1. REPÀS D’HISTÒRIA

2. Índex Nombres romans. Cronologia. Etapes de la història. Prehistòria. Mesopotàmia. Egipte.

3. Nombres romans. El sistema de numeració romà es base en 7 lletres majúscules, a les que se les hi assigna els següents valors: I = 1 V = 5 X = 10 L = 50 C = 100 D = 500 M = 1000 Si a la dreta d’una xifra romana s’escriu una altra igual o menor, el valor d’aquesta es suma a l’anterior. VII = 7 Si a l’esquerra d’una xifra romana s’escriu una altra menor, el valor d’aquesta es resta a la major. XL = 40

4. Nombres romans. En cap número es pot repetir la mateixa lletra més de tres vegades seguides. CCCCXXV = 425 MAL CD XXV = 425 BÉ La V, L, D no es poden escriure seguides. CVV = 110 MAL CX = 110 BÉ En cap número es pot repetir la mateixa lletra més de tres vegades seguides. Per escriure números per sobre de MMM = 3000 s’haurà de posar el número i una línia per sobre. MMMM = 4000 MAL IV = 4000 BÉ Un segle correspon a 100 anys. Un mil·lenni correspon a 1000 anys.

5. Cronologia. Un eix cronològic és un gràfic lineal que enspermetdisposar de manera ordenada una sèried'etapeshistòriqueso fetscompresos entre dues dates o períodes. Passos a seguir per fer un eixcronològic: 1r PAS RELACIÓ DELS ESDEVENIMENTS Es tracta de fer la tria delsesdevenimentshistòrics que es representaran a l'eix. 2n PAS TRAÇAR UNA LÍNIA VERTICAL O HORITZONTAL Per a construir el gràfic. 3r PAS SITUAR L'INICI I EL FINAL DEL PERÍODE Elsextrems de la líniaseranl’inici i el final del període. 4t PAS DIVIDIR LA LÍNIA PROPORCIONALMENT Per veureambun copd'ull la durada delsfets que s'hi representen. 5è PAS SITUAR LA RESTA DE DADES I NOMS Situar tots les dades i elsfets en el gràfic, triats al pas 1. 6è PAS PINTAR EL GRÀFIC Per facilitar-ne la lectura. 7è PAS INTERPRETAR Interpretar la informació i extreure'n les conclusions.

7. Prehistòria. Prehistòria: és la primera etapa del passat de la humanitat. La prehistòria es divideixalhora en tres gransetapes: 1.- Paleolític. 2.- Neolític. 3.- Edad delsMetalls.

9. L’HomoHabilis: Va començara fabricar eines.

10. L’ Homo Erectus: Es comunicavaamb un llenguatgesenzill i va descobrirel foc.

11. Homo Antecesor: Restes humanes mésantigues a Europa.

12. Homo de Neandertal : Va ser el primer en realitzarritesfuneraris.

14. 1.-Paleolític.(Pedraantiga) Vacomençarambl’apariciódelsprimerséssershumansfa 5 milionsd’anys. La sevaeconomiaestavafonamentada en la caçera, pesca i la recol.lecció de fruïts. Vivien en tribus. Eren nòmades. S’acostumaven a emplaçar al voltantd’aigua, per afavorir la localitzaciód’alimentsvegetals i animals. Vivienen coveso a l’airelliure en cabanes. Fabricaveneines de pedra, fusta i ossos. Culte a la deesa mare. Primers enterraments.

17. 2.- Neolític.(Pedra nova) Fa uns 10.000 anys es va experimentar un canvi climàtic a Europa. El clima es va temperar i van desaparèixer certs animals acostumats al fred i els homes de l'època van haver d'adaptar la seva economia. A la zona del Creixent Fèrtil s'inicia la producció d'aliment i la domesticació d'alguns animals . Més tard, aquesta nova forma de vida apareix a la Xina, Índia, Mèxic i Perú. Es dóna el pas d'una economia depredadora a una economia productiva. Les primeres llavors van ser els cereals i els llegums i els primers animals domesticats són el gos, l'ovella, la cabra, la vaca i el porc , la majoria destinats a l'obtenció de carn i llet. Amb l'abundància d'aliments hi ha un augment de la població, que els permet establir-se en un lloc fix (sedentarisme) i l'aparició dels primers poblats. Les noves activitats econòmiques generen noves tècniques de fabricació d'eines (pedra polida) i noves eines com falç, aixada, molí etc ... També altres activitats com la ceràmica i la cistelleria, que serveixen per emmagatzemar, transportar i coure aliments. L’execedent productiu permetrà l’intercanvi de productes. La producció de teixitses fa amb els fus i el teler. L'elaboració de joies promouel desenvolupament de la mineria.

19. 3.- Edatdelsmetalls. La metal.lúrgia es va iniciar a l’OrientPròxim al 5000 a. C. El primer metallconegut va ser el coure. Cap al 3.000 a. C es va començar a barrejarl’estany i el coure per obtenir el bronze. El bronze es un metallmésdur i tallant que substitueix a la pedra. Cap al 2.000 a. C. s’utilitzael ferro, perfecte per fer armes i einesagrícoles. També va tenirlloccap al 5.000 a. C tres inventsimportantscom: roda - vela – l’arada. A les ciutats van sorgirocupacions noves comelscomerciants, sacerdots i elsguerrers ( cabdill o rei). Grupssocials. Creences en el mésenllà i el cultealsmorts, que eren enterrats en urnes i amb el seuaixovara la necròpolis, situada fora de la ciutat. També es va començar a pràcticarl’incineració. Monumentsmegalíticsambpedracom : Menhir, dòlmens, cromlecs.

20. Menhir a Mollet del Vallès-Dòlmen a Vallgorguina- Cromlec de La Covad'enDaina, en Romanyà de la Selva, Girona, Costa Brava

22. Les civilitzacionsfluvials. Les civilitzacionsfluvialssón la mesopotàmica, egípcia, Índia i xinesa. Totes tenien tres característiques: 1.- Un poder políticfort. Es concentra en un rei que dicta les lleis, dirigeixl’exèrcit i tenia funcionsreligioses. Crea un cos de funcionaris per administrar i protegirelsseusdominis. 2.- Una societatmoltjerarquitzada. Dos grupsdiferenciadors : privilegiats i els no privilegiats. 3.- La construcció de grans obres comcanals per obtenir el control de l’aigua, palaus, temples i tombes.

24. Mesopotàmia. Mesopotàmiaés un termegeogràfic, que designa la conca hidrogràficadel PròximOrient formada pelsrius Tigris i Eufrates. Van prosperar a Mesopotàmiadiverses civilitzacionsperòcappobles’identificarcom a mesopotàmic. La història del país es caracteritzaper una successiód’invasions i migracionspacífiques.

26. ElsPobles de Mesopotàmia: Sumeris: Tenienuna organització política basada en el predomini de les ciutats-estat. Van crear el primer sistema d’escriptura, lacuenïforme. Accadis: van crear el primer imperiunificat del PròximOrient. Assiris: era un poble de guerrers i conqueridors. Babilonis: ambHammurabi van unificar Mesopotàmia, va reforçar el poder reial i crear una administraciócentralitzada. Després de conquerirAssírias’extenen per Síria i Palestina. Elsperses: Van conquerir Babilonia i van dividir el país en dos demarcacions: Assíria i Babilònia.

27. Economia. A la majoria de Mesopotàmia hi ha poca pluviosistat, per això es important el control del aigua. Les tècniques de reg i drenatgeambcanals, pous, sèquies i dics, permeten un regatge artificial delscamps i poguertenir una agricultura permanent i productiva. El sésam del qualobtenenoli i les palmeres datileressónconreuscaracterístics de la zona. També ésimportantl’hort (cogombre, alls, cebes i mongetes), arbresfruiters (figueres,pomeres, pereres, codonyers, cireres i presseguers). El comerçésimportant,perla carencia que tenia Mesopotàmia de materiesprimerescom la pedra, la fusta i minerals.

28. Societat. Elsgrupsprivilegiatstenetotselsdrets i la majoria de riqueses. Aquestsgrupssón: Aristocracia: Que la formava el rei, la seva familia i la noblesa. Tenien gran part de la propietat de la terra i ocupavenelscàrrecsmésimportants. Sacerdots: S’encarregavendelsrituals religiosos. Vivienals temples. Tenienterres, tallersartesans i col.laboraven en el govern. Funcionaris: Hem de destacar els escribes, que per saber llegir, escriure i comptartenienmolt poder. Lliuressónaquells que teniendrets: Pagesos: Llogaven les terres que envoltaven la ciutat, que eren del rei o del temple, i a canvihavien de donar una part de la collita. Artesans: Treballavenalstaller.s Dones: eren propietatdelshomes i si treballavencobraven la meitat del soud’un home. Esclaus: no teniendrets i eren tractatscomobjectes.

29. Cultura i Art. Religió : Les civilitzacionsmesopotàmiques fan una divisió entre el món sobrenatural (déus) i el món natural ( éssershumans). Són politeistes, creien en més d’un déu. Els deus eren representats amb forma i personalitat humana. Es manifesten per mitjà dels fenòmens naturals, somnis o endevinació. Creien en la vida després de la mort.

30. Marduk (Déu dels babilònics)- Ishtar (deessa de la guerra ,l’amor i la fertilitat) – Enki (déu de la terra).

31. 2.- Escriptura: L’origen de l’escriptura és al 3500 a.C. a la civilització sumeria, l’escriptura cuneïforme. Es diu escriptura cuneïforme, perquè té forma de cons i era una escriptura pictogràfica. L’escriptura sorgeix per la necessitat dels funcionaris i sacerdots de portar anotacions sobre les collites, els impostos, etc... Els primers textos són comercials i recull de lleis com el codi de Hammurabi, que és un conjunt de normes i càstigs segons la categoria social del ciutadà.

33. 3.- Arquitectura: Elsmesopotàmics van ser gransconstructors, peròdegut a la manca de matèriesprimeresfeienservi el maó i la tova. Degutal’úsd’aquestmaterials no s’hanconservatmoltsrestes. Per cobrir l’espai entre dos murs o dos columnes van crear l’arc i la volta, que es la successió d’arcs per cobrir un espai més ampli. Els edificis més importants són els temples i els palaus. Temples : Tenien totes les terres i taller de la ciutat, era la seu de govern, dels tribunals de justícia i de les escoles. Dintre del temple es construïen torres esgraonades anomenades ziggurats, que eren centres d’observació astronòmics i lloc de culte. Palau: era la residencia del rei. Les ciutats estaven envoltades de muralles amb quatre portes fortificades, els carrers eren estrets i de traçat irregular.

35. 4.- Escultura: Estatuespetitesd’orants. Estatuesmésgrans o a mida natural, que representan al rei, déus o altsfuncionaris. Per decorar elsmurs, les portes dels temples i delspalausutilitzavenrelleus. En aquestsrelleusapareixienelsreis, les reines o animals monstruosos que guardaven el recinte.

36. Egipte. La situaciógeogràficad’Egipte té dos avantatges: Per un costat té el desert que l’aïlladelsenemics. El riuNil que té un règim de crescudes, que permet irrigar i fertilitzar les terres de conreu per onpassa. A Egiptediferenciem dos zones: el BaixEgipteformatpel delta del Nil i l’AlteEgipte, una terraàridaon es possibleviure a la zona que es banyadapelNil.

41. Economia. A la primavera al neixement del Nilploumolt i desde començament de junyfins a setembre el riucreix i flueixcap al mar inundanttotes les terres de la riba. Cap al octubre l’aigua es comença a retirar i deixa un llimnegre que fertilitzaelscamps. Elsegipcis van apendre a controlar aquestescrescudes, ambdics i canals per distribuir l’aigua a les terres del voltant. D’aquestamanera es veu ampliada la zona de conreu. Elsconreusdelsegipcies eren cereals, per fer coques i pa, hortalisses, verdures i fruites. El raïmamb el que elaboravenvi, l’ordiamb el que fan la cervesa. Alspoblats també hihaviaanimalsdomèsticsdels que obtenienous, llet, carn i pells.

44. El poder del faraóera hereditari.Nobles: eren elsmembres de la familia del faraó i d’altresfamilies que el faraóhaviarecompensatambterres i tresors. Governaven les províncies i vivien en gransvil.les. Sacerdots: dirigienelsritualsreligiosos. Tenienmoltes persones al seuservei, uns que treballaven per ellsdirectament o d’altres que elshavien de donar part de la sevacollita. Els Escribes: formavenpart del cos de funcionaris. Eren elsencarregats de escriureelsdocumentsoficilas i portavenelscomptesdelsimpostosreials i de les mercaderies que entraven i sortien del palau. Aquest no poden ser consideratsprivilegiatsperò si que gaudiend’unprestigi i bona posicióeconòmicaperquènomèsells, elssacerdots i alguns nobles sabienllegir i escriure. La resta de poblacióestavasotmesa a les decisions del faraó, els nobles i elssacerdots: Elspagesos: eren el grupmésnombrós. Vivien del fruit del seutreballamb el que alimentaven a la seva familia i pagavenelstributs del faraó, els nobles i elssacerdots. Elsartesans: feienescultures, ceràmiques, fan el papir i el lli per ferelsvestits i fabricavenobjectes de metall. Elscomerciants: compraven fusta, metalls i perfums per portar-les a Egipte. Elsservents: eren persones lliures que feiendiversesfeines per a un senyor a canvid’unsalari. Elsesclaus: eren persones de guerra. No teniendrets i la majoria eren propietat del faraó, que elsutilitzava per treballar a les obres públiques, mines i l’exèrcit.

46. Cultura i Art. Religió : Elsegipcis eren politeistes. El déu principal era el Sol, Ra, Amon o Aton. Altresdéusimportantssón Isis, Osiris, Horus,Anubis,Set i Thot. Elsegipciscreien que el ritualsreligiosos eren necessaris per mantenirl’equilibri de l’univers, com les crescudes del Nil. Per això cada déu tenia el seu temple i elsseussacerdots, que s’encarregaven de fer les ofrenes i mantenirl’imatge del déu. Creien enla vida després de la mort i pensavenque era necessari la conservaciódelscossos. Per aixòelsmomificaven, elsguardaven en un sarcòfag de fusta i or, per posteriorment enterrar-los en tombes. El sarcòfags’acompanyad’unaixovarambtotallò que el mortpodrianecessitar en l’altra vida: aliments, vestits i fins i tot figures de servents. Les tombesmésgrans eren les delsfaraons, com les piràmides de Gizeh. Mésendavant es van enterrar sota terra a la Vall del Reis i a la Vall de les Reines. Hi han tres tipus de tombes: Les mastabes, que eren les mésantigues. Les piràmides Elshipogeus , que eren tombesexcavades a l’nteriord’unamuntanya.

47. Ra(déu del Sol)- Isis( deessa mare)- Osiris(déudelsmorts)- Horus (déu del cel)-Anubis (dèu del infern –Thot (déu de l’escriptura i la llengua)- Set (déu de la destrucció).

49. 2.- Matemàtiques i astronomia: En el camp de les matemàtiquesdestaquem: L’aritmètica:La necessitat de portar una comptabilitateficaç,va impulsar la creació de diversos sistemes de numeraciócom la decimal i sexagesimal. I alhoraes van desenvoluparles operacionsbàsiques de càlcul. La geometria: Estavadestinada a l’arquitectura i per mesurar elscamps . L’astronomia era una eina útil per mesura el temps. Això era moltimportantsobretot en una economia agrícola coml’egipcia que depenia de les crescudes del Nil. Partintde l’observaciódelsastres, elsegipcis van deduirun calendari anual de 12 mesos i 365 dies.

50. 3.- Escriptura: Elsegipcis, comelsmesopotàmics, van crear un tipusd’escripturaideogràfica, anomenadajeroglífica. Inicialment era una escriptura per esculpi a les tombesdelsfaraons i en els temples, peròméstard van començar a escriure en papirs. Els escribes , eren elsfuncionarisencarregatsd’escriureelsdocumentsoficials i de portar elscomptes. Elscopistestenien un papermoltimportant en la transmissió i conservaciódelsconeixements. A mésdels textos administratius també van deixar obres religioses i literariesimportants, comhimnesalsdéus o el llibredelsmorts.

51. 4.- Arquitectura: L’artegipci té un caràcterreligiós i monumental. Elsegipcisconcedienmoltaimportànciaal més-enllà i per aixòl’art es concentrarà en la construcció de temples i tombes. Les tombes: Les mésantigues eren les mastabes. No eren gairegrans, es feien de maons, eren de planta rectangular i paretsinclinades. Una part de la mastaba estava excavada a terraonhi ha la cambra funeraria i el sarcòfag. Les piràmideseren edificacionsmonumentalsfetesambgrans blocs de pedra, i formavenpartd’unconjuntfunerarimésampli. Elshipogeuseren tombessubterrànies que s’excavaven a l’interior de la muntanya. Els Temples: S’edificaven sobre una planta quadrada, el seuaccés es feia a través d’unaavingudad’esfinxs, que conduïa a la porta monumental, formada per dos granspilons. Al davant de la porta es col.locaven dos obeliscos. Tot el recinteestavaemmurallat. A l’interior del temple s’accedia a un patiporticat, una sala de columnes i al final al santuarion es guarda l’estatua del déu. Noméstenenaccés al temple el faraó i elssacerdots, el poblepodiaaccedirnomés al patídurant les celebracions i els nobles i altsfuncionarisfins a la sala de columnes.

53. 5.- Pintura: Les figures es representen sensesentit de profunditat o perspectiva. La frontalitat:Elsobjectes es mostravensempre de cara i les persones cada part del cos es disposavad’una manera; elsulls i les espatlles de cara però el rostre, elsbraços i les cames de perfil. La idealització: Representavena les persones ambaspectejove i atractiu, el coshumà es mostracomhauria de ser no com era. La immobilitat i la rigidesa: Les figures sónestàtiques, ambaixòvolien expresar la permanènciaen el temps.