1. Ferran Orriols i Gol
La Clonació
Ferran Orriols i Gol
Josep Pinyol
Biologia
2012-2013

2. Ferran Orriols i Gol
La Clonació; Introducció
El fet de clonar es basa en la simple cosa d’obtenir un o més individus a partir d’una cèl·lula
somàtica o d’un nucli d’un altre individu. L’individu obtingut d’aquest, serà íntegrament igual
al primer però possiblement diferent en trets físics deguts a l’entorn.
L’individu del qual se li extreu la informació per a crear-ne un altre serà sempre, excepte en
casos estranys, un subjecte desenvolupat. Això és degut a que la volença de clonar un ésser és
perquè hi ha la necessitat/voluntat d’obtenir-ne un d’igual; la qual cosa ens indica que hi ha
certes característiques que es volen i que per això l’ésser ha de ser desenvolupat.
També és important esmentar el fet de que per dur a terme una clonació “perfecte”, la
gestació ha de ser asexual, és a dir fora de la mare materna. Això és degut a que la gestació
sexual és imperfecta. Podríem parafrasejar la dita popular de “La naturalesa és imperfecta”,
que tot i ser una dita és totalment cert el que diu. La varietat de persones arreu del món no és
perquè la naturalesa vulgui que siguem diferents, sinó perquè és imperfecte. La naturalesa
genera diversitat.
Clonació Humana
La clonació humana no té perquè tenir complicacions, des del punt de vista tècnic és totalment
viable. Això sí, que, en la clonació de l’ovella Dolly es van necessitar més de 400 òvuls per
arribar a fecundar-los; el que dóna a pensar que és un problema. El problema ja no és si aquest
tipus de clonació seria possible o no, sinó en que si és quelcom ètic.
La Clonació Humana es basa en:
Extreure un nucli amb ADN d’un ésser adult.
Obtenir un òvul sa del qual se li hagi extret el nucli.
Introduir el nucli de l’ésser adult dins de l’òvul, on hi hagi d’anar el nucli.
Arribats a aquest punt hi ha dos possibles accions: Introduir l’òvul amb el nou nucli
dintre d’una dona per tal de que allà creixi el fetus. O bé, introduir l’òvul amb el nou
nucli en un lloc extern a una mare, és a dir que la creació del nou ésser serà asexual.
Cal destacar que el nou ésser no serà igual a l’adult del qual se li ha tret un nucli amb ADN.
Això és perquè els agents externs, l’entorn i l’ambient en el que han viscut els dos humans, no
serà el mateix. No perquè creixin en llocs diferents, sinó perquè constantment l’entorn canvia.

3. Ferran Orriols i Gol
Majorment hi ha dos fis de la clonació humana:
Fis reproductius: Els que la seva única intenció és la d’obtenir nous éssers humans.
Fis terapèutics: Els que la seva única intenció és la d’obtenir un nou ésser humà viu, i
“destruir-lo”, en el pitjor dels casos, com per exemple que es necessiti un òrgan vital,
per a aconseguir teixits, òrgans, etc., per a qui ho necessiti.
Èticament parlant, el fet de crear a un ésser nou a partir de la clonació, i amb un objectiu
reproductiu, tindria un risc de reaccions al subjecte. Crear a un nou individu clonant-lo, ha de
tenir certes raons com per exemple emular a algú del passat i que es vulgui conservar en la
societat, això i altres raons comportarien certs problemes:
El nou individu no tindria família, pròpiament dit; no tindria pare, ni mare, ni avis ni
cosins ni família en general, només tindria un germà gran molt més gran que ell. No
tindria a ningú que se’n encarregués d’ell.
El subjecte, al saber que ha sigut creat per a alguna raó, i no per l’estima de dues
persones, que es podria qualificar com a la manera natural, podria tenir desequilibris
emocionals al no sentir-se estimat.
Opinant de la clonació amb fis terapèutics, èticament, aquest tipus es podria dir que seria el
que podria tenir més conseqüències negatives, relativament.
L’educació com a persona del nou ésser hauria de ser estrictament no sentimental, ja
que si arriba el moment en el que se li ha d’extreure qualsevol part del seu organisme
per a ser trasplantat a alguna altra persona, i ell no hi està d’acord, es generarien molts
problemes. És impossible saber com reaccionaria aquesta persona si accedeix a morir,
en el pitjor dels casos, per a algú a qui possiblement no coneix i que és la raó per la
qual ell existeix.
També, com en el cas de la clonació reproductiva, el subjecte podria tenir desequilibris
sentimentals el fet de saber que no té família, excepte el seu
El descobriment de les cèl·lules mare
embrionàries va ser un gran pas per a la
clonació. Va permetre de manera teòrica,
crear teixits i òrgans sense haver de crear
un nou individu.
*Foto del procediment de clonació de
teixits i òrgans amb cèl·lules mare
embrionàries.

4. Ferran Orriols i Gol
Clonació Animal
L’ovella Dolly
L’ovella Dolly va ser, i és ara actualment, el primer ésser viu clonat. Va ser molt costós i es van
necessitar un gran nombre d’òvuls i molt de temps. En total es van aconseguir 277 embrions,
dels quals molts no es van ja ni desenvolupar, molts d’altres van morir al poc de néixer i,
només un embrió va ser capaç de desenvolupar-se i crear un nou ésser viu adult i sa, l’ovella
Dolly.
Va ser un pas de gegant per a la ciència, ja que tecnològicament va millorar molt tot el sistema,
i també es va demostrar que hi havia dues maneres de crear éssers vius; clonant-los de manera
asexual, i/o reproduint-se sexualment, i que dóna lloc a la varietat, tal cosa no dóna la clonació
perquè el que es fa és clonar/copiar l’ADN d’un ésser adult viu i fer que d’aquí se’n tregui un
altre ésser, el qual tindria un ADN idèntic.
Es va obtenir una cèl·lula somàtica de l’ovella que es volia clonar, i es va introduir en un òvul sa
(es van necessitar fins a més de 400 òvuls per a que la cèl·lula somàtica comencés a crear el
zigot amb l’òvul).

5. Ferran Orriols i Gol
Parlant en el tema dels interessos que pot tenir una persona en clonar a un animal, n’hi ha
varis:
Interessos econòmics: No seria simplement cap a un sol animal, sinó que, aquest
interès es reflectiria en una persona amb la intenció de clonar un gran nombre
d’animals que a ell els hi interessa per algun motiu (un granger que vol varietat i gran
nombre d’animals; una empresa de sacrificació de porcs per al negoci, que serien els
porcs que després ens menjaríem nosaltres).
Interessos naturals/biològics: Hi podria haver la intenció de clonar a una certa espècie
d’animals per tal de que no s’extingeixi.
Interessos terapèutics/medicinals: Als investigadors els hi podria interessar tenir
animals d’una certa espècia per tal d’investigar-lo i, en alguns casos, investigar el perill
de la transmissió d’una malaltia a través d’aquests animals, com per exemple la
malària.
*Malària: Malaltia que es transmet a través del mosquit Anopheles. Aquest mosquit t’infecta a
través de la seva picadura; té un protozou anomenat Plasmòdium Falciparum que viu en
l’interior del mosquit. Quan el mosquit et pica, introdueix el protozou dins del teu torrent
sanguini.
Èticament parlant sorgeixen pràcticament la majoria dels problemes de la clonació humana,
amb excepció evident dels sentiments (no es pot saber amb exactitud si un animal seria feliç
sent clonat per a un cert objectiu).