La Vida Al Mar

1,770 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,770
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
20
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Vida Al Mar

  1. 1. ZONACIÓ LITORAL 1. És causada per factors ambientals depenents de la profunditat. 2. La variabilitat de les condicions ambientals provocarà una variabilitat del paisatge submarí. 3. La zonació més marcada serà a les costes rocoses. 4. Els canvis de paisatge es visionen en forma de franges horitzontals.
  2. 2. ZONACIÓ LITORAL
  3. 3. ZONACIÓ LITORAL Zona supra-litoral o zona d’esquitxades
  4. 4. ZONACIÓ LITORAL Zona medio-litoral o zona de marees
  5. 5. ZONACIÓ LITORAL Zona infra-litoral
  6. 6. ZONACIÓ LITORAL Zona circalitoral o coral·lígen
  7. 7. ZONACIÓ LITORAL Altres factors que provoquen canvis en el paisatge submarí 1. El substrat 2. Proximitat de la costa
  8. 8. EL SUBSTRAT Es generalitzen tres tipus de substrat: 1.Roca 3. Fangs 2.Sorra
  9. 9. PROXIMITAT de la COSTA Es defineixen dos tipus de zones: 1. Zona nerítica, zona a prop de la costa. 2. Zona oceànica, zona lluny de la costa .
  10. 10. L’ECOLOGIA És la ciència que estudia i relaciona les condicions ambientals amb els organismes vius. HÀBITAT + ÉSSERS VIUS = ECOSISTEMA Els ecosistemes seran la base del seu estudi.
  11. 11. ECOSISTEMES MARINS Existeixen dos ecosistemes clarament diferenciats: ECOSISTEMA PELÀGIC ECOSISTEMA BENTÒNIC
  12. 12. LA SELECCIÓ NATURAL 1. El medi està determinat per una sèrie de condicions ambientals o factors. 2. Els factors seleccionaran els organismes aptes per habitar en el medi. 3. Aquesta selecció s’anomenarà SELECCIÓ NATURAL.
  13. 13. XARXA TRÒFICA MARINA Representa l’entramat de relacions entre diversos organismes marins causades pels seus desitjos alimentaris. 1. Per a cada ecosistema, es podrà definir una xarxa tròfica específica. 2. Les xarxes de cada ecosistema podran relacionar-se entre si.
  14. 14. XARXA TRÒFICA MARINA Productors Productors Consumidors
  15. 15. TAXONOMIA És la part de la biologia que classifica els éssers vius en grups. Els organismes marins que estudiarem formaran part dels regnes VEGETAL i ANIMAL.
  16. 16. TAXONOMIA REGNE VEGETAL Diatomees Dinoflagelats Algues verdes o cloròfits Algues vermelles o rodòfits Algues brunes o feòfits Fanerògames marines REGNE ANIMAL Esponges Cnidaris Mol·luscs Anèlids Crustacis Equinoderms Ascídies Peixos Rèptils Mamífers Fitoplàncton
  17. 17. REGNE VEGETAL <ul><li>Algues unicel·lulars </li></ul><ul><li>Esquelet extern de silici </li></ul><ul><li>Formen part del fitoplàncton </li></ul>DIATOMEES
  18. 18. REGNE VEGETAL <ul><li>Algues unicel·lulars </li></ul><ul><li>Proveïdes de flagels </li></ul><ul><li>Formen part del fitoplàncton </li></ul>DINOFLAGELATS
  19. 19. REGNE VEGETAL <ul><li>Algues macroscòpiques </li></ul><ul><li>Bentòniques, en diferents ambients </li></ul><ul><li>La majoria de les espècies són d’aigua dolça </li></ul>ALGUES VERDES
  20. 20. REGNE VEGETAL <ul><li>Algues macroscòpiques </li></ul><ul><li>Bentòniques, en diferents ambients </li></ul><ul><li>Són les algues amb les estructures més complexes </li></ul>ALGUES BRUNES
  21. 21. REGNE VEGETAL <ul><li>Algues macroscòpiques </li></ul><ul><li>Bentòniques, en llocs ombrívols </li></ul><ul><li>Delimiten el límit inferior del circalitoral </li></ul>ALGUES VERMELLES
  22. 22. REGNE VEGETAL <ul><li>Planta amb flor </li></ul><ul><li>Bentònica de fons sorrenc, en llocs il·luminats </li></ul><ul><li>Posidonia oceanica es un planta endèmica del Mediterrani </li></ul>FANERÒGAMES
  23. 23. REGNE ANIMAL <ul><li>Animal sèssil, filtrador </li></ul><ul><li>D’ambients bentònics </li></ul><ul><li>Els coanòcits provocaran els corrents que ajudaran a la filtració </li></ul>ESPONGES
  24. 24. REGNE ANIMAL CNIDARIS <ul><li>PÒLIP </li></ul><ul><li>D’ambients bentònics </li></ul><ul><li>Sèssil, filtrador </li></ul><ul><li>Poden ser individuals o colonials </li></ul><ul><li>MEDUSA </li></ul><ul><li>D’ambients pelàgics </li></ul><ul><li>Zooplàncton macroscòpic </li></ul><ul><li>Organismes individuals </li></ul>
  25. 25. REGNE ANIMAL Estudiarem tres classes de mol·luscs <ul><li>GASTERÒPODES </li></ul><ul><li>BIVALVS </li></ul><ul><li>CEFALÒPODES </li></ul>
  26. 26. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics </li></ul><ul><li>Normalment amb closca d’una peça espiralada </li></ul><ul><li>Representat en la majoria d’ambients tan aquàtics com terrestres </li></ul>GASTERÒPODES
  27. 27. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics, normalment arenosos </li></ul><ul><li>Closca de dues peces, unides lateralment </li></ul><ul><li>Organismes filtradors </li></ul>BIVALVS
  28. 28. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics com pelàgics </li></ul><ul><li>Exclusivament marins </li></ul><ul><li>Són el mol·luscs més desenvolupats </li></ul>CEFALÒPODES
  29. 29. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics de diferents zones </li></ul><ul><li>Els poliquets són la classe d’anèlids més representada en el medi marí </li></ul><ul><li>Presenten diferents tipus d’estratègies que repercuteixen en els hàbits alimenticis </li></ul>ANÈLIDS
  30. 30. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics com pelàgics </li></ul><ul><li>Organismes de moltes diverses formes, tan microscòpics com macroscòpics </li></ul><ul><li>Presenten un esquelet extern anomenat exoesquelet </li></ul>CRUSTACIS
  31. 31. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics de diverses característiques </li></ul><ul><li>Els peus ambulacrals l’ajudaran a desplaçar-se o a capturar les preses </li></ul>EQUINODERMS
  32. 32. REGNE ANIMAL <ul><li>D’ambients bentònics de diverses característiques </li></ul><ul><li>Organismes filtradors colonials o individuals </li></ul><ul><li>Coberts per una túnica protectora </li></ul>ASCÍDIES
  33. 33. REGNE ANIMAL <ul><li>Vertebrats tan d’ambients bentònics com pelàgics </li></ul><ul><li>Dividits en </li></ul><ul><ul><li>Elasmobranquis o cartilaginosos </li></ul></ul><ul><ul><li>Osteïctis </li></ul></ul>PEIXOS
  34. 34. REGNE ANIMAL <ul><li>Vertebrats d’ambients pelàgics </li></ul><ul><li>Actualment les seves poblacions estan en regressió en tot el món </li></ul><ul><li>Caretta caretta , és l’únic representant en el Mediterrani </li></ul>RÈPTILS
  35. 35. REGNE ANIMAL <ul><li>Vertebrats tan d’ambients pelàgics com bentònics </li></ul><ul><li>Presenten una respiració pulmonar </li></ul><ul><li>Organismes vivípars </li></ul>MAMÍFERS
  36. 36. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS ARTS MENORS D’Encerclament Teranyina Art clar D’arrossegament Art de bou Ormeigs de parany Cadups Nanses Gàbies per a cloïsses Arts de platja modificats Sonseres Ormeigs d’ham Palangre Poteres Arts de fons Tresmall Soltes
  37. 37. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS
  38. 38. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS <ul><li>Art de platja: les xarxes són recollides des de la platja </li></ul><ul><li>Ormeigs de parany: representen un parany d’entrada fàcil però de sortida impossible </li></ul>
  39. 39. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS <ul><li>Ormeigs d’ham: s’utilitzen hams a l’extrem de les cordes per a la pesca de lluç - palangre - o del calamar - poteres - </li></ul><ul><li>Arts de fons: utilització de xarxes situades arran de fons. </li></ul>
  40. 40. ELS RECURSOS Per solucionar la sobrexplotació del medi marí causada per la utilització massiva d’arts majors, se’ns presenten dues propostes efectives: 1. L’aqüicultura 2. La conscienciació ambiental

×