2. Índex dels temes
Mirar a través de la càmera
El relat audiovisual
Recursos Audiovisuals
El Muntatge
La banda sonora
3. 11.1 – Mirar a través de càmera
• Les imatges cinematogràfiques, televisives i
videogràfiques creen un efecte d’aparent
semblança amb la realitat; transmeten una
forta sensació de naturalitat, però els mitjans
audiovisuals són una articulació artificiosa
d’imatges i sons.
• És tant fort el poder de suggestió de la
imatge en moviment que l’espectador creu
veure una còpia objectiva de la realitat; no
manipulada en el cas del reportatge i ordenada
pel realitzador en el documental o relats de
ficció.
4. • El llenguatge audiovisual és un llenguatge viu
que s’amplia i s’enriqueix amb noves
aportacions, que pot ser canviat i que permet
la incorporació de nous significats.
• La càmera actua com un ull que es desplaça i
es situa respecte als espais, els objectes, les
persones i les accions i que pot fer-nos mirar
una cosa amb més atenció.
• Un cop s’han enregistrat les imatges i els
sons amb la càmera són combinats a través del
muntatge; aquest determina l’encadenament
de significats que formaran l’obra.
5. 11.2 – El relat audiovisual
• El pla, unitat bàsica de la narrativa que
constitueix per agrupació escenes i aquestes
configuren seqüències que correctament
entrellaçades, conformen el relat final.
• La seqüència, unitat del relat audiovisual on
es planteja, desenvolupa i conclou una situació
dramàtica; que ha d’existir de forma implícita
per a l’espectador.
• Una seqüència es pot desenvolupar en un únic
escenari i incloure una o més escenes en
diversos escenaris.
6. • L’escena és una part del discurs visual que es
desenvolupa en un sol escenari i que per si
mateixa no té un sentit dramàtic complet.
• La presa o pla d’enregistrament, és
l’enregistrament seguit d’imatges d’una escena
o situació concreta. Poden ser seleccionades,
retallades, ordenades i muntades entre elles
per a construir una escena o una seqüència.
• Els fragments de la presa configuraran totes
les imatges que apareixeran en el muntatge
final, a les quals també se’ls anomena plans.
7. La Planificació
• Planificació és la previsió de plans que
s’enregistraran.. Pla, cada una de les imatges
que formaran part d’una seqüència d’imatges
en moviment.
• Les accions que es volen enregistrar es
fragmenten en diferents plans per a ser
presentades a l’espectador. Els plans es
determinen en el guió tècnic on s’especifica el
pla d’enquadrament que es desitja per a cada
presa.
8. • La selecció del pla d’enquadrament dependrà
dels significats que vulguem construir sobre el
referent real i la informació que vulguem
donar condicionaran la grandària del pla i la
seva durada.
• La durada del pla vindrà determinada per: el
fet que tingui o no moviment, la seva
combinació amb el so, la complexitat de
l’escena i per les sensacions o significats que
es vulgui connotar.
9. 11.3 – Recursos Audiovisuals
• Hi ha una sèrie de recursos que
determinen la visió que enregistrem amb la
càmera i la manera com es processarà la
informació que volem capturar de les
escenes reals.
10. Pla
• Fa referència a l’apropament que fa la càmera a un
determinat element, és a dir, l’aparició dins de la imatge
de més o menys tros d’aquest element o elements.
• Els plans s’ordenen a partir d’una categorització que
pren com a mesura la figura humana i assenyala la porció
que apareix d’aquesta a la imatge segons el seu
allunyament o apropament:
- Pla general i gran pla general
- Pla conjunt
- Pla sencer
- Pla americà o tres quarts
- Pla mitjà
- Primer pla (curt o llarg)
- Pla detall
11. Composició
• La composició és l’organització de tots els
elements visuals a l’interior de l’enquadrament
• Al seleccionar i enquadrar, s’organitzen els
colors, les textures, els tons, les llums i les
ombres d’una escena s’ordenen els elements
que es capturaran, la relació entre ells, entre
ells i l’espai i la relació segons el seu moviment
o desplaçament.
• La composició determinarà el contingut visual
de la imatge final que veurà l’espectador.
12. Angulació o Punt de Vista
• La visió del que s’enregistra vindrà
determinada per la nostra posició respecte
als elements i l’angulació. L’angulació fa
referència a la diferència entre el nivell en
què es troba la càmera a l’hora de la presa
i el de l’element que s’enregistra.
13. Tipus d’angulacions
• Angle normal o neutre: L’eix de la
càmera és perpendicular als elements.
• Angle picat: la càmera es troba per
damunt de l’element. Rep el nom d’angle
zenital o picat absolut quan s’enfoca
verticalment cap a baix. Els personatges
semblen empetitits, com indefensos.
S’usa per accentuar el dramatisme i amb
finalitat descriptiva.
14. • Angle contrapicat: la càmera enregistra
un element des de baix, de d’un nivell
inferior. S’anomena angle nadir, el
contrapicat absolut, el punt de vista està
totalment a sota el personatge, el que
realça el personatge o objecte i tendeix a
magnificar-lo.
• Angle inclinat: quan s’inclina la càmera en
diagonal i es perd l’horitzontalitat; pot
produir sensació d'intranquil·litat i
d’inseguretat.
15. Distància Focal
• Amb la càmera de vídeo es poden utilitzar
objectius amb diferents distàncies focals
que ens proporcionaran angles de visió més
o menys oberts, diferents efectes de les
distàncies de profunditat i la possibilitat
de fer preses a diferents distàncies dels
elements.
16. Profunditat de camp
• La profunditat de camp és l’espai en profunditat
captat per la càmera amb nitidesa; permet
establir relacions entre els elements situats a
diferents termes.
• Hi haurà poca profunditat de camp quan un
element està enfocat però els que hi ha
immediatament pel davant o darrera no.
• La profunditat de camp serveix per aïllar
elements o fer que centrem l’atenció en un
element concret.
17. Moviments de càmera
• Càmera fixa: Quan es roda en càmera
fixa, la càmera es manté immòbil sobre
un suport i enregistra tot allò que hi
passa per davant.
• A part de captar el moviment dels
elements, la càmera també es pot
moure.
18. Tipus de moviments de càmera
• Panoràmica: És un moviment de rotació de la càmera
que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre
mantenint una distància focal constant. El gir pot fer-se
horitzontalment, verticalment, obliquament o de
balanceig.
- Vertical: De dalt a baix o viceversa.
- Horitzontal: De rotació d’esquerra a dreta o la inversa.
- Descriptiva: Capta més ampliament l’escenari on passa
l’acció.
- De seguiment: Per seguir el recorregut d’una persona o
element mòbil d’un punt a un altre.
- De relació: Per vincular dos o més elements que tenen
sentit en la trama.
19. • Tràveling: És un moviment de translació de la càmera; pot
ser desplaçada a peu pel mateix operador i pot anar muntada
sobre un element mòbil.
- Tràveling Frontal: La càmera es mou cap endavant o
enrere, seguint un personatge que es mou (de
seguiment), apropant-s’hi (d’apropament) o allunyant-se’n
(d’allunyament).
- Tràveling Lateral: La càmera acompanya paral·lelament
el desplaçament d’un element.
- Tràveling circular: La càmera es desplaça circularment al
voltant de l’element.
- Tràveling vertical ascendent o descendent: La càmera
puja o baixa.
20. • Zoom: Moviment de zoom o tràveling òptic.
El que es desplaça no és la càmera sinó
l’òptica, la lent de la càmera passa
progressivament d’una distància focal curta a
una llarga o al revés.
L’efecte que produeix el zoom és l’apropament
o allunyament dels elements que s’estan
enfocant sense que la càmera es mogui de lloc.
21. • Moviment lliure: És quan la càmera es mou
sense seguir un ordre concret, amb grua o
sense.
Un moviment lliure particular és el de càmera
a l’espatlla o steadycam (la càmera va
subjecta a l’espatlla de l’operador), és possible
realitzar moviments combinats de panoràmica i
tràveling.
22. • Llum: Fa possible que la realitat sigui
representada fotogràficament.
A través d’’ella es pot transformar la percepció
de la realitat, es determinen els elements que
veurem d’un objecte, d’una persona o d’un espai,
es varien els seus colors o les formes.
23. 11.4 – El Muntatge
• El material de les filmacions ha de ser
seleccionat i ordenat per a crear tota una
narració. Aquest procés de relacionar i
combinar els fragments és el muntatge.
24. Fases del Muntatge
• Seleccionar les preses més adients per a
cada seqüència.
• Decidir la longitud, implicarà el ritme i
durada de cada pla.
• Ordenar les preses i enganxar-les.
• Combinar les imatges amb la banda
sonora.
25. Repàs històric
Meliès: històries com el viatge a la
lluna o realitzar una de les seves
desaparicions a partir de deturar i
tornar a engegar la càmera. Eren tan
sols l’enllaç de situacions que variaven
l’escenari des de una visió formal.
26. Griffith
• Començà a adoptar difernts punts de
vista.
• Muntà diferents preses i establint
discontuïtats en el temps i l’espai amb
els flash-backs.
• S’afirma el cinema com a llenguatge.
• Al llarg de la història s’estableixen
pautes per les possibilitats de muntatge.
27. Lev Kuletxov
• Un dels realitzadors que contribueix en
la investigació dels muntatges:
-Relacionar coses dispars i fer les
entendre com una.
- Crear sensacions i expressions p atribuir
i canviar significats d’algunes coses.
28. Dziga Vertov
• En el film La Batalla davant de Tsartin
desenvolupa la seva tasca creativa però
també teòrica sobre el cinema.
Realització de films amb trossos de
pel·lícules rodats per altres
realitzadors. Com els pintors cubistes
amb els seus collages.
29. Eisenstein
Experimenta amb
associacions d’imatges
dispars, creant allò que
s’anomenarà el Muntatge
Intel·lectual.
30. Tipus de muntatge
• Construir la narració estructural els
elements que pertanyen a diferents lloc
i moments atribuint-los un sentit
temporal.
• Relacions bàsiques que es poden establir
entre plans a través del muntatge.
31. Muntatge
• Muntatge continu: Fa una reconstrucció en temps real
d’una acció a apartir de diferents plans, sense que hi hagi
un gran espai temporal entre un i altre pla. Tots els plans
es mostren en el mateix lloc en el mateix moment.
• Muntatge discontinu: El temps real és reduit mitjançant
el·lipsis. La sequència de plans no ens mostra detalladament
una acció sinó que ens mostra imatges separades en el
temps.
• Muntatge en paral·lel: Dues o més escenes, que passen en
moments i en llocs diferents, es van mostrant als
espectadors per crear un estat d’ànim o una associació
d’idees.
32. • Muntatge altern: es mostren dues o mes accions que es
produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que
convergiran.
• Flashback: S’utilitza el terme anglès quan parlem de la
utilització d’un pla que suposa tornar enrere en el temps. Parlem
de Flash-forward quan el pla es trasllada a un temps futur
allunyat de l’acció que se’ns explica.
• Muntatge d’anticipació: es parla d’anticipació quan sobre un pla
s’encavalquen diàlegs,música o sons del següent pla.
• Muntatge rítmic: el muntatge pot manipular el ritme i jugar amb
l’acceleració o l’alentiment d’un esdeveniment segons la sensació
que es vulgui donar.
33. • Muntatge de síntesi: es fa una compressió del
pas del temps. Amb pocs plans hem passat d’un
temps present a un futur força llunyà a partir
del qual continuarà la narració.
• Muntatge ideològic: juxtaposició d’un pla en
quina seqüència que aparentment no tenen res
a veure.
• Pla seqüència: pla que es manté durant tota
una seqüència i prescindim del muntatge.
34. Funcions del muntatge
• Traslladar l’espectador en el tems i en
l’espai.
• Fer avançar, aturar, allargar o ometre
una part amb una finalitat expressiva.
• Relacions visuals entre imatges
consecutives.
• Generar relacions de caràcter simbòlic
35. • Produir relacions visuals entre imatges
consecutives.
• Crear relacions que mai no han existit.
• Inventar llocs fets de fragments d’altres, i
personatges.
• Modificar tot el significat d’una acció en un
instant per tal de crear tensió, comicitat,
terror..
• Donar èmfasi a una informació o ometre-la
36. El·lipsis i salts temporals
• L’el·lipsi és l’espai o també temps, que
veiem simplement suggerit, sense que se’ns
mostri de manera nítida. És un recurs
narratiu que consisteix en presentar
únicament els fragments que es consideren
significatius d’un relat.
37. Raccord o continuïtat
• La interrelació d’uns plans amb uns altres
partint de determinats conceptes que
permeten dona la sensació de continuïtat. El
raccord ve determinat per aquells aspectes
formal que són necessaris per a donar
coherència entre un pla i els següents.
• El cinema i la televisió presenten en
pantalla una acció aparentment continuada,
però fraccionada en una successió de plans.
38. 11.5 La banda sonora
• Combinació de sons i d’imatges. Tal vegada
es doni més importància a la imatge perquè
l’acte de mirar és voluntari i el so, ens
arribar sense haver de fer res. Molts dels
productes audiovisuals perdien el seu poder
comunicatiu si prescindissin del so
• Banda estreta al llarg d’un dels costats del
fotograma on hi ha enregistrat, òpticament
o fotogràfica, el so del film.
39. • Els sons i les imatges s’influencien
mútuament, el so ens pot destacar i fer
percebre alguns aspectes de les
imatges.
• Pot modificar la sensació del moviment
accelerant-lo o fent-lo més lent, pot
exagerar l’expressió d’un personatge,
pot fer que un succés generi més
emotivitat en l’espectador.
40. Realització de la banda sonora
• La banda de so està formada per diferents
elements acústics, les veus, el so d’ambient i la
música. S‘enregistren en diferents pistes, tantes
com siguin necessàries segons la complexitat
del que serà la banda sonora.
• Zona de la pel·lícula que conté el so del film, és
a dir, el resultat de la mescla de les bandes
separades de diàlegs, música i efectes.
41. Alfred Hitchcock
• La significació dels sons, de les veus i de
la música en combinació amb les imatges
pot ser molt àmplia. A través dels
sorolls es pot donar un sentit
suplementari a una situació o definir
l’estat en el qual es troben els
personatges.
42. El so i la percepció del temps
• La banda sonora crea temporalitat i ajuda a
establir un temps de representació.
• Amb els muntatges, les mateixes imatges ja
marquen una línia temporal, però el so amb
els seus elements rítmics, amb creixendos i
descreixendos, amb elements repetitius pot
completar o acabar de definir la manera
com avança la narració.
43. El so que crea l’espai
• El so ens permet situar els personatges en
un espai, també signifiquen aquest espai i
ajuden a definir el seu dramatisme en
alguns casos.
• La música a vegades substitueix el so
realista com a suggerir l’espai que la imatge
no pot o no vol representar.
44. Puntuació
• La banda sonora ajuda a puntuar, a
modular el sentit i ritme de la
narració que se’ns està explicant. Ens
relaciona un espai amb un altre espai,
una acció amb la següent actuant de
transició.
• Ajuden a crear continuïtat entre les
escenes i la planificació.
45. Anticipació
• Ajuda a crear expectativa del que
vindrà, esperança, la resolució d’una
situació, la preveuen o simplement
generen la senació de buit que s’ha
d’omplir visualmement.
46. El silenci
• El silenci pot reforçar els elements citats
anteriorment, puntua anticipa, separa o
relaciona accions. Accentua sorolls futurs.
• En un moment de silenci, la presència o
interrupció d’un soroll en concret, fa més
conscient la idea de buit, de no sentíem
resi que de cop un soroll es converteix en
quelcom important.
47. L’ús de temes musicals
• Repetició d’un repertori de temes
musicals al llarg de la pel·lícula. Es
vinculen amb nuclis narratius importants
de la pel·lícula, des de personatges,
ambients o llocs fins a sentiments o
accions concretes, entre d’altres.
48. La música i l’emotivitat de les imatges
• Pot potenciar, exagerar i fins i tot pot
variar l’emotivitat de les imatges. Les
imatges a càmera lenta d’un atleta corrent
cap a l’arribada poden donat sensacions
molt diferents segons si se les acompanya
de música o no.
• Associem determinades músiques amb
sensacions concretes: de tristesa, d’alegria,
d’emoció, de por…
