minerva
                                         	      7	              Sprechen Sie
                                                                Deutsch?
                                         	 8	                   La immersió
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/




                                                                lingüística
                                         	 10	                  Xerrades
                                         	 12	                  Escoles Verdes
                                         	 14	                  Sortides
                                         	 20	                  Celebracions
                                         	 22	                  Orles 2012
                                         	 23	                  Exposicions
                                         	 24	                  AMPA
                                         	 25	                  Premis literaris
                                                                Sant Jordi
                                         P
                                         	 àgines centrals: Fotografies de l’alumnat

                                         	
                                               En aquest número, veureu codis QR per accedir a
                                                      material complementari penjat a Internet.
                                             Necessitareu un telèfon intel·ligent amb càmera i el
                                                            programari adequat per utilitzar-los.
                                             Aquest, per exemple, us portarà a una versió en PDF
                                                                                d’aquest número.
                                                                                                    2
Editorial
Fullejant la revista que teniu a les mans, us podreu fer una idea del que ha estat el pols de
l’Institut pel que fa a sortides, activitats, reconeixements a alumnes que han participat en
diferents convocatòries o concursos...
Hi ha, però, més coses de les quals, ni que sigui breument, voldria fer esment. Aquest ha
estat el primer any que els alumnes de 4t d’ESO han fet l’avaluació diagnòstica externa de les
competències bàsiques, i els resultats han estat molt positius a les quatre assignatures (Ca-
talà, Castellà, Anglès i Matemàtiques). De fet, en totes estem per sobre la mitjana catalana.
Aquests resultats són importants perquè el que es valora són els coneixements assolits al
llarg dels cursos.
Hem continuat amb el desenvolupament del PAC (Pla d’Autonomia de Centre), i això ens ha
permès, entre altres coses, de disposar d’un auxiliar de conversa d’Anglès a tots els cursos, i
també d’Alemany a segon d’ESO, per als alumnes que han iniciat l’estudi d’aquesta llengua.
EL PAC, a més d’ingressos complementaris per a diferents projectes, significa revisar cada
final de curs el nivell i els resultats dels alumnes en el vessant acadèmic, i la millora de la
cohesió social del centre. Tot això està enfocat a millorar la qualitat del nostre centre com a
servei públic que som.
També s’ha produït una renovació a la junta de l’AMPA. Després d’anys de dedicació, les per-
sones que formaven l’anterior junta van deixar pas a noves persones, amb nous projectes. De
fet, en algun ja hi heu participat, com va ser el concurs per al logotip de l’Associació. Els enco-
ratgem a continuar treballant amb tots nosaltres amb les ganes amb què ho han fet fins ara.
Fa uns quants mesos que es va constituir una Comissió per preparar les activitats de comme-
moració dels 50 anys d’Institut. La trajectòria acadèmica del nostre centre va començar l’oc-
tubre de 1963 i, des d’aquell llunyà inici, han estat més de 40 les promocions que han fet el
Batxillerat (dins el marc de diferents lleis d’ensenyament) en aquestes aules. Han estat molts
alumnes i molts professors els que tenim una vinculació amb aquest centre i ens agradaria
comptar amb tots en el moment de celebrar-ho. Comptem amb tots vosaltres (alumnes, exa-
lumnes, pares, etc.) per fer la celebració el màxim de lluïda.
Voldria fer una darrera menció: a partir de l’1 de juliol hi haurà canvis a l’equip de direcció
del centre. La Sílvia i la Josefina deixaran els seus càrrecs i seran substituïdes per la Dolors
i l’Àlex. Des d’aquestes ratlles, els vull manifestar el meu agraïment per la feina feta al llarg
d’aquests darrers quatre anys.



Gaudiu d’un bon estiu!



Blanca Cuñé
Directora




                                                                                                      1
Curs 2010-2011
 Notes de la selectivitat
 Com cada curs, l’alumnat que va acabar el Batxillerat el juny de 2011 va tenir l’oportunitat de presentar-se a les
 Proves d’Accés a la Universitat (la Selectivitat).
 El nombre d’alumnes presentats en aquesta convocatòria va ser de 31, i 29 van aconseguir aprovar aquestes
 proves. En moltes matèries, l’alumnat del nostre centre va obtenir uns resultats superiors a les notes mitjanes de
 Catalunya. En la següent taula, podeu observar els resultats obtinguts pels nostres alumnes:


                           MATÈRIA                    INSTITUT                 CATALUNYA
                             CATALÀ                       6,65                        6,2
                            CASTELLÀ                       6                         6,34
                            HISTÒRIA                      8,55                       6,52
                          FILOSOFIA                       5,67                       5,92
                           ANGLÈS                         5,11                       5,9
                        MATEMÀTIQUES                      6,42                       5,59
                       MATEM. APLICADES                   6,38                       4,9
                            FÍSICA                          3                        4,06
                           QUÍMICA                        2,36                       5,41
                            BIOLOGIA                      5,94                       5,89
                              LLATÍ                       4,83                       6,46
                        HISTÒRIA DE L'ART                 6,44                       6,19
                          DIBUIX TÈCNIC                   4,17                       5,69
                           CIEN. TERRA                      6                        5,83
                       TECNO. INDUSTRIAL                  7,06                       6,35
                           GEOGRAFIA                      6,71                       6,06
                         ELECTROTÈCNIA                    5,25                       5,36
                        ECONOMIA I ORG.                   6,31                       6,24
                               GREC                        3,5                       5,64
                       LITER. CASTELLANA                   7                         6,2



    50è Aniversari de l’Institut
    L’Institut Antoni Torroja celebrarà el seu 50è aniversari l’octubre de 2013.

    El Claustre de Professors, els Alumnes i tots els membres de la comunitat educativa estem preparant
    diferents actes (exposicions, conferències...) per al proper curs 2012-2013. Aquests versaran sobre la
    trajectòria del nostre institut al llarg d’aquests 50 anys; per la qual cosa fem una crida a tots els exalumnes
    i exprofessors que puguin aportar tot tipus de material (fotografies, diapositives, roba d’uniforme, llibres,
    llibretes, treballs manuals, carnet de punts, etc.) que hagi format part de la vida de l’Antoni Torroja.

    Per a més informació, adreceu-vos al següent correu electrònic: antonitorroja50@gmail.com

    Esperem la vostra col·laboració!!!




                                                                                                                      2
Lliurament d’orles a la promoció 2009-2011
                                                 Curs 2010-2011
Com cada any, el lliurament d'orles als alumnes de 2n de batxillerat a finals del mes de maig marca el final de
l'estada d'una promoció a l'institut. Tota la comunitat educativa celebra aquest moment amb alegria i amb els
millors desitjos per als joves que iniciaran un nou camí.
La celebració del final de la promoció 2009-2011 va tenir lloc al Paranimf de la Univeristat




                                                                                                                  3
Treballs de recerca
  Treballs de recerca (2011-2012)
  Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2011-2012:


                ALUMNES                      TUTOR/A                     TÍTOL DEL TREBALL
                                                                   Anàlisi, descripció i comparació de diver-
           Boquet, Jordi                         Ll. Colell
                                                                   sos informatius
           Bouazza, Badr                        S. Pascual         Aviació

           Canosa, Joel                        E. Armengol         Grafologia i personalitat
           Duaigües, Judit
                                                 I. Callau         Phi: el misteri de l’atracció
           París, Laura
           Carrasco, Oriol
           Hernández, Daniel                    R. Pollina         La polèmica dels 80 km/h
           Recasens, Roger
           Freixes, Clàudia
                                                 Ll. Colell        Escrivint una pel·lícula
           Llorens, Mònica
           Borda, Ramon
           Rodríguez, Julià                     T. Mayoral         Addictes a la sang
           Rosell, David
                                                                   Contaminants globals transfronterers.
           Portella, Andrea                     R. Pollina
                                                                   L’MTBE
                                                                   Estudi de la postguerra espanyola a través
           Rovira, Pol                         T. Porredon
                                                                   del cinema
           Sandino, Alazne
                                                  T. Puig          La comèdia grecollatina
           Sánchez, Georgina
           Santa, Fèlix                         J. Boquet          La publicitat a Internet
           Arbós, Marc
           Espada, Roger                        R. Pollina         L’airbag, la bossa de la vida; segur?
           Guerra, Juan Pablo
           Turull, Ariadna                      J. Boquet          El comerç a Cervera (1934-1950)



     IXa edició dels Premis Comarcals
     El dia 1 de juny es van lliurar els premis als finalistes del IXè Premi Comarcal de Treballs de Recerca 2012 per als
     alumnes de Batxillerat en un acte celebrat a l’Auditori Municipal de Cervera. En aquesta edició, els alumnes del
     nostre centre que han estat premiats són els següents:
            •	 Ramon Borda Rubinat, Julià Rodríguez Blanco i David Rosell Delgado, primer premi en la modalitat de
               Ciències i Tecnologia.
            •	 Andrea Portella Alegre, segon premi en la modalitat de Ciències i Tecnologia.
            •	 Ariadna Turull Boldú, menció en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.
            •	 Joel Canosa Planes, menció en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.




                                                                                                                            4
Professorat
Els professors nous
Després de les jubilacions de diversos professors i professores que es van produir a finals del curs passat, aquest
curs hem comptat amb moltes cares noves al nostre claustre. Ara us les presentem:




Teresa Armengol         M. José Brosel            Jordi Gòdia                  Josep R. Greoles       Anna M. Gallego
(Matemàtiques)          (Música)                  (Educació Física)            (Matemàtiques)         (Filosofia)




           Núria Sabaté              Genoveva Andreva          Xavier Pallàs             Teresa Porredon
           (Francès)                 (Català)                  (Tecnologia)              (Ciències Socials)




                                                                                                                        5
Premis
 Premis literaris Sambori d’Òmnium Cultural
     L’alumne de 1r d’ESO Arnau Armengol Pérez va ser guardonat en el XXXIV premi de literatura jove Enric Farreny
 i 6è premi Sambori-Òmnium que convoca Òmnium Cultural. Concretament, va rebre el segon premi de la 4a cate-
 goria, corresponent a 1r i 2n d’ESO, en la modali-
 tat de prosa, amb el relat Una aventura al riu.
     L’acte de proclamació i de lliurament dels
 guardonats va tenir lloc el dia 25 d’abril a l’Audi-
 tori Enric Granados de Lleida. Va ser una bona
 mostra literària d’un planter ben jove. A més a
 més del lliurament, els guanyadors i llurs famílies
 van poder gaudir de la música de l’Intèrpret Big
 Band Lleida.
     En aquest certamen també van resultar pre-
 miats els treballs dels alumnes Pol Bosch i Ester
 Trilla (4t d’ESO), i Laura París i Judith Duaigües
 (2n de Batxillerat).




 Beca científica per a una alumna
                                L’alumna de 4t d’ESO Ginebra Alsina Albert ha estat seleccionada per participar a
                            la 5a edició del Programa Joves i Ciència de l’Obra Social de Catalunya Caixa, i que té
                            per objectiu potenciar la vocació científica de joves estudiants amb interès, motivació i
                            talent per a la ciència.
                                Ha estat després d’un exhaustiu procés de selecció, en què es valora l’expedient
                            acadèmic, el nivell d’anglès, la voluntat d’especialitzar-se en un Batxillerat científic i/o
                            tecnològic, la personalitat, les aficions i inquietuds, i també altres indicadors de talent: la
                            curiositat, la creativitat, la implicació, la voluntat d’aprendre contínuament… La Gine-
                            bra, com tots els preseleccionats, ha passat una entrevista personal a l’última fase del
                            procés. Davant tots aquests requisits i tenint en compte que únicament es disposen de
                            50 places per a tot Catalunya, la competència és realment dura.



 Premis Coca-Cola de relat breu
    Dues alumnes del nostre centre van ser premiades en la 35a edició
 del Premi Coca-Cola de relat breu 2011-2012 en català: Maria Raich i Laia
 Tamarit, de 2n d’ESO.
    Aquest any l’INS Antoni Torroja ha enviat 6 alumnes de 2n, seleccio-
 nats prèviament, a la primera fase del concurs de redacció en català i en
 castellà. Aquestes dues alumnes han estat distingides i el dia 9 de juny van
 anar a Port Aventura, amb altres companys d’altres instituts de Catalunya,
 a recollir el premi que els havia estat concedit gràcies a la redacció que van
 escriure.




                                                                                                                              6
Sprechen Sie Deutsch?
     Aquest curs 2011-2012 en el nostre
institut s’hi ha introduït una novetat
important: s’ha establert l’alemany
com a segona llengua estrangera op-
tativa al centre per als alumnes de 1r
d’ESO. Analitzant com va progressant
l’assignatura, es decidirà si durant els
propers anys es continua fent aquesta
llengua en els diferents cursos. Hem
parlat amb la Teresa Puig, professora
de Llatí i Grec del centre que també
s’ocupa d’impartir aquesta nova assig-
natura:
Com valores la feina i l’interès dels
alumnes?
Molt bé, tenen molt interès i treballen
molt. L’alemany no és fàcil i cal treba-
llar.
Els costa als alumnes d’aprendre?
No, perquè treballen. Al principi, sembla una llengua molt estranya; però, a poc a poc, es van veient les semblan-
ces amb l’anglès.
Com ha afecta aquesta assignatura sobre l’altra optativa, el francès?
                        Crec que no ha afectat perquè els alumnes han triat el que han volgut. En tot cas, sí que ha
                        afectat numèricament perquè s’han repartit.
                        Com valoreu la importància de l’alemany? Creieu que en un futur pot ser tan important com
                        l’anglès?
                        Crec que és molt important com a segona llengua estrangera; la primera és, sens dubte,
                        l’anglès. Però Alemanya té molta força econòmicament i cada vegada hi haurà més gent que
                        anirà a treballar allà. Saber l’idioma és bàsic.
                        Qui ha decidit introduir aquesta assignatura?
                        Jo ho vaig proposar a la direcció, ja que jo tinc la especialitat de Filologia Clàssica i Filologia
                        Alemanya i, en els instituts en què havia estat, ja donava alemany. Per això ho vaig proposar
aquí. Crec que és un guany que els alumnes puguin triar entre una varietat de llengües.
Has pensat realitzar alguna sortida?
Sí, la idea és anar a Berlín, però a tercer o quart d’ESO, quan ja portin més temps fent alemany.
Els alumnes fan algun intercanvi presencial o per via telemàtica amb nois o noies germanòfons?
De moment no, però més endavant ho organitzarem.
   Per saber què n’opinen els alumnes i els pares, els hem fet unes enquestes el resultat de les quals us presen-
tem a continuació:
     •	En general, tots els pares estan d’acord amb aquesta nova assignatura, la majoria d’ells han aconsellat els
       seus fills per dur a terme aquesta proposta, tot i que també cal destacar que hi ha hagut molts alumnes
       que ho han decidit per ells mateixos. En ser bilingües, tots han coincidit que cal aprofitar aquesta optativa
       ja que els és mes fàcil aprendre llengües i creuen que els pot ajudar en un futur.
     •	Pel que fa a l’alumnat, tots i totes creuen que és una bona idea iniciar una nova llengua a l’institut. Els
       alumnes han decidit aprendre aquesta llengua per qüestions laborals i també pensen que està molt bé per
       poder-se orientar a diferents països. No troben l’assignatura massa difícil, diuen que els ha estat bastant
       fàcil iniciar-s’hi, tot i que també cal destacar que es tracta de una llengua bastant difícil. També els ajuda el
       fet que l’accent és molt semblant a l’anglès. També estan d’acord que l’alemany és una llengua molt impor-
       tant i molt parlada, i els pot ajudar molt positivament en un futur pròxim.




                                                                                                                              7
Immersió lingüística
      Aquests darrers mesos, hem sentit a parlar molt         1983-1984 s’iniciava formalment el procés de catalanit-
  de la Immersió Lingüística arran de la denúncia que         zació del sistema educatiu i es començava a aplicar la
  un grup de pares va fer per tal que els seus fills fossin   metodologia del Programa d’Immersió Lingüística (PIL)
  escolaritzats en llengua castellana.                        en zones on l’alumnat era majoritàriament monolingüe
      Aquest passat estiu, el Tribunal Superior de Justícia   en castellà.
  de Catalunya (TSJC) ha dictaminat en la seva sentència          L’aplicació del Programa d’Immersió Lingüística es
  judicial que el castellà i el català han de ser les dues    basava en la voluntarietat dels familiars per acceptar-lo,
  llengües cooficials a l’ensenyament a Catalunya. Amb        la convicció professional dels claustres per dur-lo a
  aquesta sentència el català a les escoles quedava en        terme, les estratègies didàctiques adequades per apli-
  greu perill ja que el català és minoritari en comparació    car-lo i la valoració de la llengua familiar dels nens i les
  als milions de parlants que té el castellà, dividint els    nenes per part del centre educatiu. Cal destacar, a més,
  alumnes segons la seva llengua materna, com és el           que el PIL es va desenvolupar sempre en un marc legal
  cas a València, només faria que dividir la societat i no    que establia que “l’alumnat no ha d’ésser separat en
  cohesiona-la com estava fent el model d’escola catala-      centres ni en grups-classe diferents per raó de la seva
  na. El 3 de setembre, veient com podia acabar el català     llengua habitual” i que, alhora, s’havia de garantir que
  en un futur immediat, la Generalitat de Catalunya va        “tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habi-
  presentar un recurs a la sentència del TSJC. Fins i tot     tual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar
  alguns intel·lectuals, polítics i                                                      normalment i correctament les
  empreses s’han adherit al Ma-                                                          dues llengües oficials al final de
  nifiesto por una lengua común,                                                         l’educació obligatòria”.
  en què es defensa la primacia                                                              Aquesta iniciativa, ambi-
  de l’ús de la llengua castellana                                                       ciosa i complexa, ha estat un
  en tot l’Estat.                                                                        dels èxits col·lectius de l’escola
      A causa del rebombori creat                                                        catalana, i dues de les moltes
  per aquesta sentència judici-                                                          causes que el van fer possible
  al, que ha propiciat fins i tot                                                        van ser el consens de tota la
  l’aparició d’un moviment en                                                            societat i l’entusiasme i la pro-
  defensa de l’ús del català com                                                         fessionalitat dels mestres i de
  a llengua vehicular de l’ense-                                                         les mestres, que varen saber
  nyament, el moviment Som                                                               associar aquesta immersió
  escola, volem saber quin és                                                            catalana en el sistema educatiu
  l’estat de la qüestió en el nostre institut.                amb la renovació pedagògica i amb una aposta clara
      Aquest article pretén analitzar quins són els usos      per una escola catalana de qualitat.
  lingüístics entre els membres de la nostra comunitat            Basant-se en les experiències aplicades al Quebec
  educativa a través d’unes enquestes realitzades a alum-     (Canadà) i en algunes zones dels Estats Units, reco-
  nat i professorat sobre els seus usos lingüístics dins i    negudes i valorades de manera positiva en els cercles
  fora de l’institut.                                         psicolingüístics i pedagògics d’arreu, el Departament
      Per situar-nos en els tema, us exposem breument         d’Ensenyament va endegar el Programa d’Immersió
  quina ha estat l’experiència de la implantació de l’actu-   Lingüística com a eina necessària per superar una
  al model d’immersió lingüística vigent a les nostres es-    escolarització deficitària en relació amb el català i que
  coles en els darrers 30 anys. Aquesta informació l’hem      fos capaç d’ajudar a assolir l’objectiu de la Llei 7/1983,
  extreta del PIL (Programa d’Immersió Lingüística).          de normalització lingüística a Catalunya, desplegada en
      El 23 de juny de 1978, amb l’aprovació del Reial        el Decret 362/1983. Les experiències i les teories sobre
  Decret 2092/1978, s’incorporava oficialment la llengua      I’adquisició de dues llengües aportades per J. Cummins,
  catalana al sistema educatiu no universitari. Amb l’Es-     J. A. Fishman i E. Lambert, entre d’altres, proporciona-
  tatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/79) i la    ven una base prou sòlida per oferir una proposta nova i
  Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya, es   engrescadora per a un gran nombre d’escoles que, fins
  definia un marc general a favor del català com a llengua    aleshores, no havien vist el camí per arribar al bilingüis-
  pròpia de Catalunya i també com a pròpia de l’ensenya-      me del seu alumnat monolingüe no catalanoparlant.
  ment no universitari.                                       L’èxit d’aquest programa, segons paraules de Josep M.
      Amb aquest marc legal i amb l’experiència dels          Artigal, es basa en el fet que “les llengües no s’aprenen
  docents que havien anat introduint l’ensenyament de i       primer i s’utilitzen després, sinó que les llengües s’apre-
  en llengua catalana a les escoles de Catalunya, el curs     nen quan s’usen”.



                                                                                                                              8
Immersió lingüística
    Des del curs 1983-1984, en què per primera vega-             El resultat no pot ser molt fidel ja que a la pregunta
da és va aplicar el Programa d’Immersió Lingüística a         anterior hi ha la mostra que bastants alumnes no saben
les escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet,            de què parlen; tot i així, la majoria d’ells han respost a
Terrassa i altres poblacions, centenars de centres            favor de la immersió en llengua catalana.
d’arreu de Catalunya es van anar incorporant al PIL. El
curs 1995-1996 hi havia 1.280 escoles que aplicaven el
Programa d’Immersió i 91.024 alumnes que el seguien.
    Ara ens volem centrar en l’estat de la qüestió al
nostre centre (coneixement que en tenen els nostres
companys, valoració que en fan, usos lingüístics dins i
fora del centre, etc.). Per tal de conèixer els usos lingü-
ístics de l’alumnat del centre i el seu grau de coneixe-
ment que tenen sobre què és la immersió lingüística i la
polèmica que suscita periòdicament, hem realitzat un
seguit d’enquestes als alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat.         Aquí es veu clarament que la majoria de l’alumnat
Una part dels resultats d’aquestes enquestes són els          que està cursant Batxillerat en el nostre centre té la
que us presentem a continuació.                               llengua catalana com a més familiar, encara que el
                                                              percentatge d’alumnat amb llengua estrangera com a
                                                              materna supera els castellans.
                                                                  Aquest gràfic ens indica que l’alumnat sap el que
                                                              és, però tot i així hi ha una xifra a molt elevada que ho
                                                              ignora.




    En aquesta gràfica podem observar que més de la
meitat dels alumnes de 4t d’ESO tenen el català com a
llengua materna, però que seguidament el castellà és
una llengua de molt de pes.

                                                                  En aquest gràfic es mostra que ni la meitat de
                                                              l’alumnat està d’acord amb la immersió lingüística en
                                                              català.




   Aquí podem observar que la majoria dels alumnes
saben el què és la immersió lingüística, però un terç
d’ells no.


                                                                  Finalment, podem concloure que s’hauria d’ infor-
                                                              mar sobre aquest tema ja que la majoria d’alumnes no
                                                              n’estan al corrent, com bé reflecteix l’enquesta.
                                                                  Esprem que aquestes xifres facin reflexionar sobre
                                                              la situació en què ens trobem.
                                                                                          Lluís Bellas, Gerard Royes
                                                                                              i Ester Trilla (4t d’ESO)

                                                                                                                           9
Xerrades
 Xerrada sobre mites actuals
    El divendres 13 d’abril, els alumnes que cursem 4t d’ESO vam assistir a una xerrada feta per un membre de l’As-
 sociació Anti-Sida de Lleida. El seu nom és Sònia, i la xerrada consistia a parlar de mites sobre el sexe i les drogues.
    El primer tema a tractar va ser la sexualitat, i ens va fer realitzar algunes activitats per resoldre dubtes que
 teníem o per dir-nos si algunes històries que la gent creu són certes o no. Seguidament, vam tractar el tema de les
 drogues, amb el qual també vam dur a terme unes activitats per poder diferenciar el que és una droga i el que no
 ho és, i a la vegada ens va explicar la seva definició i les característiques principals que necessita una substància
 per poder-la classificar dins aquest grup tan ampli. Després de parlar d’això, ens va explicar la possible composició
 de cada droga i els perills que comporta consumir-la, i també els efectes que produeix.
    Aquesta xerrada va durar aproximadament dues hores; durant l’explicació, la Sònia ens va advertir diverses
 vegades que ella només ens informava d’aquest estil de vida, però no ens el prohibia, ja que considera que cada
 un de nosaltres ha de ser conscient del que fa.
    Per acabar, creiem que va ser un tema interessant de tractar amb una persona que coneix aquest àmbit, per-
 què vam tenir la oportunitat de descobrir noves coses que desconeixíem totalment o pensàvem que eren falses.




 Joaquim Ferrer i la cultura catalana
    El passat mes d’abril en Joaquim Ferrer (exsenador, exdi-
 putat al Parlament i exconseller de Cultura del Govern de la
 Generalitat) va venir al nostre institut per explicar als alumnes
 de 4t d’ESO en què consistia la cultura catalana. Aquesta xerra-
 da formava part d’un cicle de conferències de la Fundació Paco
 Candel, que consisteix a fer xerrades als diferents instituts de
 Catalunya.
    Per iniciar la xerrada, ens va aclarir les bases essencials per
 entendre la paraula cultura i, al llarg de l’hora, va ampliar els
 punts. També vam comentar notícies culturals d’aquella última
 setmana, per això ens va explicar els orígens de la llegenda de
 Sant Jordi, ja que feia pocs dies que s’havia celebrat aquest dia.
    A part de parlar de la cultura, també vam parlar de diferents
 temes actuals com el català a l’escola, el problema dels peat-
 ges...
    La conferència del senyor Ferrer va durar aproximadament
 una hora i va ser força interessant, ja que es veien els amplis
 coneixements que té i la seva llarga experiència en l’àmbit
 polític.


                                                                                                                            10
Xerrades
Les lesions medul·lars
    El 18 de novembre de 2011, els alumnes de 4t d’ESO           El títol de la xerrada és ”GAME OVER”, que significa
i els dos cursos de Batxillerat vam anar a una xerrada       ”s’ha acabat el joc”, i ens va parlar de lesions medul·lars
que es va realitzar a la Sala d’Actes de l’institut. La      i cerebrals que es produeixen en molts accidents de
xerrada ens la                                                                                          trànsit i de les
va fer en Jordi                                                                                         seqüeles que
Font, un noi                                                                                            hi ha. També
que va tenir                                                                                            ens va explicar
un accident                                                                                             quan i com es
de moto fa                                                                                              fa la rehabilita-
14 anys a                                                                                               ció en aquest
conseqüència                                                                                            hospital; ens
del qual va                                                                                             ho va ensenyar
quedar pa-                                                                                              mitjançant un
raplègic i va                                                                                           audiovisual
haver de fer                                                                                            amb diferents
rehabilitació                                                                                           persones amb
a l’hospital de                                                                                         diferents tipus
neurorehabi-                                                                                            de lesions reha-
litació Institut                                                                                        bilitats en l’ins-
Guttmann. En                                                                                            titut Guttmann.
aquest institut hi rehabiliten pacients de qualsevol lloc        En finalitzar la xerrada, ens va donar una sèrie de
del món. En Jordi va voler presentar aquesta xerrada         consells sobre la seguretat en la carretera per no patir
als alumnes com a testimoni de la seva vivència perso-       accidents i els diferents tipus de lesions que poden
nal.                                                         causar.


La pesta negra
    El dilluns 12 de desembre ens va venir a fer una         a l’Àfrica entre els segles XVII i XVIII. Els ajuntaments
xerrada a                                                                                                 controlaven
l’institut en                                                                                             molt els metges
Xavier Ribe-                                                                                              que havien de
ra, del Servei                                                                                            cuidar els ma-
Educatiu de                                                                                               lalts de pesta.
la Segarra.                                                                                               Com que la ci-
En Xavier                                                                                                 ència no estava
ens va parlar                                                                                             tan evolucio-
sobre la Pes-                                                                                             nada com ara,
ta Negra que                                                                                              en culpaven
va delmar                                                                                                 els jueus i es
la població                                                                                               produïren atacs
d’Europa al                                                                                               als calls de
segle XIV.                                                                                                les ciutats: es
    La pesta                                                                                              pensaven que
va arribar e                                                                                              era un càstig de
Europa en                                                                                                 Déu per blasfe-
un vaixell                                                                                                mar. La pesta va
genovès. Els vaixells tenien rates que transportaven el      durar fins a finals del segle XIX, quan un científic suís
bacteri que causava la pesta. Hi va haver tres etapes en     va descobrir el bacteri que la provocava. Van ser anys
la propagació de la pesta: La primera, a Constantinoble      en què es va augmentar la seguretat a les ciutats i es
al segle IV; la segona, a Europa al segle XIV; la tercera,   va resar moltmés per expiar les culpes.


                                                                                                                             11
Escoles verdes
  Sortida al centre de Vallcalent
                                                                              Departament de Ciències Naturals del
                                                                              centre. Van sortir de Cervera a les 8:05
                                                                              del matí. Un cop van arribar van esmor-
                                                                              zar.
                                                                                  Vallcalent és una partida de l’Horta
                                                                              de Lleida en què hi ha aquest centre de
                                                                              recuperació d’animals.
                                                                                  A Vallcalent cuiden animals salvatges.
                                                                              Tots els animals porten algun tipus de
                                                                              identificació. Hi han animals recupera-
                                                                              bles i animals irrecuperables. Per saber
                                                                              el que mengen ho saben per la mida de
                                                                              les potes. Per un rapinyaire, les potes
                                                                              son el mes important.
                                                                                  Alguns dels animals que van veure
                                                                              van ser les cigonyes marcenques (per-
                                                                              què arriben al mes de març), el falcó
     El passat 11 de octubre els alumnes de 1r de la ESO                      pelegrí, els ossos i els cérvols.
  van anar d’excursió al Centre de Recuperació de Fauna           Va ser una visita mot interessant i entretinguda.
  a Vallcalent (Lleida). L’excursió va ser organitzada pel


  Participem a la CONFINT
      La Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) participa en el procés de la Conferència Internaci-
  onal de joves Tinguem Cura del Planeta (CONFINT) des del seu començament (gener 2010). El juny de 2010, joves
  de més de 50 països es van trobar a Brasília per debatre temes sobre medi ambient i canvi climàtic, i d’aquesta
  trobada, en va sorgir la Carta Internacional de Responsabilitats dels joves.
      Al curs escolar 2010-11, i dins del marc dels Fòrums de la XESC i de les jornades de l’Agenda 21 Escolar d’alguns
  municipis, els joves van relacionar els compro-
  misos recollits en la Carta Internacional amb les
  actuacions que estan fent als centres educatius.
  A cada trobada els joves van escollit els centres
  que els representaran a la II Conferència Catala-
  na que organitza la XESC. El nostre Centre va ser
  un dels escollits.
      L’objectiu d’aquesta Conferència ha estat
  crear un espai de debat on posar en comú les
  actuacions que ja s’estan realitzant des dels
  centres, prioritzar noves accions i presentar els
  resultats a les autoritats locals i autonòmiques.
  Alhora, els joves han escollit els delegats cata-
  lans que els han representat a les conferències
  següents (l’estatal i les internacionals).
      El nostre Centre, amb els altres centres que
  han estat escollits per participar a la II Conferèn-
  cia Catalana ha estat realitzant, durant la tardor
  2011, un procés de debat previ per:
          •	Aprofundir en els compromisos de la Carta i detectar, a partir de les accions que ja realit-
            zem, quins estem assumint.
          •	Prioritzar dos compromisos de la Carta Internacional i proposar noves accions que podem
            fer al nostre centre per assolir-los.



                                                                                                                           12
Conferència catalana a Barcelona
                                                          Escoles verdes
    El dia 17 de novembre, els alumnes Iulia Bentan, Gerard Cabes-
tany, Arnau Creus i Laia Tamarit de 2 ESO A en representació de
l’Institut Antoni Torroja de Cervera van participar a la Conferència
Catalana: “Joves, tinguem cura del planeta”. Van presentar un póster
explicatiu de les activitats treballades a classe i van explicar les actu-
acions que el nostre Centre pensa dur a terme en temàtica mediam-
biental.
    L’alumna Iulia Bentan va ser seleccionada per a participar en la
Carta Nacional que es celebrà a Vitoria els dies 26 i 27 de gener de
2012.

Entrevistem la Iulia
                                                                 Ara que ja s’ha celebrat aquesta trobada, hem volgut
                                                                 parlar amb la Iulia perquè ens expliqui com va anar la
                                                                 trobada i quina valoració en fa.
                                                                 Que es la CONFINT estatal?
                                                                 - Es una conferència on es reuneixen joves d’entre 12
                                                                 i 16 anys on es parla sobre el medi ambient.
                                                                 On es va celebrar?
                                                                 - Primer es va celebrar a Barcelona el 17 de novem-
                                                                 bre i després a Vitòria, el 26 i 27 de gener.
                                                                 Qui hi va participar?
                                                                 - Joves de diferents centres
                                                                 Per què hi vas anar?
                                                                 - Perquè a la conferència de Barcelona es van fer
                                                                 votacions entre els alumnes i jo vaig sortir escollida
                                                                 amb la resta de companys electes.
De què va tractar? Quin tipus d’activitats vau realitzar?
- Girava tot entorn al medi ambient. Hi havia monitors que preparaven activitats i tallers i cadascú era lliure de
participar en qualsevol activitat.
En quines activitats vas participar?
- Vaig participar en un taller intitulat ”Ritmo!” i en altres activitats el nom de les quals no recordo.
Saps qui anirà a la conferència europea de Brussel·les?
- Hi aniran els joves escollits de les diferents Confints Estatals que s’organitzaran abans de la Conferència europea.
Consideres aquesta CONFINT com una bona experiència?
- Sí, perquè he conegut coses i experiències noves. A més, he fet molts amics.

El Tap Solidari
                              El projecte Tap solidari ha arribat al nostre institut perquè l’Agrupació Escolta de Cer-
                          vera ho va proposar i es va acceptar. Aquesta iniciativa també funciona en altres centres
                          educatius de la ciutat.
                              Es tracta de recollir taps de plàstic de diversos tipus d’ampolles i envasos per tal de
                          vendre’ls a una empresa de reciclatge. Així que els estudiants, quan tenen taps, els por-
                          ten a la classe i els fiquen dins d’una ampolla. Els taps són per a finalitats solidàries, com
                          gent que necessita alguna cadira de rodes o sotmetre’s a una operació. Fins al moment,
                          ja s’han recollit mes de 200kg de taps de plàstic entre els diferents centres educatius de
                          Cervera que participen en aquesta iniciativa.
   Amb aquesta iniciativa aconseguim assolir dos objectius ben importants: ajudem persones que ho necessiten i
ajudem el nostre medi ambient.



                                                                                                                           13
Sortides
  Els de 2n visiten un monestir budista
      El dimarts 29 de maig, els
  alumnes de 2n d’ ESO vàrem
  anar d’excursió a visitar el
  Monestir Budista del Palau
  Novella del Garraf.
      Després d’esmorzar visi-
  tàrem el Monestir, que està
  ubicat en un petit palau, ens
  va fer de guia una noia que
  ens el va ensenyar per dins i
  ens va dir que ella vivia allà
  com a ajudant i estudiant del
  budisme. Ens va explicar que
  l’edifici no era una edificació
  budista, però que ells el feien
  servir de Monestir.
      Al sortir a fora anàrem visitar l’Estupa a una placeta on hi havia una torreta al mig amb la imatge del Buda, i
  al voltant hi havia una tanca amb tot de cilindres que es podien fer rodar. L’Estupa és un monument de Pau que
  representa la ment de Buda. Després de la visita, vàrem fer un taller de relaxació estirats en una sala amb música
  de fons i una monitora ens anava donant instruccions per relaxar-nos.
      Va ser una sortida realment interessant.

  Els de 4t van al Berguedà
     El dimarts 29 de maig, els alumnes de 4t d’ESO vam anar a visitar la Colònia Vidal (Puig-reig), les Fonts del Llo-
  bregat (Castellar de N’Hug) i els Jardins Artigas (la Pobla de Lillet), tots ells situats a la comarca del Berguedà.
      El primer lloc a visitar va ser la Colònia Vidal, una colònia tèxtil construïda durant 18 anys (1882-1900) i tancada
  al 1980. Està situada al costat del riu Llobregat, també conegut com el riu més treballador, ja que en 30 km de riu
  hi ha 17 colònies que utilitzen l’energia hidràulica per poder posar en funcionament les seves màquines i generar
  l’energia necessària per viure-hi. Una guia ens va ensenyar diversos espais com l’escola, que només era una classe
  on estudiaven els nens fins a l’edat de 14 anys; la biblioteca, un espai ple de llibres que, quan estava en funciona-
  ment, estava oberta tan sols una hora al dia; i també vam visitar una exposició on ens vam poder fer una petita
  idea de l’estil de vida de la gent que habitava a la Colònia (els seus horaris, estris de treball, aliments, activitats de
  lleure...).
      Després de la visita a la Colònia Vidal, ens vam dirigir a les Fonts del Llobregat, el lloc on aquest riu neix, i vam
  poder observar-les al mateix moment que caminàvem per arribar a Castellar de N’Hug i poder dinar.
                                                                                                   Un cop vam haver dinat,
                                                                                                ens vam dirigir cap als Jardins
                                                                                                Artigas i, de nou, una altra
                                                                                                noia ens va fer la visita guiada
                                                                                                per una jardins dissenyats per
                                                                                                Gaudí, antigament perta-
                                                                                                nyents a la família Artigas.
                                                                                                Tot i ser un gran espai ple de
                                                                                                vegetació i de característi-
                                                                                                ques pròpies de Gaudí, com
                                                                                                són els símbols religiosos, els
                                                                                                arts catenaris..., vam haver
                                                                                                de fer una visita molt ràpida
                                                                                                perquè el temps no ens va
                                                                                                acompanyar.



                                                                                                                                   14
Visitem un parc eòlic
                                                                                       Sortides
    El 25 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO vam fer una      nir-la encesa més de vint-i-cinc segons. Quan la conclu-
sortida organitzada pels Departaments de Ciències Na-        sió de l’experiment va quedar clara, vam fer un segon
turals i Tecnologia a la serra del Tallat, a la comarca de   experiment. Vam ficar una joguina que funcionava amb
l’ Urgell, per visitar un parc eòlic que hi ha instal·lat.   energia del sol al carrer. Aquesta va començar a donar
    Allà ens va rebre una guia que ens va explicar tot el    tombs; però, quan li vam tapar la placa solar que porta-
que havíem de                                                                                        va incorporada,
saber sobre els                                                                                      va deixar de
aerogeneradors                                                                                       moure’s. Amb
que més tard                                                                                         això va conclou-
visitaríem. Tam-                                                                                     re l’explicació i
bé vam parlar                                                                                        vam anar cap als
de les energies                                                                                      molins.
renovables, com                                                                                          Quan vam
ara la solar i la                                                                                    estar al costat
mareomotriu.                                                                                         dels aerogene-
Per entendre la                                                                                      radors, ens van
quantitat d’ener-                                                                                    semblar molt
gia que s’ha de                                                                                      més grans del
generar, vam                                                                                         que ens espe-
fer una senzilla                                                                                     ràvem i la guia
prova: consistia                                                                                     ens va informar
en unes quantes                                                                                      sobre la seva
bombetes col·                                                                                        construcció i
locades vertical-                                                                                    les dimensions
ment, connec-                                                                                        exactes de cada
tades a una                                                                                          part: només la
bicicleta estàtica; cada bombeta tenia un nombre de          torre medeix 80 metres.
watts (unitat de la potència). Alguns alumnes voluntaris         En conclusió, va ser una excursió en què vam apren-
van pujar a la bicicleta; com més ràpid pedalaven més        dre moltes coses sobre els aerogeneradors, els seu
bombetes s’encenien. Pocs van aconseguir encendre la         funcionament i les seves mides.
de dalt de tot (cinquanta watts) i encara menys mante-

Anem al Palau Blaugrana
                                                                L’11 de novembre alguns alumnes de 4t d’ESO i 1r de
                                                             Batxillerat vam anar a Barcelona amb el professorat de
                                                             Educació Física, el Jordi Gòdia i la Rosa Tolosa.
                                                                A les 3 de la tarda vam marxar de la plaça Pius XII. En
                                                             arribar a Barcelona, els alumnes vam anar al Palau de
                                                             Gel a patinar sobre gel fins a les 6 de la tarda.
                                                                Després, a les 8:45 començava al Palau Blaugrana el
                                                             partit de bàsquet corresponent a la fase de classifica-
                                                             ció de la Eurolliga de bàsquet entre el F.C. Barcelona i
                                                             el Montepaschi de Siena (Itàlia). El Barça va guanyar el
                                                             partit amb una certa facilitat i l’espectacle va ser força
                                                             entretingut.
                                                                En acabar el partit, un altre cop a l’autobús i cap a
                                                             Cervera.




                                                                                                                          15
Sortides
 L’esquiada a Espot
     Encara era de nit l’1 de febrer quan alguns alum-
 nes de l’institut van pujar a l’autocar. Els esperaven
 tres dies plens d’emocions a flor de pell. El viatge es
 va fer llarg, però va valer la pena.
     Just després d’arribar vam agafar el material
 i vam pujar directament pel telecadira fins a les
 pistes. Es van distribuir els grups i de seguida ja
 ens vèiem esquiant. A poc a poc, vam anar agafant
 embranzida i cada cop ens sentíem més segurs
 sobre els esquís.­­­Tot i que feia molt fred i nevava, la
 neu estava en un estat ideal. En les hores diàries de
 monitor, perfeccionàvem cada vegada més la nostra
 tècnica i després ens deixaven esquiar per el nostre
 compte. En fer-se fosc, tots els estudiants ens vam
 dirigir cap a l’alberg i, després de deixar el material,
 ens esperava un bona dutxa. La tarda es va fer llarga
 i desprès de sopar venia la discoteca.
     Al llarg dels tres dies vam millorar molt pel que
 fa a l’esquí i cada cop es veien menys caigudes. Ens
 ho vam passar d’allò més bè, malgrat que l’últim dia
 vam haver de marxar a corre cuita per evitar el gel a
 les carreters, ja que, mentre érem fora, havia nevat
 a Cervera !!!




              Utilitzeu aquest QR per veure més
              fotografies en línia


 La seguretat viària a Honda
    El 30 de gener els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida a la fàbrica que la marca Honda té a Santa Perpè-
 tua de Mogoda per fer un curs sobre la conducció de ciclomotors i la seguretat viària. La sortida s’emmarca en les
 activitats que hem dut a terme a les hores de tutoria sobre el tema de la seguretat viària i que ens han vingut a
 impartir diversos agents de la Guàrdia Urbana de Cervera, que també ens van acompanyar a la sortida.
                                                           Quan vam arribar a les instal·lacions d’Honda, ens van fer
                                                        una classe teòrica a tot l’alumnat alhora. Ens ho van explicar
                                                        tot d’una manera molt clara i precisa, i van utilitzar unes
                                                        diapositives molt aclaridores i fàcils d’entendre. El monitor
                                                        que ens va fer la classe ho feia molt bé i es notava que hi
                                                        entenia. A més era força simpàtic.
                                                           Després de fer la classe teòrica, ens vam separar per
                                                        classes per a fer les altres activitats. Uns vam anar a la pista
                                                        del circuit a fer l’activitat pràctica, és a dir, a fer pràctiques
                                                        de circulació en moto. Els altres van anar a uns simuladors
                                                        informàtics de circulació. Després vam intercanviar les
                                                        activitats.En definitiva, l’excursió va ser molt interessant i di-
                                                        vertida. A més, abans de marxar, ens van regalar una gorra,
                                                        un llibre i un CD de record.


                                                                                                                             16
Sortides
Visitem la Cooperativa de Guissona
     El passat 24 de febrer
l’alumnat de 3r d’ESO vam
emprendre una excursió
amb el professorat de socials
i tecnologia al Grup Alimen-
tari Guissona per veure’n les
instal·lacions i els processos
de producció.
     Un cop vam arribar-hi,
ens vam haver de posar una
bata, una gorra i uns peücs
com a mesura de protecció
higiènica. Un cop vestits, ens
van fer una foto de record i
ens van partir en dos grups.
Els de 3r A vam anar amb un
tren per l’interior dels ma-
gatzems on tenien l’asseca-
dor de pernils i després vam
anar a veure com envasaven
la llet i el pa. Les instal·                                cessats a punt per al seu repartiment i transport a les
lacions són immenses i no pensàvem pas que fossin tan       botigues que tenen repartides per tot l’Estat. També
grans.                                                      vam visitar el sistema d’escorxar i especejar els animals
     Un cop vam acabar aquesta part de la visita, ens       que sacrifiquen.
vam intercanviar amb l’altre grup i vam anar a visitar el      Després vam veure un vídeo sobre la història del
magatzem on tenen la major part dels aliments pro-          Grup Alimentari Guissona i unes quantes dades i curio-
                                                                                       sitats sobre aquesta empresa
                                                                                       (com es va formar, quants
                                                                                       animals sacrifiquen, quan-
                                                                                       tes botigues de distribució
                                                                                       tenen, etc.). Finalment, vam
                                                                                       rebre una tassa com a obse-
                                                                                       qui i record de la nostra visi-
                                                                                       ta a les seves instal·lacions.
                                                                                           La nostra valoració de
                                                                                       l’excursió és força positiva
                                                                                       ja que ho hem trobat molt
                                                                                       interessant i ens van impres-
                                                                                       sionar molt les dades que
                                                                                       ens van donar i tot el que
                                                                                       vam veure.




                                                                                                                         17
Sortides
 Visitem la Tàrraco romana
     Els passat 1 de març els alumnes de 1r d’ESO vam anar
 d’excursió a Tarragona en una sortida organitzada pel Depar-
 tament de Socials del centre per tal de conèixer les restes de
 la Tàrraco romana.
     Durant l’excursió, vam visitar l’amfiteatre, les muralles,
 el fòrum, el museu arqueològic i altres restes de l’antiga
 metròpoli romana.




 Hem estat a Londres
    Quan l’avió de Reus es va enlairar, m’imaginava Londres com una ciutat gran, amb gent seriosa, amb un clima
 fred i humit i sense gaire ambient. Sobretot al capvespre, quan el sol començava a marxar; però veig que anava
 bastant equivocada.
    En arribar, el primer que vam veure va ser lluir el sol, un sol calent i un cel sense núvols, cosa que em va estra-
 nyar una mica, però que em va fer posar de molt bon humor.
    Després d’instal·lar-nos a l’hotel i d’haver dinat, vam anar al British Museum, on vam entrar de franc. Llavors
 em vaig assabentar que els museus a Londres són gratuïts. D’aquest avantatge, en vam treure força profit perquè
 en vam visitar uns quants.
    Durant els següents quatre dies que ens quedaven per endavant, vam conéixer llocs emblemàtics de la ciutat,
 com per exemple el London Eye, el Big Ben, un impressionant edifici que m’ imaginava més petit.
                                                                                            També vam passejar per Har-
                                                                                        rods, un gran centre comercial
                                                                                        car i molt luxós.
                                                                                            El dia abans de marxar, vam
                                                                                        anar a passar la tarda a Camden,
                                                                                        un mercat a l’aire lliure on es
                                                                                        pot trobar tota mena d’articles:
                                                                                        souvenirs, roba,etc.
                                                                                            La gent catalana acostumem
                                                                                        a pensar que els anglesos sopen
                                                                                        molt d’hora, però no és així: nos-
                                                                                        altres ho vam trobar tot obert, ja
                                                                                        fossin les 9 o les 10 del vespre.
                                                                                        A la nit, quan ja s’encenien els
                                                                                        fanals dels carrers, podíem
                                                                                        contemplar com els autocars, els
                                                                                        cotxes i la gent ambientaven la
                                                                                        ciutat. Tot plegat em recordava
                                                                                        molt Barcelona.
                                                                                            Finalment, quan ja tornàvem
                                                                                        cap a Cervera, em vaig posar a
 pensar en les coses que havia trobat curioses d’aquella ciutat: la seva manera de conduir (per la dreta), els avisos
 que ens vam trobar als passos de vianants (look right, look left), els grans jardíns de gespa i famosos autocars de
 dos pisos, entre moltes altres coses.
    Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar a Londres, aprofiteu-la, jo us ho recomano, ja que és un dels millors viat-
 ges que he fet mai, i crec que paga molt la pena.



                                                                                                                             18
Viatge final d’etapa de 4t a Itàlia
                                                                                        Sortides
    Els alumnes de 4rt d’ESO de l’INS Antoni Torroja del 24 de
març fins al 29 vam estar fent una ruta per Itàlia com a viatge
de final d’etapa.
    La primera nit la vam passar a Nimes, que és una ciutat
del sud de França, on vam poder descansar del llarg viatge
en autocar. L’endemà al matí vam acabar d’arribar a Milà, on
vam anar a visitar el Duomo (catedral). Després vam dinar al
voltant de les galeries Vittorio Emmanuelle.
    A la tarda vam anar a Verona, on vam visitar l’amfiteatre
romà i la casa de Romeo i Julieta.
    L’endemà, vam agafar el vaporetto i vam fer ruta cap a
Burano, Murano i Venècia.
    A Murano vam entrar a dins una fàbrica de vidres, i
ens van fer l’explicació de com es feia. Burano sempre ens
recordarà l’illa de les cases de colors, perquè cada una era
diferent.
    Vam veure Venècia des del Palau Contarini amb una vista
extraordinària, prenent un cafè a la plaça sant Marc i pas-
sant pel davant de la Torre del Rellotge i el Palau Ducal entre
altres coses…
    Seguidament vam anar a Pisa on vam passar la tarda fent
fotos i gaudint de les vistes.
    Al dia següent vam arribar a Florència, on vam fer una vi-
sita guiada que ens ensenyava tots els racons més bonics de
la ciutat, com el Palazzo Vecchio i el Ponte Vecchio, la plaça
del Duomo, la galeria d’art Accadèmia, la basílica de Santa
Maria del Fiore…
    Fins agafar el vaixell que ens portava a Barcelona i de tornada cap a casa.
    I fins aquí el nostre viatge de final de curs tan esperat.

Els de francès de 3r d’ESO van a Carcassonne
                                                                                      Del 24 al 26 de maig, els alumnes
                                                                                  de 3r d’ESO de Francès, vam fer una
                                                                                  sortida cultural a Carcassonne.
                                                                                      Van ser moltes hores d’autocar
                                                                                  fins a Carcassonne, ja que també
                                                                                  vam parar a visitar Foix i Mirepoix;
                                                                                  però, un cop allà, ens ho vam passar
                                                                                  d’allò més bé, fent una gimcana per
                                                                                  la ciutat, anant en barca pel canal o
                                                                                  dinant tots junts.
                                                                                      Va ser molt divertit perquè vam
                                                                                  practicar molt el francès i vam
                                                                                  aprendre moltes coses noves de
                                                                                  l’idioma i de la cultura francesa.




                                                                                                                          19
Celebracions
 Festa de Nadal
    El passat 22 de desembre vam celebrar la tradicional Festa de Nadal al nostre institut. Enguany, però, hi va
 haver una novetat important: vam decidir enregistrar un lipdub sobre les festes nadalenques amb la música de les
 darreres cançons de Nadal de TV3.
    Ja feia alguns dies que l’alumnat del PQPI de pintura del centre havia penjat unes pancartes a la façana princi-
 pal de l’edifici per felicitar les festes nadalenques a tots els cerverins i cerverines.




    Durant les primeres hores del matí, cadascuna dels grups va decorar la seva respectiva aula amb el motiu nada-
 lenc que havia escollit i va assajar la coreografia que realitzaria durant l’enregistrament del lipdub.
    Després de l’esmorzar organitzat per l’alumnat de 4t d’ESO per recollir diners per al seu viatge final d’etapa, es
 va enregistrar el lipdub. Amb una sola presa n’hi ha haver prou per obtenir el resultat que podeu veure a Internet.
    Després d’enregistrar el lipdub, tots junts vam poder veure’l al Paranimf de la Universitat i gaudir-ne d’allò més.
    Va ser un matí força divertit i original!!!


                                                                                Utilitzeu aquest QR per veure el
                                                                                         vídeo del lipdub en línia


 Diada de Sant Jordi
     El 23 d’abril vam celebrar a l’institut la tradicional Diada de
 Sant Jordi.
     L’alumnat de 3r d’ESO va muntar una paradeta de llibres i roses
 davant de l’institut i va preparar l’esmorzar per a la resta de com-
 panys i companyes per tal de recollir diners per al seu viatge de
 final d’etapa.
     Després del pati ens vam aplegar a la sala d’actes del centre per
 tal de participar en el festival de Sant Jordi. En un primer moment,
 van actuar els companys de 2n d’ESO, que van fer una performan-
 ce musical a partir d’un tema de John Lennon.
     Després els alumnes David Mora, Anna Ninot i Ariadna Vidal,
 sota la direcció de la professora Elena Armengol, van representar

                                                                                                                          20
una escena de l’obra de teatre El malalt imaginari, de Molière.
                                                                Celebracions
   Després es va lliurar el premi per al millor disseny del nou logotip de l’AMPA de l’institut, que va guanyar l’alum-
na Andrea Vides, de 3r. d’ESO.
   Seguidaments, les alumnes premiades en el certamen literari del curs passat van llegir-nos alguns dels textos
premiats. Hi va haver una actuació musical de dues alumnes, la Núria Serés i l’Ester Trilla (de 4t d’ESO), que van
interpretar diverses peces per a violoncel, i de l’alumne Marc Jiménez (de 4t d’ESO), que va interpretar algunes
peces per a acordió.
   Posteriorment, es va procedir al lliurament de premis dels diversos concursos. En el certamen literari d’en-
guany, van resultar premiats els següents treballs:
   1r nivell
      •	 1r premi (ex aequo): Dolços records, de
         Maria Raïch (2n B)
      •	 1r premi (ex aequo): Sóc en Conrad…, de
         Maria Vilaró (2n B)
      •	 2n premi (ex aequo): Història d’un violi-
         nista, de Laia Tamarit (2n A)
      •	 2n premi (ex aequo): Retorn al passat,
         de Marta Aldomà (1r B)
   2n nivell
      •	 1r premi: Conjunt de textos en prosa Els
         colors del cel i Entre el fang, d’Andrea
         Vides (3r A)
      •	 2n premi: I ara em trobava baixant les escales…, de Nídia Fernández (3r B)
      •	 Accèssit: Quasi tocant el cel, d’Anna Bertran (3r B)
   3r nivell
      •	 1r premi: Com quan la teva vida sona en un tocadiscos, de Sergi Bové (1r Batx.)
      •	 2n premi: Recuerdos de un hombre, d’Andrea Portella (2n Batx.)
   Pel que fa al concurs matemàtic de les proves Cangur, els alumnes que van obtenir els millors resultats en el
nostre centre ens les diferents categories van ser els següents:
      •	 Nivell 1 (3r d’ESO): Annaïs Coma Coll
      •	 Nivell 2 (4t d’ESO): Pol Bosch Duran
      •	 Nivell 3 (1r Batxillerat): Josep Dalmases Solé
      •	 Nivell 4 (2n Batxillerat): Juan Pablo Guerra Callejas




    Per finalitzar l’acte, els alumnes Pol Bosch, Gerard Royes, Ton Villalonga (de 4t d’ESO) i Òscar Rosell (1r Batxille-
rat), van interpretar algunes cançons actuals.



                                                                            Utilitzeu aquest QR per veure més
                                                                                           fotografies en línia



                                                                                                                            21
Orles 2012
    El 25 de maig es va celebrar al Paranimf de la Universitat l’acte de lliurament d’orles als nois i noies que aquest
 curs acaben el 2n de Batxillerat, és a dir, la promoció 2010-2012.




     Enguany l’acte de lliurament vam comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials a Lleida del
 Departament d’Ensenyament, el sr. Miquel Àngel Cullerés; de l’alcalde de Cervera, el sr. Ramon Royes; del padrí
 d’aquesta promoció i exalumne del nostre centre, el sr. Jordi Barrera; i de la presidenta de l’AMPA del centre, la
 sra. Núria Feliu.
     L’acte es va iniciar amb els parlaments dels diversos convidats. Després es va efectuar el lliurament d’orles a
 l’alumnat que acaba 2n de Batxillerat. Posteriorment, hi va haver una actuació musical a càrrec de les alumnes del
 centre Ariadna Armengol, Andrea Portella i Ester Trilla. Després l’alumnat homenatjat va cantar l’himne universi-
 tari, el Gaudeamus Igitur. L’acte es va cloure amb un aperitiu per a tots els assistents i el sopar final.




                                                                                                                          22
L’alumnat
1r d’ESO A




1.	    Adrar, Hayar
2.	    Armengol Pérez, Arnau
3.	    Baliellas Marmi, Aina
4.	    Bellaubí Palacios, Olivia
5.	    Beltran Bulnes, Beatriz (Absent)
6.	    Burgos Miret, Carla
7.	    Camats Rojas, Mireia
8.	    Clota Vilaró, Jan
9.	    Corbera Pla, Judit
10.	   Creus Sarri, Pau
11.	   Dalmases Sopé, Joan
12.	   Escudé Riba, Aida
13.	   González Vicente, Ainoa
14.	   Hernández Nuñez, Eric              22.	   Silverio Edwars ,Julkenia Naomi
15.	   Ibrahim, Andro                     23.	   Torra Codina, Alexia
16.	   Laha, Aicha                        24.	   Trilla Plana, Enric (Absent)
17.	   Morales Calvo, Aitor               25.	   Vallés Balasch, Mireia
18.	   Prat Escolà, Judit                 26.	   Valverde Cunillera, Sergi
19.	   Rosell Bartolí, Cristina           27.	   Xandri Chica, Roger
20.	   Sanchez Infante Daniel             28.	   da Costa, Jacqueline (Absent)
21.	   Sánchez Oviedo, Marina             29.	 Montserrat Dalmau (Tutora)
L’alumnat
                                         1r d’ESO B




                                  9.	    Calvo Lagunam, Ivan
                                  10.	   Camats Rojas, Edgar
                                  11.	   Cambero Martín, Pau
                                  12.	   Casadesus Vila, Guillem
                                  13.	   Chedgan El Asri, Omar
                                  	      Farran Oliva, Jana (Absent)
                                  14.	   Fort Vilà, Anna
                                  15.	   Housaini, Hajar
                                  16.	   Marí, Alicia
                                  17.	   Márquez Bernat, Cel
                                  18.	   Marsol Vazquez, Júlia
                                  19.	   Martí Quesada, Clara
                                  20.	   Novell Aldomà, Anna
    1.	   Aldomà Boquet, Marta    21.	   Pallés Balcells, Marc
    2.	   Alonso Vecino, Sara     22.	   Paris Perelló, Marta
    3.	   Alsina Gómez, Ada       23.	   Prat Escola, Júlia
    4.	   Alsina Rius, Pau        24.	   Renales Raich, Maria
    5.	   Avalos Horna, Bruno     25.	   Saad. Asem
    6.	   Benali López, Nassima   26.	   Trilla Vilaró, Albert
    7.	   Botet Castells, Iris
    8.	   Botet Cintora, Marc     27.	 Xavier Pallàs (Tutor)
L’alumnat
2n d’ESO A




1.	    Aldomà Ninot, Lluís
2.	    Bentan , Iulia
3.	    Boumedol , Abdelkader
4.	    Bové Canosa, Jordi
5.	    Cabestany Castellà, Gerard (Absent)
6.	    Carrascal Kemper, Allison Mayte
7.	    Creus Sarri, Arnau
8.	    Farré Termes, Roger
9.	    Gonzalez Cuello, Gemma (Absent)
10.	   Gonzalez Isaac
11.	   Llobet Boldú, Eva
12.	   Makrani Abbaqui, Fatima
13.	   Marí Hernández, Silvia                19.	   Santamaria Martínez, Martí
14.	   Mena Khella, Mario                    20.	   Seck , Faty Bocar Awa
15.	   Montraveta Moya, Mar                  21.	   Tamarit Martínez, Laia
16.	   Puig Montagut, Maria                  22.	   Vizcarra López, Yanina
17.	   Salami, Mohamed                       23.	   Vila Minguell, Paula
18.	   Sánchez, Ian (Absent)                 24.	 Pepita Boneu (Tutora)
L’alumnat
                                       2n d’ESO B




                                       1.	    Benavente López, Ainoa
                                       2.	    Bouazza, Mohamed Khalid
                                       3.	    Bové Escribano, Pau
                                       4.	    Cases Balcells, Jordi
                                       5.	    Castella Rovira, Joel
                                       6.	    Chapman Sans, Lisa
                                       7.	    Citoler Jiménez, Adrià
                                       8.	    Clotet Niubó, Albert
                                       9.	    Companys Malleu, Jordi
                                       10.	   El Malki , Samia
                                       11.	   Farran Centelles, Núria
                                       12.	   Granell Rodrigues, Patrick (Absent)
    20.	   Reyes Tarruella, Dani       13.	   Hernández Montalà, Ariadna
    21.	   Rouiess , Rida              14.	   Martínez Vilaplana, Christian
    22.	   Roumani Mehawed, Cristina   15.	   Montraveta Moya, Jordi
    23.	   Sánchez , Carla Belen       16.	   Sargious, Abanoub
    24.	   Vilaró Figuerola, Maria     17.	   Muñoz Asbert, Ferran
                                       18.	   Pego Feliu, Pau
    25.	 Rosa Tolosa (Tutora)          19.	   Raich Solans, Maria
L’alumnat
3r d’ESO A




 1.	    Armengol Jounou, Sergi
 2.	    Beleta Crespo, Maria
 3.	    Botet Cintora, Roger
 4.	    Caelles Prat, Adrià
 5.	    Castellà Arbós, Agustí
 6.	    de Dios Ribalta, Ariadna
 7.	    Fernández Solé, Laura
 8.	    Figueres Farré, Sergi
 9.	    Galeano Sanfeliu, Miquel Àngel
 10.	   González Ribera, Jordi
 11.	   Guminei, Geanina
 12.	   Ibrahim Esqueta, Aida            19.	   Trilla Gorro, Maria
 13.	   Karid, Fàtima                    20.	   Vallés Mejias, Blanca
 14.	   Llobet Jové, Maria               21.	   Vidal Vivas, Ariadna
 15.	   Martí Quesada, Marina            22.	   Vides de Dios, Andrea
 16.	   Nashed Sargious, Marel           23.	   Vila Gassó, Francesc
 17.	   Jones, Wiliam
 18.	   Puig Martí, Mariona              24.	 Toni Mayoral (Tutor)
L’alumnat
                                                  3r d’ESO B




                                           1.	    Balcells Comas, Arnau
                                           2.	    Bentan, Adelina
                                           3.	    Bertran Prat, Anna
                                           4.	    Biosca Morell, Meritxell
                                           5.	    Caraballo Báez, Jarolin
                                           6.	    Castelló Allué, Francesc
                                           7.	    Cerqueda Puig, Laura
                                           8.	    Coma Coll, Anaïs
                                           9.	    Condal Fontanet, Josep Oriol
                                           10.	   Cregenzan Oriol, Jordi
                                           11.	   Delgado Serra, Júlia
    19.	   Merino Ortiz, Steven Patricio   12.	   Férnandez Garcia, Sílvia
    20.	   Pérez Ninot, Arnau              13.	   Fernández Ros, Nídia
    21.	   Planes Jové, Helena             14.	   Guerra Callejas, Carlos Andrés
    22.	   Rosell Bartolí, Judit           15.	   Hemaia, Antonious
    23.	   Segura Guevara, Sergi           16.	   Hfairi Zannouti, Ahmed
    24.	   Wang, Taokai                    17.	   Jordan Valverde, Elena
    25.	 Ramon Pollina (Tutor)             18.	   Konateh Sidebeh, Fili
L’alumnat
4t d’ESO A




1.	    Alsina Albert, Ginebra (Absent)
2.	    Benito, David (Absent)
3.	    Blake, Juan
4.	    Bosch Creus, Albert
5.	    Bosch Duran, Pol
6.	    Calvo Morales, Anna (Absent)
7.	    Carbonell, Pau
8.	    Castellà Arbós, Judit
9.	    Codina Vila, Carolina
10.	   Companys Manlleu, Ferran
11.	   Galeano Carrera, Aroa
12.	   Guevara Maygua, Gabriela
                                         21.	   Royes Segura, Gerard
13.	   Ingla Aynes, Adrià
                                         22.	   Sanchez Milagros, Elisabeth
14.	   Jiménez Navas, Marc
                                         23.	   Serés Delgado, Núria
15.	   Laha, Latifa
                                         24.	   Trilla Niubó, Ester
16.	   Mora Sanfeliu, David
                                         25.	   Vergé Corbera, Iris
17.	   Pampana, Luigi
                                         26.	   Vilaró Figuerola, Àngel
18.	   Prats Saiz, Ariadna
                                         27.	   Villalonga Gomà, Antoni Ramon
19.	   Ramos Tasies, Anaïs (Absent)
20.	   Ramos, Raül                       28.	 Imma Callau (Tutora)
L’alumnat
                                           4t d’ESO B




                                    1.	    Adrar, Aïcha
                                    2.	    Al Mesbashi, Souad
                                    3.	    Alsina Márquez, Júlia
                                    4.	    Ayoubi, Abdeouahed
                                    5.	    Bellas Melgosa, Lluís Àngel
                                    6.	    Cissé, Moussa
                                    7.	    Cissé, Yossuf
                                    8.	    Cosarca, Bianca
                                    9.	    El Kouichi Boujat, Sabir
                                    10.	   Gonzalez Vicente, Axel
                                    11.	   Jebouri, Ikram (Absent)
                                    12.	   Jiménez Gener, Melisa (Absent)
   22.	   Ninot Torné, Anna
                                    13.	   Khella, Bishoy
   23.	   Ollè Llobet, Ona Mercè
                                    14.	   López Brea, Anna
   24.	   Perales Tasies, Nicolau
                                    15.	   Llobet Boldú, Jordi
   25.	   Plana Manzano, Marc
                                    16.	   Llorens Carulla, Mireia
   26.	   Prat Sicart, Joan
                                    17.	   Mingot Torra, Marta
   27.	   Ràfegas Farré, Aleix
                                    18.	   Kone, Mohamed
   28.	   Ruiz Hernández, Daniel
                                    19.	   Molina, Arkaitz
   29.	   Javed, Sherien
                                    20.	   Muñoz Garcia, Daniel
   30.	 Elena Armengol (Tutora)     21.	   Mustapha, Abbaoui
L’alumnat
1r de Batxilletat




1.	    Alsina Gómez, Ivan
2.	    Armengol Jounou, Alba
3.	    Azzrhouni Loukili, Ikram
4.	    Benítez Benavent, Ariadna
	      Biosca Barrera, Patrícia (Absent)
5.	    Bové Escribano, Sergi
	      Burgos Miret, Arnau (Absent)
6.	    Casajuana Garrido, Antoni
7.	    Cerqueda Puig, Xavier
8.	    Chapman Sans, Emma
9.	    Chedgan, Fátima
10.	   Cisteró Condal, Roger                	      Mora Farré, Ariadna (Absent)
11.	   Clos Segura, Aleix                   17.	   Ortiz Bacardit, Ramon Maria
12.	   Dalmases Solé, Josep                 18.	   Pereta Hernández, Èlia
	      Espinagosa Cisteró, Gemma (Absent)   19.	   Puig López, Ramon
13.	   Falip Garcia, Oriol                  	      Rosell Delgado, Oscar (Absent)
14.	   Freixes Martínez, Víctor             	      Rossich Oliva, Marc (Absent)
	      Ibrahim Esqueta, Nàdia (Absent)      20.	   Talavera Secilla, Marina
15.	   Julca Horno, Diego Oswaldo           21.	   Valverde Cunillera, Judit
	      Maftei, Màrius (Absent)
16.	   Miret Badia, Marta                   22.	 Genoveva Andreva (Tutora)
L’alumnat
                                     2n de Batxillerat




                                           1.	    Arbós Gassó, Marc
                                           2.	    Armengol Ninot, Ariadna
                                           3.	    Boquet Claramunt, Jordi
                                           4.	    Borda Rubinat, Ramon
                                           5.	    Bouazza, Badr
                                           6.	    Canosa Planes, Joel
                                           7.	    Carrasco Blanco, Oriol
                                           8.	    Duaigües Herrero, Judith
                                           9.	    Espada Santana, Roger
                                           10.	   Freixes Mart¡nez, Clàudia
                                           11.	   Guerra Callejas, Juan Pablo
   19.	   Rosell Delgado, David            12.	   Hernàndez Montalà, Daniel
   20.	   Rovira Riu, Pol                  13.	   Llorens Toubella, Mònica
   21.	   Sànchez Oviedo, Georgina         14.	   París Perelló, Laura
   22.	   Sandino Martín, Alazne           15.	   Pomés, Josep
   23.	   Santa, Fèlix                     16.	   Portella Alegre, Andrea
   24.	   Turull Boldú, Ariadna            17.	   Recasens Farré, Roger
   25.	 Josefina Boquet (Tutora)           18.	   Rodríguez Blanco, Julià
L’alumnat
Aula de Projectes




1.	 Samir, Marina
2.	 Acedo, Jonatan
3.	 Ben Moussa, Naima
4.	 Galeano, Andrea (Absent)
5.	 González, María
6.	 Kabouri, Abdelkarim (Absent)
7.	 Kone, Abdoulaye
8.	 Oughzig, Kalid
9.	 Rouiess, Aouatiff
10.	 Salami, Abdelak
11.	 Sangaré, Oumar
12.	 Konathé, Ibrahima (Absent)
13.	 Lishcynskyy, Roman
14.	Torné, Teresa (Tutora)
L’alumnat




            1.	    Ait Lakhlaf, Oualid (Absent)
            2.	    Badri, Redouan (Absent)
            3.	    Bah, Kasse
            4.	    Caldrón Martín, Adriana (Absent)
            5.	    De la Rosa Ramírez, Herminia
            6.	    Dimitrova Goranova, Petya
            7.	    García Perea, Derek
            8.	    Ivashchyshyn, Oleksandr
            9.	    Jiménez Velillas, Moisés (Absent)
            10.	   Lozano López, José Manuel (Absent)
            11.	   Marí Bouzas, Miguel Ángel
            12.	   Miranda Bernabé, Francisco (Absent)
            13.	   Paredes Trilla, Gerard (Absent)
            14.	   Pérez Pérez, Daniel (Absent)
            15.	   Pérez Turanzas, Desirée
            16.	 Antonio Martínez (Tutor)
            17.	 Teresa Sotelo (Tutora)
Exposicions
     Coneixem Josep Solsona
         A finals d’octubre i principis de novembre tots els     amb les impressions que n’havíem tret.
     alumnes d’ESO de l’institut vam anar al Museu Comar-           La sortida només va durar una hora, però ens va
     cal de Cervera a veure una exposició sobre l’escriptor      agradar moltíssim. Aquesta exposición va ser a Cervera
     cerverí Josep Solsona. Aquesta activitat ha estat coordi-   durant dos mesos aproximadament.
     nada pels Departaments de Català i de
     Castellà del centre.
         En aquesta exposició, les comissàri-
     es (na Montse Pont i na Carme Bonet)
     van explicar-nos la vida d’aquest autor
     cerverí relativament desconegut i
     quin havia estat el procés de creació
     de l’esmentada mostra. Vam poder
     visualitzar uns petits poemes escrits
     per l’autor Josep Solsona. També vam
     poder veure un petit reportatge sobre
     la seva vida i el lloc on ell soviet tre-
     ballava. Molts de nosaltres ens hem
     quedat sorpresos sobre la quantitat
     d’escrits que han pogut recopilar.
         En acabar la visita, vam haver d’es-
     criure uns petits poemes i cal·ligrames


     Exposició d’exvots
         El 23 de novembre vam anar a visitar una exposició      cidents, de viatges o de mort. Les persones que oferien
     d’exvots que es fa al Museu Duran i Sanpere en una          aquests retaulons poden ser la mateixa persona a la
     sortida organitzada pel Departament de Socials.             qual passava el fet o, simplement, un pintor contractat
         Els exvots són les                                                                       per pintar-lo.
     ofrenes que els fidels                                                                           Encara que eren
     fan a Déu (sense la in-                                                                      bastant antics, es tro-
     tervenció d’un capellà),                                                                     baven en bon estat de
     i poden ser qualsevol                                                                        conservació, excepte
     cosa, des d’un ciri fins                                                                     algun que estava una
     a un retauló de fusta.                                                                       mica trencat, ja que,
     Ara ens centrarem en                                                                         temps enrere, no els
     aquests últims.                                                                              donaven gaire impor-
         Hi havia tot tipus                                                                       tància.
     de retaulons, però els                                                                           Va ser una exposició
     més comuns eren de                                                                           breu i, al mateix temps,
     forma rectangular i de                                                                       força interessant. Per
     la mida d’un llibre. N’hi                                                                    això, crec que va pagar
     havia de tot tipus: de                                                                       la pena d’anar-la a
     naixements, de guer-                                                                         visitar.
     res, de malalties, d’ac-




23
AMPA    Aquest any ha iniciat la tasca una nova Junta formada per Núria Feliu (presidenta), Carme Prat (tresorera), Mari-
     na Escribano (secretària), Carme de Dios (vocal), Montse Martínez (vocal) i Soraia Sanfeliu (vocal). Hem començat
     amb molta il·lusió a fer activitats atractives per a tots vosaltres i hem tingut una bona rebuda per part de l’equip
     directiu.




        El nostre objectiu és sobretot atansar l’institut a tots els pares i mares, i a l’inrevés. Per això les nostres comu-
     nicacions seran per via telemàtica a través de l’adreça ampa.antoni.torroja@gmail.com. També hem creat un blog
     perquè hi deixeu les vostres opinions i intentarem anar-lo actualitzant i millorant durant el proper curs (http://
     antonitorroja-ampa.blogspot.com.es/).
        L’inici de les activitats va ser la torronada d’aquest Nadal amb visualització del lipdub que havien fet alumnes i
     professors, i alguns jocs matemàtics que ens van fer els nois i noies de 3r.
        S’han fet dues xerrades força interessants malgrat la poca assistència de públic: el 14 de febrer sobre Internet
     segura, a càrrec dels Mossos d’Esquadra, i el 8 de març sobre Alcohol i adolescència, a càrrec de la Fundació Alco-
     hol i Societat, en col·laboració amb l’AMPA de l’INS La Segarra.
        En tot moment hem intentat estar en contacte amb les altres AMPES de
     Cervera, participar en les iniciatives conjuntes que s’han dut a terme i donar
     suport a les reivindicacions en favor de l’ensenyament a la nostra ciutat.
        També com a AMPA vàrem col·laborar en la festa de Sant Jordi duent a
     terme un concurs per tenir un logotip propi. L’alumna Andrea Vides, de 3r
     d’ESO, en fou la guanyadora amb el disseny que teniu aquí a la vora.
        A més, vàrem participar com a jurat al concurs literari. Des de l’associació
     us encoratgem a tots a participar-hi en les properes convocatòries.
        Ja a final de curs, hem col·laborat amb el refrigeri a la festa de l’entrega de
     les orles de l’alumnat de 2n de Batxillerat i hem organitzat, especialment per
     a ells, un curs de cuina per a estudiants ja que aviat s’enfrontaran amb el dia a dia fora de casa.
        L’AMPA també subvenciona part de les sortides i activitats que realitzen els alumnes i, especialment, la de final
     de curs de 4rt d’ESO. Per això també és important que en sigueu membres.
        L’associació es finança amb les quotes de les famílies i la subvenció de l’Ajuntament. Aquest any, tal com es va
     acordar en l’última assemblea, la quota serà única de 30 euros per família, i s’anul·len els 22 euros que es pagaven
     de més pels germans.
        També donem suport a la reutilització de llibres que organitza el centre. Animeu-vos a col·laborar-hi venent els
     vostres i comprant els que necessiteu a un preu molt econòmic.
        A més, us volem informar del projecte LEXIT (http://www.projecteaula20.com) de llibres de lectura per treballar
     la comprensió lectora, al qual donarem suport el curs vinent.
        Per acabar, us encoratgem a tots i totes que aporteu la vostra opinió, que ens feu arribar les vostres preocupa-
     cions i que us feu membres de la Junta per reforçar el paper de les mares i els pares en el seguiment del funciona-
     ment del centre.
                                                                                                            La Junta



24
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)

More Related Content

Similar to Punt de mira (núm. 37)

Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...Elena Jurado
 
Activitats estiu 20112 ciclemitjà
Activitats estiu 20112 ciclemitjàActivitats estiu 20112 ciclemitjà
Activitats estiu 20112 ciclemitjàcblanque
 
Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13
Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13
Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13aliciaaguilarsanz
 
Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)
Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)
Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)Neus Lorenzo
 
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
 
Presentació treball de síntesi 2012
Presentació treball de síntesi 2012Presentació treball de síntesi 2012
Presentació treball de síntesi 2012Campillo Zaragoza
 
Actuacions proactives i reactives d'un crp
Actuacions proactives i reactives d'un crpActuacions proactives i reactives d'un crp
Actuacions proactives i reactives d'un crpCRP Sant Martí
 
MEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdf
MEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdfMEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdf
MEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdfticlasequia
 
Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015
Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015
Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015Francesc Vila i Batallé
 
Portant el laboratori virtual a l'aula de química
Portant el laboratori virtual a l'aula de químicaPortant el laboratori virtual a l'aula de química
Portant el laboratori virtual a l'aula de químicaPepQuímic
 
Materials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt vocMaterials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt voccarmenrubior
 
Materials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt vocMaterials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt vocsalvadormartinm
 
Proposta m.j. vercher
Proposta m.j. vercherProposta m.j. vercher
Proposta m.j. verchermjvercher
 
Projecte empresa MAXA - Català e-learning
Projecte empresa MAXA - Català e-learningProjecte empresa MAXA - Català e-learning
Projecte empresa MAXA - Català e-learningxenia316
 

Similar to Punt de mira (núm. 37) (20)

Cassola 25
Cassola 25 Cassola 25
Cassola 25
 
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...
Presentació: Aprenentatge STEAM social en edats primerenques amb plataformes ...
 
Activitats estiu 20112 ciclemitjà
Activitats estiu 20112 ciclemitjàActivitats estiu 20112 ciclemitjà
Activitats estiu 20112 ciclemitjà
 
Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13
Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13
Sessió 1 Seminari d'intercanvi centres PILE 1r any 2012-13
 
Treball Recerca Cole_v2
Treball Recerca Cole_v2Treball Recerca Cole_v2
Treball Recerca Cole_v2
 
Emotiva't 1 - 2009
Emotiva't 1 - 2009Emotiva't 1 - 2009
Emotiva't 1 - 2009
 
Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)
Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)
Seminari de coordinació 1 -PILE (Planificació)
 
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
 
Presentació treball de síntesi 2012
Presentació treball de síntesi 2012Presentació treball de síntesi 2012
Presentació treball de síntesi 2012
 
Seminari PILE Girona - sessio 1
Seminari PILE Girona - sessio 1Seminari PILE Girona - sessio 1
Seminari PILE Girona - sessio 1
 
Actuacions proactives i reactives d'un crp
Actuacions proactives i reactives d'un crpActuacions proactives i reactives d'un crp
Actuacions proactives i reactives d'un crp
 
MEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdf
MEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdfMEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdf
MEMÒRIA_PGA 21-22_vd.pdf
 
Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015
Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015
Seminari PILE 2 Girona sessio 7 curs 2014 2015
 
Portant el laboratori virtual a l'aula de química
Portant el laboratori virtual a l'aula de químicaPortant el laboratori virtual a l'aula de química
Portant el laboratori virtual a l'aula de química
 
Materials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt vocMaterials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt voc
 
Materials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt vocMaterials 1 sessió sstt voc
Materials 1 sessió sstt voc
 
Proposta m.j. vercher
Proposta m.j. vercherProposta m.j. vercher
Proposta m.j. vercher
 
PGA Quercus 21-22
PGA Quercus 21-22PGA Quercus 21-22
PGA Quercus 21-22
 
Projecte empresa MAXA - Català e-learning
Projecte empresa MAXA - Català e-learningProjecte empresa MAXA - Català e-learning
Projecte empresa MAXA - Català e-learning
 
Pga 21 22
Pga 21 22 Pga 21 22
Pga 21 22
 

More from lcolell

Tarragona2
Tarragona2Tarragona2
Tarragona2lcolell
 
Tarraco1
Tarraco1Tarraco1
Tarraco1lcolell
 
La Passió de Cervera
La Passió de CerveraLa Passió de Cervera
La Passió de Cerveralcolell
 
Reciclatge de telèfons
Reciclatge de telèfonsReciclatge de telèfons
Reciclatge de telèfonslcolell
 
Concurs portada
Concurs portadaConcurs portada
Concurs portadalcolell
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrracolcolell
 

More from lcolell (6)

Tarragona2
Tarragona2Tarragona2
Tarragona2
 
Tarraco1
Tarraco1Tarraco1
Tarraco1
 
La Passió de Cervera
La Passió de CerveraLa Passió de Cervera
La Passió de Cervera
 
Reciclatge de telèfons
Reciclatge de telèfonsReciclatge de telèfons
Reciclatge de telèfons
 
Concurs portada
Concurs portadaConcurs portada
Concurs portada
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrraco
 

Punt de mira (núm. 37)

  • 1. 1
  • 2. Punt de Mira Número 37 Sumari Juny de 2012 1 Editorial 2 Curs 2010-2011 Edita: Institut Antoni Torroja 4 Treballs de recerca Coordinació: Lluís Colell 5 Professorat Portada: Anna Ninot 6 Premis Imprimeix: Impremta Minerva 7 Sprechen Sie Deutsch? 8 La immersió ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/ lingüística 10 Xerrades 12 Escoles Verdes 14 Sortides 20 Celebracions 22 Orles 2012 23 Exposicions 24 AMPA 25 Premis literaris Sant Jordi P àgines centrals: Fotografies de l’alumnat En aquest número, veureu codis QR per accedir a material complementari penjat a Internet. Necessitareu un telèfon intel·ligent amb càmera i el programari adequat per utilitzar-los. Aquest, per exemple, us portarà a una versió en PDF d’aquest número. 2
  • 3. Editorial Fullejant la revista que teniu a les mans, us podreu fer una idea del que ha estat el pols de l’Institut pel que fa a sortides, activitats, reconeixements a alumnes que han participat en diferents convocatòries o concursos... Hi ha, però, més coses de les quals, ni que sigui breument, voldria fer esment. Aquest ha estat el primer any que els alumnes de 4t d’ESO han fet l’avaluació diagnòstica externa de les competències bàsiques, i els resultats han estat molt positius a les quatre assignatures (Ca- talà, Castellà, Anglès i Matemàtiques). De fet, en totes estem per sobre la mitjana catalana. Aquests resultats són importants perquè el que es valora són els coneixements assolits al llarg dels cursos. Hem continuat amb el desenvolupament del PAC (Pla d’Autonomia de Centre), i això ens ha permès, entre altres coses, de disposar d’un auxiliar de conversa d’Anglès a tots els cursos, i també d’Alemany a segon d’ESO, per als alumnes que han iniciat l’estudi d’aquesta llengua. EL PAC, a més d’ingressos complementaris per a diferents projectes, significa revisar cada final de curs el nivell i els resultats dels alumnes en el vessant acadèmic, i la millora de la cohesió social del centre. Tot això està enfocat a millorar la qualitat del nostre centre com a servei públic que som. També s’ha produït una renovació a la junta de l’AMPA. Després d’anys de dedicació, les per- sones que formaven l’anterior junta van deixar pas a noves persones, amb nous projectes. De fet, en algun ja hi heu participat, com va ser el concurs per al logotip de l’Associació. Els enco- ratgem a continuar treballant amb tots nosaltres amb les ganes amb què ho han fet fins ara. Fa uns quants mesos que es va constituir una Comissió per preparar les activitats de comme- moració dels 50 anys d’Institut. La trajectòria acadèmica del nostre centre va començar l’oc- tubre de 1963 i, des d’aquell llunyà inici, han estat més de 40 les promocions que han fet el Batxillerat (dins el marc de diferents lleis d’ensenyament) en aquestes aules. Han estat molts alumnes i molts professors els que tenim una vinculació amb aquest centre i ens agradaria comptar amb tots en el moment de celebrar-ho. Comptem amb tots vosaltres (alumnes, exa- lumnes, pares, etc.) per fer la celebració el màxim de lluïda. Voldria fer una darrera menció: a partir de l’1 de juliol hi haurà canvis a l’equip de direcció del centre. La Sílvia i la Josefina deixaran els seus càrrecs i seran substituïdes per la Dolors i l’Àlex. Des d’aquestes ratlles, els vull manifestar el meu agraïment per la feina feta al llarg d’aquests darrers quatre anys. Gaudiu d’un bon estiu! Blanca Cuñé Directora 1
  • 4. Curs 2010-2011 Notes de la selectivitat Com cada curs, l’alumnat que va acabar el Batxillerat el juny de 2011 va tenir l’oportunitat de presentar-se a les Proves d’Accés a la Universitat (la Selectivitat). El nombre d’alumnes presentats en aquesta convocatòria va ser de 31, i 29 van aconseguir aprovar aquestes proves. En moltes matèries, l’alumnat del nostre centre va obtenir uns resultats superiors a les notes mitjanes de Catalunya. En la següent taula, podeu observar els resultats obtinguts pels nostres alumnes: MATÈRIA INSTITUT CATALUNYA CATALÀ 6,65 6,2 CASTELLÀ 6 6,34 HISTÒRIA 8,55 6,52 FILOSOFIA 5,67 5,92 ANGLÈS 5,11 5,9 MATEMÀTIQUES 6,42 5,59 MATEM. APLICADES 6,38 4,9 FÍSICA 3 4,06 QUÍMICA 2,36 5,41 BIOLOGIA 5,94 5,89 LLATÍ 4,83 6,46 HISTÒRIA DE L'ART 6,44 6,19 DIBUIX TÈCNIC 4,17 5,69 CIEN. TERRA 6 5,83 TECNO. INDUSTRIAL 7,06 6,35 GEOGRAFIA 6,71 6,06 ELECTROTÈCNIA 5,25 5,36 ECONOMIA I ORG. 6,31 6,24 GREC 3,5 5,64 LITER. CASTELLANA 7 6,2 50è Aniversari de l’Institut L’Institut Antoni Torroja celebrarà el seu 50è aniversari l’octubre de 2013. El Claustre de Professors, els Alumnes i tots els membres de la comunitat educativa estem preparant diferents actes (exposicions, conferències...) per al proper curs 2012-2013. Aquests versaran sobre la trajectòria del nostre institut al llarg d’aquests 50 anys; per la qual cosa fem una crida a tots els exalumnes i exprofessors que puguin aportar tot tipus de material (fotografies, diapositives, roba d’uniforme, llibres, llibretes, treballs manuals, carnet de punts, etc.) que hagi format part de la vida de l’Antoni Torroja. Per a més informació, adreceu-vos al següent correu electrònic: antonitorroja50@gmail.com Esperem la vostra col·laboració!!! 2
  • 5. Lliurament d’orles a la promoció 2009-2011 Curs 2010-2011 Com cada any, el lliurament d'orles als alumnes de 2n de batxillerat a finals del mes de maig marca el final de l'estada d'una promoció a l'institut. Tota la comunitat educativa celebra aquest moment amb alegria i amb els millors desitjos per als joves que iniciaran un nou camí. La celebració del final de la promoció 2009-2011 va tenir lloc al Paranimf de la Univeristat 3
  • 6. Treballs de recerca Treballs de recerca (2011-2012) Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2011-2012: ALUMNES TUTOR/A TÍTOL DEL TREBALL Anàlisi, descripció i comparació de diver- Boquet, Jordi Ll. Colell sos informatius Bouazza, Badr S. Pascual Aviació Canosa, Joel E. Armengol Grafologia i personalitat Duaigües, Judit I. Callau Phi: el misteri de l’atracció París, Laura Carrasco, Oriol Hernández, Daniel R. Pollina La polèmica dels 80 km/h Recasens, Roger Freixes, Clàudia Ll. Colell Escrivint una pel·lícula Llorens, Mònica Borda, Ramon Rodríguez, Julià T. Mayoral Addictes a la sang Rosell, David Contaminants globals transfronterers. Portella, Andrea R. Pollina L’MTBE Estudi de la postguerra espanyola a través Rovira, Pol T. Porredon del cinema Sandino, Alazne T. Puig La comèdia grecollatina Sánchez, Georgina Santa, Fèlix J. Boquet La publicitat a Internet Arbós, Marc Espada, Roger R. Pollina L’airbag, la bossa de la vida; segur? Guerra, Juan Pablo Turull, Ariadna J. Boquet El comerç a Cervera (1934-1950) IXa edició dels Premis Comarcals El dia 1 de juny es van lliurar els premis als finalistes del IXè Premi Comarcal de Treballs de Recerca 2012 per als alumnes de Batxillerat en un acte celebrat a l’Auditori Municipal de Cervera. En aquesta edició, els alumnes del nostre centre que han estat premiats són els següents: • Ramon Borda Rubinat, Julià Rodríguez Blanco i David Rosell Delgado, primer premi en la modalitat de Ciències i Tecnologia. • Andrea Portella Alegre, segon premi en la modalitat de Ciències i Tecnologia. • Ariadna Turull Boldú, menció en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials. • Joel Canosa Planes, menció en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials. 4
  • 7. Professorat Els professors nous Després de les jubilacions de diversos professors i professores que es van produir a finals del curs passat, aquest curs hem comptat amb moltes cares noves al nostre claustre. Ara us les presentem: Teresa Armengol M. José Brosel Jordi Gòdia Josep R. Greoles Anna M. Gallego (Matemàtiques) (Música) (Educació Física) (Matemàtiques) (Filosofia) Núria Sabaté Genoveva Andreva Xavier Pallàs Teresa Porredon (Francès) (Català) (Tecnologia) (Ciències Socials) 5
  • 8. Premis Premis literaris Sambori d’Òmnium Cultural L’alumne de 1r d’ESO Arnau Armengol Pérez va ser guardonat en el XXXIV premi de literatura jove Enric Farreny i 6è premi Sambori-Òmnium que convoca Òmnium Cultural. Concretament, va rebre el segon premi de la 4a cate- goria, corresponent a 1r i 2n d’ESO, en la modali- tat de prosa, amb el relat Una aventura al riu. L’acte de proclamació i de lliurament dels guardonats va tenir lloc el dia 25 d’abril a l’Audi- tori Enric Granados de Lleida. Va ser una bona mostra literària d’un planter ben jove. A més a més del lliurament, els guanyadors i llurs famílies van poder gaudir de la música de l’Intèrpret Big Band Lleida. En aquest certamen també van resultar pre- miats els treballs dels alumnes Pol Bosch i Ester Trilla (4t d’ESO), i Laura París i Judith Duaigües (2n de Batxillerat). Beca científica per a una alumna L’alumna de 4t d’ESO Ginebra Alsina Albert ha estat seleccionada per participar a la 5a edició del Programa Joves i Ciència de l’Obra Social de Catalunya Caixa, i que té per objectiu potenciar la vocació científica de joves estudiants amb interès, motivació i talent per a la ciència. Ha estat després d’un exhaustiu procés de selecció, en què es valora l’expedient acadèmic, el nivell d’anglès, la voluntat d’especialitzar-se en un Batxillerat científic i/o tecnològic, la personalitat, les aficions i inquietuds, i també altres indicadors de talent: la curiositat, la creativitat, la implicació, la voluntat d’aprendre contínuament… La Gine- bra, com tots els preseleccionats, ha passat una entrevista personal a l’última fase del procés. Davant tots aquests requisits i tenint en compte que únicament es disposen de 50 places per a tot Catalunya, la competència és realment dura. Premis Coca-Cola de relat breu Dues alumnes del nostre centre van ser premiades en la 35a edició del Premi Coca-Cola de relat breu 2011-2012 en català: Maria Raich i Laia Tamarit, de 2n d’ESO. Aquest any l’INS Antoni Torroja ha enviat 6 alumnes de 2n, seleccio- nats prèviament, a la primera fase del concurs de redacció en català i en castellà. Aquestes dues alumnes han estat distingides i el dia 9 de juny van anar a Port Aventura, amb altres companys d’altres instituts de Catalunya, a recollir el premi que els havia estat concedit gràcies a la redacció que van escriure. 6
  • 9. Sprechen Sie Deutsch? Aquest curs 2011-2012 en el nostre institut s’hi ha introduït una novetat important: s’ha establert l’alemany com a segona llengua estrangera op- tativa al centre per als alumnes de 1r d’ESO. Analitzant com va progressant l’assignatura, es decidirà si durant els propers anys es continua fent aquesta llengua en els diferents cursos. Hem parlat amb la Teresa Puig, professora de Llatí i Grec del centre que també s’ocupa d’impartir aquesta nova assig- natura: Com valores la feina i l’interès dels alumnes? Molt bé, tenen molt interès i treballen molt. L’alemany no és fàcil i cal treba- llar. Els costa als alumnes d’aprendre? No, perquè treballen. Al principi, sembla una llengua molt estranya; però, a poc a poc, es van veient les semblan- ces amb l’anglès. Com ha afecta aquesta assignatura sobre l’altra optativa, el francès? Crec que no ha afectat perquè els alumnes han triat el que han volgut. En tot cas, sí que ha afectat numèricament perquè s’han repartit. Com valoreu la importància de l’alemany? Creieu que en un futur pot ser tan important com l’anglès? Crec que és molt important com a segona llengua estrangera; la primera és, sens dubte, l’anglès. Però Alemanya té molta força econòmicament i cada vegada hi haurà més gent que anirà a treballar allà. Saber l’idioma és bàsic. Qui ha decidit introduir aquesta assignatura? Jo ho vaig proposar a la direcció, ja que jo tinc la especialitat de Filologia Clàssica i Filologia Alemanya i, en els instituts en què havia estat, ja donava alemany. Per això ho vaig proposar aquí. Crec que és un guany que els alumnes puguin triar entre una varietat de llengües. Has pensat realitzar alguna sortida? Sí, la idea és anar a Berlín, però a tercer o quart d’ESO, quan ja portin més temps fent alemany. Els alumnes fan algun intercanvi presencial o per via telemàtica amb nois o noies germanòfons? De moment no, però més endavant ho organitzarem. Per saber què n’opinen els alumnes i els pares, els hem fet unes enquestes el resultat de les quals us presen- tem a continuació: • En general, tots els pares estan d’acord amb aquesta nova assignatura, la majoria d’ells han aconsellat els seus fills per dur a terme aquesta proposta, tot i que també cal destacar que hi ha hagut molts alumnes que ho han decidit per ells mateixos. En ser bilingües, tots han coincidit que cal aprofitar aquesta optativa ja que els és mes fàcil aprendre llengües i creuen que els pot ajudar en un futur. • Pel que fa a l’alumnat, tots i totes creuen que és una bona idea iniciar una nova llengua a l’institut. Els alumnes han decidit aprendre aquesta llengua per qüestions laborals i també pensen que està molt bé per poder-se orientar a diferents països. No troben l’assignatura massa difícil, diuen que els ha estat bastant fàcil iniciar-s’hi, tot i que també cal destacar que es tracta de una llengua bastant difícil. També els ajuda el fet que l’accent és molt semblant a l’anglès. També estan d’acord que l’alemany és una llengua molt impor- tant i molt parlada, i els pot ajudar molt positivament en un futur pròxim. 7
  • 10. Immersió lingüística Aquests darrers mesos, hem sentit a parlar molt 1983-1984 s’iniciava formalment el procés de catalanit- de la Immersió Lingüística arran de la denúncia que zació del sistema educatiu i es començava a aplicar la un grup de pares va fer per tal que els seus fills fossin metodologia del Programa d’Immersió Lingüística (PIL) escolaritzats en llengua castellana. en zones on l’alumnat era majoritàriament monolingüe Aquest passat estiu, el Tribunal Superior de Justícia en castellà. de Catalunya (TSJC) ha dictaminat en la seva sentència L’aplicació del Programa d’Immersió Lingüística es judicial que el castellà i el català han de ser les dues basava en la voluntarietat dels familiars per acceptar-lo, llengües cooficials a l’ensenyament a Catalunya. Amb la convicció professional dels claustres per dur-lo a aquesta sentència el català a les escoles quedava en terme, les estratègies didàctiques adequades per apli- greu perill ja que el català és minoritari en comparació car-lo i la valoració de la llengua familiar dels nens i les als milions de parlants que té el castellà, dividint els nenes per part del centre educatiu. Cal destacar, a més, alumnes segons la seva llengua materna, com és el que el PIL es va desenvolupar sempre en un marc legal cas a València, només faria que dividir la societat i no que establia que “l’alumnat no ha d’ésser separat en cohesiona-la com estava fent el model d’escola catala- centres ni en grups-classe diferents per raó de la seva na. El 3 de setembre, veient com podia acabar el català llengua habitual” i que, alhora, s’havia de garantir que en un futur immediat, la Generalitat de Catalunya va “tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habi- presentar un recurs a la sentència del TSJC. Fins i tot tual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar alguns intel·lectuals, polítics i normalment i correctament les empreses s’han adherit al Ma- dues llengües oficials al final de nifiesto por una lengua común, l’educació obligatòria”. en què es defensa la primacia Aquesta iniciativa, ambi- de l’ús de la llengua castellana ciosa i complexa, ha estat un en tot l’Estat. dels èxits col·lectius de l’escola A causa del rebombori creat catalana, i dues de les moltes per aquesta sentència judici- causes que el van fer possible al, que ha propiciat fins i tot van ser el consens de tota la l’aparició d’un moviment en societat i l’entusiasme i la pro- defensa de l’ús del català com fessionalitat dels mestres i de a llengua vehicular de l’ense- les mestres, que varen saber nyament, el moviment Som associar aquesta immersió escola, volem saber quin és catalana en el sistema educatiu l’estat de la qüestió en el nostre institut. amb la renovació pedagògica i amb una aposta clara Aquest article pretén analitzar quins són els usos per una escola catalana de qualitat. lingüístics entre els membres de la nostra comunitat Basant-se en les experiències aplicades al Quebec educativa a través d’unes enquestes realitzades a alum- (Canadà) i en algunes zones dels Estats Units, reco- nat i professorat sobre els seus usos lingüístics dins i negudes i valorades de manera positiva en els cercles fora de l’institut. psicolingüístics i pedagògics d’arreu, el Departament Per situar-nos en els tema, us exposem breument d’Ensenyament va endegar el Programa d’Immersió quina ha estat l’experiència de la implantació de l’actu- Lingüística com a eina necessària per superar una al model d’immersió lingüística vigent a les nostres es- escolarització deficitària en relació amb el català i que coles en els darrers 30 anys. Aquesta informació l’hem fos capaç d’ajudar a assolir l’objectiu de la Llei 7/1983, extreta del PIL (Programa d’Immersió Lingüística). de normalització lingüística a Catalunya, desplegada en El 23 de juny de 1978, amb l’aprovació del Reial el Decret 362/1983. Les experiències i les teories sobre Decret 2092/1978, s’incorporava oficialment la llengua I’adquisició de dues llengües aportades per J. Cummins, catalana al sistema educatiu no universitari. Amb l’Es- J. A. Fishman i E. Lambert, entre d’altres, proporciona- tatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/79) i la ven una base prou sòlida per oferir una proposta nova i Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya, es engrescadora per a un gran nombre d’escoles que, fins definia un marc general a favor del català com a llengua aleshores, no havien vist el camí per arribar al bilingüis- pròpia de Catalunya i també com a pròpia de l’ensenya- me del seu alumnat monolingüe no catalanoparlant. ment no universitari. L’èxit d’aquest programa, segons paraules de Josep M. Amb aquest marc legal i amb l’experiència dels Artigal, es basa en el fet que “les llengües no s’aprenen docents que havien anat introduint l’ensenyament de i primer i s’utilitzen després, sinó que les llengües s’apre- en llengua catalana a les escoles de Catalunya, el curs nen quan s’usen”. 8
  • 11. Immersió lingüística Des del curs 1983-1984, en què per primera vega- El resultat no pot ser molt fidel ja que a la pregunta da és va aplicar el Programa d’Immersió Lingüística a anterior hi ha la mostra que bastants alumnes no saben les escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet, de què parlen; tot i així, la majoria d’ells han respost a Terrassa i altres poblacions, centenars de centres favor de la immersió en llengua catalana. d’arreu de Catalunya es van anar incorporant al PIL. El curs 1995-1996 hi havia 1.280 escoles que aplicaven el Programa d’Immersió i 91.024 alumnes que el seguien. Ara ens volem centrar en l’estat de la qüestió al nostre centre (coneixement que en tenen els nostres companys, valoració que en fan, usos lingüístics dins i fora del centre, etc.). Per tal de conèixer els usos lingü- ístics de l’alumnat del centre i el seu grau de coneixe- ment que tenen sobre què és la immersió lingüística i la polèmica que suscita periòdicament, hem realitzat un seguit d’enquestes als alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat. Aquí es veu clarament que la majoria de l’alumnat Una part dels resultats d’aquestes enquestes són els que està cursant Batxillerat en el nostre centre té la que us presentem a continuació. llengua catalana com a més familiar, encara que el percentatge d’alumnat amb llengua estrangera com a materna supera els castellans. Aquest gràfic ens indica que l’alumnat sap el que és, però tot i així hi ha una xifra a molt elevada que ho ignora. En aquesta gràfica podem observar que més de la meitat dels alumnes de 4t d’ESO tenen el català com a llengua materna, però que seguidament el castellà és una llengua de molt de pes. En aquest gràfic es mostra que ni la meitat de l’alumnat està d’acord amb la immersió lingüística en català. Aquí podem observar que la majoria dels alumnes saben el què és la immersió lingüística, però un terç d’ells no. Finalment, podem concloure que s’hauria d’ infor- mar sobre aquest tema ja que la majoria d’alumnes no n’estan al corrent, com bé reflecteix l’enquesta. Esprem que aquestes xifres facin reflexionar sobre la situació en què ens trobem. Lluís Bellas, Gerard Royes i Ester Trilla (4t d’ESO) 9
  • 12. Xerrades Xerrada sobre mites actuals El divendres 13 d’abril, els alumnes que cursem 4t d’ESO vam assistir a una xerrada feta per un membre de l’As- sociació Anti-Sida de Lleida. El seu nom és Sònia, i la xerrada consistia a parlar de mites sobre el sexe i les drogues. El primer tema a tractar va ser la sexualitat, i ens va fer realitzar algunes activitats per resoldre dubtes que teníem o per dir-nos si algunes històries que la gent creu són certes o no. Seguidament, vam tractar el tema de les drogues, amb el qual també vam dur a terme unes activitats per poder diferenciar el que és una droga i el que no ho és, i a la vegada ens va explicar la seva definició i les característiques principals que necessita una substància per poder-la classificar dins aquest grup tan ampli. Després de parlar d’això, ens va explicar la possible composició de cada droga i els perills que comporta consumir-la, i també els efectes que produeix. Aquesta xerrada va durar aproximadament dues hores; durant l’explicació, la Sònia ens va advertir diverses vegades que ella només ens informava d’aquest estil de vida, però no ens el prohibia, ja que considera que cada un de nosaltres ha de ser conscient del que fa. Per acabar, creiem que va ser un tema interessant de tractar amb una persona que coneix aquest àmbit, per- què vam tenir la oportunitat de descobrir noves coses que desconeixíem totalment o pensàvem que eren falses. Joaquim Ferrer i la cultura catalana El passat mes d’abril en Joaquim Ferrer (exsenador, exdi- putat al Parlament i exconseller de Cultura del Govern de la Generalitat) va venir al nostre institut per explicar als alumnes de 4t d’ESO en què consistia la cultura catalana. Aquesta xerra- da formava part d’un cicle de conferències de la Fundació Paco Candel, que consisteix a fer xerrades als diferents instituts de Catalunya. Per iniciar la xerrada, ens va aclarir les bases essencials per entendre la paraula cultura i, al llarg de l’hora, va ampliar els punts. També vam comentar notícies culturals d’aquella última setmana, per això ens va explicar els orígens de la llegenda de Sant Jordi, ja que feia pocs dies que s’havia celebrat aquest dia. A part de parlar de la cultura, també vam parlar de diferents temes actuals com el català a l’escola, el problema dels peat- ges... La conferència del senyor Ferrer va durar aproximadament una hora i va ser força interessant, ja que es veien els amplis coneixements que té i la seva llarga experiència en l’àmbit polític. 10
  • 13. Xerrades Les lesions medul·lars El 18 de novembre de 2011, els alumnes de 4t d’ESO El títol de la xerrada és ”GAME OVER”, que significa i els dos cursos de Batxillerat vam anar a una xerrada ”s’ha acabat el joc”, i ens va parlar de lesions medul·lars que es va realitzar a la Sala d’Actes de l’institut. La i cerebrals que es produeixen en molts accidents de xerrada ens la trànsit i de les va fer en Jordi seqüeles que Font, un noi hi ha. També que va tenir ens va explicar un accident quan i com es de moto fa fa la rehabilita- 14 anys a ció en aquest conseqüència hospital; ens del qual va ho va ensenyar quedar pa- mitjançant un raplègic i va audiovisual haver de fer amb diferents rehabilitació persones amb a l’hospital de diferents tipus neurorehabi- de lesions reha- litació Institut bilitats en l’ins- Guttmann. En titut Guttmann. aquest institut hi rehabiliten pacients de qualsevol lloc En finalitzar la xerrada, ens va donar una sèrie de del món. En Jordi va voler presentar aquesta xerrada consells sobre la seguretat en la carretera per no patir als alumnes com a testimoni de la seva vivència perso- accidents i els diferents tipus de lesions que poden nal. causar. La pesta negra El dilluns 12 de desembre ens va venir a fer una a l’Àfrica entre els segles XVII i XVIII. Els ajuntaments xerrada a controlaven l’institut en molt els metges Xavier Ribe- que havien de ra, del Servei cuidar els ma- Educatiu de lalts de pesta. la Segarra. Com que la ci- En Xavier ència no estava ens va parlar tan evolucio- sobre la Pes- nada com ara, ta Negra que en culpaven va delmar els jueus i es la població produïren atacs d’Europa al als calls de segle XIV. les ciutats: es La pesta pensaven que va arribar e era un càstig de Europa en Déu per blasfe- un vaixell mar. La pesta va genovès. Els vaixells tenien rates que transportaven el durar fins a finals del segle XIX, quan un científic suís bacteri que causava la pesta. Hi va haver tres etapes en va descobrir el bacteri que la provocava. Van ser anys la propagació de la pesta: La primera, a Constantinoble en què es va augmentar la seguretat a les ciutats i es al segle IV; la segona, a Europa al segle XIV; la tercera, va resar moltmés per expiar les culpes. 11
  • 14. Escoles verdes Sortida al centre de Vallcalent Departament de Ciències Naturals del centre. Van sortir de Cervera a les 8:05 del matí. Un cop van arribar van esmor- zar. Vallcalent és una partida de l’Horta de Lleida en què hi ha aquest centre de recuperació d’animals. A Vallcalent cuiden animals salvatges. Tots els animals porten algun tipus de identificació. Hi han animals recupera- bles i animals irrecuperables. Per saber el que mengen ho saben per la mida de les potes. Per un rapinyaire, les potes son el mes important. Alguns dels animals que van veure van ser les cigonyes marcenques (per- què arriben al mes de març), el falcó El passat 11 de octubre els alumnes de 1r de la ESO pelegrí, els ossos i els cérvols. van anar d’excursió al Centre de Recuperació de Fauna Va ser una visita mot interessant i entretinguda. a Vallcalent (Lleida). L’excursió va ser organitzada pel Participem a la CONFINT La Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) participa en el procés de la Conferència Internaci- onal de joves Tinguem Cura del Planeta (CONFINT) des del seu començament (gener 2010). El juny de 2010, joves de més de 50 països es van trobar a Brasília per debatre temes sobre medi ambient i canvi climàtic, i d’aquesta trobada, en va sorgir la Carta Internacional de Responsabilitats dels joves. Al curs escolar 2010-11, i dins del marc dels Fòrums de la XESC i de les jornades de l’Agenda 21 Escolar d’alguns municipis, els joves van relacionar els compro- misos recollits en la Carta Internacional amb les actuacions que estan fent als centres educatius. A cada trobada els joves van escollit els centres que els representaran a la II Conferència Catala- na que organitza la XESC. El nostre Centre va ser un dels escollits. L’objectiu d’aquesta Conferència ha estat crear un espai de debat on posar en comú les actuacions que ja s’estan realitzant des dels centres, prioritzar noves accions i presentar els resultats a les autoritats locals i autonòmiques. Alhora, els joves han escollit els delegats cata- lans que els han representat a les conferències següents (l’estatal i les internacionals). El nostre Centre, amb els altres centres que han estat escollits per participar a la II Conferèn- cia Catalana ha estat realitzant, durant la tardor 2011, un procés de debat previ per: • Aprofundir en els compromisos de la Carta i detectar, a partir de les accions que ja realit- zem, quins estem assumint. • Prioritzar dos compromisos de la Carta Internacional i proposar noves accions que podem fer al nostre centre per assolir-los. 12
  • 15. Conferència catalana a Barcelona Escoles verdes El dia 17 de novembre, els alumnes Iulia Bentan, Gerard Cabes- tany, Arnau Creus i Laia Tamarit de 2 ESO A en representació de l’Institut Antoni Torroja de Cervera van participar a la Conferència Catalana: “Joves, tinguem cura del planeta”. Van presentar un póster explicatiu de les activitats treballades a classe i van explicar les actu- acions que el nostre Centre pensa dur a terme en temàtica mediam- biental. L’alumna Iulia Bentan va ser seleccionada per a participar en la Carta Nacional que es celebrà a Vitoria els dies 26 i 27 de gener de 2012. Entrevistem la Iulia Ara que ja s’ha celebrat aquesta trobada, hem volgut parlar amb la Iulia perquè ens expliqui com va anar la trobada i quina valoració en fa. Que es la CONFINT estatal? - Es una conferència on es reuneixen joves d’entre 12 i 16 anys on es parla sobre el medi ambient. On es va celebrar? - Primer es va celebrar a Barcelona el 17 de novem- bre i després a Vitòria, el 26 i 27 de gener. Qui hi va participar? - Joves de diferents centres Per què hi vas anar? - Perquè a la conferència de Barcelona es van fer votacions entre els alumnes i jo vaig sortir escollida amb la resta de companys electes. De què va tractar? Quin tipus d’activitats vau realitzar? - Girava tot entorn al medi ambient. Hi havia monitors que preparaven activitats i tallers i cadascú era lliure de participar en qualsevol activitat. En quines activitats vas participar? - Vaig participar en un taller intitulat ”Ritmo!” i en altres activitats el nom de les quals no recordo. Saps qui anirà a la conferència europea de Brussel·les? - Hi aniran els joves escollits de les diferents Confints Estatals que s’organitzaran abans de la Conferència europea. Consideres aquesta CONFINT com una bona experiència? - Sí, perquè he conegut coses i experiències noves. A més, he fet molts amics. El Tap Solidari El projecte Tap solidari ha arribat al nostre institut perquè l’Agrupació Escolta de Cer- vera ho va proposar i es va acceptar. Aquesta iniciativa també funciona en altres centres educatius de la ciutat. Es tracta de recollir taps de plàstic de diversos tipus d’ampolles i envasos per tal de vendre’ls a una empresa de reciclatge. Així que els estudiants, quan tenen taps, els por- ten a la classe i els fiquen dins d’una ampolla. Els taps són per a finalitats solidàries, com gent que necessita alguna cadira de rodes o sotmetre’s a una operació. Fins al moment, ja s’han recollit mes de 200kg de taps de plàstic entre els diferents centres educatius de Cervera que participen en aquesta iniciativa. Amb aquesta iniciativa aconseguim assolir dos objectius ben importants: ajudem persones que ho necessiten i ajudem el nostre medi ambient. 13
  • 16. Sortides Els de 2n visiten un monestir budista El dimarts 29 de maig, els alumnes de 2n d’ ESO vàrem anar d’excursió a visitar el Monestir Budista del Palau Novella del Garraf. Després d’esmorzar visi- tàrem el Monestir, que està ubicat en un petit palau, ens va fer de guia una noia que ens el va ensenyar per dins i ens va dir que ella vivia allà com a ajudant i estudiant del budisme. Ens va explicar que l’edifici no era una edificació budista, però que ells el feien servir de Monestir. Al sortir a fora anàrem visitar l’Estupa a una placeta on hi havia una torreta al mig amb la imatge del Buda, i al voltant hi havia una tanca amb tot de cilindres que es podien fer rodar. L’Estupa és un monument de Pau que representa la ment de Buda. Després de la visita, vàrem fer un taller de relaxació estirats en una sala amb música de fons i una monitora ens anava donant instruccions per relaxar-nos. Va ser una sortida realment interessant. Els de 4t van al Berguedà El dimarts 29 de maig, els alumnes de 4t d’ESO vam anar a visitar la Colònia Vidal (Puig-reig), les Fonts del Llo- bregat (Castellar de N’Hug) i els Jardins Artigas (la Pobla de Lillet), tots ells situats a la comarca del Berguedà. El primer lloc a visitar va ser la Colònia Vidal, una colònia tèxtil construïda durant 18 anys (1882-1900) i tancada al 1980. Està situada al costat del riu Llobregat, també conegut com el riu més treballador, ja que en 30 km de riu hi ha 17 colònies que utilitzen l’energia hidràulica per poder posar en funcionament les seves màquines i generar l’energia necessària per viure-hi. Una guia ens va ensenyar diversos espais com l’escola, que només era una classe on estudiaven els nens fins a l’edat de 14 anys; la biblioteca, un espai ple de llibres que, quan estava en funciona- ment, estava oberta tan sols una hora al dia; i també vam visitar una exposició on ens vam poder fer una petita idea de l’estil de vida de la gent que habitava a la Colònia (els seus horaris, estris de treball, aliments, activitats de lleure...). Després de la visita a la Colònia Vidal, ens vam dirigir a les Fonts del Llobregat, el lloc on aquest riu neix, i vam poder observar-les al mateix moment que caminàvem per arribar a Castellar de N’Hug i poder dinar. Un cop vam haver dinat, ens vam dirigir cap als Jardins Artigas i, de nou, una altra noia ens va fer la visita guiada per una jardins dissenyats per Gaudí, antigament perta- nyents a la família Artigas. Tot i ser un gran espai ple de vegetació i de característi- ques pròpies de Gaudí, com són els símbols religiosos, els arts catenaris..., vam haver de fer una visita molt ràpida perquè el temps no ens va acompanyar. 14
  • 17. Visitem un parc eòlic Sortides El 25 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO vam fer una nir-la encesa més de vint-i-cinc segons. Quan la conclu- sortida organitzada pels Departaments de Ciències Na- sió de l’experiment va quedar clara, vam fer un segon turals i Tecnologia a la serra del Tallat, a la comarca de experiment. Vam ficar una joguina que funcionava amb l’ Urgell, per visitar un parc eòlic que hi ha instal·lat. energia del sol al carrer. Aquesta va començar a donar Allà ens va rebre una guia que ens va explicar tot el tombs; però, quan li vam tapar la placa solar que porta- que havíem de va incorporada, saber sobre els va deixar de aerogeneradors moure’s. Amb que més tard això va conclou- visitaríem. Tam- re l’explicació i bé vam parlar vam anar cap als de les energies molins. renovables, com Quan vam ara la solar i la estar al costat mareomotriu. dels aerogene- Per entendre la radors, ens van quantitat d’ener- semblar molt gia que s’ha de més grans del generar, vam que ens espe- fer una senzilla ràvem i la guia prova: consistia ens va informar en unes quantes sobre la seva bombetes col· construcció i locades vertical- les dimensions ment, connec- exactes de cada tades a una part: només la bicicleta estàtica; cada bombeta tenia un nombre de torre medeix 80 metres. watts (unitat de la potència). Alguns alumnes voluntaris En conclusió, va ser una excursió en què vam apren- van pujar a la bicicleta; com més ràpid pedalaven més dre moltes coses sobre els aerogeneradors, els seu bombetes s’encenien. Pocs van aconseguir encendre la funcionament i les seves mides. de dalt de tot (cinquanta watts) i encara menys mante- Anem al Palau Blaugrana L’11 de novembre alguns alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat vam anar a Barcelona amb el professorat de Educació Física, el Jordi Gòdia i la Rosa Tolosa. A les 3 de la tarda vam marxar de la plaça Pius XII. En arribar a Barcelona, els alumnes vam anar al Palau de Gel a patinar sobre gel fins a les 6 de la tarda. Després, a les 8:45 començava al Palau Blaugrana el partit de bàsquet corresponent a la fase de classifica- ció de la Eurolliga de bàsquet entre el F.C. Barcelona i el Montepaschi de Siena (Itàlia). El Barça va guanyar el partit amb una certa facilitat i l’espectacle va ser força entretingut. En acabar el partit, un altre cop a l’autobús i cap a Cervera. 15
  • 18. Sortides L’esquiada a Espot Encara era de nit l’1 de febrer quan alguns alum- nes de l’institut van pujar a l’autocar. Els esperaven tres dies plens d’emocions a flor de pell. El viatge es va fer llarg, però va valer la pena. Just després d’arribar vam agafar el material i vam pujar directament pel telecadira fins a les pistes. Es van distribuir els grups i de seguida ja ens vèiem esquiant. A poc a poc, vam anar agafant embranzida i cada cop ens sentíem més segurs sobre els esquís.­­­Tot i que feia molt fred i nevava, la neu estava en un estat ideal. En les hores diàries de monitor, perfeccionàvem cada vegada més la nostra tècnica i després ens deixaven esquiar per el nostre compte. En fer-se fosc, tots els estudiants ens vam dirigir cap a l’alberg i, després de deixar el material, ens esperava un bona dutxa. La tarda es va fer llarga i desprès de sopar venia la discoteca. Al llarg dels tres dies vam millorar molt pel que fa a l’esquí i cada cop es veien menys caigudes. Ens ho vam passar d’allò més bè, malgrat que l’últim dia vam haver de marxar a corre cuita per evitar el gel a les carreters, ja que, mentre érem fora, havia nevat a Cervera !!! Utilitzeu aquest QR per veure més fotografies en línia La seguretat viària a Honda El 30 de gener els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida a la fàbrica que la marca Honda té a Santa Perpè- tua de Mogoda per fer un curs sobre la conducció de ciclomotors i la seguretat viària. La sortida s’emmarca en les activitats que hem dut a terme a les hores de tutoria sobre el tema de la seguretat viària i que ens han vingut a impartir diversos agents de la Guàrdia Urbana de Cervera, que també ens van acompanyar a la sortida. Quan vam arribar a les instal·lacions d’Honda, ens van fer una classe teòrica a tot l’alumnat alhora. Ens ho van explicar tot d’una manera molt clara i precisa, i van utilitzar unes diapositives molt aclaridores i fàcils d’entendre. El monitor que ens va fer la classe ho feia molt bé i es notava que hi entenia. A més era força simpàtic. Després de fer la classe teòrica, ens vam separar per classes per a fer les altres activitats. Uns vam anar a la pista del circuit a fer l’activitat pràctica, és a dir, a fer pràctiques de circulació en moto. Els altres van anar a uns simuladors informàtics de circulació. Després vam intercanviar les activitats.En definitiva, l’excursió va ser molt interessant i di- vertida. A més, abans de marxar, ens van regalar una gorra, un llibre i un CD de record. 16
  • 19. Sortides Visitem la Cooperativa de Guissona El passat 24 de febrer l’alumnat de 3r d’ESO vam emprendre una excursió amb el professorat de socials i tecnologia al Grup Alimen- tari Guissona per veure’n les instal·lacions i els processos de producció. Un cop vam arribar-hi, ens vam haver de posar una bata, una gorra i uns peücs com a mesura de protecció higiènica. Un cop vestits, ens van fer una foto de record i ens van partir en dos grups. Els de 3r A vam anar amb un tren per l’interior dels ma- gatzems on tenien l’asseca- dor de pernils i després vam anar a veure com envasaven la llet i el pa. Les instal· cessats a punt per al seu repartiment i transport a les lacions són immenses i no pensàvem pas que fossin tan botigues que tenen repartides per tot l’Estat. També grans. vam visitar el sistema d’escorxar i especejar els animals Un cop vam acabar aquesta part de la visita, ens que sacrifiquen. vam intercanviar amb l’altre grup i vam anar a visitar el Després vam veure un vídeo sobre la història del magatzem on tenen la major part dels aliments pro- Grup Alimentari Guissona i unes quantes dades i curio- sitats sobre aquesta empresa (com es va formar, quants animals sacrifiquen, quan- tes botigues de distribució tenen, etc.). Finalment, vam rebre una tassa com a obse- qui i record de la nostra visi- ta a les seves instal·lacions. La nostra valoració de l’excursió és força positiva ja que ho hem trobat molt interessant i ens van impres- sionar molt les dades que ens van donar i tot el que vam veure. 17
  • 20. Sortides Visitem la Tàrraco romana Els passat 1 de març els alumnes de 1r d’ESO vam anar d’excursió a Tarragona en una sortida organitzada pel Depar- tament de Socials del centre per tal de conèixer les restes de la Tàrraco romana. Durant l’excursió, vam visitar l’amfiteatre, les muralles, el fòrum, el museu arqueològic i altres restes de l’antiga metròpoli romana. Hem estat a Londres Quan l’avió de Reus es va enlairar, m’imaginava Londres com una ciutat gran, amb gent seriosa, amb un clima fred i humit i sense gaire ambient. Sobretot al capvespre, quan el sol començava a marxar; però veig que anava bastant equivocada. En arribar, el primer que vam veure va ser lluir el sol, un sol calent i un cel sense núvols, cosa que em va estra- nyar una mica, però que em va fer posar de molt bon humor. Després d’instal·lar-nos a l’hotel i d’haver dinat, vam anar al British Museum, on vam entrar de franc. Llavors em vaig assabentar que els museus a Londres són gratuïts. D’aquest avantatge, en vam treure força profit perquè en vam visitar uns quants. Durant els següents quatre dies que ens quedaven per endavant, vam conéixer llocs emblemàtics de la ciutat, com per exemple el London Eye, el Big Ben, un impressionant edifici que m’ imaginava més petit. També vam passejar per Har- rods, un gran centre comercial car i molt luxós. El dia abans de marxar, vam anar a passar la tarda a Camden, un mercat a l’aire lliure on es pot trobar tota mena d’articles: souvenirs, roba,etc. La gent catalana acostumem a pensar que els anglesos sopen molt d’hora, però no és així: nos- altres ho vam trobar tot obert, ja fossin les 9 o les 10 del vespre. A la nit, quan ja s’encenien els fanals dels carrers, podíem contemplar com els autocars, els cotxes i la gent ambientaven la ciutat. Tot plegat em recordava molt Barcelona. Finalment, quan ja tornàvem cap a Cervera, em vaig posar a pensar en les coses que havia trobat curioses d’aquella ciutat: la seva manera de conduir (per la dreta), els avisos que ens vam trobar als passos de vianants (look right, look left), els grans jardíns de gespa i famosos autocars de dos pisos, entre moltes altres coses. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar a Londres, aprofiteu-la, jo us ho recomano, ja que és un dels millors viat- ges que he fet mai, i crec que paga molt la pena. 18
  • 21. Viatge final d’etapa de 4t a Itàlia Sortides Els alumnes de 4rt d’ESO de l’INS Antoni Torroja del 24 de març fins al 29 vam estar fent una ruta per Itàlia com a viatge de final d’etapa. La primera nit la vam passar a Nimes, que és una ciutat del sud de França, on vam poder descansar del llarg viatge en autocar. L’endemà al matí vam acabar d’arribar a Milà, on vam anar a visitar el Duomo (catedral). Després vam dinar al voltant de les galeries Vittorio Emmanuelle. A la tarda vam anar a Verona, on vam visitar l’amfiteatre romà i la casa de Romeo i Julieta. L’endemà, vam agafar el vaporetto i vam fer ruta cap a Burano, Murano i Venècia. A Murano vam entrar a dins una fàbrica de vidres, i ens van fer l’explicació de com es feia. Burano sempre ens recordarà l’illa de les cases de colors, perquè cada una era diferent. Vam veure Venècia des del Palau Contarini amb una vista extraordinària, prenent un cafè a la plaça sant Marc i pas- sant pel davant de la Torre del Rellotge i el Palau Ducal entre altres coses… Seguidament vam anar a Pisa on vam passar la tarda fent fotos i gaudint de les vistes. Al dia següent vam arribar a Florència, on vam fer una vi- sita guiada que ens ensenyava tots els racons més bonics de la ciutat, com el Palazzo Vecchio i el Ponte Vecchio, la plaça del Duomo, la galeria d’art Accadèmia, la basílica de Santa Maria del Fiore… Fins agafar el vaixell que ens portava a Barcelona i de tornada cap a casa. I fins aquí el nostre viatge de final de curs tan esperat. Els de francès de 3r d’ESO van a Carcassonne Del 24 al 26 de maig, els alumnes de 3r d’ESO de Francès, vam fer una sortida cultural a Carcassonne. Van ser moltes hores d’autocar fins a Carcassonne, ja que també vam parar a visitar Foix i Mirepoix; però, un cop allà, ens ho vam passar d’allò més bé, fent una gimcana per la ciutat, anant en barca pel canal o dinant tots junts. Va ser molt divertit perquè vam practicar molt el francès i vam aprendre moltes coses noves de l’idioma i de la cultura francesa. 19
  • 22. Celebracions Festa de Nadal El passat 22 de desembre vam celebrar la tradicional Festa de Nadal al nostre institut. Enguany, però, hi va haver una novetat important: vam decidir enregistrar un lipdub sobre les festes nadalenques amb la música de les darreres cançons de Nadal de TV3. Ja feia alguns dies que l’alumnat del PQPI de pintura del centre havia penjat unes pancartes a la façana princi- pal de l’edifici per felicitar les festes nadalenques a tots els cerverins i cerverines. Durant les primeres hores del matí, cadascuna dels grups va decorar la seva respectiva aula amb el motiu nada- lenc que havia escollit i va assajar la coreografia que realitzaria durant l’enregistrament del lipdub. Després de l’esmorzar organitzat per l’alumnat de 4t d’ESO per recollir diners per al seu viatge final d’etapa, es va enregistrar el lipdub. Amb una sola presa n’hi ha haver prou per obtenir el resultat que podeu veure a Internet. Després d’enregistrar el lipdub, tots junts vam poder veure’l al Paranimf de la Universitat i gaudir-ne d’allò més. Va ser un matí força divertit i original!!! Utilitzeu aquest QR per veure el vídeo del lipdub en línia Diada de Sant Jordi El 23 d’abril vam celebrar a l’institut la tradicional Diada de Sant Jordi. L’alumnat de 3r d’ESO va muntar una paradeta de llibres i roses davant de l’institut i va preparar l’esmorzar per a la resta de com- panys i companyes per tal de recollir diners per al seu viatge de final d’etapa. Després del pati ens vam aplegar a la sala d’actes del centre per tal de participar en el festival de Sant Jordi. En un primer moment, van actuar els companys de 2n d’ESO, que van fer una performan- ce musical a partir d’un tema de John Lennon. Després els alumnes David Mora, Anna Ninot i Ariadna Vidal, sota la direcció de la professora Elena Armengol, van representar 20
  • 23. una escena de l’obra de teatre El malalt imaginari, de Molière. Celebracions Després es va lliurar el premi per al millor disseny del nou logotip de l’AMPA de l’institut, que va guanyar l’alum- na Andrea Vides, de 3r. d’ESO. Seguidaments, les alumnes premiades en el certamen literari del curs passat van llegir-nos alguns dels textos premiats. Hi va haver una actuació musical de dues alumnes, la Núria Serés i l’Ester Trilla (de 4t d’ESO), que van interpretar diverses peces per a violoncel, i de l’alumne Marc Jiménez (de 4t d’ESO), que va interpretar algunes peces per a acordió. Posteriorment, es va procedir al lliurament de premis dels diversos concursos. En el certamen literari d’en- guany, van resultar premiats els següents treballs: 1r nivell • 1r premi (ex aequo): Dolços records, de Maria Raïch (2n B) • 1r premi (ex aequo): Sóc en Conrad…, de Maria Vilaró (2n B) • 2n premi (ex aequo): Història d’un violi- nista, de Laia Tamarit (2n A) • 2n premi (ex aequo): Retorn al passat, de Marta Aldomà (1r B) 2n nivell • 1r premi: Conjunt de textos en prosa Els colors del cel i Entre el fang, d’Andrea Vides (3r A) • 2n premi: I ara em trobava baixant les escales…, de Nídia Fernández (3r B) • Accèssit: Quasi tocant el cel, d’Anna Bertran (3r B) 3r nivell • 1r premi: Com quan la teva vida sona en un tocadiscos, de Sergi Bové (1r Batx.) • 2n premi: Recuerdos de un hombre, d’Andrea Portella (2n Batx.) Pel que fa al concurs matemàtic de les proves Cangur, els alumnes que van obtenir els millors resultats en el nostre centre ens les diferents categories van ser els següents: • Nivell 1 (3r d’ESO): Annaïs Coma Coll • Nivell 2 (4t d’ESO): Pol Bosch Duran • Nivell 3 (1r Batxillerat): Josep Dalmases Solé • Nivell 4 (2n Batxillerat): Juan Pablo Guerra Callejas Per finalitzar l’acte, els alumnes Pol Bosch, Gerard Royes, Ton Villalonga (de 4t d’ESO) i Òscar Rosell (1r Batxille- rat), van interpretar algunes cançons actuals. Utilitzeu aquest QR per veure més fotografies en línia 21
  • 24. Orles 2012 El 25 de maig es va celebrar al Paranimf de la Universitat l’acte de lliurament d’orles als nois i noies que aquest curs acaben el 2n de Batxillerat, és a dir, la promoció 2010-2012. Enguany l’acte de lliurament vam comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Ensenyament, el sr. Miquel Àngel Cullerés; de l’alcalde de Cervera, el sr. Ramon Royes; del padrí d’aquesta promoció i exalumne del nostre centre, el sr. Jordi Barrera; i de la presidenta de l’AMPA del centre, la sra. Núria Feliu. L’acte es va iniciar amb els parlaments dels diversos convidats. Després es va efectuar el lliurament d’orles a l’alumnat que acaba 2n de Batxillerat. Posteriorment, hi va haver una actuació musical a càrrec de les alumnes del centre Ariadna Armengol, Andrea Portella i Ester Trilla. Després l’alumnat homenatjat va cantar l’himne universi- tari, el Gaudeamus Igitur. L’acte es va cloure amb un aperitiu per a tots els assistents i el sopar final. 22
  • 25. L’alumnat 1r d’ESO A 1. Adrar, Hayar 2. Armengol Pérez, Arnau 3. Baliellas Marmi, Aina 4. Bellaubí Palacios, Olivia 5. Beltran Bulnes, Beatriz (Absent) 6. Burgos Miret, Carla 7. Camats Rojas, Mireia 8. Clota Vilaró, Jan 9. Corbera Pla, Judit 10. Creus Sarri, Pau 11. Dalmases Sopé, Joan 12. Escudé Riba, Aida 13. González Vicente, Ainoa 14. Hernández Nuñez, Eric 22. Silverio Edwars ,Julkenia Naomi 15. Ibrahim, Andro 23. Torra Codina, Alexia 16. Laha, Aicha 24. Trilla Plana, Enric (Absent) 17. Morales Calvo, Aitor 25. Vallés Balasch, Mireia 18. Prat Escolà, Judit 26. Valverde Cunillera, Sergi 19. Rosell Bartolí, Cristina 27. Xandri Chica, Roger 20. Sanchez Infante Daniel 28. da Costa, Jacqueline (Absent) 21. Sánchez Oviedo, Marina 29. Montserrat Dalmau (Tutora)
  • 26. L’alumnat 1r d’ESO B 9. Calvo Lagunam, Ivan 10. Camats Rojas, Edgar 11. Cambero Martín, Pau 12. Casadesus Vila, Guillem 13. Chedgan El Asri, Omar Farran Oliva, Jana (Absent) 14. Fort Vilà, Anna 15. Housaini, Hajar 16. Marí, Alicia 17. Márquez Bernat, Cel 18. Marsol Vazquez, Júlia 19. Martí Quesada, Clara 20. Novell Aldomà, Anna 1. Aldomà Boquet, Marta 21. Pallés Balcells, Marc 2. Alonso Vecino, Sara 22. Paris Perelló, Marta 3. Alsina Gómez, Ada 23. Prat Escola, Júlia 4. Alsina Rius, Pau 24. Renales Raich, Maria 5. Avalos Horna, Bruno 25. Saad. Asem 6. Benali López, Nassima 26. Trilla Vilaró, Albert 7. Botet Castells, Iris 8. Botet Cintora, Marc 27. Xavier Pallàs (Tutor)
  • 27. L’alumnat 2n d’ESO A 1. Aldomà Ninot, Lluís 2. Bentan , Iulia 3. Boumedol , Abdelkader 4. Bové Canosa, Jordi 5. Cabestany Castellà, Gerard (Absent) 6. Carrascal Kemper, Allison Mayte 7. Creus Sarri, Arnau 8. Farré Termes, Roger 9. Gonzalez Cuello, Gemma (Absent) 10. Gonzalez Isaac 11. Llobet Boldú, Eva 12. Makrani Abbaqui, Fatima 13. Marí Hernández, Silvia 19. Santamaria Martínez, Martí 14. Mena Khella, Mario 20. Seck , Faty Bocar Awa 15. Montraveta Moya, Mar 21. Tamarit Martínez, Laia 16. Puig Montagut, Maria 22. Vizcarra López, Yanina 17. Salami, Mohamed 23. Vila Minguell, Paula 18. Sánchez, Ian (Absent) 24. Pepita Boneu (Tutora)
  • 28. L’alumnat 2n d’ESO B 1. Benavente López, Ainoa 2. Bouazza, Mohamed Khalid 3. Bové Escribano, Pau 4. Cases Balcells, Jordi 5. Castella Rovira, Joel 6. Chapman Sans, Lisa 7. Citoler Jiménez, Adrià 8. Clotet Niubó, Albert 9. Companys Malleu, Jordi 10. El Malki , Samia 11. Farran Centelles, Núria 12. Granell Rodrigues, Patrick (Absent) 20. Reyes Tarruella, Dani 13. Hernández Montalà, Ariadna 21. Rouiess , Rida 14. Martínez Vilaplana, Christian 22. Roumani Mehawed, Cristina 15. Montraveta Moya, Jordi 23. Sánchez , Carla Belen 16. Sargious, Abanoub 24. Vilaró Figuerola, Maria 17. Muñoz Asbert, Ferran 18. Pego Feliu, Pau 25. Rosa Tolosa (Tutora) 19. Raich Solans, Maria
  • 29. L’alumnat 3r d’ESO A 1. Armengol Jounou, Sergi 2. Beleta Crespo, Maria 3. Botet Cintora, Roger 4. Caelles Prat, Adrià 5. Castellà Arbós, Agustí 6. de Dios Ribalta, Ariadna 7. Fernández Solé, Laura 8. Figueres Farré, Sergi 9. Galeano Sanfeliu, Miquel Àngel 10. González Ribera, Jordi 11. Guminei, Geanina 12. Ibrahim Esqueta, Aida 19. Trilla Gorro, Maria 13. Karid, Fàtima 20. Vallés Mejias, Blanca 14. Llobet Jové, Maria 21. Vidal Vivas, Ariadna 15. Martí Quesada, Marina 22. Vides de Dios, Andrea 16. Nashed Sargious, Marel 23. Vila Gassó, Francesc 17. Jones, Wiliam 18. Puig Martí, Mariona 24. Toni Mayoral (Tutor)
  • 30. L’alumnat 3r d’ESO B 1. Balcells Comas, Arnau 2. Bentan, Adelina 3. Bertran Prat, Anna 4. Biosca Morell, Meritxell 5. Caraballo Báez, Jarolin 6. Castelló Allué, Francesc 7. Cerqueda Puig, Laura 8. Coma Coll, Anaïs 9. Condal Fontanet, Josep Oriol 10. Cregenzan Oriol, Jordi 11. Delgado Serra, Júlia 19. Merino Ortiz, Steven Patricio 12. Férnandez Garcia, Sílvia 20. Pérez Ninot, Arnau 13. Fernández Ros, Nídia 21. Planes Jové, Helena 14. Guerra Callejas, Carlos Andrés 22. Rosell Bartolí, Judit 15. Hemaia, Antonious 23. Segura Guevara, Sergi 16. Hfairi Zannouti, Ahmed 24. Wang, Taokai 17. Jordan Valverde, Elena 25. Ramon Pollina (Tutor) 18. Konateh Sidebeh, Fili
  • 31. L’alumnat 4t d’ESO A 1. Alsina Albert, Ginebra (Absent) 2. Benito, David (Absent) 3. Blake, Juan 4. Bosch Creus, Albert 5. Bosch Duran, Pol 6. Calvo Morales, Anna (Absent) 7. Carbonell, Pau 8. Castellà Arbós, Judit 9. Codina Vila, Carolina 10. Companys Manlleu, Ferran 11. Galeano Carrera, Aroa 12. Guevara Maygua, Gabriela 21. Royes Segura, Gerard 13. Ingla Aynes, Adrià 22. Sanchez Milagros, Elisabeth 14. Jiménez Navas, Marc 23. Serés Delgado, Núria 15. Laha, Latifa 24. Trilla Niubó, Ester 16. Mora Sanfeliu, David 25. Vergé Corbera, Iris 17. Pampana, Luigi 26. Vilaró Figuerola, Àngel 18. Prats Saiz, Ariadna 27. Villalonga Gomà, Antoni Ramon 19. Ramos Tasies, Anaïs (Absent) 20. Ramos, Raül 28. Imma Callau (Tutora)
  • 32. L’alumnat 4t d’ESO B 1. Adrar, Aïcha 2. Al Mesbashi, Souad 3. Alsina Márquez, Júlia 4. Ayoubi, Abdeouahed 5. Bellas Melgosa, Lluís Àngel 6. Cissé, Moussa 7. Cissé, Yossuf 8. Cosarca, Bianca 9. El Kouichi Boujat, Sabir 10. Gonzalez Vicente, Axel 11. Jebouri, Ikram (Absent) 12. Jiménez Gener, Melisa (Absent) 22. Ninot Torné, Anna 13. Khella, Bishoy 23. Ollè Llobet, Ona Mercè 14. López Brea, Anna 24. Perales Tasies, Nicolau 15. Llobet Boldú, Jordi 25. Plana Manzano, Marc 16. Llorens Carulla, Mireia 26. Prat Sicart, Joan 17. Mingot Torra, Marta 27. Ràfegas Farré, Aleix 18. Kone, Mohamed 28. Ruiz Hernández, Daniel 19. Molina, Arkaitz 29. Javed, Sherien 20. Muñoz Garcia, Daniel 30. Elena Armengol (Tutora) 21. Mustapha, Abbaoui
  • 33. L’alumnat 1r de Batxilletat 1. Alsina Gómez, Ivan 2. Armengol Jounou, Alba 3. Azzrhouni Loukili, Ikram 4. Benítez Benavent, Ariadna Biosca Barrera, Patrícia (Absent) 5. Bové Escribano, Sergi Burgos Miret, Arnau (Absent) 6. Casajuana Garrido, Antoni 7. Cerqueda Puig, Xavier 8. Chapman Sans, Emma 9. Chedgan, Fátima 10. Cisteró Condal, Roger Mora Farré, Ariadna (Absent) 11. Clos Segura, Aleix 17. Ortiz Bacardit, Ramon Maria 12. Dalmases Solé, Josep 18. Pereta Hernández, Èlia Espinagosa Cisteró, Gemma (Absent) 19. Puig López, Ramon 13. Falip Garcia, Oriol Rosell Delgado, Oscar (Absent) 14. Freixes Martínez, Víctor Rossich Oliva, Marc (Absent) Ibrahim Esqueta, Nàdia (Absent) 20. Talavera Secilla, Marina 15. Julca Horno, Diego Oswaldo 21. Valverde Cunillera, Judit Maftei, Màrius (Absent) 16. Miret Badia, Marta 22. Genoveva Andreva (Tutora)
  • 34. L’alumnat 2n de Batxillerat 1. Arbós Gassó, Marc 2. Armengol Ninot, Ariadna 3. Boquet Claramunt, Jordi 4. Borda Rubinat, Ramon 5. Bouazza, Badr 6. Canosa Planes, Joel 7. Carrasco Blanco, Oriol 8. Duaigües Herrero, Judith 9. Espada Santana, Roger 10. Freixes Mart¡nez, Clàudia 11. Guerra Callejas, Juan Pablo 19. Rosell Delgado, David 12. Hernàndez Montalà, Daniel 20. Rovira Riu, Pol 13. Llorens Toubella, Mònica 21. Sànchez Oviedo, Georgina 14. París Perelló, Laura 22. Sandino Martín, Alazne 15. Pomés, Josep 23. Santa, Fèlix 16. Portella Alegre, Andrea 24. Turull Boldú, Ariadna 17. Recasens Farré, Roger 25. Josefina Boquet (Tutora) 18. Rodríguez Blanco, Julià
  • 35. L’alumnat Aula de Projectes 1. Samir, Marina 2. Acedo, Jonatan 3. Ben Moussa, Naima 4. Galeano, Andrea (Absent) 5. González, María 6. Kabouri, Abdelkarim (Absent) 7. Kone, Abdoulaye 8. Oughzig, Kalid 9. Rouiess, Aouatiff 10. Salami, Abdelak 11. Sangaré, Oumar 12. Konathé, Ibrahima (Absent) 13. Lishcynskyy, Roman 14. Torné, Teresa (Tutora)
  • 36. L’alumnat 1. Ait Lakhlaf, Oualid (Absent) 2. Badri, Redouan (Absent) 3. Bah, Kasse 4. Caldrón Martín, Adriana (Absent) 5. De la Rosa Ramírez, Herminia 6. Dimitrova Goranova, Petya 7. García Perea, Derek 8. Ivashchyshyn, Oleksandr 9. Jiménez Velillas, Moisés (Absent) 10. Lozano López, José Manuel (Absent) 11. Marí Bouzas, Miguel Ángel 12. Miranda Bernabé, Francisco (Absent) 13. Paredes Trilla, Gerard (Absent) 14. Pérez Pérez, Daniel (Absent) 15. Pérez Turanzas, Desirée 16. Antonio Martínez (Tutor) 17. Teresa Sotelo (Tutora)
  • 37. Exposicions Coneixem Josep Solsona A finals d’octubre i principis de novembre tots els amb les impressions que n’havíem tret. alumnes d’ESO de l’institut vam anar al Museu Comar- La sortida només va durar una hora, però ens va cal de Cervera a veure una exposició sobre l’escriptor agradar moltíssim. Aquesta exposición va ser a Cervera cerverí Josep Solsona. Aquesta activitat ha estat coordi- durant dos mesos aproximadament. nada pels Departaments de Català i de Castellà del centre. En aquesta exposició, les comissàri- es (na Montse Pont i na Carme Bonet) van explicar-nos la vida d’aquest autor cerverí relativament desconegut i quin havia estat el procés de creació de l’esmentada mostra. Vam poder visualitzar uns petits poemes escrits per l’autor Josep Solsona. També vam poder veure un petit reportatge sobre la seva vida i el lloc on ell soviet tre- ballava. Molts de nosaltres ens hem quedat sorpresos sobre la quantitat d’escrits que han pogut recopilar. En acabar la visita, vam haver d’es- criure uns petits poemes i cal·ligrames Exposició d’exvots El 23 de novembre vam anar a visitar una exposició cidents, de viatges o de mort. Les persones que oferien d’exvots que es fa al Museu Duran i Sanpere en una aquests retaulons poden ser la mateixa persona a la sortida organitzada pel Departament de Socials. qual passava el fet o, simplement, un pintor contractat Els exvots són les per pintar-lo. ofrenes que els fidels Encara que eren fan a Déu (sense la in- bastant antics, es tro- tervenció d’un capellà), baven en bon estat de i poden ser qualsevol conservació, excepte cosa, des d’un ciri fins algun que estava una a un retauló de fusta. mica trencat, ja que, Ara ens centrarem en temps enrere, no els aquests últims. donaven gaire impor- Hi havia tot tipus tància. de retaulons, però els Va ser una exposició més comuns eren de breu i, al mateix temps, forma rectangular i de força interessant. Per la mida d’un llibre. N’hi això, crec que va pagar havia de tot tipus: de la pena d’anar-la a naixements, de guer- visitar. res, de malalties, d’ac- 23
  • 38. AMPA Aquest any ha iniciat la tasca una nova Junta formada per Núria Feliu (presidenta), Carme Prat (tresorera), Mari- na Escribano (secretària), Carme de Dios (vocal), Montse Martínez (vocal) i Soraia Sanfeliu (vocal). Hem començat amb molta il·lusió a fer activitats atractives per a tots vosaltres i hem tingut una bona rebuda per part de l’equip directiu. El nostre objectiu és sobretot atansar l’institut a tots els pares i mares, i a l’inrevés. Per això les nostres comu- nicacions seran per via telemàtica a través de l’adreça ampa.antoni.torroja@gmail.com. També hem creat un blog perquè hi deixeu les vostres opinions i intentarem anar-lo actualitzant i millorant durant el proper curs (http:// antonitorroja-ampa.blogspot.com.es/). L’inici de les activitats va ser la torronada d’aquest Nadal amb visualització del lipdub que havien fet alumnes i professors, i alguns jocs matemàtics que ens van fer els nois i noies de 3r. S’han fet dues xerrades força interessants malgrat la poca assistència de públic: el 14 de febrer sobre Internet segura, a càrrec dels Mossos d’Esquadra, i el 8 de març sobre Alcohol i adolescència, a càrrec de la Fundació Alco- hol i Societat, en col·laboració amb l’AMPA de l’INS La Segarra. En tot moment hem intentat estar en contacte amb les altres AMPES de Cervera, participar en les iniciatives conjuntes que s’han dut a terme i donar suport a les reivindicacions en favor de l’ensenyament a la nostra ciutat. També com a AMPA vàrem col·laborar en la festa de Sant Jordi duent a terme un concurs per tenir un logotip propi. L’alumna Andrea Vides, de 3r d’ESO, en fou la guanyadora amb el disseny que teniu aquí a la vora. A més, vàrem participar com a jurat al concurs literari. Des de l’associació us encoratgem a tots a participar-hi en les properes convocatòries. Ja a final de curs, hem col·laborat amb el refrigeri a la festa de l’entrega de les orles de l’alumnat de 2n de Batxillerat i hem organitzat, especialment per a ells, un curs de cuina per a estudiants ja que aviat s’enfrontaran amb el dia a dia fora de casa. L’AMPA també subvenciona part de les sortides i activitats que realitzen els alumnes i, especialment, la de final de curs de 4rt d’ESO. Per això també és important que en sigueu membres. L’associació es finança amb les quotes de les famílies i la subvenció de l’Ajuntament. Aquest any, tal com es va acordar en l’última assemblea, la quota serà única de 30 euros per família, i s’anul·len els 22 euros que es pagaven de més pels germans. També donem suport a la reutilització de llibres que organitza el centre. Animeu-vos a col·laborar-hi venent els vostres i comprant els que necessiteu a un preu molt econòmic. A més, us volem informar del projecte LEXIT (http://www.projecteaula20.com) de llibres de lectura per treballar la comprensió lectora, al qual donarem suport el curs vinent. Per acabar, us encoratgem a tots i totes que aporteu la vostra opinió, que ens feu arribar les vostres preocupa- cions i que us feu membres de la Junta per reforçar el paper de les mares i els pares en el seguiment del funciona- ment del centre. La Junta 24