SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
ELS MAIES
SITUACIO DELS MAIAS Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures meso americanes més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia.
ZONA  CÀLIDA Les precipitacions són poc abundants . La temperatura és alevada. El paisatge és verd i molt dens i haurà estacions humides i estacions seques.
HISTÒRIA Els maies van construir grans ciutats com per exemple: Tikal, Palenque, Copán, Calakmul, Uaxactún, Altún Ha. Tambe van desenvolupar un imperi basat en l'agricultura, i consistia en nombroses ciutats-estat independents. Els monuments més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants. Altres restes arqueològiques importants inclouen enormes pedres tallades.que descriuen als governants al costat de textos jeroglífics que descriuen les seves genealogies, victòries militars i altres fites històriques
Durant els segles VIII i IX dC la cultura maia va entrar en decadència, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, i la sequera, o alguna combinació d'aquests factors són freqüentment suggerits com els motius de la decadència. Existeix evidència arqueològica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals.
ARQUITECTURA La arquitectura maiaes única i espectacular com l'arquitectura grega o romana, amb construccions de diversos milers d'anys. Les més dramàtiques i més conegudes, són les fantàstiques piràmides escalonades de finals del període presclàssic. Durant aquesta època de la cultura maia, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic van créixer per a convertir-se en increïbles ciutats com: ChichénItzá, Tikal i Uxmal.
Algunes construccions notables de les ciutats maies son: Les Plataformes Ceremonials: utilitzades per a cerimònies públiques i events religiosos, així com per a exhibir els caps de les víctimes de guerra.- Palaus: grans i sovint molt decorats, es trobaven prop del centre d'una ciutat. Piràmides i Temples: els temples religiosos més importants es trobaven en el cim de les piràmides maies, suposadament per ser el lloc més proper als cels. Pistes del Joc de pilota mesoamericà.
CASA MAIA
ART Molts consideren a l'art maia de l'era clàssica (200 a 900 dC) com el més sofisticat i bell del Nou Món antic. Els tallats i relleus en estuc a Palenque i a Copán són especialment fins, mostrant una gràcia i observació precisa de la forma humana que recordaven als primers arqueòlegs de la civilització clàssica del Vell Món. Només existeixen rastres de la pintura avançada dels maies clàssics, la majoria dels que ha sobreviscuts són terrisseria funerària i altres peces de ceràmica.
CIÈNCIES Numeració maia Els maies (o els seus predecessors olmeques) van desenvolupar independentment el concepte del zero (i han estat usant el concepte segles abans que el Vell Món), i usaven un sistema de numeració de base 20 (a la part dreta en surten els simbols). Les inscripcions els mostren en ocasions treballant amb sumes de fins a centenars de milions. Van produir observacions astronòmiques extremadament precises; els seus diagrames dels moviments de la lluna i els planetes són iguals o superiors als de qualsevol altra civilització treballant a primera vista. El càlcul maia de la durada de l'any solar era d'alguna manera superior al del calendari gregorià.
MENJAR La base de la seva  alimentació va ser el  blat de moro. Uns altres aliments importants eren els derivats de cacau. El balché fet servir a les ceremonies se elaborava amb la carcassa d’un arbre balché, aigua i mel. . El sakab, que era també cerimonial,  s’ eleborava amb blat de moro i mel. Uns altres productes molt consumits eren: la “chaya”, el “chicle”, la sal, la carbassa,  el”chilehabanero” y el frijol.
VESTIMENTA DE TREBALL Feien servir roba adecuada per les condicions necessaries. La major part de la gent es vestien  senzills: les noies amb l’hupil o hipil o una faldilla i la seva manta. Els homes anaven amb una espècia de calçat dit patí.
VESTIMENTA DE NOBLESA La noblesa utilitzava rics bordats amb plomes i unes sabates de cuir.
MÚSICA Per el coneixement de la música dels antics maies és indispensable l’estudi de la iconografia conservada en còdexs, peces de ceràmica i art mural. l’instrumental dels maies segons aquestes iustracions va constar d'Instruments de vent (aeròfons) i de percussió (idiòfons). La primera de aquestes famílies Instrumentals agrupa una diversos tipus d‘instruments: Les flautes de canya i os, diferents Tipus de xiulets, xiulets i ocarines de varietat de dissenys, i els gots sibilants. En gots policromats de diferents èpoques also apareixen Representades una i altra vegada Les Petxines marines. Els murals de Bonampak mostren also un Grup de les Nacions Unides de guerrers maies Tocant Llargues trompetes de com encara apareixen a El RabinalAchi del Segle 19.
A El Grup dels idiòfons si troba el tun, és que un tronc buidat amb una incisió en forma d'Hcuyasdues llengüetes resultants si percuten rudimentàries baquetes en contra. Aquest Instrument encara si veu ocasionalment a Guatemala. Also estan els tambors de fusta amb una sola membrana de pell de cérvol o jaguar, així com les closques de tortuga d‘diferentsmides, els raspadors i sonalls les. Els instruments musicals Esteve caracteritzats per la seva connexió estreta amb les deïtats del Panteó Maya.
JOC DE LA PILOTA MESOAMERICÀ El joc de pilota mesoamericà era un esport amb rituals associats jugat durant més de 3000 anys per les poblacions de Mesoamèrica en temps precolombins, i en uns quants llocs continua sent jugat pels habitants amerindis locals. Com es pot esperar en un joc jugat en un període històric tan llarg i en unes quantes nacions diferents, detalls de les regles usades varien gradualment segons el temps i el lloc, així el joc de pilota es podria veure més acuradament com a una família de jocs relacionats. Algunes versions es jugaven entre dos jugadors, altres entre 2 equips.
fi

More Related Content

What's hot (15)

Imperi inca
Imperi incaImperi inca
Imperi inca
 
Els maies
Els maiesEls maies
Els maies
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Asteques
AstequesAsteques
Asteques
 
Inques
InquesInques
Inques
 
L'era dels maies
L'era dels maiesL'era dels maies
L'era dels maies
 
Asteques (jiajing i shihui)
Asteques (jiajing i shihui)Asteques (jiajing i shihui)
Asteques (jiajing i shihui)
 
La religió dels maies
La religió dels maiesLa religió dels maies
La religió dels maies
 
Els maies
Els maiesEls maies
Els maies
 
Les Grans Civilitzacions: Inques
Les Grans Civilitzacions: InquesLes Grans Civilitzacions: Inques
Les Grans Civilitzacions: Inques
 
Civilitzacions
CivilitzacionsCivilitzacions
Civilitzacions
 
La religió dels inques
La religió dels inquesLa religió dels inques
La religió dels inques
 
Els asteques 2
Els asteques 2Els asteques 2
Els asteques 2
 
Cultura maia
Cultura maiaCultura maia
Cultura maia
 
Amèrica, aspectes històrics abans colom
Amèrica, aspectes històrics abans colomAmèrica, aspectes històrics abans colom
Amèrica, aspectes històrics abans colom
 

Similar to Cultures del mon

Presentació cultura talaiòtica
Presentació cultura talaiòticaPresentació cultura talaiòtica
Presentació cultura talaiòticaeduardriudavets
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)rjardi
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)lpavon8
 
Prehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iiPrehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iieduardriudavets
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antigaytomas
 
Prehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumPrehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumeduardriudavets
 
Pràctica 2
Pràctica 2Pràctica 2
Pràctica 2AAR91
 
Repàs d’història
Repàs d’història Repàs d’història
Repàs d’història MROSAL422
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsRosa Curto
 

Similar to Cultures del mon (20)

Presentació cultura talaiòtica
Presentació cultura talaiòticaPresentació cultura talaiòtica
Presentació cultura talaiòtica
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Cultures
Cultures Cultures
Cultures
 
Resum general
Resum general Resum general
Resum general
 
Treball medi
Treball mediTreball medi
Treball medi
 
íBers 1
íBers 1íBers 1
íBers 1
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
Prehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iiPrehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca ii
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
LES ETAPES DE LA HISTÒRIALES ETAPES DE LA HISTÒRIA
LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
 
Prehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumPrehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resum
 
Prehistòria menorca...
Prehistòria menorca...Prehistòria menorca...
Prehistòria menorca...
 
Pràctica 2
Pràctica 2Pràctica 2
Pràctica 2
 
Repàs d’història
Repàs d’història Repàs d’història
Repàs d’història
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 

Cultures del mon

  • 2. SITUACIO DELS MAIAS Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures meso americanes més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia.
  • 3. ZONA CÀLIDA Les precipitacions són poc abundants . La temperatura és alevada. El paisatge és verd i molt dens i haurà estacions humides i estacions seques.
  • 4. HISTÒRIA Els maies van construir grans ciutats com per exemple: Tikal, Palenque, Copán, Calakmul, Uaxactún, Altún Ha. Tambe van desenvolupar un imperi basat en l'agricultura, i consistia en nombroses ciutats-estat independents. Els monuments més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants. Altres restes arqueològiques importants inclouen enormes pedres tallades.que descriuen als governants al costat de textos jeroglífics que descriuen les seves genealogies, victòries militars i altres fites històriques
  • 5. Durant els segles VIII i IX dC la cultura maia va entrar en decadència, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, i la sequera, o alguna combinació d'aquests factors són freqüentment suggerits com els motius de la decadència. Existeix evidència arqueològica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals.
  • 6. ARQUITECTURA La arquitectura maiaes única i espectacular com l'arquitectura grega o romana, amb construccions de diversos milers d'anys. Les més dramàtiques i més conegudes, són les fantàstiques piràmides escalonades de finals del període presclàssic. Durant aquesta època de la cultura maia, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic van créixer per a convertir-se en increïbles ciutats com: ChichénItzá, Tikal i Uxmal.
  • 7. Algunes construccions notables de les ciutats maies son: Les Plataformes Ceremonials: utilitzades per a cerimònies públiques i events religiosos, així com per a exhibir els caps de les víctimes de guerra.- Palaus: grans i sovint molt decorats, es trobaven prop del centre d'una ciutat. Piràmides i Temples: els temples religiosos més importants es trobaven en el cim de les piràmides maies, suposadament per ser el lloc més proper als cels. Pistes del Joc de pilota mesoamericà.
  • 9. ART Molts consideren a l'art maia de l'era clàssica (200 a 900 dC) com el més sofisticat i bell del Nou Món antic. Els tallats i relleus en estuc a Palenque i a Copán són especialment fins, mostrant una gràcia i observació precisa de la forma humana que recordaven als primers arqueòlegs de la civilització clàssica del Vell Món. Només existeixen rastres de la pintura avançada dels maies clàssics, la majoria dels que ha sobreviscuts són terrisseria funerària i altres peces de ceràmica.
  • 10. CIÈNCIES Numeració maia Els maies (o els seus predecessors olmeques) van desenvolupar independentment el concepte del zero (i han estat usant el concepte segles abans que el Vell Món), i usaven un sistema de numeració de base 20 (a la part dreta en surten els simbols). Les inscripcions els mostren en ocasions treballant amb sumes de fins a centenars de milions. Van produir observacions astronòmiques extremadament precises; els seus diagrames dels moviments de la lluna i els planetes són iguals o superiors als de qualsevol altra civilització treballant a primera vista. El càlcul maia de la durada de l'any solar era d'alguna manera superior al del calendari gregorià.
  • 11. MENJAR La base de la seva alimentació va ser el blat de moro. Uns altres aliments importants eren els derivats de cacau. El balché fet servir a les ceremonies se elaborava amb la carcassa d’un arbre balché, aigua i mel. . El sakab, que era també cerimonial, s’ eleborava amb blat de moro i mel. Uns altres productes molt consumits eren: la “chaya”, el “chicle”, la sal, la carbassa, el”chilehabanero” y el frijol.
  • 12. VESTIMENTA DE TREBALL Feien servir roba adecuada per les condicions necessaries. La major part de la gent es vestien senzills: les noies amb l’hupil o hipil o una faldilla i la seva manta. Els homes anaven amb una espècia de calçat dit patí.
  • 13. VESTIMENTA DE NOBLESA La noblesa utilitzava rics bordats amb plomes i unes sabates de cuir.
  • 14. MÚSICA Per el coneixement de la música dels antics maies és indispensable l’estudi de la iconografia conservada en còdexs, peces de ceràmica i art mural. l’instrumental dels maies segons aquestes iustracions va constar d'Instruments de vent (aeròfons) i de percussió (idiòfons). La primera de aquestes famílies Instrumentals agrupa una diversos tipus d‘instruments: Les flautes de canya i os, diferents Tipus de xiulets, xiulets i ocarines de varietat de dissenys, i els gots sibilants. En gots policromats de diferents èpoques also apareixen Representades una i altra vegada Les Petxines marines. Els murals de Bonampak mostren also un Grup de les Nacions Unides de guerrers maies Tocant Llargues trompetes de com encara apareixen a El RabinalAchi del Segle 19.
  • 15. A El Grup dels idiòfons si troba el tun, és que un tronc buidat amb una incisió en forma d'Hcuyasdues llengüetes resultants si percuten rudimentàries baquetes en contra. Aquest Instrument encara si veu ocasionalment a Guatemala. Also estan els tambors de fusta amb una sola membrana de pell de cérvol o jaguar, així com les closques de tortuga d‘diferentsmides, els raspadors i sonalls les. Els instruments musicals Esteve caracteritzats per la seva connexió estreta amb les deïtats del Panteó Maya.
  • 16. JOC DE LA PILOTA MESOAMERICÀ El joc de pilota mesoamericà era un esport amb rituals associats jugat durant més de 3000 anys per les poblacions de Mesoamèrica en temps precolombins, i en uns quants llocs continua sent jugat pels habitants amerindis locals. Com es pot esperar en un joc jugat en un període històric tan llarg i en unes quantes nacions diferents, detalls de les regles usades varien gradualment segons el temps i el lloc, així el joc de pilota es podria veure més acuradament com a una família de jocs relacionats. Algunes versions es jugaven entre dos jugadors, altres entre 2 equips.
  • 17. fi