2. “Defensar la cultura particular,
peculiar de cada poble, és com es
pot arribar a defensar la cultura
general, universal “
3. Naix al barri del
Carme, València en
1893,
Els seus pares
Ramón i Maria.
4. La mare teixia
mocadors de vellut,
i el pare tenia un
xicotet taller de
fusteria.
Ben prompte
començà a ajudar el
pare en el seu ofici.
5. Un dia va caure un bac
trencant-se el braç,va
deixar d’ajudar a son
pare.
Com que era molt sabut ,
la seua família va decidir
que estudiara per a ser
mestre .
6. En 1911 va rebre el
títol de mestre i era ja
un nacionalista
convençut i disposat a
treballar pel
redreçament nacional
dels valencians
7. La seua primera plaça
de mestre va ser a Aielo
de Malferit (la vall
d’Albaida) i després, va
obtindre la plaça a la
Pobla de Benifassà
( baix Maestrat) .
A l’any següent es
traslladà a Benassal.
8. En Benassal feia la vida d’un veí més ,entrant en contacte
amb els benassalencs i els seus costums.
En Benassal realitzà una gran tasca d’orientació pedagògica
i cultural.
9. En 1918 es va casar amb
Sofia Monferrer i Beltran,
Tingué dos fills, Carles i
Sofia.
10. Com a docent, va seguir una
evolució clara per tal d’adaptar- se
a la renovació
en l’ensenyament, seguint els
pedagogs més avançats, cosa que
posà en pràctica a l’escola de
Benassal.
11. Va lluitar per la renovació
del sistema educatiu.
En 1933 participà en la I
setmana Cultural
Valenciana. Allí s’hi
trobaren els mestres
valencians preocupats per
l’educació.
12. Van organitzar la colònia
escolar de Sant Pau
d’Albocàsser on rebien
classes d’història natural a
l’aire lliure, practicaven el
vocabulari d’animals i
plantes autòctones, feien
excursions …
Aquesta colònia fou un gran èxit, però es traslladà a
València i aquesta experiència no tingué continuïtat.
13. Redactà unes normes d’ortografia
que serviren de fonament per a
l’elaboració de les Normes de
Castelló, que les signaren en
1932.
Carles Salvador era un dels
signants. Ell s’encarregà de
redactar els tractats gramaticals i
de divulgar la seua normativa.
14. En 1934 tornà a València,
de mestre a Benimaclet.
Ja en la capital li era molt
més fàcil formar part de la
vida cultural, assitia a
tertúlies, col·laborava en
revistes, periòdics…
Es dedicà en cos i ànima a tasques culturals,
pedagògiques i nacionalistes.
15. 1933: Vocabulari ortogràfic valencià.
1934 Tractat d’ortografia valenciana
1935: Morfologia valenciana
1935: Qüestions de llenguatge
S’encarregà d'elaborar els textos del curs de
Lo Rat Penat.
Gramàtic
16. Durant la postguerra,
com molts mestres , va
tenir problemes per a
portar a terme bé el seu
treball.
Però tot va acabar, i tornà de mestre a la seua
escola de Benimaclet, arribant a ser el seu
director.
17. En 1955, després d'assistir a la fi del curs,
moria a Benimaclet.
18. Carles Salvador conreà tots els gèneres. De tots els camps en què
treballà el més extens és el de la poesia.
• 1912 comença a publicar en setmanaris.
•1915 s’edita la seua primera novel·la “Pecat d’amor”
•1921 el manifest Pro Associació Protectora de l’Ensenyança
Valenciana.
•Col·labora intensament en la premsa.
19. • Poesia:
1923: Plàstic
1929: Vermell en to major.
1930: Rosa dels vents
1934: El bes als llavis
- Després de la guerra civil, aquesta poesia es torna
més austera i tradicional.
. Obra narrativa:
1920 La dragomana dels déus.
1920: L'artista de la Valltorta
1930 : Barbaflorida professor.
. Assaigs:
1928: Elogi de la prosa.
1929: Elogi del xiprer.
1939: Elogi del camp.
1937: Elogi de la vagància
20. Al llarg de la seua vida va tindre alguns reconeixements, entre altres:
-1934: Premi de l’ajuntament de València.
- 1936: és nomenat director de número del centre de cultura valenciana.
-1937: membre de la secció de Filologia de d'Institut d’Estudis Valencians i
professor encarregat de la Càtedra de valencià de d'institut d’idiomes de la
Universitat de València.
-1937: li demanen que siga jurat qualificador en els premis musicals del País
Valencià.
-1949: membre de la comissió patrocinadora per a l’edició del diccionari
català-valencià-balear.
-1954, es nomenat cronista de Benassal.
-Etc…
21. Són molts els reconeixements que se li han ofert després de la mort.
Alguns:
- Millor llibre en vers de caràcter no històric “ Antologia vers i prosa”
-Li dediquen carrers.
-Li fan monuments
-Es funda el centre Carles Salvador, per l’ensenyament de l’Idioma.
-Alguns col·legis reben el seu nom:
1979 a Castellò de la Plana.
1984 a València.
1980 a Barxeta, el nostre poble.
22. “He dedicat les hores més intenses
a l'infantil i clar ensenyament
i he procurat als xics amples defenses
per a una vida sana i independent»
Oda als meus seixanta anys.
Carles Salvador.
