12. Primats
ORDRE: PRIMATS.
(Mamífers amb el pols
oposable)
SUBORDRE:
ANTROPOIDEUS
(Cervell desenvolupat i
aspecte humà)
55-65 mmaa
Hominoideus:Simis
sense musell
Hilobàtids
CATARINS (Mones
del Vell Món).
Cercopithecus:
Simis amb musell
PLATIRINS (Mones
del Nou Món)
Pòngids
Homínids
17. Els primers possibles hominids bipeds (hominins)
Sahelanthropus tchadiensis
Amb una antiguetat de entre 6 i 7 mmaa
Orrorin tugenensis
D'uns 6 mmaa
Ardipithecus
Entre 5,5 i 4,5 mmaa
19. Australopithecus és un genere extingit dels primats
hominids. Visqueren a les zones tropicals d'Africa fa
entre 2 i 4 mmaa.
El seu moviment era biped i el volum cerebral era
similar al dels actuals simis grans.
La seva dieta era vegeteriana, fruites i fulles
Dues branques parteixen des dels austrolopithecus,
una d'elles dona lloc al génere Homo i l'altre dona
lloc al génere Paranthropus.
Lucy, Austrolopithecus afarensis
20. Australopithecus anamensis: són hominids que van ocupar la
zona de Kenia entre 4,2 i 3,9 mmaa.
Australopithecus afarensis. No podia parlar. Entre 3,9 i 2,7
mmaa.
Australopithecus bahrelghazai: únic trobat a Àfrica oriental
(Chad). Entre 4 i 3 mmaa.
Australopithecus africanus: Crani més globular amb major
capacitat cerebral (450 cm³). Entre 3 i 2,5 mmaa.
21. 1- Homo habilis.
2- Homo sapiens.sapiens
3- Homo floriensis
4- Homo erectus.
5- Paranthropus.
6- Homo heidelbergensis
7- Homo sapiens neanderthalensis.
27. Los neandertales siguen ‘vivos’
El primer genoma de esta especie demuestra que hasta el 4% del ADN de los
humanos actuales procede de ella. Los sapiens se cruzaron con sus ‘primos’ en
Oriente Próximo hace 80.000 años. Genes de desarrollo cognitivo y craneal
diferencian a ambos
Cráneos utilizados por un equipo internacional de investigadores, con
participación española, que ha descifrado el primer borrador del genoma del
neandertal.
Los neandertales se extinguieron hace miles de años, pero una pequeña parte
de ellos sigue viva. El primer borrador del genoma de este primo de los
humanos actuales demuestra que los habitantes de Europa y Asia lleva hasta un
4% de ADN neandertal. El trabajo es una confirmación casi definitiva de que
ambas poblaciones se cruzaron y tuvieron hijos fértiles.
“Ha sido una sorpresa y se contradice con las opiniones que habíamos
defendido antes”, explica a Público Carles Lalueza, investigador de la
Universidad Pompeu Fabra y coautor del trabajo, en el que se han analizado
fósiles neandertales de El Sidrón (Asturias) y de otros yacimientos.
www.bloganavazquez.com