1. ENTREVISTA A LLUÍS HOMAR
Lluís Homar és actor i director teatral català, fa 11 anys que viu a Canet de Mar. Ha
interpretat nombroses pel·lícules conegudes i ha actuat i dirigit varies obres teatrals.
Va ser mereixedor d’un premi Goya com a millor interpretació masculina i a estat
nominat i guanyador de molts altres premis.
Vaig fer-li una petita entrevista perquè m’expliqués dins el món dels artistes la
percepció i actuació vers la pobresa.
Quant temps fa que vius a Canet?
Que visc a Canet jo... des del... l’any que va néixer l’Isaac que això va ser l’any... Des de
l’octubre de 2001.
Des del teu punt de vista creus que ha augmentat la pobresa? D’aquí Canet i ens
països més desenvolupats. Com ho has notat?
Sí. La dada més impressionant és la xifra del paro, la quantitat de gent que hi ha sense
feina. Sabent que són pràcticament 5 milions... Doncs, és un aspecte absolutament
esfereïdor.
Des del teu punt de vista, quin és el motiu pel qual hi ha aquesta quantitat de gent
que està a l’atur, bé, que hi hagi pobresa?
El motiu, jo crec, que és fonamentalment la fallida d’un sistema capitalista econòmic
fonamentat amb l’especulació doncs d’uns quants. Evidentment, tots plegats ens ho
hem cregut, hem arribat a pensar que aquesta societat del benestar estava a l’abast de
tots i després resulta que tot això a sigut una enganyifa. Però vaja, bàsicament és per
la fallida del sistema financer.

2. Des del món del cinema, dels actors, es contribueix a solucionar la pobresa? Hi ha
algun col·lectiu o individualment cadascú fa el que vol?
De maner col·lectiva hi ha molt poca cosa que es faci. És més a nivell individual.
Sobretot si es fan coses, em venen a la memòria a vegades des del gremi dels actors o
de la industria del cinema o del teatre és intentar, el que és preservar el futur... Per
exemple, el que es diu “La casa de l’actor”. Aquesta feina nostra fa que a vegades hi ha
gent que per una raó o per una altra s’acaben quedant sense feina i acaben trobant-se
en una situació de molta misèria i llavors és una cosa ja del propi sector que intenta
preservar les persones que dintre del propi sector puguin passar-ho malament. No hi
ha uns moviment de cara a preservar això. De manera organitzada, el que sí que hi ha
és una sensibilitat jo crec, important de cara el tema.
I en el món del cinema, s’ha notat aquesta crisi?
Sí, és potser en el món que més s’ha notat, perquè posar en peu una pel·lícula depèn
d’uns sectors molt fonamentals com poden ser en part les televisions o el diner públic.
Llavors, doncs, en aquests moments que una pel·lícula es pugui arribar a fer és
realment molt difícil o sigui que... Jo per exemple en aquests últims anys estava
bastant acostumat a tenir dos, tres pel·lícules en perspectiva per fer, ara potser en tinc
una o en tinc cap, o sigui que realment, s’estrenen moltes menys pel·lícules i potser és
en l’apartat que més es nota perquè a la televisió també i al teatre menys però en el
món del cinema, el número de pel·lícules que es fan en un any ha canviat, però molt
considerablement.
Llavors podem dir que les noves generacions ho tenen molt més difícil per entrar a
aquest món?
Sí, evidentment perquè si hi ha menys feina, automàticament vol dir que hi ha menys
llocs de treball, menys possibilitat de treball i això és evident. També amb les sèries,
per exemple ara, sèries que funcionaven molt bé com podríem dir, Águila Roja o el
Cuéntame, que tot i tenint unes audiències molt grans la televisió pública ha decidit
que com ha de reduir costos, que no les fa. El problema de tot això, és que no és que ja
haguem arribat al final sinó que cada dia hi ha noves retallades i encara ha de seguir a
aquest ritme.

3. No sé si viatges molt a causa de la teva feina, però alguna vegada has vist la pobresa
de prop?
Doncs, el que en diríem pobresa, pobresa, no. Bàsicament, arrel de la meva feina em
moc només per Espanya. Ara precisament vaig a Madrid cada dia i inclús visc aquí. El
que sí que podria dir-te és que he gravat a molt llocs diferents d’Espanya i sí que he
vist moltes diferències d‘un lloc a un altre. Però l’extrema pobresa, no.
Un desig pel 2012 per finalitzar l’any?
Doncs, evidentment que es solucioni la situació que s’està vivint no tan sols aquí si no
també a molt altres països de fora d’Espanya i també, clar, hem de tenir en compte als
països menys desenvolupats, perquè en haver-hi aquesta forta situació a aquí sembla
que aquell països hagin quedat de banda i això no pot ser. Hem d’estar bé nosaltres,
clarament, però en la meva opinió hem d’estar a sobre d’aquells països en via de
desenvolupament. Això, el meu desig és arribar a aquell possiblement món on la
pobresa sigui un passat.