1. “Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin tratar de abrirlos
jamás”
(Frase de Descartes)
He triat aquesta frase perquè resumeix molt bé les dos postures que prenem els éssers humans amb
el que diem filosofia
La pregunta que jo em faig veient el significat d'aquesta frase és: Estem totalment segurs que tenir
els ulls tancats a la veritat és dolent? I una altre cosa: No seriem més feliços ignorant moltes coses
que ens rodeja?
Primerament he de parlar de la naturalesa humana per no deixar-me cap aspecte en el meu escrit.
És totalment evident que l'ésser humà, per el menys en el capitalisme, estem condicionats a una
rivalitat constant entre nosaltres mateixos per aconseguir profits egoistes, inconscientment alguns,
però egoistes. Per una altre banda, podem dir que l'ésser humà pel simple fet de ser humà, no pot
obviar tant fàcilment els usos de la filosofia o deixar de reflexionar alguna vegada a la vida. Tampoc
podem deixar de banda la filosofia en si mateix no és ni molt menys perjudicial, no en tots els casos
, però. No em dedicaré a mencionar tots aquest possibles casos, perquè no ens inconveix.
Simplement assegurar que tal i com la filosofia pot ser constructiva per l'humanitat, també és
destructiva per la persona, no en tots els casos però.
Les postures que assolim el major nombre de persones en aquest món són per una banda el de no
plantejar-se ni tant sols que és la filosofia i l'altre és el de creure en que la filosofia és la millor
forma d'arribar a la necessitat de l'ésser humà a resoldre o a intentar resoldre la seva desconeixença
per el món on vivim.
Centrant-me en les preguntes cal dir que tenir els ulls tancats a la veritat pot donar una felicitat no
superior a la veritat absoluta, però si constantment millor que no el fet de reflexionar diàriament per
qualsevol cosa. Es gasta una quantitat molt gran de temps que de vegades a la conclusió que se
n'extrau és simplement la més lògica.
Finalment conluiré aquesta dissertació dient que malgrat que la filosofia no l'aconsello com a forma
de vida, és veritat que la seva utilització en el progrés del món en general hi va molt relacionada, i
crec que seria impossible la innovació i el creixement com a humanitat i persones que som, en un
món on la filosofia no hi té joc. Fins i tot crec que la filosofia ens fa ser humans, ve donada per la
pròpia naturalesa humana.