2. 2 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Perdidos en la inmensidad del cambio
‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 22 de març de 2012 CC – BY 3.0
3. 3 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Lo digital impregna nuestras vidas
4. 4 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
La tecnología al servicio de causas…
‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 22 de març de 2012 CC – BY 3.0
5. 5 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
… pero sin propiedades milagrosas :P
6. 6 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Las redes son un instrumento
7. 7 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Les voy a hacer una propuesta…
C_PR_DUC_R
L_S S_RV_C_ _S
C_N L_ C_ _D_D_N_A.
8. 8 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
COPRODUCIR
LOS SERVICIOS
CON LA CIUDADANíA.
… colaborar en el conjunto de servicios
10. 10 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Vamos a ser adictos a la innovación
11. 11 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Conseguir profesionales colaborativos
El objetivo debe ser gestionar los recursos humanos
para que se sientan implicados (Gary Hamel):
1. Situar al empleado en el primer plano.
2. Fomentar la intraemprendeduría,
que los empleados emprendan desde dentro.
3. Conectar el talento dentro y fuera de la organización.
4. La satisfacción de la ciudadanía será la consecuencia de este
nuevo enfoque (no el objetivo).
Ejemplos:
- Happy. Si no te gusta el jefe, puedes solicitar cambiarlo.
- IBM. Organiza brainstorming entre 150 mil personas en 2 días.
- Shell (mercado de ideas entre profesionales y clientes…), etc.
www.happy.co.uk/happy-elearning
12. 12 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
13. 13 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Cambiando las
organizaciones desde
dentro y desde fuera
14. 14 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Una misma estrategia: coproducción /
colaboración / crowdsourcing
‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 22 de març de 2012 CC – BY 3.0
15. 15 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Pero con imaginación, porfa
http://blogs.anoiadiari.cat/jfarres/blog/1794/sexo-gratis
16. 16 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Colaborando
desde las organizaciones
17. 17 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Redes sociales
18. 18 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Administraciones en redes sociales
Quinta edición:
febrero 2012
Cinquena edició:
Febrer 2012
19. 19 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
20. 20 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Hi ha departaments que, al seu torn, coordinen l’obertura de perfils i comptes a les xarxes socials dels seus àmbits.
Mapa actual redes sociales Generalitat
21. 21 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Flujograma
23. 23 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Twitter i Facebook Youtube, Flickr i Slideshare
Indicadores redes sociales Generalitat
Indicadores de calidad
Y continuar por indicadores más de impacto, que evalúen los
cambios que provoca la actuación en las redes sociales.
24. 24 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Ficha evaluación de redes Generalitat
25. 25 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Aplicaciones web y para móviles creadas por empresas y ciudadanía
gracias a las políticas open data.
Canal de realidad aumentada “Equipamientos
de Cataluña”
• Canal de realidad aumentada"
gratuito y libre de publicidad sobre la
plataforma Layar, con nombre "Equipamientos
de Cataluña" para usuarios de teléfonos Android
o Iphone.
• Da información de los equipamientos que hay
en un radio de distancia X en su posición actual.
• Se pueden escoger las categorías (salud,
deporte, administración pública, etc.) y visualizar
los equipamientos sobre mapa y en lista.
Desarrollado por
Gynoid Apps,
Administraciones que abren sus datos
Estadísticas de población
• Globo informativo con datos estadísticos de
población (sector terciario) por municipio, con el
dataset equipamientos de la Generalitat
• Ganadora de ayuda Fundación puntCAT
http://eixos.planol.info/
Desarrollado por
planol.info
26. 26 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Información sobre cercanías:
la Administración no es la
única que genera valor público
Rodalies.info – Rodalia.info
• Portal que ofrece en tiempo real la información
sobre el servicio de Cercanías que aportan los
usuarios vía Twitter.
• Basado en los RSS de incidencias de la web
gencat.cat/rodalies de las líneas de los
servicios de cercanías de Barcelona y de
regionales.
• También incluye el estado del servicio de las
líneas de FGC del Vallès y de Llobregat-Anoia.
Desarrollado por
Pimpampum.net y
Roger Melcior
Cocreando con empresas y ciudadanía
Ofertas de empleo vía Twitter
23 perfiles de Twitter con las ofertas de trabajo
que publica la web del Servicio de Ocupación
Catalán.
gencat.cat/feinaactiva/twitter
Perfiles de Twitter para
publicar las ofertas de trabajo
que agrupa la Generalitat
28. 28 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Redes corporativas
y comunidades profesionales
29. 29 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Trabajar en red para ser más productivos
30. 30 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Impulsando comunidades profesionales
31. 31 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
… que añaden valor a los servicios
32. 32 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
… y con resultados reales ;-)
33. 33 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
… como en el programa Compartim
La evaluación del impacto de la CoP de educadores sociales del Compartim por
la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prueba que el trabajo colaborativo es más eficiente.
Año 2008. Para ver la presentación entera: www.slideshare.net/jordigraells
A. EN COMUNICACIONES: 2.416 consultas a repositorio de ficheros (se evalúa esta herramienta):
1. Ahorro de costos de envío de 2.416 MB (ficheros de 1 MB de media)
2. Ahorro de tiempo
43 días (2.416 x 8 min [ganancia respecto a búsqueda en otras redes]) = 19.328 min o 42,95 días
B. EN DESPLAZAMIENTOS Se hacían 11 jornadas (sin plataforma tecnológica) – 8 (con la
plataforma) = 3 x 8 (miembros CoP) = 24
1. Ahorro económico: 1.584 € 24 x 220 km/ahorro viaje = 5.280 km ahorrados x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Ahorro tiempo: 24 días
C. EN CONSULTORÍA
1. Ahorro económico aprox unos 10.000 y 20.000 € (en proyecto similares por consultorías externas)
2. Ahorro de tiempo: 50 días [50 h (2,5 meses ahorrados) x 8 (miembros CoP) = 400 horas o 50 días]
D. EN FORMACIÓN
1. Ahorro económico
125 [formados por trabajo en CoP] – 25 [formados por curso] = 100 personas más formadas
84 € [ratio coste formación curso] – 17,6 € [ratio formación por CoP] = 66,4 € ahorro por persona
2. Ahorro de tiempo:
500 h [de no-trabajo por asistencia curso] – 160 h [de no-trabajo por acción en CoP] = 340 h ahorro
34. 34 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Colaborando
desde la sociedad
35. 35 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
XIP (Red
de Innovación Pública)
36. 36 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
37. 37 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Red de Innovación Pública
para «compartir proyectos
y buenas prácticas, conocimiento,
noticias y, en definitiva, aprender
juntos de nuestra experiencia
y del resto de personas, y, a la vez,
innovar la gestión de servicios
–e idear nuevos– con los demás
actores públicos (ciudadanía,
proveedores, etc.).
La XIP se propone incorporar
el potencial de las redes sociales
a la cultura, operativa y estrategia
de la Administración, para hacerla
más participativa e innovadora.
¿Qué es la XIP?
xarxaip.cat
@xarxaip
facebook.com/xarxaip
slideshare.net/xarxaip
youtube.com/xarxaip
flickr.com/xarxaip
38. 38 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Trabajadores públicos de varias administraciones catalanas
deciden colaborar en red a partir de objetivos comunes:
Cambiar la manera de trabajar (más participación, adscripción y
productividad), facilitar la vida al ciudadano y ser grupo de opinión.
Pero ¿cómo se concreta la xip?
Configuración de una estación de trabajo común
1. Monitorización compartida
(mismo lector de feeds…).
2. Trabajo colaborativo en Wordpress
local xarxaip.cat y Google Docs.
3. Compartición/Transferencia
de ficheros en Dropbox común.
4. Etiquetado común estratificado
de favoritos en Delicious.
5. Producción de contenidos
y participación de cursos y otros.
39. 39 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
INprendedores: emprender desde dentro
40. 40 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Éramos 15 pero nos hemos multiplicado
41. 41 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
¿En qué trabajamos actualmente?
Estamos elaborando el ideario común. ¿Cómo?
Aportando conocimiento,
debatiendo
puntos de vista
y llegando
a acuerdos.
42. 42 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Concurso de ideas
‘Inventem’
43. 43 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Concurso ‘Inventem’ de innovación
de servicios y productos
http://inventem.cat
‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 22 de març de 2012 CC – BY 3.0
44. 44 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
‘Inventem’: para aprender a generar
ideas para mejorar lo que nos rodea…
45. 45 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
… como ya habían hecho otros.
46. 46 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Y mientras tanto…
¿qué podemos hacer?
47. 47 ‘Eppur si muove’. Jordi Graells i Costa. VI Jornades SIG Lliure de la Universitat de Girona. 21 de març de 2012 CC – BY 3.0
Nada mejor que pasar a la acción
¿Qué datos se podrían abrir en tu organización? ¿Por qué?
• ....................
• ....................
• ....................
• ....................
¿Qué cuentas de redes sociales se podrían activar? ¿Por qué?
• ....................
• ....................
• ....................
• ....................
Smile integrar programes amb software obert, programes que es milloren amb comunitats d’arreu. Eines informàtiques opnsource flexibles que permeten a Smile oferir solucions a empreses (ex. Botiga en línia).
___________________________________
Una empresa inglesa de formación, llevan esta política al límite donde los empleados tienen hasta el poder de cambiar al directivo.
Como decía Cornella en el Update6 «será carísimo que la gente no sea feliz».
Industria de la felicidad = posibilidad de negocio. Entender qué nos hace felices (psicología positiva). Seguramente la felicidad es concentrarse en algo y vivirlo con pasión. Por lo tanto:
Felicidad = pasión + propósito
INNOVAR EN LA GESTIÓN
Es más importante innovar en la gestión que el propio servicio, porque aporta ventajas competitivas y sostenibles en el tiempo (Gary Hamel).
Así, pues, ¿por qué no preocupa la racionalización de procesos, la digitalización, la implicación del profesional para cambiarlo, la evaluación…?
AQUÍ VA VÍDEO ‘RADICALES LIBRES E INNOVACIÓN PÚBLICA’
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=GPeeZ6viNgY
Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público:
Trabajar en red para producir valor público con los demás actores.
1.Promover la apertura de datos (open data) para:
- Impulsar la transparencia con la ciudadanía
- facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza
2. Colaborar:
- internamente
- externamente (redes sociales)
Compartir, cocrear...
[...]
Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público:
Trabajar en red para producir valor público con los demás actores.
1.Promover la apertura de datos (open data) para:
- Impulsar la transparencia con la ciudadanía
- facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza
2. Colaborar:
- internamente
- externamente (redes sociales)
[...]
[...]
Aquest nombre que veieu a la diapositiva és la quantitat global de comptes i perfils a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, oberts seguint els criteris que estableix la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat.
Aquests 272 comptes de xarxes els podeu veure en aquest mapa mental que representa cada departament, servei o marca i els diferents comptes a Twitter, Facebook, Youtube, Flickr o Slideshare que té oberts.
Aquí cal recalcar que hi ha alguns departaments (Salut, Cultura, Ensenyament....) que organitzen al seu si també, al seu torn, l’obertura de comptes als centres prestadors de serveis (CAP, museus, escoles...) del seu àmbit.
[...]
[...]
Indicadors de qualitat combinant els que ens dóna l’eina: audiència i interaccions. Per ex. Un interès de 5 (5 RT de cada tuit).
Llista no exhaustiva dels indicadors que mensualment obtenim dels diferents comptes de xarxes socials.
Indicadors com: interès i compromís des de diferents punts de vista.
Interès: mesura l’interès que la informació que es publica genera a la Xarxa (si la informació es consultada, amplificada, referenciada).
Compromís: mesura el grau de compromís dels seguidors del compte (si hi ha interacció, si ens mencionen, si ens referencien...).
Els diferents punts de vista són (el càlcul exacte està explicat a la diapositiva anterior):
Conversa: mesura el grau de diàleg que la Generalitat manté amb la ciutadania a les diferents xarxes socials.
Amplificació: recull la difusió que fan dels continguts de la Generalitat les persones que formen part de la xarxa relacional.
Acció: indica si els continguts que es comparteixen a les xarxes motiven que les persones actuïn.
Interaccions: mostra de manera global la relació entre un compte i la seva audiència.
Acceptació (applause): quantifica el grau de satisfacció.
En les dues diapositives anteriors s’han explicat la teoria. Aquesta diapositiva mostra un producte resultat d’aplicar a questa teoria. La DGACD elabora semestralment una fitxa de seguiment individual per a cada compte que pertany a la solució corporativa. En aquesta cas en concret es tracta del compte de Twitter de gencat.
S’hauria d’explicar que aquest és solament el primer pas, l’objectiu final és:La clau, l’avaluació de l’impacte
Un cop recollides totes aquestes dades i extrets els indicadors que interessin, caldrà relacionar-les amb les dades d’altres canals (web, telèfon, correu electrònic...) per poder comparar l’impacte que tenen unes i altres. Per últim, seria interessant poder relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de l’organització i així veure si s’han complert. A més, la informació obtinguda ajudaria, per exemple, a fer previsions d’actuacions i a planificar campanyes futures.
Al capdavall, l’avaluació a l’Administració ha de servir per identificar les polítiques públiques que funcionen, conèixer-ne l’impacte i saber en quina mesura l’impacte és atribuïble al problema mateix o a la intervenció de l’Administració pública. Per posar un exemple conegut, si hi ha menys incendis, pot ser per la bona actuació dels bombers o per altres raons (condicions meteorològiques, etc.). A més de la intervenció pública, hi intervenen altres variables que compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, l’alfabetització digital de la ciutadania, programes i lleis vigents, etc.). Per això, en moltes ocasions, per avaluar adequadament, estarem posant en relació els resultats de la intervenció pública amb la situació del que hauria ocorregut si no hagués tingut lloc l’esmentada intervenció.
Ho hem provat en iPhone i Android. És una capa dins de l’aplicació Layar (aplicació nativa disponible per Android i iPhone)
Permet filtrar els equipaments per tipologia (temes principals) i per distància.
Es pot tenir una visió dels equipament en Realitat Augmentada, en llistat o sobre mapa.
Cada equipament disposa d’una fitxa de detall on s’informa de la distància respecte l’usuari, l’adreça i permet realitzar les accions Trucar; Com arribar (integrat a Google maps natiu); accedir al web; o enviar un mail.
[...]
¿PARA QUÉ EVALUAR?
1. Identificar políticas públicas que funcionan.
2. Qué impacto tienen.
3. En qué medida el impacte es atribuible al problema o a la intervención pública. Es decir, si hay menos incendios, no forzosamente significa que es a causa de la buena actuación de los bomberos.
4. Muchas variables que influyen sobre el impacto además de la intervención pública y complican la evaluación (evolución de la economía y la sociedad, otros programas, leyes en vigor, etc.).
5. Evaluación del impacto no significa, pues, qué ha ocurrido con la intervención pública, sino comparar qué habría pasado si no se hubiera tenido lugar dicha intervención.
____________________________
Y1 – Y0
Por ejemplo.
Y1 = cuántas personas han encontrado trabajo después de seguir curso formación; número de patentes registradas después de recibir subvenciones R+D+I
En cambio, Y0 es muy difícil de calcular. Se trata de elaborar hipótesis al máximo de realista y cuantificable mediante un escenario de comparación observable.
Ejemplo. Departamento de Enseñanza y programas para dotar de más autonomía a los centros educativos para mejorar la calidad de la educación:
Y1 = calificaciones del alumnado de estos centros dotados de más autonomía
Y0 (hipótesis contrafactual) = calificaciones del alumnado en escuelas similares pero que no están en el programa
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
EVALUACIÓN GLOBAL DEL IMPACTO DEL MODEL COLABORATIVO
Sería el conjunto de:
1. Indicadores de actividad, producción e impacto.
2. Indicadores de eficiencia económica (diapositiva anterior).
3. Indicadores de cambio de tendencias en la sociedad, a partir de palabras clave, conceptos… que se puedan observar desde el momento de inicio del nuevo modelo colaborativo.
Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público:
Trabajar en red para producir valor público con los demás actores.
1.Promover la apertura de datos (open data) para:
- Impulsar la transparencia con la ciudadanía
- facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza
2. Colaborar:
- internamente
- externamente (redes sociales)
[...]
AQUÍ VA VÍDEO ‘RADICALES LIBRES E INNOVACIÓN PÚBLICA’
http://www.youtube.com/watch?v=XkqN5c3JGjU&context=C33e7c4aADOEgsToPDskK1C83xIG-rf9XeUM_eZ-C4
Una sociedad de personas y organizaciones cada vez más conectadas en red que exigen que la Administración cambie hacia la función pública del s. XXI.