power point resum del document

2. CONSIDERACIONS
GENERALS EN
L'ALIMENTACIÓ
DE 0-3 ANYS

3. Introducció
- L’educació de conducta alimentària i
l’objectiu.
- Diferents entorns.
- Espai de contacte.
- Ritmes dels infants.
- Capacitats de l’infant.
- Actitud de l’adult en l’alimentació.

4. La llet materna és el millor aliment
- Afavoreix el vincle afectiu.
- Recomanacions de l’alletament
matern exclusiu durant els 6
primers mesos.
- A partir dels 2 anys (depenent de
l’infant) afegir gradualment aliments
pel seu desenvolupament i la seva
salut.

5. Procés de diversificació alimentària
- Inici ideal: 6 mesos
- Introduïr almients de manera:
- Progresiva.
- Lenta.
- En petites quantitats.

6. Ambient relaxat i còmode durant els àpats.
- Temps a l’hora dels àpats.
- Sense interrupció.
- Àpats agradables.

7. Preocupació per
l’infant que no menja
Els progenitors són
responsables

8. Les tendències
habituals
L’alimentació
adequada

9. INTRODUCCIÓ
-En l’elaboració dels àpats és important tenir en compte tant aspectes nutricionals
com sensorials. Per això cal:
● Proporcionar un menjar de qualitat.
● Promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats.
● Potenciar la varietat i la identitat gastronòmica.
● Fomentar la identificació, la descoberta i l’acceptació progressiva dels
diferents aliments i plats.

10. ASPECTES GENERALS
● El calendari d’incorporació de nous aliments.
● En els aliments per a lactants i infants no s’hi ha d’afegir sucre, mel ni
edulcorants.
● Per minimitzar la pèrdua de nutrients cal la cocció de verdures i hortalisses
es recomana fer-la al vapor o bullir amb una quantitat mínima d’aigua.
● No hi ha una edat o un moment determinats en què sigui millor incorporar els
aliments amb gluten (a partir dels 6 mesos).
● Es pot oferir el pa, la pasta i l’arròs integrals, ja que són més rics en nutrients
i fibres.

12. ● Mentre el nadó pren llet materna no
necessita beure aigua.
● La llet de vaca no s’ha d’oferir abans dels 12
mesos.
● En el berenar i/o esmorzar de mig matí, s’ha
de donar preferència a la fruita fresca, el
iogurt natural i el pa.

13. ● Incorporar preparacions diferents dels triturats o seguir la pràctica del baby-
led weaning.
● L’alimentació vegetariana i la vegana si no es plantegen amb coneixement,
poden suposar un risc. Les alimentacions macrobiòtiques, la frugívora i la
crudívora, poden deteriorar el creixement de l’infant.

14. Àpat a l’escola bressol, és recomenable:
● Facilitar a les famílies les programacions alimentàries com a mínim de 3
setmanes. Després es poden anar repetint amb petites variacions
corresponents a l’adaptació amb aliments de temporada. ( diferents tipus de
preparacions ).
● Especificar el tipus de preparació i els ingredients que componen el puré, plat
de verdura, d’arròs, pasta, etc.
● Especificar el tipus de carn i de peix.
● Que els menús oferts per l’escola bressol es puguin adequar als possibles
trastorns o a les malalties més freqüents dels infants.
-Intoleràncies, diabetis, al·lèrgies..

15. PARTICULARITATS EN
FUNCIÓ DE L’EDAT

16. 0 a 6 mesos
❖ La llet materna és l’aliment recomanat per als sis primers mesos de vida, de
forma exclusiva i més endavant es van introduint nous aliments.
❖ En cas que no sigui possible l’alletament matern, es pot optar per llet
adaptada, també acompanyada de nous aliments a partir dels sis mesos.

17. 6 a 12 mesos
❖ La llet ha de continuar sent la principal font nutritiva durant el primer any de
vida de l’infant, amb la incorporació i complementació d’altres aliments.
❖ És recomanable continuar amb la lactància materna fins als 2 anys i aixafar
els aliments en lloc de triturar-los o oferir-ne alguns a trossets.
❖ Cal evitar fins als 3 anys els sòlids que poden suposar un risc
d’ennuegament, com per exemple fruits secs sencers, crispetes, grams de
raïm, poma i la pastanaga.

18. ❖ Hortalisses
Pastanaga, ceba, mongeta
tendra, carbassó, carbassa,
porro, tomàquet, etc.
❖ Farinacis
Arròs, pasta petita, pa, farinetes
de cereals sense sucre, sèmola
de blat de moro, patata, llegums
ben cuits, etc.
20-30 g de carn2/dia o bé 30-40
g/dia de peix blanc (magre) o
blau (gras) sense espines o bé 1
unitat d’ou petit/dia.
Els àpats per a infants de 6 a 12 mesos poden incloure els aliments següents:
❖ Carn, peix i ou

19. ❖ Fruites ❖ Oli d’oliva verge extra
Plàtan, pera, préssec, poma,
mandarina, maduixa, síndria,
meló, etc.

20. Taula per calcular gramatge habitual i mesures recomanades de carn, peix i ou:

21. 12 mesos a 3 anys
❖ A partir de l’any, es pot incorporar la llet sencera de vaca (en el cas que
l’infant no prengui llet materna).
❖ És recomanable anar variant les tècniques i preparacions culinàries: el bullit,
la planxa, el guisat, l’estofat, el vapor, el rostit, el forn, el fregit, etc.
❖ La taula anterior pot ser d’utilitat a l’hora de calcular la quantitat de carn i peix
que es pot oferir als infants a partir dels 12 mesos.

22. EXEMPLES DE MENÚS DEL
MIGDIA PER A LLAR
D’INFANTS

23. Fruites, verdures i hortalisses
Pasta i pa
Llegums
S’adapten a
la sensació
de gana

24. Carn, peix i ous
Limitar-ne les
quantitats

25. Plat ùnic
Tots els àpats Incorporar aliments menys habituals

26. Això, juntament amb l’adaptació estacional dels menús:
- Contribuirà a augmentar la variabilitat alimentària
- Conèixer altres productes lligats a l’entorn i a l’estacionalitat
- Mantenir la cultura gastronòmica
- Dinamitzar l’activitat productiva agrària local
- Afavorir la sostenibilitat ambiental.

27. Per a infants d’aproximadament 8 mesos

28. Per a infants d’aproximadament 10-12 mesos

29. Per a infants d’aproximadament 12-18 mesos

30. Per a infants d’aproximadament 18 mesos a 3 anys

31. La seguretat i
higiene en la
preparació
d’aliments

32. Consells generals d’higiene
● Els mateixos manipuladors poden ser portador de gèrmens i
contaminar aliments. Per això la preparació d’aliments per infants, cal
ser rigorós a l’hora de rentar-se i assecar-se les mans. Cal protegir-se
de les ferides, no tossir ni esternudar sobre els aliments.

33. ● Cal verificar que les eines i les superfícies estiguin netes i no
representin punt de contaminació.

34. Aliments de risc per els infants
● No és convenient donar als nens certs aliments, ja que és possible que en
alguns no s’hagi eliminat el risc de presència de bacteris patògens com la
salmonel·la, el campilobàcter, la listèria o l’Escherichia coli.

35. Preparació segura de biberons
1. Mans, superfície i biberons nets o esterilitzats.
2. Posar aigua a bullir.
3. L’aigua s’ha de situar a prop dels 70 ºC per
destruir els bacteris.
4. Comprovar temperatura abans de donar-li al
nadó.
5. Donar abans de dues hores.
6. Rebutjar la llet que el nadó no hagi pres.
7. Preparar el biberó en el mateix moment que li
vulguem donar. (No utilitzar escalfabiberons).

36. CUIDEU L’ALIMENTACIÓ
PER A UNA BONA SALUT!