SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
PROJECTE   INTERDISCIPLINARI




                      2n ESO curs 2012-2013
Ecosistema
Conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc
determinat, les relacions que estableixen entre
si, així com les característiques físiques del
lloc on viuen i les relacions entre el medi i els
organismes.
Components de l’ecosistema
Biocenosi

 És     el   conjunt
 d’essers vius de
 l’escosistema.



• Llista d’éssers vius de l’ecosistema i el
  percentatge de la massa que representa cada
  espècie.

• Relacions que s’estableixen entre tots els éssers
  vius.
Biòtop

És la part inorgànica
de l’ecosistema. El
medi físic.



• Descripció del tipus d’ecosistema: una bassa, un
  parc, fons marí, etc…

• Relació dels paràmetres físics i químics que el
  caracteritzen ( temperatura, humitat, etc…)
Com s’adapten els éssers vius a
l’entorn on viuen?
Cada espècie presenta uns límits de tolerància
màxims i mínims per cada factor abiòtic (per
exemple, per la temperatura).

Què passa si aquests límits de tolerància són
superats?
La conseqüència és la mort o migració o
supervivència dels individus més ben adaptats.
Factors abiòtics
   La temperatura que hi ha a l'ecosistema té
    una gran importància pels sers vius.




     Els animals que viuen       Els elefants tenen grans
     en    ambients     freds    orelles, al interior de les
     recobreixen el seu cos      quals hi ha molts vasos
     de pel o plomes per         sanguinis.      El     vent
            aïllar-se.           refresca una mica la
     Alguns d’ells tenen una     sang d'aquests vasos i
     gruixuda capa de greix      això     fa    baixar     la
     sota        la      pell.   temperatura.
Factors abiòtics




  El liró o l’ós bru      Les aus migratòries
  passen      l'hivern    marxen a indrets
  adormits, és la         més temperats quan
  hibernació, gaste
                          arriba     l'hivern.
  n les reserves que
  han       acumulat
  durant             la
  primavera i l'estiu
Factors abiòtics
    L'aigua: Tant els sers vius aquàtics com els
     terrestres presenten adaptacions a l'aigua.




    Els    cactus     estan
                              Els animals aquàtics
    perfectament adaptats
                              tenen            cossos
    a la falta d'aigua dels
                              hidrodinàmics        per
    deserts.
                              desplaçar-se per l'aigua
                              amb el mínim esforç
                              necessari.
Factors abiòtics
   La llum: molts organismes presenten adaptacions a la
    major o menor presència de llum   .




                                  En el cas d'animals de
       Els animals de vida        vida subterrània, com
       nocturna     com      el   el talp, l'adaptació a la
       mussol solen tenir les     falta total de llum
       pupil·les dels ulls molt   consisteix en tenir els
                grans.            ulls gairebé atrofiats.
Factors abiòtics
   El sòl: Les característiques del sòl (
    concentració de sals minerals, consistència)
Hàbitat vs Nínxol ecològic


   Hàbitat és el lloc físic d’un ecosistema on
    viuen els individus d’una espècie determinada.

   Nínxol ecològic és el paper que té una espècie
    en l’ecosistema.
Selecció natural
o teoria de l’evolució
   Segons          Charles        Darwin       en
    qualsevol població els individus són diferents
    entre ells. Els individus més ben adaptats al
    seu ambient tindran major descendència ja
    que s'hi adaptaran millor i per tant amb aquell
    caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cada
    generació.
Darwinisme

             1. En una població de girafes hi ha
                varietat de característiques
                entre els individus.

             2. En èpoques desfavorables, les
                girafes amb el coll llarg i potes
                més llargues podran menjar les
                fulles de les branques més
                altres., així doncs tindran major
                probabilitat de sobreviure i
                reproduir-se.

             3. Generació rere generació, de
                forma gradual, a la població de
                girafes abundaran les girafes de
                potes i coll llarg.
Així doncs...què en fem del
zoo?
«No és més forta l’espècie la que sobreviu, ni la
més intel · ligent. Sinó la més adaptable als
canvis.»
Charles Darwin

More Related Content

Similar to Presentació natus

T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfT.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfalmualva
 
Els animals i els seus hàbitats.pdf
Els animals i els seus hàbitats.pdfEls animals i els seus hàbitats.pdf
Els animals i els seus hàbitats.pdfal395505
 
Criteris per classificar animals
Criteris per classificar animalsCriteris per classificar animals
Criteris per classificar animalsDolorsserrano
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebratsCarmenvidal
 
Guia didàctica crustacis
Guia didàctica crustacisGuia didàctica crustacis
Guia didàctica crustacisraulyatusabeh
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers viusabm80
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopgenefarre
 
Treball Natus
Treball NatusTreball Natus
Treball Natusxavi
 

Similar to Presentació natus (20)

patitomarito
patitomaritopatitomarito
patitomarito
 
Estructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistemaEstructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistema
 
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfT.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
 
Els animals i els seus hàbitats.pdf
Els animals i els seus hàbitats.pdfEls animals i els seus hàbitats.pdf
Els animals i els seus hàbitats.pdf
 
Criteris per classificar animals
Criteris per classificar animalsCriteris per classificar animals
Criteris per classificar animals
 
Treball de naturals
Treball de naturalsTreball de naturals
Treball de naturals
 
Naturals
NaturalsNaturals
Naturals
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Guia didàctica crustacis
Guia didàctica crustacisGuia didàctica crustacis
Guia didàctica crustacis
 
La Vida Al Mar
La Vida Al MarLa Vida Al Mar
La Vida Al Mar
 
Nom classe
Nom classeNom classe
Nom classe
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
Ecologia adaptacions
Ecologia adaptacionsEcologia adaptacions
Ecologia adaptacions
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtop
 
Delta del llobregat
Delta del llobregatDelta del llobregat
Delta del llobregat
 
Da delta pc eso (1)
Da delta pc eso (1)Da delta pc eso (1)
Da delta pc eso (1)
 
Treball Natus
Treball NatusTreball Natus
Treball Natus
 
Adaptacions
AdaptacionsAdaptacions
Adaptacions
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemes
 
Origen de la vida 2010 2011
Origen de la vida 2010 2011Origen de la vida 2010 2011
Origen de la vida 2010 2011
 

More from isabel_rm

Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1isabel_rm
 
Sessió 10 presentaciónnaturals2
Sessió 10   presentaciónnaturals2Sessió 10   presentaciónnaturals2
Sessió 10 presentaciónnaturals2isabel_rm
 
Sessió 9 projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadística
Sessió 9   projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadísticaSessió 9   projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadística
Sessió 9 projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadísticaisabel_rm
 
Com presentar se en públic
Com presentar se en públicCom presentar se en públic
Com presentar se en públicisabel_rm
 
Sessió 7 projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn ii
Sessió 7   projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn iiSessió 7   projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn ii
Sessió 7 projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn iiisabel_rm
 
Sessió 2 projecte 2n eso 2012 zoo grups de treball
Sessió 2   projecte 2n eso 2012 zoo grups de treballSessió 2   projecte 2n eso 2012 zoo grups de treball
Sessió 2 projecte 2n eso 2012 zoo grups de treballisabel_rm
 
Sessió 1 projecte 2n eso 2012 zoo revisat
Sessió 1   projecte 2n eso 2012 zoo revisatSessió 1   projecte 2n eso 2012 zoo revisat
Sessió 1 projecte 2n eso 2012 zoo revisatisabel_rm
 
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...isabel_rm
 
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatgesProjecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatgesisabel_rm
 
Context històric projecte zoo bcn
Context històric  projecte zoo bcnContext històric  projecte zoo bcn
Context històric projecte zoo bcnisabel_rm
 
Pariss comenius[1]
Pariss comenius[1]Pariss comenius[1]
Pariss comenius[1]isabel_rm
 
La fagedacatalonia
La fagedacataloniaLa fagedacatalonia
La fagedacataloniaisabel_rm
 

More from isabel_rm (16)

Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Sessió 10 presentaciónnaturals2
Sessió 10   presentaciónnaturals2Sessió 10   presentaciónnaturals2
Sessió 10 presentaciónnaturals2
 
Sessió 9 projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadística
Sessió 9   projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadísticaSessió 9   projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadística
Sessió 9 projecte 2n eso 2012 m4t3s - estadística
 
Com presentar se en públic
Com presentar se en públicCom presentar se en públic
Com presentar se en públic
 
Sessió 7 projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn ii
Sessió 7   projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn iiSessió 7   projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn ii
Sessió 7 projecte 2n eso 2012 - socis - context històric bcn ii
 
Sessió 2 projecte 2n eso 2012 zoo grups de treball
Sessió 2   projecte 2n eso 2012 zoo grups de treballSessió 2   projecte 2n eso 2012 zoo grups de treball
Sessió 2 projecte 2n eso 2012 zoo grups de treball
 
Sessió 1 projecte 2n eso 2012 zoo revisat
Sessió 1   projecte 2n eso 2012 zoo revisatSessió 1   projecte 2n eso 2012 zoo revisat
Sessió 1 projecte 2n eso 2012 zoo revisat
 
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
 
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatgesProjecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
 
Context històric projecte zoo bcn
Context històric  projecte zoo bcnContext històric  projecte zoo bcn
Context històric projecte zoo bcn
 
Gevelsberg
GevelsbergGevelsberg
Gevelsberg
 
Volvo
VolvoVolvo
Volvo
 
Danone
DanoneDanone
Danone
 
Pariss comenius[1]
Pariss comenius[1]Pariss comenius[1]
Pariss comenius[1]
 
La fagedacatalonia
La fagedacataloniaLa fagedacatalonia
La fagedacatalonia
 
Greece
GreeceGreece
Greece
 

Presentació natus

  • 1. PROJECTE INTERDISCIPLINARI 2n ESO curs 2012-2013
  • 2. Ecosistema Conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc determinat, les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques del lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
  • 4. Biocenosi És el conjunt d’essers vius de l’escosistema. • Llista d’éssers vius de l’ecosistema i el percentatge de la massa que representa cada espècie. • Relacions que s’estableixen entre tots els éssers vius.
  • 5. Biòtop És la part inorgànica de l’ecosistema. El medi físic. • Descripció del tipus d’ecosistema: una bassa, un parc, fons marí, etc… • Relació dels paràmetres físics i químics que el caracteritzen ( temperatura, humitat, etc…)
  • 6. Com s’adapten els éssers vius a l’entorn on viuen? Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic (per exemple, per la temperatura). Què passa si aquests límits de tolerància són superats? La conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus més ben adaptats.
  • 7. Factors abiòtics  La temperatura que hi ha a l'ecosistema té una gran importància pels sers vius. Els animals que viuen Els elefants tenen grans en ambients freds orelles, al interior de les recobreixen el seu cos quals hi ha molts vasos de pel o plomes per sanguinis. El vent aïllar-se. refresca una mica la Alguns d’ells tenen una sang d'aquests vasos i gruixuda capa de greix això fa baixar la sota la pell. temperatura.
  • 8. Factors abiòtics El liró o l’ós bru Les aus migratòries passen l'hivern marxen a indrets adormits, és la més temperats quan hibernació, gaste arriba l'hivern. n les reserves que han acumulat durant la primavera i l'estiu
  • 9. Factors abiòtics  L'aigua: Tant els sers vius aquàtics com els terrestres presenten adaptacions a l'aigua. Els cactus estan Els animals aquàtics perfectament adaptats tenen cossos a la falta d'aigua dels hidrodinàmics per deserts. desplaçar-se per l'aigua amb el mínim esforç necessari.
  • 10. Factors abiòtics  La llum: molts organismes presenten adaptacions a la major o menor presència de llum . En el cas d'animals de Els animals de vida vida subterrània, com nocturna com el el talp, l'adaptació a la mussol solen tenir les falta total de llum pupil·les dels ulls molt consisteix en tenir els grans. ulls gairebé atrofiats.
  • 11. Factors abiòtics  El sòl: Les característiques del sòl ( concentració de sals minerals, consistència)
  • 12. Hàbitat vs Nínxol ecològic  Hàbitat és el lloc físic d’un ecosistema on viuen els individus d’una espècie determinada.  Nínxol ecològic és el paper que té una espècie en l’ecosistema.
  • 13. Selecció natural o teoria de l’evolució  Segons Charles Darwin en qualsevol població els individus són diferents entre ells. Els individus més ben adaptats al seu ambient tindran major descendència ja que s'hi adaptaran millor i per tant amb aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cada generació.
  • 14. Darwinisme 1. En una població de girafes hi ha varietat de característiques entre els individus. 2. En èpoques desfavorables, les girafes amb el coll llarg i potes més llargues podran menjar les fulles de les branques més altres., així doncs tindran major probabilitat de sobreviure i reproduir-se. 3. Generació rere generació, de forma gradual, a la població de girafes abundaran les girafes de potes i coll llarg.
  • 15. Així doncs...què en fem del zoo? «No és més forta l’espècie la que sobreviu, ni la més intel · ligent. Sinó la més adaptable als canvis.» Charles Darwin