1. Ejercicio 1
La Ruta Prehistòrica de Céllecs
Monument construït amb pedres grans. Els megàlits més
corrents són els funeraris, sepulcres col·lectius, que
poden ésser de diversos tipus (dolmen, galeria coberta,
sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula) i que
generalment són coberts per un túmul; entre els no
funeraris es destaquen els menhirs.
Foren construïts durant el final del neolític i les primeres
edats dels metalls, a una bona part d'Europa i en algunes
altres zones. A l'Europa central són molt notables els
conjunts de Stonehenge (Angleterra) i Carnac (Bretanya). Bé que sovint hom anomena també
megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i Malta, de datació més tardana,
aquests no formen part de la cultura megalítica típica.
Hi ha megàlits al Nord i al centre del Principat de Catalunya. Els tipus més corrents són els dòlmens
senzills i les cistes, però hi ha també sepulcres de corredor i galeries cobertes, tipus que són
característics de la nostra zona litoral i prelitoral.
A l'entorn de l'any 1945, Josep Estrada i Garriga de Granollers, membre del Centre Excursionista de
la Roca del Vallès, junt amb altres companys, exploraven el vessant nord de la carena de Céllecs.
No era pas la primera vegada que emprenien la recerca, la seva constància els havia portat a
descobrir un seguit d'importants vestigis de la cultura megalítica. Els dolmens de Can Planes, la
Cabana del Moro, Can Gol I i II, la Roca Foradada, La Pedra de les Creus, La Pedra de les
Orenetes, etc.
A partir d' aquests descobriments, Estrada publica "Síntesis Arqueológica de Granollers y sus
alrrededores" (1951) i divulga tot el conjunt prehistòric d' aquesta àrea. Val a dir que des de
començaments de segle, l'anomenat excursionisme científic ja havia fet incursions arreu de
Catalunya tot visitant o descobrint nous dolmens.
Joaquim Vayreda i Josep Sederra en la seva obra "Breve reseña de los descubrimientos
arqueológicos llevados a cabo por el Centro Artístico de Olot" l'any 1878 fan esment de la Pedra
Gentil de Vallgorguina. Aquest dolmen va ser reconstruït donant com a resultat un monument
druídic irreal i fora de la tipologia dels nostres megàlits, encara que molt fidel amb la historiografia
romàntica tant pròpia de l' època.
