Successfully reported this slideshow.

Projecte marc espai fluvial riu Llobregat

1,017 views

Published on

Trabajo multidisciplinar de redacción del Proyecto marco para la recuperación medioambiental del espacio fluvial del rio Llobregat en el ámbito del area metropolitana de Barcelona en la MMAMB

Published in: Design
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Projecte marc espai fluvial riu Llobregat

  1. 1. Projecte marc de recuperació mediambiental de l´espai fluvial del Llobregat.
  2. 2. Origen Conveni firmat el setembre de l’any 2001 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta última institució és l’encarregada de disposar i dirigir l’equip tècnic designat per a redactar el treball.Dades 50 km de riu. 20 municipis implicats. 1.601,20 ha totals d’Espai fluvial delimitat, 284,05 ha pertanyen al Pla Delta actualment en execució, 1.317,15 ha són les considerades en el projecte marc, 1.193,11 ha tractades d’Espai fluvial, 848,90 ha a la llera, 344,21 ha als marges,en 15 unitats d’interès, 124,04 ha d’espai agrari, fora de les unitats d’interès, 117,26 km de camins tractats en la recuperació des de l’accessibilitat, 89,05 km de camins longitudinals, 28,21 km de camins transversals.Objectiu Segons el conveni: «Aquest projecte marc pretén recollir les intervencions necessàries a efectuar en el conjunt dels marges i del sistema fluvial del riu Llobregat per a recobrar-lo com a espai natural i recuperar-lo com a àmbit per a les activitats d’oci dels ciutadans». Aquest objecte general en el treball es concreta en: -Delimitar l’Espai fluvial -Proposar un marc de projectes en l’Espai fluvial de diversa dimensió i caràcter: local, supramunicipal, provincial, etc.Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat.
  3. 3. Documentació S’ha recopilat informació dels 20 municipis afectats, Consells Comarcals, Diputació de Barcelona, Agencia Catalana de l’Aigua, Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona Regional, companyies de serveis, consultories tècniques i fons propis de la MMAMB. El punt de partida de l’anàlisi i de la proposta de l’Espai fluvial s’ha fet sobre una representació gràfica del territori en el seu estat previst incorporant 19 actuacions ja executades però que no s’havien actualizat en les bases ICC de l’any 1998, a escala 1:5.000, i 42 actuacions noves previstes que afectaran en el futur l’àmbit de l’estudi. Entre les actuacions considerades destaquen per ineludibles respecte a l’Espai fluvial, les noves infraestructures del Quart Cinturó, la variant de la N-340, el Pla Delta i, sobretot, el traçat de l’imminent TGV.Base cartogràfica de treball amb 42 actuacions novesprevistesExemple d’anàlisi del medi fìsic: sols alteratsExemple d’anàlisi del medi natural: vegetacióExemple d’anàlisi del medi humà: serveis
  4. 4. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT AMB 01 ÀMBIT DEL PROJECTE-MARC E: 1/100.000 Situació de l’Espai fluvial del riu Llobregat. Sobre l’ortoplà de l’AMB de l’any 2000 s’hi senyalen els límits administratius dels termes municipals de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consell Comarcal del Baix Llobregat; també hi figuren els Espais d’Interès Natural (P.E.I.N.) i els àmbits del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Pla Delta.
  5. 5. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT BAS 01 FOTOMUNTATGE VOL ANY 2000 MMAMB E: 1/50000 Fotomuntatge d’elaboració pròpia de l’àmbit de la base de treball amb el límit de l’Espai fluvial proposat i la seva tramificació. Fotografies obliqües del vol 2000 del CCBLL representatives de cada tram. Aquestes imatges són punt de referència de l’estat del territori a l’any 2000.
  6. 6. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT BAS 02 ACTUACIONS REALITZADES I PREVISTES E: 1/50000 Base de partida del projecte-marc provinent de la cartografia a 1:5000 de l’I.C.C. de 1998 amb informació incompleta respecte a la situació actual. Recopilació de les actuacions realitzades fins l’any 2000 i una aproximació a les actuacions previstes obtingudes de fonts diverses (Ajuntaments, Àrea Metropolitana de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Política Territorial, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona Regional, Companyies de serveis equips col.laboradors, ...)
  7. 7. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT BAS 03 BASE DE TREBALL E:1/50000 Refós de la Base de l’I.C.C. del 1998, de les actuacions realitzades fins l’any 2000 i actuacions previstes relacionades amb l’espai fluvial. Destaca la previsió del TGV i les imatges aèries mostren la transformació previsible a l’Espai fluvial. Altres actuacions previstes significatives són el Quart Cinturó, la variant de la N- 340 i el Pla Delta. Estat actual Cubeta d’Abrera, Can Morral La Vall Baixa, Pallejà-El Papiol La Vall Baixa, St.Vicenç del Horts- Molins de ReiProposta de l’Espai fluvial i previsió de noves infraestructures Pont del Quart cinturó Pont del TGV Traçat del TGV
  8. 8. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MF 01 LLERA RIU 1956-2000 / INUNCAT 2000 E: 1/50000 Sobre la base cartogràfica de treball, superposició de les diferents lleres del riu Llobregat a partir de les fotografies aèries del vol americà de l’any 1956 i el fotomuntatge del vol de l’any 2000 de la MMAMB. I, sobre la base cartogràfica de treball, superposició de les línies d’inundabilitat del Pla d’emergències per inundació a Catalunya, INUNCAT 2001, treballat en origen a una escala 1:50000.
  9. 9. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MF 02 AQÜIFERS PROTEGITS / SOLS ALTERATS E: 1/50000 Representació del aqüífers protegits i els seus límits segons Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. DOGC 1074 – 28.11.1988. Recopilació i refós dels sols alterats per activitats extractives a cel obert segons diverses fonts ( Ministerio de Fomento, Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Corporació Metropolitana de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya).
  10. 10. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MF 03 XARXA HIDROGRÀFICA E:1/50000 Recopilació de les obres hidràuliques i de les actuacions de canalitzacions realitzades fins a l’any 2000 i una aproximació a les noves actuacions previstes relacionades amb l’Espai fluvial. Destaca la nova canalització a la Vall baixa prevista pel TGV i el desviament i canalització de l’últim tram de riu prevista al Pla Delta.
  11. 11. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MN 01 PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI NATURAL I LLIURE E: 1/50000 De la recopilació i refós de la planificació existent de l’àmbit de la base de treball obtinguda del Sistema Informació Territorial Planificació Urbanística, SITPU, (Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques), s’ha representat de manera selectiva el sòl no urbanitzable, les proteccions paisatgístiques i el sistema de parcs, que es podrien considerar espais naturals o lliures, juntament amb l’agrari i el sistema hidrogràfic, per analitzar l’ús planificat del sol que envolta i constitueix l’Espai fluvial. I, superposat, s’han indicat alguns espais protegits o inventariats presents a l’àmbit. Destaquen els espais d’interès natural com el Parc natural de Montserrat, Reserves naturals del Delta, el Parc de Collserola, l’espai PEIN Muntanyes de l’Ordal i els espais inclosos en l’inventari de zones humides de la Generalitat de Catalunya. Una altra figura urbanística destacada és el límit del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.
  12. 12. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MN 02 VEGETACIÓ E: 1/50000 Representació de la vegetació present a l’Espai fluvial proposat a partir del treball “Estudi de la vegetació actual”, elaborat per Lluïsa Presmanes, biòloga de l’equip de la MMAMB, a una escala de treball 1:5000. És un resum de l’anàlisi feta a partir de l’agrupació de la vegetació actual en tres tipus: vegetació azonal de ribera natural (i antròpica), vegetació zonal, vegetació d’origen antròpic (no de ribera), i altres.
  13. 13. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MN 03 HÀBITATS D’INTERÈS FAUNÍSTIC E:1/50000 Representació dels habitats presents a l’Espai fluvial proposat a partir del treball “Estudi d’hàbitats i poblaments faunístics del riu Llobregat” elaborat per Fundació Natura-Conservació del Patrimoni Natural, per encàrrec de la MMAMB (desembre 2002), a una escala de treball 1:5000. És un resum de l’anàlisi feta a partir de l’agrupació dels hàbitats d’interès en dos grups: hàbitats d’elements de geomorfologia fluvial i hàbitats de vegetació.
  14. 14. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MN 04 DIAGNOSI VEGETACIÓ E:1/50000 Representació de l’estat actual de la vegetació present a l’Espai fluvial proposat a partir del mateix document base per al plànol MN 02 Vegetació. És una diagnosi de la qualitat de la vegetació de caràcter permanent segons sigui òptima o no, i el grau de consolidació i alteració en què es troba. Les gràfiques de barres son la superfície d’un tipus de vegetació respecte la superfície total de la vegetació de caràcter permanent del tram expressada en tant per cent. Donen una aproximació de l’estat de la vegetació relacionant les gràfiques resultants dels trams amb major naturalitat amb les dels trams més artificialitzats.
  15. 15. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MH 01 PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI URBÀ E: 1/50000 De la recopilació i refós de la planificació existent de l’àmbit de la base de treball obtinguda del Sistema Informació Territorial Planificació Urbanística, SITPU, (Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques), s’ha representat de manera selectiva el sòl urbà i els sistemes, juntament amb el sistema hidrogràfic, per analitzar l’ús planificat del sol que envolta i constitueix l’Espai fluvial. Les gràfiques de barres son la població i la longitud de marge de riu per municipis de l’Espai fluvial proposat. Donen una aproximació de la població immediata usuària potencial, a la qual caldria afegir la dels municipis veïns pròxims. Destacar la població dels municipis com l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona que tenen marge fluvial però la disposició de les infraestructures i del seu sòl residencial situa la seva població com a pròxima i no immediata.
  16. 16. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MH 02 PATRIMONI CULTURAL I CAMINS HISTÒ RICS E: 1/50000 Representació del patrimoni presents a l’Espai fluvial proposat a partir del treball “Inventari del patrimoni cultural en l’àmbit de l’Espai fluvial del Llobregat” elaborat per Isidre Pastor, arqueòleg, per encàrrec de la MMAMB (setembre 2002), a una escala de treball 1:5000. És un resum del patrimoni cultural i camins històrics d’interès present a l’Espai fluvial i a l’àmbit pròxim per a la seva incorporació a la proposta, prestant especial atenció al que està lligat a l’existència del riu i que podria anomenar-se Patrimoni fluvial.
  17. 17. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MH 03 APROXIMACIÓ. MOBILITAT E:1/50000 Recopilació i refós de la xarxa viària i ferroviària, existent i prevista. D’aquesta recopilació s’han analitzat i indicat les conques visuals de l’Espai fluvial des de les vies de comunicació. És una primera manera d’aproximació perceptiva a la proposta que l’usuari d’aquestes vies pot fer in situ. A continuació s’indiquen els enllaços des de la xarxa viària i les estacions ferroviàries pel seu interès en relació a la mobilitat i a l’aproximació física des del territori, i com a inici de l’accessibilitat a l’Espai fluvial que es tracta al següent plànol MH04 Accessibilitat. Mobilitat.
  18. 18. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MH 04 ACCESSIBILITAT. MOBILITAT E:1/50000 Prenent com a punt de partida l’anàlisi de l’aproximació del plànol anterior MH03 Aproximació. Mobilitat, s’indiquen els punts d’accés a l’Espai fluvial directament des de la xarxa viària o a través de camins secundaris existent en funció de les permeabilitats permeses pel pas de les infraestructures. Tenen especial importància, per a la mobilitat alternativa del territori, la xarxa de camins de gran recorregut existents i que creuen l’Espai fluvial proposat a diferents punts. La secció longitudinal aproximada per l’eix del riu i la cota topogràfica de l’edifici de l’Ajuntament és una primera anàlisi aproximada de l’accessibilitat de l’Espai fluvial des dels municipis. Pel que fa a l’accessibilitat transversal des dels municipis, es té en compte la presència dels parcs urbans, metropolitans i comarcals per tal de posar-los en relació amb la proposta. La secció longitudinal aproximada per l’eix del riu i la cota topogràfica de l’edifici de l’Ajuntament és una primera anàlisi aproximada de l’accessibilitat de l’Espai fluvial des dels municipis. Pel que fa a l’accessibilitat transversal des dels municipis, es té en compte la presència dels parcs urbans, metropolitans i comarcals per tal de posar-los en relació amb la proposta.
  19. 19. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MH 05 ESPAIS INTERSTICIALS DE LES INFRAESTRUCTURES E:1/50000 Representació dels espais intersticials i talussos, existents i previstos, de les infraestructures que limiten l’Espai fluvial. Aquests espais no estan inclosos a l’Espai fluvial proposat però poden ser intervinguts i, fins i tot, integrats de manera complementaria a la proposta en aspectes com la continuïtat paisatgística, la correcció d’impacte,... MH 06 SERVEIS E:1/50000 Resum de la recopilació i refós dels serveis actuals i previstos a l’àmbit de la base de treball. Plànol merament informatiu i d’elaboració pròpia (escala 1:5000) a partir d’informació facilitada per diverses fonts i escales de representació. Els serveis representats son agrupats segons els serveis que tenen relació amb els diferents consums de l’aigua (potable, pluvials, residuals,..., reutilització) i els energètics (electricitat, gas i hidrocarburs). Indicar que en aquest plànol resum s’ha prescindit de la base cartogràfica de treball i malgrat tot es poden identificar moltes de les traces del territori.
  20. 20. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT MH 07 ABASTAMENT D’AIGUA I SANEJAMENT E:1/50000 Prenent com a punt de partida l’anàlisi dels serveis del plànol MH 06 Serveis, s’ha analitzat el conjunt de serveis que componen el sistema de abastament d’aigua potable i reutilització i, a continuació, el sistema de sanejament d’aigües residuals. Aquest conjunt de sistema és una part de l´anomenat cicle de l’aigua.
  21. 21. Delimitació de l’Espai fluvial Ha estat necessari fer una relectura tant de la Llei d’Aigües com del punt de vista de l’Agencia Catalana de l’Aigua per a formular uns criteris propis del projecte marc per a la delimitació de l’Espai fluvial. Aquests criteris troben els punts en comú, i permeten delimitar unes zones on els usos possibles dibuixen un marc de projectes per a la recuperació mediambiental. L’anàlisi geomorfològica ha permès l’aproximació suficient per a fer la proposta de delimitació tant del límit de l’Espai fluvial com de les zones d’inundabilitat intermitja. Però en qualsevol cas serà imprescindible disposar d’estudis d’inundabilitat per a la validació de les propostes que es fan en aquest treball en el moment en què aquesta fase d’estudi passi a la fase de projectes concrets.Tram de la Cubeta Tram de la Vall Baixad’AbreraDelimitació geomorfològica de l’Espai fluvial
  22. 22. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT
  23. 23. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT DEL 01 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/50000 Partint dels criteris utilitzats per establir-la, s’ha representat la delimitació de l’Espai fluvial proposat superposada a la cartografia de treball. Aquesta representació indica el límit de la proposta i les diferents zones segons els criteris del projecte marc per a la delimitació i zonificació de l’Espai fluvial. La secció resum d’aquests criteris s’acompanya de les seccions resum d’elaboració pròpia dels criteris normatius de la “Ley de aguas 29 / 1985” i dels criteris tècnics i definicions hidràuliques de les zones inundables segons l’ACA. També apareixen indicats els espais complementaris de l’Espai fluvial que es troben tots ells fora de l’Espai fluvial delimitat. Tan sols cal assenyalar el cas del desviament del riu Llobregat previst al Pla Delta que s’inclou a l’Espai fluvial per trobar-se en fase d’execució, no es contempla en aquest treball intervenir-hi, però sí que es té en compte la seva complementarietat.
  24. 24. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT DEL 02 ZONES I USOS DEL SÒ L DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/25000 La mateixa informació que el plànol anterior, DEL 01 Delimitació de l’Espai fluvial, però a una escala gràfica més gran i relacionant la delimitació i zonificació feta amb els usos del sòl possibles en relació a la inundabilitat, d’acord amb els criteris tècnics de l’ACA.Tram de la Cubeta Tram de la Vall Baixad’Abrera
  25. 25. Procés de recuperació HUMÀ MEDI
  26. 26. Procés de recuperació HUMÀ MEDI MEDI FÍSIC MEDI NATURAL
  27. 27. Procés de recuperació HUMÀ MEDI MEDI FÍSIC MEDI NATURAL
  28. 28. Procés de recuperació MEDI FÍSIC MEDI NATURAL HUMÀ
  29. 29. Procés de recuperació MEDI FÍSIC MEDI NATURAL MEDI HUMÀ
  30. 30. Procés de recuperació MEDI NATURAL MEDI FÍSIC MEDI HUMÀ
  31. 31. Procés de recuperació MEDI NATURAL RESTAURACIÓ REHABILITACIÓ CONDICIONAMENT MILLORA MEDI FÍSIC MEDI HUMÀ
  32. 32. Procés de recuperació S’entén la recuperació mediambiental com un procés en el temps on l’objectiu final es assolir la restauració dels processos naturals del riu, es a dir, passar d’un riu degradat a un riu recuperat, en un estat pròxim al natural o previ al deteriorament. Intervenció sobre un o Intervenció sobre Intervencions per Intervencions més factors diversos factors millorar el sistema fluvial multifactorials per ambientals, però no ambientals per millorar i el desenvolupament recuperar el tots, amb finalitats les condicions del medi d’hàbitats que li són funcionament integral concretes i sectorials natural però sense propis, respectant els del riu com a correccions prèvies del usos existents. ecosistema en equilibri funcionament dinàmic amb la seva hidrològic del medi conca, i no físic. sectorialment. MILLORA CONDICIONAMENT REHABILITACIÓ RESTAURACIÓ PROCÉS DE RECUPERACIÓRIU RIUDEGRADA RECUPERATT Millora estètica, de Plantacions de vegetació Retirada d’endegaments, Intervencions conjuntes SISTEMA SOSTENIBLE l’accessibilitat, de l’ús de ribera, ... , aiguamolls creació de terrasses per recuperar la llibertat Sistema natural obert i lúdic, de la protecció civil, de Molins, ... fluvials inundables, del riu: adquisició pública dinàmic amb espai ... , parc fluvial del Besòs, recàrrega de l’aqüífer, de sòl privat, desaparició suficient per a ... regulació de cabals, ... d’infraestructures i serveis, polítiques de millora de la desenvolupar la seva qualitat de l’aigua, ... morfologia en equilibri, i amb la quantitat i la qualitat d’aigua, en magnitud i època, per a permetre l’estructura i funcionament de l’ecosistema.+ MANTENIMENT -
  33. 33. La complexitat del procés de recuperació de l’Espai fluvial implica que sigui necessari abordar-Criteris lo des d’un punt de vista interdisciplinar. Resulta igualment important la conscienciació i la difusió, a nivell social i polític. No es pretén recuperar un medi natural que s’ha esvaït, ni el riu ni la vegetació del segle XIX existeixen actualment. El que es necessari es conservar els valors naturals que han perdurat i potenciar-los. Es tracta de fer propostes per a salvaguardar els ambients naturals potencialment més interessants, i per a suscitar-ne altres de nous en el millor dels casos. Analitzant la interrelació entre el medi físic, el medi natural i el medi humà, s’ha d’entendre que qualsevol intervenció en el territori de l’Espai fluvial que afecti a l’equilibri del medi ambient es produeix per l’actuació o bé en el medi físic, o bé en el medi humà, i això provoca efectes directes en el medi natural. El bon estat del medi natural és el punt d’inici de la recuperació de l’Espai fluvial. Si no hi ha mineralització de l’espai, erosió severa o desaparició de la informació genètica, qualsevol sistema natural degradat és recuperable a curt o mig termini.Imatge parcial de la proposta de l’Espai fluvial
  34. 34. Accions1 Fer polítiques de gestióconjunta2 Mantenir o incrementarl’espai de llibertat del riu3 Detenir la progressió de la 1 2 3superfície urbana i els usosdisconformes4 Establir condicions de pas ales infraestructures5 Millorar el funcionamenthidrològic del sistema fluvial6 Preservar la interacció entre 4 5 6aigües superficials isubterrànies7 Millorar la qualitat de l’aigua8 Millorar l’estructura i laqualitat de la vegetació9 Potenciar la diversitatd’hàbitats naturals 7 8 910 Integrar el patrimonicultural11 Condicionar i fercompatible l’accessibilitat12 Realitzar actuacionsconcretes, valorar resultats iprogramar el manteniment 10 11 12
  35. 35. Proposta de recuperació de l’espai fluvial El procés de recuperació en el territori es concreta en la proposta de tres línies d’actuacions:recuperació des de la llera del riurecuperació des d’unitats d’interèsrecuperació des de l’accessibilitat Qualsevol de les actuacions s’hauran de poder gestionar de forma independent però s’hauran de considerar globalment, només el sumatori de totes les intervencions conduirà a l’estadi més proper possible de la recuperació mediambiental del riu i de l’Espai fluvial proposat. Cost estimat de la recuperació mediambiental de l’Espai fluvial 168.791.181 € Superfície total tractada d’Espai fluvial 1.193,11 ha Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 466,63 ha 36.640.935 € Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 726,48 ha 132.150.246 € Mòdul orientatiu de manteniment de l’Espai fluvial (no inclòs en els valors anteriors) 0,6 € / m2
  36. 36. Recuperació des de la llera La recuperació des de la llera és la primera condició per a aconseguir els següents estadis en el procés de la recuperació. Actuant en un espai longitudinal a cada costat del curs ordinari, les accions s’han de portar a terme en trams sencers o en la suma d’alguns. L’agent administratiu responsable principal a la llera és l’Agencia Catalana de l’Aigua, per la seva competència en la conca del riu Llobregat. De totes les accions necessàries per a la recuperació des de la llera destaquen les que resolen els condicionants hidrològics en el medi físic i els d’ús del sòl i de serveis en el medi humà. Recuperació des de la llera 127.742.185 € Superfície total tractada 848,90 ha Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 371,92 ha 23.944.772 € Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 476,98 ha 103.797.413 €Tram Cubeta de Sant Andreu i la Vall Baixa
  37. 37. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT PRO 01 RECUPERACIÓ DES DE LA LLERA E: 1/50000 De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’han representat de manera esquemàtica les zones de recuperació de la llera i els marges de l’Espai fluvial a intervenir des de la llera. S’indiquen els condicionants hidrològics, d’ús i serveis existents o previstos detectats a partir de l’anàlisi feta. Es donen les dades de les superfícies de les zones a tractar per trams i per municipis. Aquestes dades són les utilitzades per fer la valoració estimada de la recuperació des de la llera.
  38. 38. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT DISPOSICIÓ RELATIVA DE LA VEGETACIÓ NATURAL EN SECCIÓ ESQUEMÀTICA DEL RIU SEGONS DEPENDÈNCIA HÍDRICACOMUNITATS VEGETALS PORT HERBACI PORT ARBUSTIU PORT ARBORI 11 Alzinar litoralNIVELLS RELATIUS RESPECTE AL CURS ORDINARI ( XIV ) 10 Pinedes de pi blanc ( XIII ) 9 Bosquines ( brolles, garrigues ) (X) 8 Gramenets eixuts o subhumits ( VII ) 7 Omeda ( XII ) Albereda/verneda ( XI ) 6 Gramenets alts de sorral humit ( VI ) Bardissa ( IX ) Salzeda amb sarga / Tamarigar ( VIII ) 5 Jonqueres (V) 4 Herbassars alts ( IV ) daiguamoll dolç 3 Canyissar ( III ) 2 Creixenar típic ( II ) 1 Població de llenties (I) Herbassars subaquàtics 0 CLASSIFICACIÓ DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA SEGONS DEPENDÈNCIA HIDRÍCA ( XV ) Hidròfits Helòfits/halòfits Higròfits PLANTES AQUÀTIQUES VEGETACIÓ FORESTAL DE RIBERASECCIÓ TIPUS DEL PROJECTE - MARC DE L´ESPAI FLUVIAL SISTEMA HÍDRIC (SH) P.R. 100 ANYS MARGE DE LA ZONA NO INUNDABLE ZONA FLUVIAL (ZF) P.R. 10 ANYS MARGE DE LA ZONA INUNDABLE (P.R. > 100 ANYS) MARGE DEL SISTEMA HÍDRIC (P.R. > 100 ANYS) RIBERA DE LA ZONA FLUVIAL eix riu CURS ORDINARI
  39. 39. Recuperació des d’unitats d’interès Les accions en les unitats de interès van encaminades a rescatar aquestes zones des de la inscripció territorial urbana posant en valor l’Espai fluvial com necessari i amb funcionalitat socio-ambiental pròpia. Actuant en un conjunt d’espais discontinus entre l’espai periurbà i la llera del riu, les accions es poden plantejar individualment a cada unitat d’interès sense hipotecar les altres línies d’actuació i, fins i tot, arribar a integrar accions conjuntes. L’agent administratiu competent últim en aquesta actuació és l’administració local o un conjunt d’elles. De totes les accions necessàries per a la recuperació de les unitats d’interès destaquen les accions en el medi humà en relació a l’accessibilitat, usos, serveis i patrimoni cultural. Recuperació des d’unitats d’interès 23.407.047 € Superfície total tractada 344,21 ha Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 94,71 ha 4.935.417 € Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 249,50 ha 18.471.630 €Tram Cubeta de Sant Andreu i la Vall Baixa
  40. 40. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT PRO 02 RECUPERACIÓ DES D’UNITATS D’INTERÈS E: 1/50000 De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’han representat de manera esquemàtica els marges de l’Espai fluvial a tractar des d’unitats d’interès i, com a referència per la seva relació, els marges implicats a tractar des de la llera i les unitats d’interès agrari. Per a cada una de les unitats proposades s’indiquen els elements d’interès existents o previstos detectats a partir de l’anàlisi feta, i els espais complementaris que entren en relació. També es donen les dades de les superfícies total de les unitats d’interès a tractar, la superfície per municipis implicats, i la superfície tractada des de la llera. Aquestes dades són les utilitzades per fer la valoració estimada de la recuperació des d’unitats d’interès deixant de banda la superfície tractada des de la llera.
  41. 41. Recuperació des de l’accessibilitat La recuperació des de l’accessibilitat és possible si els condicionants que es plantegen es resolen mitjançant accions concretes i posant en relació els elements d’interès analitzats, els municipis i la xarxa de mobilitat present en el territori. Actuant en un conjunt de camins existents i nous, les accions es poden classificar segons l’accessibilitat longitudinal i la transversal. La recuperació de camins longitudinals permet el seguiment i control dels serveis o infraestructures, juntament amb l’ús públic i la mobilitat longitudinal de l’Espai fluvial de manera compatible i integrada a les altres línies d’actuació. La recuperació de camins transversals d’interès permet l’accés a l’Espai fluvial des dels municipis, mitjans de transport, i des de la resta del territori. Les accions només contemplen els trams de camins de la xarxa directament vinculats amb l’Espai fluvial i generalment al sòl no urbanitzable dels espais periurbans. Es per aquest motiu que l’agent administratiu competent últim és l’administració local o un conjunt de elles amb la finalitat d’integrar la proposta al conjunt territorial: la xarxa de camins complementaris municipals, espais públics urbans i els camins de gran i petit recorregut. De totes les accions necessàries per a la recuperació de l’accessibilitat destaquen les accions en el medi humà amb relació a l’ús del sòl i al patrimoni cultural. Recuperació des de l’accessibilitat, per municipis 17.641.949 € Longitud total tractada 117,26 km Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 43,26 km 7.760.746 € Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 74,00 km 9.881.203 €Tram Cubeta de Sant Andreu i la Vall Baixa
  42. 42. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT PRO 03 RECUPERACIÓ DES DE L’ACCESSIBILITAT E: 1/50000 De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’ha representat de manera esquemàtica l’accessibilitat de l’Espai fluvial a tractar . S’indiquen els camins longitudinals a tractar proposats i es diferencien segons siguin o bé existents, o bé nous, o bé passin per viari existent, correctament integrat, per tal de completar la continuïtat de la accessibilitat longitudinal de l’Espai fluvial. Els camins transversals d’interès son aquells que en relació a l’anàlisi fet de la xarxa de camins municipal i territorial existent analitzada s’ha considerat necessari el seu tractament des de l’Espai fluvial. Igualment es donen les dades totals dels camins longitudinals i transversals d’interès a tractar, per marges de riu i municipi. Aquestes dades son las utilitzades per fer la valoració estimada de la recuperació des de l’accessibilitat.
  43. 43. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT PRO 04 RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/25000 Sobre la base cartogràfica de treball, se superposen les diferents línies d’actuació: recuperació des de la llera, recuperació des d’unitats d’interès i recuperació des de l’accessibilitat.
  44. 44. PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT PRO 05 IMATGE DE LA PROPOSTA E: 1/25000 Sobre el fotomuntatge del vol de l’any 2000 de la MMAMB, se superposen les diferents línies d’actuació: recuperació des de la llera, recuperació des d’unitats d’interès i recuperació des de l’accessibilitat.
  45. 45. Àrea metropolitana de Barcelona Mancomunitat de municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona c/ 62 núm. 16-18 – edifici A – 08040 Barcelona Direcció de serveis de l’Espai PúblicRedactors: Fidel Vázquez Alarcón, arquitecte Ramón Vázquez López, arquitecteCol.laboradors: Lluïsa Presmanes Rivas, biòloga Manel Cervera Gallemí, filòleg els estudiants d’arquitectura i enginyeria de la UPC: Roger Aixut Sampietro Marc de la Parra Alvaro Eva I. Díaz Salgado Esther Dorado Ladera Victoria Fiol Duran Noemí Morell Rivas Meritxell Prados Just Josep Prat i Roure Jorge Rodríguez Díaz Jade Salhab Jordi Sánchez-Cuenca Alomar Bernat Sanz Ausàs Àngels Oliva Piguillem, administrativaSeguiment per part del CCbLL: Juan Antón Tineo i Marquet, arquitecteAutors de treballs externs: ERF, Ramón Folch i Guillèn, socioecòleg IET, Francesc Carbonell Llovera, enginyer ccp Francesc Giró Amigó, biòleg Francesc Xavier Mayor Farguell, ecòleg Isidre Pastor i Batalla, historiador maig de 2003
  46. 46. ÍNDEX D’ANNEXOS GENERALS INDEX D’ANNEXOS GRÀFICSANNEX 1.1 ANTECEDENTS. documents MMAMB 1993 / 95 ANNEX 1 BASES DE TREBALL. E: 1/10 000 A 1.1.1 CRITERIS I TENDÈNCIES PER A LA RECUPERACIÓ DELS EQUIP DE RIUS / MMAMB AMB 1 EF / MMAMB ESPAIS FLUVIALS METROPOLITANS. 1993 FOTOMUNTATGE VOL ANY 2000 MMAMB A1.1.2. PROPOSTA MARC PER A LA RECUPERACIÓ DELS EQUIP DE RIUS AMB 2 FOTOGRAFIES DEL VOL ANY 2000 CCbLL CCbLL / MMAMB ESPAIS FLUVIALS METROPOLITANS. 1995 BAS 1 BASES CARTOGRÀFIQUES EF / MMAMBANNEX 1.2 TREBALL DE CAMP. fotografies EF / MMAMB ANNEX 2 ANÀLISI. E: 1/10 000 MF 2 SÒLS ALTERATS EF / MMAMB MN 2 ESTUDI DE LA VEGETACIÓ ACTUAL EF / MMAMBANNEX 2.1 MEDI FÍSIC. documents previs MH 2 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL EN L’ÀMBIT DE I. PASTOR / MMAMB L’ESPAI FLUVIAL DEL “PROJECTE MARC...” MF 1 FOTOGRAFIES AÈRIES DEL LLOBREGAT. MH 6 SERVEIS EF / MMAMB EF / MMAMB ANYS 00 / 87 / 81 / 79 / 56 MF 2 SÒLS ALTERATS EF / MMAMB ANNEX 3 i 4 PROPOSTA E:1/10 000ANNEX 2.2 MEDI NATURAL. documents previs DEL EF DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL EF / MMAMB PRO EF LÍNIES D’ACTUACIONS EF / MMAMB MN 1 ASPECTES SOCIOAMBIENTALS E RAMON. FOLCH VAL EF VALORACIÓ ECONÒMICA ESTIMADA. / MMAMB EF / MMAMB DEL “PROJECTE MARC...” Justificació de mòduls i amidaments MN 2 ESTUDI DE LA VEGETACIÓ ACTUAL LL. PRESMANES / MMAMB MN 3 ESTUDI D’HÀBITATS I POBLAMENTS FAUNÍSTICS DEL FUNDACIÓ TERRA / MMAMB RIU LLOBREGAT MN 4 DETERMINACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS ECOLÒGIC DEL X. MAJOR / MMAMB RIU LLOBREGAT AL BAIX LLOBREGATANNEX 2.3 MEDI HUMÀ. documents previs MH 2 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL EN L’ÀMBIT DE I. PASTOR / MMAMB L’ESPAI FLUVIAL DEL “PROJECTE MARC...” MH 3 INVENTARI DELS PONTS QUE TRAVESSEN EL RIU EF / MMAMB LLOBREGAT EN L’ÀMBIT DE L’ESPAI FLUVIAL MH 8 CUP / DPH ABRERA / EXPROPIACIONS AVE EF / MMAMB / PROPIETAT DEL SÒLANNEX 3.1 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL. documents previs DEL 1.2.3 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DEL RIU LLOBREGAT EF / MMAMB ALS TRAMS 1.2.3. DEL AVE ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT / AVE EF / MMAMBANNEX 3.3 CRITERIS DE RECUPERACIÓ. documents previs RECULL RECULL D’OPINIONS I CONSIDERACIONS PER AL VARIS / EF / MMAMB “PROJECTE MARC ...” CEDEX “COGRESO DE RESTAURACIÓN DE RIOS Y HUMEDALES” CEDEX Octubre 2002

×