Aina Casal i Valls
                                                                                          III d’Educaci...
Aina Casal i Valls
                                                                                 III d’Educació Musical...
Aina Casal i Valls
                                                                              III d’Educació Musical

-...
Aina Casal i Valls
                                                                          III d’Educació Musical

Mi: m...
Aina Casal i Valls
                                                                               III d’Educació Musical

...
Aina Casal i Valls
                                                                                         III d’Educació...
Aina Casal i Valls
                                                                                III d’Educació Musical
...
Aina Casal i Valls
                                                                             III d’Educació Musical

  ...
Aina Casal i Valls
                                                                           III d’Educació Musical

V. A...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Simfonia Del Nou MóN

1,120 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,120
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Simfonia Del Nou MóN

  1. 1. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical GUIÓ DE LA CLASSE PRÀCTICA I. Presentació - Nivell: 4t curs (amb un nivell baix, equivalent a un 3r amb nivell alt) - Durada de la sessió: 60’ - Tipologia de centre i d’alumnat del qual parteixo: Ens situem en una escola declarada Centre d’Atenció Educativa Preferent, per tant, amb gran capacitat de desdoblar grups. Aquesta escola pública, situada al districte de Ciutat Vella de Barcelona, té un percentatge molt alt d’alumnat immigrant o de família immigrant de països ben diversos i un percentatge molt baix d’alumnat de família catalana. Cal remarcar que no hi ha cap alumne nouvingut a classe. Els alumnes de quart curs tenen dues sessions de 60’ de música a la setmana. L’una es realitza amb el grup sencer i l’altra amb el grup desdoblat (cadascun dels subgrups fa una sessió d’una hora sencera de música). - Element definit del qual parteix la sessió: l’audició (Largo, segon moviment, de la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvorák). CONTINGUTS PRINCIPALS - Audició del Largo, segon moviment, de la Simfonia del Nou Món, d’A. Dvorák. - Les parts d’un fragment musical: introducció, desenvolupament i final. - El diàleg musical: “pregunta-resposta”. - L’entonació, el fraseig musical i la respiració. - La figura rítmica de corxera amb punt-semicorxera1. - La grafia musical convencional. - La grafia no convencional i la seva diversitat. - Els plans sonors. - Els instruments de vent fusta de doble canya. 1 En aquesta sessió no es fa un treball específic d’aquest ritme, però l’audició ha estat escollida per la freqüent aparició d’aquest ritme en la música, ja que representa que en sessions anteriors s’ha treballat aquest ritme. L’aparició d’aquest ritme auditivament i visualment (la seva escriptura) serveix per familiaritzar l’alumnat amb aquest. 1
  2. 2. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical CONTINGUTS SECUNDARIS - Les notes: do, re, mi, sol, la, do’. - Identificació de moviments concrets en relació a la música, concretament a les notes do, re, mi, sol, la i do’. - L’afinació. - L’acord. - L’acompanyament d’una melodia. - Instruments de l’orquestra, en especial percussió (timbales), corda fregada i vent metall. - Les dinàmiques de la música (piano, mezzoforte, forte, crecendo i decrecendo). - La improvisació de preguntes i respostes amb les síl·labes “la-larà”. - Percepció auditiva dels intervals de tercera major i tercera menor. OBJECTIUS DE LA CLASSE - Reconèixer i entendre el diàleg musical basat en la idea de “pregunta-resposta”. - Distingir l’estructura formal del fragment de música treballat: introducció, desenvolupament i final. - Reconèixer auditivament els timbres d’instruments, diferenciant corda fregada, percussió, vent metall i vent fusta. - Captar auditivament les dinàmiques piano, mezzoforte, forte, crecendo i decrecendo. - Interpretar les dinàmiques piano, mezzoforte, forte, crecendo i decrecendo. - Interioritzar el ritme de corxera amb punt-semicorxera. - Identificar el ritme de corxera amb punt-semicorxera amb l’escriptura convencional que li correspon. - Interpretar el ritme de corxera amb punt-semicorxera (cantant). - Interpretar les notes do, re, mi, sol, la i do’ (cantant). - Desenvolupar la imaginació i la capacitat d’invenció de símbols per a representar música. - Interpretar una partitura d’escriptura no convencional creada pel propi alumnat. - Gaudir de la música i el moviment. - Potenciar l’escolta activa. - Respectar i valorar el treball fet en comú. - Desenvolupar la sensibilitat musical. - Desenvolupar la memòria. 2
  3. 3. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical - Desenvolupar el sentit del ritme. - Desenvolupar la coordinació rítmic- motriu. - Afinar i cantar graus conjunts i intervals de tercera menor i major. - Reflexionar i adquirir criteri sobre els propis resultats en relació amb d’altres. ACTITUDS - Respecte pels companys/es i les seves idees en la recerca de grafies no convencionals. - Respecte per la música. - Participació activa. II. La sessió CRITERIS I ACTIVITATS: Resum del que s’hauria d’haver fet a la sessió anterior: 1. El diàleg musical: improvisar preguntes i respostes amb les síl·labes “la-larà”, parlar sobre què diferencia una pregunta d’una resposta, és a dir, sobre l’entonació. 2. Escoltar el primer fragment de l’audició escollida i deixar pensar els alumnes sobre quan sonen preguntes i quan respostes mentre la música sona (es pot assenyalar la pregunta amb un moviment com aixecar el dit i la resposta amb un altre, com allargar la mà). 3. Interpretar el fragment de música amb la veu i el moviment pronunciant el següent (mentre es canta): Primera frase: mi-sol-sol-mi-re-do nu-nu-nu-nu-nú (?) Segona frase: mi-sol-sol-mi-re-do nu-nu-nu-nu-nú (.) Tercera frase: la-do’-do’ nu-nu-nú nu-nu-nu-nu-nú (?) Quarta frase: la-do’-do’ nu-nu-nú nu-nu-nu-nu-nú (?) Cinquena frase: mi-sol-sol-mi-re-do nu-nu-nu-nu-nú (?) Sisena frase: mi-sol-sol nu-nu-nú nu-nu-nu-nu-nú (.) (Repetició de l’última semifrase, dues vegades, com a “eco”) Cada nota va acompanyada d’un moviment: Do: mans a la falda Re: mans a la panxa 3
  4. 4. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical Mi: mans a les espatlles Sol: mans al cap La: símbol de fononímia que li correspon Do’: símbol de fononímia que li correspon Les frases que suposen una pregunta, les acabem aixecant el dit i, en les que suposen una resposta, allarguem una mà amb el palmell enlaire. 4. La corxera amb punt-semicorxera: fixar-se que totes les frases comencen amb aquest ritme i una negra a darrera. Improvisar preguntes i respostes com a l’inici de la sessió amb aquest començament rítmic. 5. Els instruments de doble canya, en especial l’oboè i el corn anglès. SESSIÓ DE L’AUDICIÓ: MATERIAL I RECURSOS: Enregistrament del segon moviment (Largo) de la Simfonia del Nou Món (per tant, aparell reproductor de música), power-point (per tant, ordinador i projector), partitura gran feta amb cartolina on hi ha escrita la melodia que coneixem amb l’escriptura musical convencional (penjada a la paret o a la pissarra), cartolines buides penjades davant, darrera i sota la partitura, retoladors, blue-tack, petites targes on hi ha escrites/dibuixades dinàmiques (f , mf, p i crecendo i decrecendo), fotocòpies d’un l’esquema no convencional que representa la música que treballarem (extret d’un llibre de llenguatge musical), instruments de petita percussió de so determinat i indeterminat, instruments de placa i flauta d’èmbol (la composició d’instruments és variable). PARTS DE LA SESSIÓ: 1. Recordatori del que s’ha fet a la sessió anterior: · Objectiu: treballar la memòria musical i situar l’alumnat en un ambient de calma adequat per a realitzar l’audició a posteriori. · Continguts: El diàleg musical: “pregunta-resposta”; el ritme de corxera amb punt- semicorxera; les parts d’un fragment musical: introducció, desenvolupament i final; els instruments de l’orquestra (grups d’instruments i la doble canya, el corn anglès); les notes: do, re, mi, sol, la, do’; l’acord; l’acompanyament musical i els plans sonors. 4
  5. 5. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical Mestre/a i alumnes canten el fragment de la Simfonia com ho havien fet acompanyant cada nota amb un moviment: “mi-sol-sol-mi-re-do nununu...”. Ho canten una segona vegada, però ara mirant un power-point on van apareixent interrogants o punts segons les frases siguin preguntes o respostes. Finalment hi ha una imatge d’Antonín Dvorák, per recordar qui era i per què va compondre la Simfonia. Escolta de la música mirant a la partitura-esquema buit i amb unes qüestions concretades amb anterioritat: Quins instruments sonen i què fan. Qui fa la melodia. Posteriorment s’estableix un diàleg per intercanviar informació. El/la mestre/a explica en què consistirà la sessió: amb símbols no convencionals (inventats pels alumnes) representaran la música que sentin, a excepció de la melodia, que ja hi és escrita. Per tant, ompliran l’espai d’introducció, d’acompanyament de la melodia i de final. A partir d’aquí, aniran escoltant tros per tros veient què sona i què fan (acords, acompanyament, una pujada/escala/arpegi, etc.). Durant la representació gràfica, també ens fixem en les dinàmiques. És recomanable fer-ho mentre s’escolta la música: els alumnes diuen en veu alta si sona piano, fort, mezzoforte, crecendo, etc. i el/la mestre/a va enganxant-ne els símbols allà on ells diuen sempre que sigui correcte. La dinàmica que seguiran es basarà a anar realitzant petites pluges d’idees sobre com representar allò que han sentit i, si surt més d’una idea, fer una breu votació. 2. Comparació de dues partitures de grafia no convencional: · Objectius: - Reflexionar i adquirir criteri sobre els propis resultats en relació amb d’altres. - Identificar semblances i diferències. · Continguts: la diversitat de les grafies no convencionals. Un cop representada gràficament tota la música, el/la mestre/a reparteix per parelles la fotocòpia d’un esquema no convencional d’aquesta música i el comparen amb el que han fet a classe: en què s’assembla i en què es diferencia, si han representat els mateixos 5
  6. 6. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical elements, etc. Les fotocòpies es reparteixen per parelles per promoure l’ajuda entre companys si un dels dos es distreu o no s’acaba de situar. 3. Activitat de creació: · Objectius: - Distingir l’estructura formal del fragment de música treballat: introducció, desenvolupament i final. - Interpretar les dinàmiques piano, mezzoforte, forte, crecendo i decrecendo. - Respectar i valorar el treball fet en comú. - Desenvolupar la sensibilitat musical. - Interpretar una partitura d’escriptura no convencional creada pel propi alumnat. · Continguts: Les parts d’un fragment musical: introducció, desenvolupament i final; l’acompanyament d’una melodia; l’acord; les dinàmiques. El mestre ha preparat uns grups d’instruments per a cada secció de la música2: - Introducció (4 persones): dos xilofons i dos panderos - Acompanyament (5 persones): Instruments de so indeterminat - Final (3 persones): xilofon, carilló, flauta d’èmbol Consisteix a fer la pròpia (però col·lectiva) interpretació de la partitura. Es pot fer sobre la música o sense la música (aleshores el/la mestre/a hauria d’interpretar la melodia que fa el corn anglès, o bé algun alumne que estudiï música extraescolarment i se’n senti capaç). Cal deixar temps perquè s’ho preparin. Aquesta última activitat permet avaluar si alguns dels conceptes treballats (“acord”, “acompanyament”, parts del fragment, etc.) s’han comprès amb claredat. 2 D’aquesta manera estalvia temps i s’assegura que s’utilitzaran els instruments més adequats per cada secció. N’és un exemple el fet que s’utilitzi un instrument de placa per fer un acord enlloc d’un instrument de petita percussió. 6
  7. 7. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical En definitiva, aquell aspecte que en el conjunt de la sessió s’ha treballat amb més profunditat és la identificació auditiva i la interpretació d’una grafia no convencional (on es reflecteixen els elements extrets a partir de la identificació auditiva). 4. Activitats d’avaluació Criteris d’avaluació: - Aprenentatge i memorització del fragment d’audició treballat juntament amb el moviment que l’acompanya. - Mostra de respecte per la música i els companys. - Construcció d’una partitura amb grafia no convencional. - Interpretació de la partitura creada respectant-ne els elements que hi consten (acords, escala, acompanyament, dinàmiques...). - La participació en les activitats que es realitzen. - Adquisició d’autonomia i iniciativa personal. - Treball en grup. Hi ha diverses activitats que permeten avaluar l’efectivitat de la sessió, els comportaments, conductes i aprenentatge de cada alumne. Primerament cal destacar la importància de l’avaluació continuada, donat que totes les activitats descrites anteriorment són de caràcter oral i grupal. L’activitat de reflexió col·lectiva sobre la partitura creada permet avaluar la sessió i el lloc de l’alumnat des d’un punt de vista. D’altra banda, per avaluar l’adquisició i comprensió de conceptes tenim l’activitat de creació, on podem atendre si s’han comprès les dinàmiques, els conceptes d’”acord”, la linealitat d’una partitura i les seves parts, etc. A més a més, però, per materialitzar d’alguna manera la feina feta i la informació extreta durant la sessió, proposo l’elaboració d’un moral per grups on quedin reflectits els conceptes i elements més destacats de l’audició. Aquest moral (que podria contenir, a més a més, la partitura creada) podria quedar penjat a l’aula i resultar útil en altres ocasions en què es fes referència a aquesta audició, a la grafia no convencional o en què es volgués aprofundir en els conceptes treballats. 7
  8. 8. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical III. Treball concret sobre un contingut Partint del contingut del ritme corxera amb punt-semicorxera, plantejo tres objectius cronològics per ordre de dificultat: - Interpretar per imitació el ritme de corxera amb punt-semicorxera picant amb les mans, amb síl·labes rítmiques o cantant. - Improvisar una frase de quatre pulsacions amb les síl·labes “la-larà” que s’iniciï amb el ritme de corxera amb punt-semicorxera (aquesta frase ha de ser la resposta a una pregunta creada pel/la mestre/a o per un/a company/a). - Interpretar una cèl·lula rítmica escrita amb la grafia convencional on aparegui el ritme de corxera amb punt-semicorxera, ja es faci amb síl·labes rítmiques, cantant, picant de mans o amb un instrument de petita percussió. IV. Competències bàsiques i artístiques Competències artístiques: - Ser capaç de cantar seguint una partitura de grafia convencional amb l’ajuda del/la mestre/a. - Ser capaç d’expressar sensacions i impressions amb paraules. - Ser capaç d’identificar una introducció i un final. - Ser capaç de distingir timbres de famílies d’instruments diferents. - Ser capaç d’interpretar una partitura de grafia no convencional amb un instrument conegut per l’alumne. Competències bàsiques: - Ser capaç de compartir experiència amb la resta dels companys de la classe - Ser capaç de tenir una bona comunicació amb la resta de companys. - Ser capaç d’assolir correctament els objectius proposats. - Ser capaç d’adquirir autonomia i iniciativa personal. - Ser capaç d’analitzar els resultats adquirits i comparar-los amb altres punts de vista. - Ser capaç d’aprendre del procés juntament amb els companys i mestre/a. 8
  9. 9. Aina Casal i Valls III d’Educació Musical V. Autoavaluació Personalment estic orgullosa del resultat d’aquest treball perquè penso que està ben centrat a l’audició; dóna l’oportunitat de treballar força elements en relació a aquesta i fer-ne un bon aprofundiment, tenint en compte que va destinat a 4t curs de primària. Bé, sempre hem de tenir present que per desenvolupar la sessió parteixo d’un curs amb un nivell baix, per això també seria aplicable a una classe de 3r curs amb un bon nivell. Hi ha alguns elements importants a tenir en compte si es vol realitzar aquesta sessió. La música és molt lenta i pausada, és per això que primerament recomano cercar-ne l’enregistrament d’una versió que sigui el màxim de lleugera o ràpida. A més a més, al llarg de la sessió el/la mestre/a ha de ser dinàmic per fer avançar i evitar que es faci pesat, feixuc o llarg. És per tot això que també em sembla convenient que l’alumnat ja estigui familiaritzat amb la música abans de realitzar la sessió centrada en l’audició. El més adient és haver utilitzat l’escolta d’aquesta música en sessions anteriors com a recurs per fer un descans i calmar l’ambient a començament o final d’una classe. D’aquesta manera, en arribar la sessió d’audició l’alumnat podrà desenvolupar les activitats escoltant la música el mínim de vegades possibles, la qual cosa permetrà adquirir una dinàmica més viva i desperta. Un altre factor important a destacar és que sovint ens trobem que hi ha uns alumnes que tenen més rapidesa o seguretat a l’hora d’expressar les pròpies idees i que acostumen a passar per davant dels seus companys inconscientment. Per aquest motiu em sembla interessant presentar una proposta amb la qual es poden evitar aquests rols tan freqüents: es poden fer tres grups amb certa “homogeneïtat” en quant a aquesta rapidesa o seguretat de la qual he parlat, de manera que en un d’aquests grups s’hi reuneixin els alumnes més reservats i en un altre els més extravertits. Aleshores es tractaria que cada grup s’encarregués de la representació gràfica d’una de les tres parts de la música (introducció, acompanyament de la melodia i final). Aquesta seria una manera puntual de donar una oportunitat de participació a tothom (difícilment desaprofitable) i, d’altra banda, per als més extravertits seria una ocasió per a debatre, defensar o deixar-se convèncer amb els seus iguals. 9

×