3. LES RELIGIONS DESAPAREGUDES
• No existeixen com creences.
• La seva mitologia si ha sobreviscut. Molts dels noms de déus i deesses
segueixen vius en el nostre llenguatge, en la literatura, l'art i en les
cançons.
• Eren religions politeistes, centrades en una família de déus, jerarquitzats i
controlaven l'existència humana
• Els homes es dedicaven a adorar-los i a complaure'ls.
8. A partir d'uns 3.500 anys abans de Crist van començar a deixar les seves
rastres a Mesopotàmia:
SUMERIS ACADIS
ASSIRIS
BABILÒNICS
9.
10. El déu Marduk en un segell mesopotàmic
Detall del baix relleu d'un ur
11.
12. _______
MARDUK fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Quan Babilònia es convertí en la capital de
Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou
elevada a nivell de déu suprem. Per explicar
com Marduk arribar al poder, es va escriure el
Enûma Elish, que conta la història del
naixement de Marduk, les seves gestes
heroiques, i com arribar a convertir-se en el
senyor dels déus..
16. El Poema de la Creació
El Poema de la Creació ("Enuma Elish") data dels segles
XIX-XVI a. de J.C. Transcrit en sis tauletes d'uns 140
versets cadascuna, el poema ha arribat fins a nosaltres en
la seva major part.
En l'origen, el món es trobava submergit en les aigües
dolces i amargues, Apsu, l'Oceà, i Tiamat, el mar, ho
cobrien tot. Barrejant les seves aigües, van engendrar als
déus, l'ordre va sortir del caos.
A mesura que les parelles divines es succeïen,
s'emancipaven fent-se més perfectes, fins arribar a la
triada suprema, Ana, A-lil, Ea (= En-Ki).
Però l'activitat dels déus va acabar per torbar el repòs del
Caos. Llavors Tiamat suscita monstres de tota mena,
serps i dracs, davant els quals els déus retrocedeixen,
espantats.
Però un d'ells s'aixeca: és Marduk, senyor de Babilonta.
Lluita i s'enfronta només amb el Caos. I talla el seu cos en
dos trossos: amb els que crearà el firmament i la terra, i
engendra als homes amb la seva pròpia sang.
La gran importància del Poema de la Creació en la vida
litúrgica de Babilònia es deu al lloc preponderant que
atorga al déu de la ciutat, Marduk (l'obra porta també el
títol de Poema de l'exaltació de Marduk).
tauleta d'escriptura cuneïforme
17. LA EPOPEIA DE GILGEMESH ("SHA TRAGBA IMARU")
La Epopeia de Gilgemesh és el text èpic més antic de la humanitat. La seva primera
versió coneguda, en sumeri, data aproximadament de l'any 2500 a. de J.C.
Ens explica com l'heroi Gilgamesh, rei d'Uruk, alhora déu i home, va ser presa del dolor
a la mort del seu company Enkidu, com es va llançar a la recerca de la planta de la
immortalitat i la hi va deixar arrabassar després d'haver-trobat. Aquesta dada tradueix
fidelment la concepció malenconiosa, desesperada, que els babilonis van tenir de la
mort. L'interès principal del poema rau en la tauleta de la trobada de Gilgamesh amb
Utnapishtim-una mena de Noé babilònic-, que relata a Gilgamesh la història del gran
diluvi.
18.
19.
20. Palau de Persépolis, capital de l'imperi persa, fundada per
Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.
Es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual
hom té accés per unes escalinates dobles.
Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron
(apadana), la de les cent columnes —de vint metres d'alt—,
els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les
tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren
lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que
porten llur tribut.
22. Estàtua petita d'un home
barbut, probablement un
rei-sacerdot, en pedra
caliça. Període d'Uruk, any
3300 aC, Museu del Louvre
Persépolis, relleus del palau de l'Apadana
27. Un ziggurat és un temple que té forma d'una torre
esgraonada. El disseny d'un ziggurat va des d'una
simple base amb un temple al damunt, fins a autèntics
terrats rematats amb un temple.
La base podia ésser de forma rectangular, ovalada o
quadrada. A l'interior del ziggurat (la part no exposada
a la intempèrie) estava construïda amb tova, mentre
que la part exterior estava revestida amb totxos, els
quals podien a més estar vitrificats amb diferents
colors.
L'accés es realitzava a través d'escales situades als
costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a la
part superior. Un dels més ben conservats és el de
Choga Zanbil que es troba en l'actual Iran, i que llavors
eren terres de l'antic regne de l'elam, un estat de la
perifèria de la Mesopotàmia. Per contra, el ziggurat més
vell que es conserva és el de Kashan, datat del cinquè
mil·lenni a.C.
Els ziggurat varen ser un tipus de temple comú tan per
als sumeris, babilonis i assiris.
Els ziggurat no eren pas un lloc en qual es
realitzaven actes públics o cerimònies, si no que
se les considerava la morada dels deus. Gràcies al
ziggurat, els deus podien estar por de la gent. Cada
ciutat tenia un deu o deessa propi, de la qual era patró.
Sols els sacerdots tenien accés a l'interior del ziggurat Dur-Untash, o Choqa zanbil, construït en el segle XIII aC
per atendre a les necessitats dels deus, els qual els per Untash Napirisha, és un dels ziggurats més ben
conservats. Es troba a prop de Susa, Iran.
convertia en elements importants de la societat.
