SlideShare a Scribd company logo
1 of 41
Unitat 9 Metrologia i normalització
Santiago Jiménez Ramos
Sessions 1-12
Tecnologia Industrial 2on Batxillerat
Índex Sessió 1
9.1 Mesures i unitats Sessió 1
Mesurar: Procediment de comparar una magnitud coneguda presa com a unitat, amb
una altra de la mateixa naturalesa, per trobar la relació existent entre elles.
mida o mesura: Resultat que n’obtenim.Mesurament: Acció de mesurar.
De la importància del mesurament sorgeix la Metrologia.
Metrologia: Ciència que estudia el mesurament de les diferents magnituds, els sistemes
d’unitats i estableix els requisits per a la fabricació dels instruments de mesura.
Metrotècnia: metrologia referida a la tècnica, és a dir, aplicada a la tecnologia industrial
9.1 Mesures i unitats Sessió 1
9.1.2 Sistemes d’unitats - Resultats
Sistema Internacional d’Unitats (SI): És el més usat i és el que cal seguir en tots els àmbits.
Sistema Britànic Gravitatori (BGS), utilitzat als països de parla anglesa.
Tots els resultats s’han d’expressar amb unitats de Sistema
Internacional, amb 3 o 4 xifres significatives!!!
L= 0,312 m
L= 0,31 m
P = 10,5 MPa és preferible a P= 10,5·106
Pa
A LES PAU INTENTAR NO REALITZAR APROXIMACIONS Memòria de la calculadora
Recomanable l’ús de múltiples i submúltiples
9.1 Mesures i unitats Sessió 1
9.1.2 Sistemes d’unitats
El sistema Internacional defineix 7 unitats independents:
Metre
Quilogram
Segon
Amper
Kelvin
Mol
Candela
Unitats derivades: Es formen combinant les unitats bàsiques segons relacions algèbriques que
enllacen les magnituds corresponents.
9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors.
Sessió 1
Realització de mesures → Introducció d’ERRORS
9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors.
Sessió 1
L’exactitud d’una mesura és determinada pel grau d’aproximació al valor real o
convencional de la magnitud que mesurem.
X : valor vertader. Es pren com a valor real.
Xi: Valor d’una mesura concreta.
n: Nombre de mesures
Xo: Valor convencional ( el que es mostra als plànols).
9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors.
Sessió 1
9.2.1 Precisió i apreciació
Precisió: Capacitat d’un instrument de mesura de donar els resultats amb molta exactitud.
Apreciació: El valor de la mínima fracció de la unitat de mesura que es pot llegir en un
instrument.
Apreciació = 0,0005g = 0,5 mg
FALS!!!!!!
Precisió: és el grau en el qual mesuraments repetits sota condicions sense canvis mostren
els mateixos resultats.
9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors.
Sessió 1
9.2.1 Precisió i apreciació
↑Precisió
↑Exactitud
↑Precisió
↓Exactitud
↓Precisió
↑Exactitud
↓Precisió
↓Exactitud
L'exactitud indica la proximitat dels resultats del mesurament respecte al valor real
o veritable, mentre que la precisió ho fa respecte la repetibilitat o reproductibilitat
del mesurament.
9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors.
Sessió 1
9.2.2 Quantificació d’errors: error absolut i error relatiu
Error absolut (Ea): Es defineix com la diferència entre el valor obtingut de la mesura
(Xi) i el valor convencional de la magnitud (Xo).
Error relatiu (Er): Es defineix com el quocient entre l’error absolut i el valor convencional
de la magnitud.
El més important és l’error relatiu, ja que ens dóna informació del valor de l’error amb relació al valor
real d’una magnitud.
9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors.
Sessió 1
9.2.2 Quantificació d’errors: error absolut i error relatiu
9.3 Instruments de mesura Sessió 1
9.3 Instruments de mesura Sessió 1
Mesurament directe
- S’obté la mesura directament sobre l’escala de l’instrument.
Exemples: Termòmetre, metre, cronòmetre.
Mesurament Indirecte
- Un cop feta la mesura amb l’instrument, s’obté el resultat fent alguna altra operació
matemàtica.
Exemples: Càlcul del volum d’una figura geomètrica.
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.1 Peu de rei o calibre
APRECIACIÓ de 0,1mm - 0,05mm
Regle fix graduat en divisions que normalment tenen un valor d’1 mm.
Regle mòbil anomenat nònius, on es poden llegir les dècimes.
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.1 Peu de rei o calibre
A. Mesura d’interiors.
B. Mesura d’exteriors.
C. Mesura de profunditats.
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.1 Peu de rei o calibre
Nònius de 0.1 mil·límetres d’apreciació
Construcció del nònius:
•S’agafen 9 divisions de la regla, es a dir 9 mil·límetres, i es divideixen a la corredissa
en 10 parts iguals.
•El valor d’una divisió de la regla serà, naturalment, de un mm i el valor d’una divisió de
la corredissa serà de 9/10=0.9 mm.
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.1 Peu de rei o calibre
Lectura del peu de rei
Mida = 20 mm
Mida = 20,4 mm
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.2 Micròmetre o Palmer
Instrument de mesurament directe que té una apreciació més gran que la del peu de rei.
Principi de funcionament:
Basat en el principi del mecanisme del cargol-famella, es a dir, l’avançament
del cargol sobre una femella fixa. Per cada volta del cargol, aquest avança una
longitud equivalent al pas de la rosca.
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.2 Micròmetre o Palmer
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.2 Micròmetre o Palmer
Apreciació del micròmetre o pàlmer
Femella: tub fix, que du a l’interior una rosca mecanitzada, i a l’exterior un seguit de divisions
gravades amb apreciacions de mil·límetre i de 1/2 millímetre,
Caragol: Porta incorporat un tambor giratori dividit en 50 divisions.
Aquest caragol, que deixarem mòbil, formarà mecanisme amb la femella i anirà avançant en funció
de les voltes o fraccions de volta que donem al tambor.
Alguns tambors poden portar 100 divisions.
9.4 Instruments per mesurar longituds
Sessió 1
9.4.2 Micròmetre o Palmer
Lectura del micròmetre (amb tambor de 50 divisions)
Lectura de 10,00 mm
Lectura de 10,50 mm
Lectura de 10,40 mm
Lectura de 10,50 mm + 0,40 mm = 10,90 mm
9.7 Normalització Sessió 1
La normalització es defineix com un conjunt de prescripcions tècniques que especifiquen, unifiquen i
simplifiquen aspectes referents als processos industrials.
La normalització afecta:
La forma, la composició, les dimensions, les propietats físiques i químiques dels
materials.
La terminologia i la simbologia.
Els mètodes de càlcul, d’assaig de materials, la seva mesura i la seva utilització.
La certificació és l’acció que du a terme una entitat reconeguda
com a independent de les parts interessades, que dóna fe que
aquella empresa, producte, procés, servei o persona compleix
els requisits definits en normes o especificacions tècniques.
9.7 Normalització Sessió 1
9.7.1 Normes i sistemes de normes
Una norma és un document tècnic en el qual s’escriuen els acords presos entre fabricants, tècnics i
usuaris que formen grups de treball, durant un temps determinat, i que depenen d’una comissió
tècnica que ha de decidir l’aprovació o no dels acords a què s’hagi arribat. La norma servirà de model
per jutjar un producte.
CEN i ISO tracten les normatives de tots els sectors industrials, menys les del camp
electrònic i les de les telecomunicacions ja que d’aquests sectors s’encarrega l’organisme
internacional anomenat IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers
Incorporation).
9.7 Normalització Sessió 1
9.7.2 Normes ISO de qualitat
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.1 Toleràncies
La tolerància és una quantitat dimensional que indica l’interval de dimensions entre les quals s’ha
de fabricar una peça.
Per expressar les toleràncies s’utilitza la nomenclatura següent:
•10 és la cota nominal o de referència.
•+0,035 és la desviació superior pel que fa a la cota nominal.
•−0,040 és la desviació inferior.
La línia que passa per la cota nominal l’anomenem línia de referència.
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.1 Toleràncies
Per explicar les toleràncies i els ajustatges de les
peces sempre parlarem d’eixos i forats, però el que
s’expliqui també serà vàlid per a qualsevol forma
geomètrica.
Forats: ds i les di.
Eixos: ds’ i di’.
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.1 Toleràncies
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.2 Ajustatges
Un ajustatge és quan una peça encaixa en una altra peça amb una relació dimensional
prèviament definida.
Ajustatges amb joc garanteixen que les peces llisquin entre elles.
Ajustatges amb serratge no deixen moure les peces entre elles un cop
muntades.
Diàmetre mínim eix > Diàmetre màxim forat.
Ajustatges indeterminats no permeten saber per endavant si les peces
un cop muntades lliscaran o quedaran fixades.
Cota màxima del forat > cota mínima de l’eix
i
Cota mínima del forat < cota màxima de l’eix.
TIPUS D’AJUSTATGES
Diàmetre mínim forat > Diàmetre màxim eix.
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.2 Ajustatges
Joc màxim (JM), cota màxima del forat (CMF) - cota mínima de l’eix (CmE) > 0
Joc mínim (Jm), cota mínima del forat (CmF) - cota màxima de l’eix (CME) > 0
Serratge màxim (SM), cota màxima de l’eix (CME) - cota mínima del forat (CmF) > 0
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.1 Toleràncies
Serratge mínim (Sm), cota mínima de l’eix (CmE) - cota màxima del forat (CMF) > 0
Tolerància de l’ajustatge (Ta), tolerància de l’eix (Te) + tolerància del forat (Tf)
En funció de les desviacions tenim també:
9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1
9.8.1 Toleràncies
9.9 Sistemes ISO de toleràncies
dimensionals Sessió 1
El Sistema de Toleràncies ISO estudia les dimensions de peces mecàniques que van d’1 mm fins als
3150 mm, a una temperatura de 20 °C.
Per determinar les toleràncies ISO es distingeixen dos conceptes bàsics: la qualitat de la tolerància i la
posició i la designació.
9.9.1 Qualitat de la tolerància
La qualitat en una tolerància ens informa del grau de perfecció de la peça, i coincideix amb el valor de
la tolerància.
↓ Número → ↑ seva qualitat.
Es representen per les sigles IT més el número de qualitat corresponent, per exemple IT4.
Les seves unitats s’expressen en mil·lèsimes de mil·límetre.
VEURE TAULA 9.6 PÀGINA 275
9.9 Sistemes ISO de toleràncies
dimensionals Sessió 1
9.9.1 Qualitat de la tolerància Tolerància en micres
Ultraprecisió
Calibresipeces
degranprecisió
Peces o elements
destinats a ajustar
Peces o elements
que no cal que ajustin
9.9 Sistemes ISO de toleràncies
dimensionals Sessió 1
9.9.2 Posició de la tolerància
La posició de la tolerància ens indica el lloc on es troba la qualitat respecte a la línia de referència, i
s’indica amb una lletra.
El valor de la posició determina si l’ajustatge és en joc, serratge o indeterminat.
FORATS
VEURE TAULA 9.7 PÀGINA 276 (forats)
9.9 Sistemes ISO de toleràncies
dimensionals Sessió 1
9.9.2 Posició de la tolerància
VEURE TAULA 9.8 PÀGINA 277 (eixos)
EIXOS
9.9 Sistemes ISO de toleràncies
dimensionals Sessió 1
9.9.2 Posició de la tolerància
Diàmetre nominal
Diàmetre màxim permès
Diàmetre mínim permès
Desviació superior o inferior
9.10 Sistema ISO d’ajustatges Sessió 1
Escriptura d’un ajustatge: cota nominal seguida de la posició i qualitat del forat, una
barra i la posició i qualitat de l’eix.
Exemple: 35 H7/f8
Tipus de sistemes d’ajustatge ISO:
•Sistema forat-base
•Sistema eix-base
9.11 Operacions amb toleràncies Sessió 1
Una peça acotada a la qual desconeixem la cota L i coneixem els valors i la tolerància de les
cotes A, B i C. Veiem que les cotes conegudes contenen L, això ens permetrà obtenir la cota
nominal i les desviacions superiors (ds) i inferiors (di). Pel que fa al càlcul de la cota nominal
L, plantegem l’equació següent:
9.11 Operacions amb toleràncies Sessió 1
9.11 Operacions amb toleràncies Sessió 1
7.2 Sistemes de numeració Sessió 1

More Related Content

What's hot

Unitat 8 sistemes automàtics i de control
Unitat 8 sistemes automàtics i de controlUnitat 8 sistemes automàtics i de control
Unitat 8 sistemes automàtics i de controldavidsanz50
 
Exercicis De Tecno ( El Exàmen)
Exercicis De Tecno ( El Exàmen)Exercicis De Tecno ( El Exàmen)
Exercicis De Tecno ( El Exàmen)Eelvi
 
Tema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicacioTema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicaciomiremp13
 
Ti 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de controlTi 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de controlemesegue
 
Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)
Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)
Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)vpastortecno
 
Evolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolíticEvolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolíticsole toribio
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del movimentdavidsanz50
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTDolors Cubí
 
Propietats i assaigs
Propietats i assaigsPropietats i assaigs
Propietats i assaigsdurban47
 
Bat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamicaBat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamicamjtecno
 
3 oleohidraulica
3 oleohidraulica3 oleohidraulica
3 oleohidraulicamjtecno
 
Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primatsjgutier4
 
Unitat 01 Magnituds Físiques
Unitat 01   Magnituds FísiquesUnitat 01   Magnituds Físiques
Unitat 01 Magnituds FísiquesMiquel Muñoz
 
Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)
Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)
Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)davidsanz50
 
Llibre Tecnologia 4t ESO
Llibre Tecnologia 4t ESOLlibre Tecnologia 4t ESO
Llibre Tecnologia 4t ESOJosep
 
Classificació dels animals
Classificació dels animalsClassificació dels animals
Classificació dels animalsSerradePrades
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaDavid Caparrós
 
La història de la humanitat
La història de la humanitatLa història de la humanitat
La història de la humanitatFotosorpina
 

What's hot (20)

Unitat 8 sistemes automàtics i de control
Unitat 8 sistemes automàtics i de controlUnitat 8 sistemes automàtics i de control
Unitat 8 sistemes automàtics i de control
 
Exercicis De Tecno ( El Exàmen)
Exercicis De Tecno ( El Exàmen)Exercicis De Tecno ( El Exàmen)
Exercicis De Tecno ( El Exàmen)
 
Ud 01. principis de màquines
Ud 01. principis de màquinesUd 01. principis de màquines
Ud 01. principis de màquines
 
Tema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicacioTema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicacio
 
Ti 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de controlTi 2. t-8. sistemes de control
Ti 2. t-8. sistemes de control
 
Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)
Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)
Tema 12 _Accionaments Pneumàtics (1r batx)
 
Evolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolíticEvolució dels homínids . paleolític
Evolució dels homínids . paleolític
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
 
Sistemes digitals
Sistemes digitalsSistemes digitals
Sistemes digitals
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
 
Propietats i assaigs
Propietats i assaigsPropietats i assaigs
Propietats i assaigs
 
Bat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamicaBat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamica
 
3 oleohidraulica
3 oleohidraulica3 oleohidraulica
3 oleohidraulica
 
Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
 
Unitat 01 Magnituds Físiques
Unitat 01   Magnituds FísiquesUnitat 01   Magnituds Físiques
Unitat 01 Magnituds Físiques
 
Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)
Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)
Tema 5. el procés tecnològic i el projecte tècnic (imprimir)
 
Llibre Tecnologia 4t ESO
Llibre Tecnologia 4t ESOLlibre Tecnologia 4t ESO
Llibre Tecnologia 4t ESO
 
Classificació dels animals
Classificació dels animalsClassificació dels animals
Classificació dels animals
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso Tecnologia
 
La història de la humanitat
La història de la humanitatLa història de la humanitat
La història de la humanitat
 

Similar to Metrologia i normalització (12)

Metrologia
MetrologiaMetrologia
Metrologia
 
Btx metrologia i normalització 1314
Btx metrologia i normalització 1314Btx metrologia i normalització 1314
Btx metrologia i normalització 1314
 
Metrologia
MetrologiaMetrologia
Metrologia
 
Btx metrologia i normalització 1314
Btx metrologia i normalització 1314Btx metrologia i normalització 1314
Btx metrologia i normalització 1314
 
Pràctiques de batxillerat
Pràctiques de batxilleratPràctiques de batxillerat
Pràctiques de batxillerat
 
La mesura
La mesuraLa mesura
La mesura
 
Mcu mobil horitzontal
Mcu mobil horitzontalMcu mobil horitzontal
Mcu mobil horitzontal
 
Metrologia i normalització
Metrologia i normalitzacióMetrologia i normalització
Metrologia i normalització
 
Metrologia i normalització
Metrologia i normalitzacióMetrologia i normalització
Metrologia i normalització
 
Dibuix tècnic
Dibuix tècnicDibuix tècnic
Dibuix tècnic
 
Presentació de resultats de l'Exercici intercomparatiu d’un mesurament acústic
Presentació de resultats de l'Exercici intercomparatiu d’un mesurament acústicPresentació de resultats de l'Exercici intercomparatiu d’un mesurament acústic
Presentació de resultats de l'Exercici intercomparatiu d’un mesurament acústic
 
Càlcul matricial
Càlcul matricialCàlcul matricial
Càlcul matricial
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Metrologia i normalització

  • 1. Unitat 9 Metrologia i normalització Santiago Jiménez Ramos Sessions 1-12 Tecnologia Industrial 2on Batxillerat
  • 3. 9.1 Mesures i unitats Sessió 1 Mesurar: Procediment de comparar una magnitud coneguda presa com a unitat, amb una altra de la mateixa naturalesa, per trobar la relació existent entre elles. mida o mesura: Resultat que n’obtenim.Mesurament: Acció de mesurar. De la importància del mesurament sorgeix la Metrologia. Metrologia: Ciència que estudia el mesurament de les diferents magnituds, els sistemes d’unitats i estableix els requisits per a la fabricació dels instruments de mesura. Metrotècnia: metrologia referida a la tècnica, és a dir, aplicada a la tecnologia industrial
  • 4. 9.1 Mesures i unitats Sessió 1 9.1.2 Sistemes d’unitats - Resultats Sistema Internacional d’Unitats (SI): És el més usat i és el que cal seguir en tots els àmbits. Sistema Britànic Gravitatori (BGS), utilitzat als països de parla anglesa. Tots els resultats s’han d’expressar amb unitats de Sistema Internacional, amb 3 o 4 xifres significatives!!! L= 0,312 m L= 0,31 m P = 10,5 MPa és preferible a P= 10,5·106 Pa A LES PAU INTENTAR NO REALITZAR APROXIMACIONS Memòria de la calculadora Recomanable l’ús de múltiples i submúltiples
  • 5. 9.1 Mesures i unitats Sessió 1 9.1.2 Sistemes d’unitats El sistema Internacional defineix 7 unitats independents: Metre Quilogram Segon Amper Kelvin Mol Candela Unitats derivades: Es formen combinant les unitats bàsiques segons relacions algèbriques que enllacen les magnituds corresponents.
  • 6. 9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors. Sessió 1 Realització de mesures → Introducció d’ERRORS
  • 7. 9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors. Sessió 1 L’exactitud d’una mesura és determinada pel grau d’aproximació al valor real o convencional de la magnitud que mesurem. X : valor vertader. Es pren com a valor real. Xi: Valor d’una mesura concreta. n: Nombre de mesures Xo: Valor convencional ( el que es mostra als plànols).
  • 8. 9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors. Sessió 1 9.2.1 Precisió i apreciació Precisió: Capacitat d’un instrument de mesura de donar els resultats amb molta exactitud. Apreciació: El valor de la mínima fracció de la unitat de mesura que es pot llegir en un instrument. Apreciació = 0,0005g = 0,5 mg FALS!!!!!! Precisió: és el grau en el qual mesuraments repetits sota condicions sense canvis mostren els mateixos resultats.
  • 9. 9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors. Sessió 1 9.2.1 Precisió i apreciació ↑Precisió ↑Exactitud ↑Precisió ↓Exactitud ↓Precisió ↑Exactitud ↓Precisió ↓Exactitud L'exactitud indica la proximitat dels resultats del mesurament respecte al valor real o veritable, mentre que la precisió ho fa respecte la repetibilitat o reproductibilitat del mesurament.
  • 10. 9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors. Sessió 1 9.2.2 Quantificació d’errors: error absolut i error relatiu Error absolut (Ea): Es defineix com la diferència entre el valor obtingut de la mesura (Xi) i el valor convencional de la magnitud (Xo). Error relatiu (Er): Es defineix com el quocient entre l’error absolut i el valor convencional de la magnitud. El més important és l’error relatiu, ja que ens dóna informació del valor de l’error amb relació al valor real d’una magnitud.
  • 11. 9.2 Exactitud, precisió i apreciació. Errors. Sessió 1 9.2.2 Quantificació d’errors: error absolut i error relatiu
  • 12. 9.3 Instruments de mesura Sessió 1
  • 13. 9.3 Instruments de mesura Sessió 1 Mesurament directe - S’obté la mesura directament sobre l’escala de l’instrument. Exemples: Termòmetre, metre, cronòmetre. Mesurament Indirecte - Un cop feta la mesura amb l’instrument, s’obté el resultat fent alguna altra operació matemàtica. Exemples: Càlcul del volum d’una figura geomètrica.
  • 14. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.1 Peu de rei o calibre APRECIACIÓ de 0,1mm - 0,05mm Regle fix graduat en divisions que normalment tenen un valor d’1 mm. Regle mòbil anomenat nònius, on es poden llegir les dècimes.
  • 15. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.1 Peu de rei o calibre A. Mesura d’interiors. B. Mesura d’exteriors. C. Mesura de profunditats.
  • 16. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.1 Peu de rei o calibre Nònius de 0.1 mil·límetres d’apreciació Construcció del nònius: •S’agafen 9 divisions de la regla, es a dir 9 mil·límetres, i es divideixen a la corredissa en 10 parts iguals. •El valor d’una divisió de la regla serà, naturalment, de un mm i el valor d’una divisió de la corredissa serà de 9/10=0.9 mm.
  • 17. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.1 Peu de rei o calibre Lectura del peu de rei Mida = 20 mm Mida = 20,4 mm
  • 18. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.2 Micròmetre o Palmer Instrument de mesurament directe que té una apreciació més gran que la del peu de rei. Principi de funcionament: Basat en el principi del mecanisme del cargol-famella, es a dir, l’avançament del cargol sobre una femella fixa. Per cada volta del cargol, aquest avança una longitud equivalent al pas de la rosca.
  • 19. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.2 Micròmetre o Palmer
  • 20. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.2 Micròmetre o Palmer Apreciació del micròmetre o pàlmer Femella: tub fix, que du a l’interior una rosca mecanitzada, i a l’exterior un seguit de divisions gravades amb apreciacions de mil·límetre i de 1/2 millímetre, Caragol: Porta incorporat un tambor giratori dividit en 50 divisions. Aquest caragol, que deixarem mòbil, formarà mecanisme amb la femella i anirà avançant en funció de les voltes o fraccions de volta que donem al tambor. Alguns tambors poden portar 100 divisions.
  • 21. 9.4 Instruments per mesurar longituds Sessió 1 9.4.2 Micròmetre o Palmer Lectura del micròmetre (amb tambor de 50 divisions) Lectura de 10,00 mm Lectura de 10,50 mm Lectura de 10,40 mm Lectura de 10,50 mm + 0,40 mm = 10,90 mm
  • 22. 9.7 Normalització Sessió 1 La normalització es defineix com un conjunt de prescripcions tècniques que especifiquen, unifiquen i simplifiquen aspectes referents als processos industrials. La normalització afecta: La forma, la composició, les dimensions, les propietats físiques i químiques dels materials. La terminologia i la simbologia. Els mètodes de càlcul, d’assaig de materials, la seva mesura i la seva utilització. La certificació és l’acció que du a terme una entitat reconeguda com a independent de les parts interessades, que dóna fe que aquella empresa, producte, procés, servei o persona compleix els requisits definits en normes o especificacions tècniques.
  • 23. 9.7 Normalització Sessió 1 9.7.1 Normes i sistemes de normes Una norma és un document tècnic en el qual s’escriuen els acords presos entre fabricants, tècnics i usuaris que formen grups de treball, durant un temps determinat, i que depenen d’una comissió tècnica que ha de decidir l’aprovació o no dels acords a què s’hagi arribat. La norma servirà de model per jutjar un producte. CEN i ISO tracten les normatives de tots els sectors industrials, menys les del camp electrònic i les de les telecomunicacions ja que d’aquests sectors s’encarrega l’organisme internacional anomenat IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers Incorporation).
  • 24. 9.7 Normalització Sessió 1 9.7.2 Normes ISO de qualitat
  • 25. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.1 Toleràncies La tolerància és una quantitat dimensional que indica l’interval de dimensions entre les quals s’ha de fabricar una peça. Per expressar les toleràncies s’utilitza la nomenclatura següent: •10 és la cota nominal o de referència. •+0,035 és la desviació superior pel que fa a la cota nominal. •−0,040 és la desviació inferior. La línia que passa per la cota nominal l’anomenem línia de referència.
  • 26. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.1 Toleràncies Per explicar les toleràncies i els ajustatges de les peces sempre parlarem d’eixos i forats, però el que s’expliqui també serà vàlid per a qualsevol forma geomètrica. Forats: ds i les di. Eixos: ds’ i di’.
  • 27. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.1 Toleràncies
  • 28. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.2 Ajustatges Un ajustatge és quan una peça encaixa en una altra peça amb una relació dimensional prèviament definida. Ajustatges amb joc garanteixen que les peces llisquin entre elles. Ajustatges amb serratge no deixen moure les peces entre elles un cop muntades. Diàmetre mínim eix > Diàmetre màxim forat. Ajustatges indeterminats no permeten saber per endavant si les peces un cop muntades lliscaran o quedaran fixades. Cota màxima del forat > cota mínima de l’eix i Cota mínima del forat < cota màxima de l’eix. TIPUS D’AJUSTATGES Diàmetre mínim forat > Diàmetre màxim eix.
  • 29. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.2 Ajustatges Joc màxim (JM), cota màxima del forat (CMF) - cota mínima de l’eix (CmE) > 0 Joc mínim (Jm), cota mínima del forat (CmF) - cota màxima de l’eix (CME) > 0 Serratge màxim (SM), cota màxima de l’eix (CME) - cota mínima del forat (CmF) > 0
  • 30. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.1 Toleràncies Serratge mínim (Sm), cota mínima de l’eix (CmE) - cota màxima del forat (CMF) > 0 Tolerància de l’ajustatge (Ta), tolerància de l’eix (Te) + tolerància del forat (Tf) En funció de les desviacions tenim també:
  • 31. 9.8 Toleràncies i ajustatges Sessió 1 9.8.1 Toleràncies
  • 32. 9.9 Sistemes ISO de toleràncies dimensionals Sessió 1 El Sistema de Toleràncies ISO estudia les dimensions de peces mecàniques que van d’1 mm fins als 3150 mm, a una temperatura de 20 °C. Per determinar les toleràncies ISO es distingeixen dos conceptes bàsics: la qualitat de la tolerància i la posició i la designació. 9.9.1 Qualitat de la tolerància La qualitat en una tolerància ens informa del grau de perfecció de la peça, i coincideix amb el valor de la tolerància. ↓ Número → ↑ seva qualitat. Es representen per les sigles IT més el número de qualitat corresponent, per exemple IT4. Les seves unitats s’expressen en mil·lèsimes de mil·límetre. VEURE TAULA 9.6 PÀGINA 275
  • 33. 9.9 Sistemes ISO de toleràncies dimensionals Sessió 1 9.9.1 Qualitat de la tolerància Tolerància en micres Ultraprecisió Calibresipeces degranprecisió Peces o elements destinats a ajustar Peces o elements que no cal que ajustin
  • 34. 9.9 Sistemes ISO de toleràncies dimensionals Sessió 1 9.9.2 Posició de la tolerància La posició de la tolerància ens indica el lloc on es troba la qualitat respecte a la línia de referència, i s’indica amb una lletra. El valor de la posició determina si l’ajustatge és en joc, serratge o indeterminat. FORATS VEURE TAULA 9.7 PÀGINA 276 (forats)
  • 35. 9.9 Sistemes ISO de toleràncies dimensionals Sessió 1 9.9.2 Posició de la tolerància VEURE TAULA 9.8 PÀGINA 277 (eixos) EIXOS
  • 36. 9.9 Sistemes ISO de toleràncies dimensionals Sessió 1 9.9.2 Posició de la tolerància Diàmetre nominal Diàmetre màxim permès Diàmetre mínim permès Desviació superior o inferior
  • 37. 9.10 Sistema ISO d’ajustatges Sessió 1 Escriptura d’un ajustatge: cota nominal seguida de la posició i qualitat del forat, una barra i la posició i qualitat de l’eix. Exemple: 35 H7/f8 Tipus de sistemes d’ajustatge ISO: •Sistema forat-base •Sistema eix-base
  • 38. 9.11 Operacions amb toleràncies Sessió 1 Una peça acotada a la qual desconeixem la cota L i coneixem els valors i la tolerància de les cotes A, B i C. Veiem que les cotes conegudes contenen L, això ens permetrà obtenir la cota nominal i les desviacions superiors (ds) i inferiors (di). Pel que fa al càlcul de la cota nominal L, plantegem l’equació següent:
  • 39. 9.11 Operacions amb toleràncies Sessió 1
  • 40. 9.11 Operacions amb toleràncies Sessió 1
  • 41. 7.2 Sistemes de numeració Sessió 1