2. DEA MARE Sóc filla del mar i del vent, sóc filla del sol i la lluna, de l’aurora i del capvespre, de la nit i del bosc, i he cantat el cant eixorc de les sirenes i he sentit el brogit de la tempesta, he escoltat els secrets siderals del sol i m’he begut les llàgrimes de la lluna, he vist la bellesa de l’aurora i la tristesa del capvespre, he dormit sota la fosca de la nit i m’han corprès els cims de les muntanyes
3. però, sóc més forta que la mar i més lliure que el vent, escalfo més que el sol, sóc mudable i vel·leïtosa com la lluna, sóc l’esperança de l’aurora, i la pau del capvespre, sóc més misteriosa que la nit, més antiga que les muntanyes, i més vella que el mateix temps. Sóc la que fou, la que és, i la que serà. Sóc
