1. QÜESTIONS PRÈVIES
1. SOCIETAT ESPANYOLA = SOCIETAT CAPITALISTA
• Antic Règim capitalisme i societat de classes
• Eliminació de la desigualtat jurídica econòmica
2. TRETS ESPECÍFICS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA
• Societat molt polaritzada
• Marginació de les classes populars del sistema polític
• “Fam de terres”
• Agreujament dels conflictes socials
• Politització de les classes populars
2.
3.
4.
5.
6. CRONOLOGIA BÀSICA
1821. Ludisme a Alcoi
1835. Incendi Bonaplata
1840. Fundació de la Societat de
Teixidors a Barcelona
1848. Publicació del “Manifest
Comunista”
1854-57. Onades de vagues i
ocupacions de terres
1862. Trenta tres mil obrers
demanen llibertat d’associació a les
Corts.
1864. Fundació de la AIT
1869. Naix el sindicat més important
de la seua època: Les Tres Classes
del Vapor.
1870. Federació Regional espanyola
de la AIT (FRE de l'AIT)
1872. (Còrdova). Ruptura marxistes -
anarquistes
1879. Fundació del PSOE
1881. Federació de Treballadors de
la Regió espanyola
1888. Creació de la UGT
1910. Creació de la CNT
7. LES ETAPES
1. ELS INICIS DEL MOVIMENT OBRER, 1840 – 1868
• Anys 40, Inicis. “Societat de Teixidors”
• Anys 50, Expansió geogràfica i conflictivitat social:
• Bienni Progressista: revoltes, vagues, “El eco de la clase trabajadora”
2. EXPANSIÓ I INTERNACIONALISME, 1868 – 1874
• “Las Tres Clases del Vapor”
• Internacionalisme (FRE de la AIT): Congrés Obrer de Barcelona, 1870
• Escisió marxisme – anarquisme:
Federacions catalanes i andaluses: Bakunin
Federació madrilenya: Marx
3. ENTRE LA REPRESSIÓ I LA PERMISIVITAT, 1874 – 1898
• Anarquisme: CNT, 1910
• Socialisme: PSOE, 1879 i UGT, 1888
8. IDEES IMPORTANTS
Les dos grans doctrines del moviment obrer a Espanya ( i a tot arreu) foren
el SOCIALISME i L’ANARQUISME
El moviment obrer naix a CATALUNYA, on apareixen les primeres
organitzacions obreres.
La història del moviment obrer oscil·la entre períodes de gran activitat
(1868 – 1874), coincidents amb la permisivitat dels governs de torn, amb
altres de clandestinitat i repressió (1874 – 1881), coincidents amb la
intolerància dels governs de torn.
Durant el SEXENI REVOLUCIONARI (1868 – 1874) assistim a una
important expansió del moviment obrer.
9. IDEES IMPORTANTS (2)
El SOCIALISME optarà per la participació política i la lluita sindical. PSOE i
UGT tenen una forta implantació a MADRID, BISCAIA i ASTÚRIES.
L’ANARQUISME optarà per la lluita sindical. La CNT te una forta
implantació a CATALUNYA, PAÍS VALENCIÀ i ANDALUSIA.
LLEI D’ASSOCIACIONS de 1887
SUFRAGI UNIVERSAL (masculí) a l’any 1890
10. MOVIMENTS SOCIALS SEGLE XIX
CONCEPTES BÀSICS:
– MOVIMENT OBRER: moviment social propi dels treballadors o classe
obrera organitzat en sindicats i/o partits polítics, i que te com a finalitat
la transformació revolucionària o reformadora de la societat capitalista.
– CLASSE SOCIAL: des de principis del s. XIX designa als diversos
grups socials diferenciats per les seues condicions de vida i de treball;
també per la seua diferent posició econòmica i política i, originalment,
per la seua relació amb el nou sistema econòmic capitalista com a
propietaris dels mitjans de producció (burgesia) o com a propietaris de
la força de treball (proletaritat)
– PROLETARIAT: classe social formada pels obrers de la indústria i els
camperols sense recursos que donen la seua força de treball a canvi
d’un salari.
11. – SOCIALISME: en els seus origens, designa un conjunt de doctrines que
condemnaven el capitalisme com injust, i propugnaven una nova
organització social els principis de la qual no foren el individualisme i la
competència, sinó el igualitarisme i la solidaritat.
– ANARQUISME: doctrina i moviment polític i social que rebutja qualsevol
forma d’autoritat política i religiosa. Els anarquistes són partidaris de la
supressió de l’Estat, pel que no volen participar en la política institucional,
formant un corrent diferenciat al si del moviment obrer.
– MOVIMENT INTERNACIONALISTA: en el context del m. obrer i del
socialisme designa els intents organitzatius dels diversos partits, sindicats i
altres des de la segona meitat del s. XIX per aglutinar internacionalment
aquell. La Primera Internacional fou fundada a Londres (1864 – 1876). La
Segona Internacional es va fundar a París l’any 1889.