PLATON Y PITAGORAS
Plató: Si la ciència té el seu fonament en els sentits llavors el coneixement és relatiu.  "Sócrates:- ¿La ciencia es...
Sócrates: - ¿No es su opinión que las cosas son, con relación a mí, tales como a mí me parecen, y con relación a ti, tales...
Teeteto: - Sí. Sócrates: - Parecer, ¿no es, respecto a nosotros mismos, la misma cosa que sentir? Teeteto: - Sin duda. Sóc...
Gorgias: El poder de la palabra "La palabra es una gran dominadora, que con un pequeñísimo y sumamente invisible cuer...
HOUSE Y EL  MUNDO MATRIX MIN. 4 MONTY PYTON FILOFUTBOL
Descartes: La utilitat del mètode  "Així doncs, entenc per mètode regles certes i fàcils, mitjançant les quals el que...
Descartes: El mètode deductiu utilitzat en les matemàtiques s’ha d’estendre a tot el coneixement humà.  Aquestes llargues ...
<ul><li>Descartes: Les regles del mètode </li></ul><ul><li>Primera regla: evidència.  &quot;No admetre mai com a vertadera...
3. Tercera regla: síntesi.  &quot;El tercer precepte, conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més s...
Hume.   Les idees i les impressions &quot; Tothom admetrà de bon grat que hi ha una considerable diferència entre les perc...
Deixem-nos, doncs, una mica de llibertat, i qualifiquem-los d’impressions, emprant aquesta paraula en un sentit un xic dif...
John Locke : origen de les idees  Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció...
David Hume: idees i impressions  Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment n...
NIETZSCHE INTERPRETAR LA REALIDAD
 
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Lectures Coneixemnt

617 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
617
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lectures Coneixemnt

  1. 1. PLATON Y PITAGORAS
  2. 2. Plató: Si la ciència té el seu fonament en els sentits llavors el coneixement és relatiu. &quot;Sócrates:- ¿La ciencia es la sensación, según dices? Teeteto:-Sí. Sócrates: - Esta definición que das de la ciencia, no es de despreciar; es la misma que ha dado Protágoras, aunque se haya expresado de otra manera. El hombre, dice, es la medida de todas las cosas, de la existencia de las que existen, y de la no existencia de las que no existen. Tú has leído sin duda su obra. Teeteto: - Sí, y más de una vez. Sòcrates està preguntant a Teetet si creu, com alguns sofistes, que el coneixement s’ha de reduir a la informació que ens proporciona els sentits . Sòcrates intentarà en aquest text extreure les conseqüències que tindria si fos d’aquesta manera Mito de la caverna
  3. 3. Sócrates: - ¿No es su opinión que las cosas son, con relación a mí, tales como a mí me parecen, y con relación a ti, tales como a ti te parecen? Porque somos hombres tu y yo. Teeteto: - Eso es lo que dice, efectivamente. Sócrates: - Es natural pensar que un hombre tan sabio no hablase al aire. Sigamos, pues, el hilo de tus razonamientos. ¿No es cierto que algunas veces, cuando corre un mismo viento, uno de nosotros siente frío y otro no lo siente, éste poco y aquél mucho? Teeteto: - Seguramente. Sócrates: - ¿Diremos entonces que el viento, tomado en sí mismo, es frío o no es frío? O bien, ¿tendremos fe en Protágoras, que quiere que sea frío para aquel que lo siente, y que no lo sea para el otro? Teeteto: - Es probable. Sócrates: - El viento, ¿no parece tal al uno y al otro?
  4. 4. Teeteto: - Sí. Sócrates: - Parecer, ¿no es, respecto a nosotros mismos, la misma cosa que sentir? Teeteto: - Sin duda. Sócrates: - La apariencia y la sensación son lo mismo con relación al calor y a las demás cualidades sensibles, puesto que parecen ser para cada uno tales como las siente. &quot; Platón, Teeteto, 151-152 La informació que ens proporcionen els sentits no és compartida per a tothom, no és universal, no és objectiva. Si la ciència té el seu fonament en els sentits, llavors el coneixement científic seria diferent per cada persona, subjectiu i relatiu. Sòcrates identifica sensació amb aparença, la informació que ens proporcionen els sentits és una simple opinió, no és autèntic coneixement. La filosofia, segons Plató, vol aconseguir el què és (episteme), no el que aparenta ser i no és (doxa).
  5. 5. Gorgias: El poder de la palabra &quot;La palabra es una gran dominadora, que con un pequeñísimo y sumamente invisible cuerpo, cumple obras importantes, pues puede hacer cesar el temor y quitar los dolores, infundir la alegría e inspirar la piedad... Pues el discurso, persuadiendo al alma la conduce convencida, a tener fe en las palabras y a consentir en los hechos... La persuasión, unida a la palabra impresiona al alma como ella quiere. La misma relación tiene el poder del discurso con respecto a la disposición del alma que la disposición de los remedios respecto a la naturaleza del cuerpo.“ Gorgias, Elogio de Elena 8, 12- 1 11.
  6. 6. HOUSE Y EL MUNDO MATRIX MIN. 4 MONTY PYTON FILOFUTBOL
  7. 7. Descartes: La utilitat del mètode &quot;Així doncs, entenc per mètode regles certes i fàcils, mitjançant les quals el que les observi exactament no prendrà mai res fals per vertader, i, no emprant inútilment cap esforç de la ment, sinó augmentant sempre gradualment la seva ciència, arribarà al coneixement vertader de tot allò que és capaç.&quot; Descartes. Regles per a la direcció de l’esperit . Regla IV
  8. 8. Descartes: El mètode deductiu utilitzat en les matemàtiques s’ha d’estendre a tot el coneixement humà. Aquestes llargues cadenes de raons, tan simples i fàcils, de què solen servir-se els geòmetres per a arribar a les seves demostracions més difícils m’havien donat ocasió d’imaginar-me que totes les coses que poden caure sota el coneixement humà s’entresegueixen de la mateixa manera, i que, només que ens abstinguem d’acceptar-ne cap per vertadera sense ser-ho i que guardem sempre l’ordre que cal per a deduir les unes de les altres, no n’hi pot haver de tan allunyades que no hi puguem finalment arribar, ni de tan amagades que no puguem descobrir. Descartes. Discurs del mètode , 2ª part
  9. 9. <ul><li>Descartes: Les regles del mètode </li></ul><ul><li>Primera regla: evidència. &quot;No admetre mai com a vertadera cap cosa sense conèixer amb evidència que ho era: és a dir, evitar amb tota atenció la precipitació i la prevenció, i no comprendre en els meus judicis ni més menys que el que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap ocasió per posar-ho en dubte“ </li></ul><ul><li>2. Segona regla: anàlisi. &quot;Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com requerís per resoldre-les millor“   </li></ul>
  10. 10. 3. Tercera regla: síntesi. &quot;El tercer precepte, conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir a poc a poc, com per graus, fins al coneixement dels més compostos, suposant fins i tot un ordre entre els que es precedeixen naturalment els uns als altres&quot;. 4. Quarta regla: comprovació. &quot;Finalment, el darrer precepte consisteix en realitzar en tot uns recomptes tan complets i unes revisions tan generals que pogués estar segur de no ometre res&quot; Descartes. Discurs del mètode , 2ª p.
  11. 11. Hume. Les idees i les impressions &quot; Tothom admetrà de bon grat que hi ha una considerable diferència entre les percepcions de la ment, quan un home sent el mal d’una calor excessiva o el benestar d’una temperatura moderada, i quan després torna a recordar aquesta sensació o l’anticipa per mitjà de la seva imaginació. Aquestes facultats poden imitar o copiar les percepcions dels sentits, però mai poden arribar a assolir del tot la força i la vivor de l’experiència o sentiment original. […] Per això, podem ara dividir totes les percepcions de la ment en dos tipus o classes, distingibles per llurs diferents graus de força i vivor. Hom anomena comunament pensaments o idees a la menys forta i viva. L’altra espècie necessita un nom en el nostre idioma, i en molts d’altres; suposo perquè no cal per a res sinó per als propòsits filosòfics, classificar-los sota un terme o un vocable generals.
  12. 12. Deixem-nos, doncs, una mica de llibertat, i qualifiquem-los d’impressions, emprant aquesta paraula en un sentit un xic diferent a l'usual. Amb el terme impressió, llavors, entenc totes les nostres percepcions més vives, quan oïm, o veiem, o sentim, o estimem , o odiem, o desitgem, o ens delim. I hom distingeix les idees de les impressions, en què aquelles són percepcions menys vives entre les que som conscients, quan reflexionem sobre alguna de les sensacions o moviments esmentats més amunt. “ Hume. Investigació sobre el coneixement humà, Secció II, 11-12
  13. 13. John Locke : origen de les idees Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? [...] D'on extreu tot aquest material de la raó i del coneixement? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència; heus aquí el fonament de tot el nostre saber, i d'on en última instància es deriva: «les observacions que fem sobre els objectes sensibles externs, o sobre les operacions internes de la nostra ment, les quals percebem, i sobre les quals reflexionem nosaltres mateixos, són les que proveeixen a la la nostra entesa de tots els materials del pensar». Aquestes són les dues fonts de coneixement d'on parteixen totes les idees que tenim o que podem tenir de manera natural. Assaig sobre l’enteniment humà , l.2, cap. 1, 2.
  14. 14. David Hume: idees i impressions Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre’s amb altres idees semblants; i quan hem emprat molts cops un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació -ben externa bé interna-, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació respecte a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s’empra sense significat o idea de cap mena [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos de quina impressió es deriva aquesta suposada idea , i si és impossible assignar-li una; això serviria per confirmar la nostra sospita. Investigació sobre el coneixement humà , Secció 2 (Alianza, Madrid 1994, 8a ed., p. 37).
  15. 15. NIETZSCHE INTERPRETAR LA REALIDAD

×