3. L’ARBRE DE LA VIDA Al centre de la rampa,presideixl’entrada un imponentexemplard’acariquaraamazònica, mesura 21 metres d’alzada i 0’80 centímetres de diàmetre. Representa l’evolució de la vida.
9. PANELLS EXPLICATIUS A la primera sala hi ha un panellexplicant les set propietats que poden caracteritzar un objecte: mida, color, forma, necessitat, funció, estructura, composició i desenvolupament. Si aquestes set propietats es combinen de dos en dos es poden obtenir 21 combinacionspossibles: mida-color, mida-forma, mida-necessitat, etc.La sala dedicada a cada forma geomètrica conté un plafóexplicatiu principal i algunsobjectesespontanis de la natura, éssersvius, i objectesdissenyats per l'home que contenen la forma en estudi. La funció de cada forma es potcomprovarmitjançantunsexperimentssenzills.
10. ESTROMATÒLITS ElsEstromatòlitso catifes de pedra són cèl·lules que s'agrupaven en colònies formant roques sedimentàries. Les cèl·lules fossilitzades més nombroses es van trobaren roques formades a la vora de mars càlids. Fa uns 3500 milions d'anys.
12. ATAPUERCA Homo Heidelbergensis. Intenscriat de les criesi en conseqüència una fortaconexiódelsgrups. L'adobat del cuir i el treball de la fusta pressuposenuna gran complexitat per a les societats de caçadors i recol·lectors del plistocèmigd'Atapuerca. L'organitzaciód'aquestessocietatsprimitives així com el perllongatperíoded'aprenentatge de les criespermet postular l'existència d'un llenguatgearticulat. Realitzaven la majorpart de les sevesactivitats en les planes que envolten la serrad'Atapuerca, l'existència de coves en l'entorn era un avantatge que s'aprofitava de forma convenient.Esrelaciona amb la possibilitat de trobar animalscaiguts en paranysnaturals, torques i avencs, que proporcionen vitamines i grasses. La caçad'herbívors de grandàriamitjanacomcavalls i cérvols va poder constituir una altrafontd'alimentació. Elsfòssilshumans del TD6 presenten claresevidències de canibalisme.
13. EVOLUCIÓ DEL CERVELL Un canvifisiològicimportantdegut al bipedismeés el canvi de la forma del cervell. Aixídoncspodemveurecomdurant el transcurs de l'evolució humana, el cervell va augmentant el seuvolum, fet que comporta un increment del volum del cervell i per tant, una majorcapacitatd'intel·ligència. A més, cal destacar que desapareix el prognatisme, és a dir la configuració de la sortida de la mandíbula, ja que la boca perd la sevafuncionalitat a l'hora de caçar.
14. GEOMETRIA DE LES FORMES NATURALS: L’HEXÀGON A LA NATURA L’hexàgon et permettenir el màximvolum en el mínimde perímetre.
16. L’HEXÀGON L'hexàgon pavimenta quan una població de cercles, esferes o cilindres tangentss'estrenyenelsunsambelsaltres per augmentar el nombre d'elements. Hi ha casos en quèaquestatendènciapermetguanyarindependència. Per exemple, a l'ullfacetatd'algunsinsectes, comméstubets, méspíxels, i, per tant, millorqualitat de percepció visual el que porta a poder menjarmillor i defensar-se millor
17. L’ESFERA L'esferaprotegeixperquèofereix una mínima superfície per tancar un volumdeterminat. Quan totes les direccions de l'espaisónequivalents (isotropia) la forma més probable és la simetriaesfèrica. Hi ha moltes formes que deriven de l'esfera: ous, llavors, fruits, etc. La gran majoria de les fruites que es veuen en el mercatsón de forma esfèrica.
18. L’ESPIRAL L'espiral empaqueta perquèés una manera de créixerocupantpocespai. Ésfreqüent que es doniaquesta forma a la matèria viva perquè la selecció natural afavoreixduespropietatsaparentmentcontradictòries: d'una banda, ser gran per tenirmenysenemics i mésinèrcia i, d'altra banda, ocupar pocespai per tenirmésmobilitat i, per tant, tenirmésindependència respecte del medi.Entre elsobjectesfabricats per l'home en forma d'espiralhi ha unes arracadesmaorisd'os de balena. En aquestpoblel'espiral era símbol de fecunditat.
19. ONES I ÒPTICA
20. TIPUS D’ONES (I) Segons les ones: - Les que es propaguen pelbuitsón les Oneselectromagnètiques. - Les que es propaguen per medismaterialss'anomenen Onesmecàniques. Segons la forma de l'ona: - Onaharmònica. - Onaquadrada. - Ona triangular. Altres formes irregulars.
21. TIPUS D’ONES (II) Segons el sentitd'oscil·lació: - Ona transversal: El moviment de les partículesés perpendicular a la direcció de propagació de les ones. - Ona longitudinal: Les vibracionssónparal·leles a la direcció de propagació de l'ona. Segons les direccions: - Ona lineal: una direcció. - Ona plana: duesdimensions. - Ona tridimensional tres dimensions.
22. FREQÜÈNCIA I AMPLITUD D’ONES La freqüència (f) ésquantsperíodesexisteixen per unitat de temps (per exemple, per segon) es mesura en hertz. L'amplitudd'unaonaés la mesura de la magnitud de la màximaoscil·lació en el medidurant un cicle, i es mesura en les unitatsdepenent del tipusd'ona. La forma de la variació de l'amplituds'anomenal'envolvent de l'ona.
23. REFLEXIÓ I REFRACCIÓ Refracció Si un raig de llumpassa d’un medi a un altre, per exemple de l’aire a l’aigua, l’onacanvia de direcció, o bé el seucamí es “doblega”. Aquestfenòmens’anomenarefracció de la llum.
24. CÒNCAU Mirallscòncaus. En els mirallscòncaus es produeix una concentració del feixlluminós cap a un puntanomenat focus. La distància de la lent a aquestpunts'anomena distància focal, i és de vital importància el seuconeixementexacte per a l'ús en instrumentació
25. CONVEX Aquestssón el tipus de mirallmenysusattant en la vida quotidianacom en la instrumentació. El seufuncionamentésl'invers al delsmirallscòncaus: mentreaquellsconcentraven la llumaquests la dispersen. La dispersiódelsraigs es produeixcom si hihagués un focusdarrera la lent, fent servir una mecànicasemblant als còncausparabòlics. De totes maneresaquestaimatge no es produeix, és una imatge virtual.
26. EFECTE ESTROBOSCÒPIC Efecteconsistent en una modificacióaparent del moviment real d'un objectequanésil·luminatmitjançant una llumintermitent de freqüència apropiada. És el fonament de l'estroboscopi i de l'estroboscòpia.
28. PRINCIPI DE BERNOILLI El principi de Bernoulli afirma que la pressió interna d'un líquiddiminueixa mesura que la sevavelocitataugmenta. Aquestprincipi val per a diversos objectesquotidians, comllaunesde pintura aerosol i les ales d'avió.
29. TENINT EN COMPTE EL PRINCIPI DE BERNOILLI En la zona ample te méspressióinterna,i en la zona estreta te menyspressióperquè el principi de Bernoillidiu que la pressió interna d’un líquiddisminueix a mida que la sevavelocitataugmenta
30. PÈNDOLS
31. PÈNDOL DE FOUCAULT Va ser la primera demostració física de la rotació de la Terra Consisteix en una massasostinguda per un cable, que es manté en moviment. El plad'oscil·lació gira lentament respecte a una líniatraçada en la terra, encara que la tensió del filferro que suporta a la massa i força gravitacional sobre ella, es troben en un pla vertical.
32. DURACIÓ DEL DIA No,pelmoviment de la terra al voltant del seueix Des del principi, la humanitat es va valer de procedimentsinexactes per calcular el transcurs del temps. Fins i totelscalendaris han anatevolucionant i els han afegit i tretdies o mesos(comelsgrecs)
33. ABRACADABRA
34. HABITACIÓ D’AMES Una Habitaciód‘Ames és una habitació distorsionada que és usada per a crear una il·lusióòptica. Va Ser inventada per el oftalmòlegnord-americàAdelbertAmes, Jr. en 1946, basaten el concepte de Herman Helmhotz.
43. NOMBRE DE PLATA El sistema romà de proporcionsestavabasat en el Número de Plata i les sevespotèncias succesives o bé lessevesaproximacionssenceres
44. NOMBRE PI El nombre pi és la relació entre la circumferènciade qualsevolcercleambel seudiàmetre, i es diu que ésexactament 3.141592.....el pi s'usa en el sistema de radians per amidardesplaçamentsangulars en un cercle, com les revolucions per minut d una turbina o qualsevol cosa que circula. Campstan diferentscoml'astronomia i la construcciól’utilitzen.
45. FRACTALS És un objectesemigeomètricl'estructurabàsica, fragmentada o irregular, es repeteix a diferents escales..
